JORDI ABSOLUCIÓ!

Víctima d’abusos de la Guàrdia Urbana

En Jordi, estudiant i militant d’Endavant (OSAN) és una persona involucrada en els moviments socials i polítics de la ciutat. Ha patit dues detencions i la justificació d’ambdues s’aguanta per un fil, acumulen un munt de mentides per part de la Guardia Urbana de Tarragona.

El passat 14 de febrer de 2010 una bona colla de gent, potser un centenar, celebrava la festa de Carnestoltes al centre social l’Espina, situat a la Part Alta. En algun moment va trucar la Guardia Urbana a la porta i algun responsable del local els va atendre sense cap tipus de problema. Al cap d’una estona en Jordi i els seus amics van marxar d’aquell local per trobar-se amb una altra gent, i just al sortir la policia havia muntat un fort dispositiu de control. Els policies ràpidament s’acarnissen contra un amic de la colla, un company immigrant que no tenia els papers en regla que era just al costat d’en Jordi, aquest, només aixecar els braços bocabadat per presenciar aquest cas de discriminació racial, és llençat al terra i detingut. Tot això davant d’una trentena persones que es feien creus del què passava. Els policies persegueixen, amb les porres a la mà, altres amics que es queixen davant d’aquesta irracional i injusta detenció. En Jordi va passar la nit al calabós i se l’acusa d’atemptat a l’autoritat, per haver aixecat els braços.

El passat 18 de juny, en Jordi, exercia el dret democràtic d’estar de festa i sortia d’un local del carrer Rebolledo. Va passar un cotxe de la mateixa Guardia Urbana per davant del local i quan ja era lluny fa marxa enrere, s’atura davant dels joves, en baixen dos agents, i identifiquen en Jordi i tres acompanyants més dient que se’ls ha xiulat. Al veure que hi ha pendent lo del passat 14 de febrer, l’actitud dels policies s’agreuja i posen una multa de 1000 euros a cadascun dels joves. En Jordi no signa la multa. Aquesta actitud irreductible però no-violenta posa molt nerviosos als policies. Li diuen obertament amb les manilles a la mà: “estoy esperando que hagas cualquier cosa para detenerte”. Sense estar detingut l’obliguen a entrar dins d’un cotxe patrulla, en Jordi els diu que és il•legal el que estan fent, i sense cap tipus de resposta, l’agafen de la mà i amb una clau d’arts marcials el llencen al terra, li trepitgen el cap i de nou al calabós acusat d’atemptat a l’autoritat. En aquest segon cas hi havia uns vuit testimonis.

El passat 21 de juliol hi va haver judici pel segon dels casos, que es suspèn, on els policies incrementen l’acusació dient que hi va haver intent de fuga (mentre tenien el DNI de l’imputat) i que en aquell moment en Jordi va fer mal al dit d’un dels policies. Els policies estan disposats a pactar si en Jordi accepta una pena-multa de 10 mesos, però com que en Jordi no ha fet res de res, no està disposat a passar per culpable, i denuncia la Guardia Urbana perquè l’han detingut injustificadament. Fins hi tot en Carles Castillo, regidor de seguretat ciutadana, fa per aquesta ocasió un comunicat adulant l’actuació del cos repressiu. El judici s’ajorna pel passat 8 de novembre. El 8 de novembre el judici es torna a suspendre i els policies tornen a carregar, adjunten un document al•legant que el policia suposadament agredit va haver de fer fins a 25 sessions de rehabilitació, això si, sense estar de baixa, sense cap os esquinçat ni trencat. Els metges diuen que és normal que una persona que rondi els 40 anys i que a sobre faci exercici físic tinguin aquest tipus de lesions que només són apreciables amb radiografia.

Les acusacions d’aquest segon dels casos poden traduir-se en fins a dos anys i mig de presó. Es detecta que la Guardia Urbana s’està actuant conscientment contra el jove. En Jordi en comptes de pactar ha denunciat la policia, en comptes de callar està afrontant la impunitat policial i per això s’inventen una acusació darrere l’altra. L’Ajuntament de Tarragona fa gala de que la Guàrdia Urbana no ha perdut mai cap judici i vista la seva actuació no és d’estranyar.

Aquesta individus amb placa no només violenten els nostres carrers i detenen injustificadament sinó que també que s’inventen acusacions, presenten falsos testimonis i s’encobreixen entre ells. És per això que cal una resposta.

Convidem a tots els ciutadans i ciutadanes a expressar el seu suport cap en Jordi a la concentració que es farà el dia 5 d’abril, el dia abans del judici, a les 19.00 davant l’Ajuntament de Tarragona. Jordi Absolució! Aturem els abusos de la Guardia Urbana!

URV i Banco Santander: sobre el desmantellament de la universitat pública

El passat 23 de novembre el president del Banc Santander, Emilio Botín, i el rector de la Universitat Rovira I Virgili, Francesc Xavier Grau signaven un conveni de col·laboració a partir del qual l'entitat bancària aportarà un ajut de 200.000 euros anuals en el període 2009-2011. Alhora, Botín felicitava la URV pel recent assoliment de la distinció: Campus d'Excel·lència Regional. L'Espai Europeu d'Eduació Superior, més conegut com a Pla Bolonya, comença a vertebrar-se.

Però, exactament, què és això del Campus d'Excel·lència? Què comporta? Teòricament, aquesta distinció pretén promocionar l'excel·lència en investigació i formació, internacionalitzar el sistema universitari i implicar-lo en el canvi econòmic basat en el coneixement i en la millora de la innovació. L'objectiu final d'aquesta estratègia es situar les millors universitats de l'Estat espanyol entre les 100 primeres d'Europa. A la pràctica, segons un informe de l'economista nord-americana Sylvia Ann Hewlwtt, la instauració de models de finançament competitius dins del món de l'ensenyament va intímament relacionat amb la degradació del coneixement de l'estudiantat¹. Si ja tenim universitats de “primera” i de “segona”, aquestes mesures no faran més que augmentar les diferències existents depenen del grau de finançament que pugui obtenir la universitat, elititzant així les que disposin de més recursos. Rebre una educació pública i de qualitat depèn i encara dependrà més del lloc on hagis nascut i del teu nivell adquisitiu. Però l'educació pública no era gratuïta, universal i de qualitat? Era... Tant l'acord amb el Banc Santader com l'assoliment de la distinció Campus d'Excel·lència són mostres de com el capital privat cada cop entra amb més força al sistema educatiu públic.

Sembla, o ens volen fer creure, que tot ens públic és deficitari i que sinó s'estimula la competència, les coses no funcionen. Que els hi preguntin als milers de nens i nenes d'arreu dels Països Catalans que han d'estudiar en una escola pública feta de barracons. De mica en mica i recolzat en la fal·làcia anteriorment esmentada, hem anat veient com l'estat del “benestar” era desmantellat per les successives privatitzacions. El procés es ben senzill, la falta de finançament i de recursos poc a poc va desvirtuant l'ens públic. Alhora mitjans de comunicació i classe política (vegis tan esquerres com dretes) s'encarreguen de difondre als quatre vents, que tan sols l'entrada de capital podrà redreçar la situació, i que a més gràcies a la concessió, s'engrandiran les arques. Fins que l'estat, seguint les directrius del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, executa la privatització. Correus, Renfe, Telefònica, recentment els aereoports... i com no, i tal com marquen els acords presos per l'OMC (Organització Mundial del Comerç), progressivament l'educació s'adequarà als interessos del mercat i de les grans corporacions.

Així doncs, l'excusa és la següent: cal aplicar criteris empresarials per tal d'aconseguir que l'educació pública no sigui deficitària. Però... coneixement i mercat lliure, són un binomi compatible? Es pot assegurar que hi ha carreres més productives que d'altres? Seguint el criteri econòmic, enginyeries i demés rebran finançament, però i les humanitats... quin rèdit es pot treure de quatre “somiatruïtes”? Conèixer la nostra història o el comportament social i humà comporta algun benefici econòmic? Segons el sociòleg Vincente Verdú, l'economia és la ciència social matemàticament més avançada, alhora que és la ciència humana més endarrerida. Verdú afirma que l'economia deixa de banda les condicions socials, històriques, polítiques, psicològiques i caòtiques, que són inseparables de les activitats mercantils². I avui en dia, aquesta “puresa” ha subordinat fins i tot al coneixement, incidint directament ens els plans d'estudi fets a mida de les grans corporacions.

Just quan em vaig assabentar de l'acord entre el Banc Santader i la URV, em trobava a la cafeteria de la facultat d'enginyeries. Fent el cafè em vaig trobar un company que estava cursant els crèdits lliures URV solidària. Vam parlar, vam comentar la notícia que sortia en portada del diari i el contingut del crèdits lliures. En aquests crèdits es feia un repàs d'accions d'empreses multinacionals que o tenien negocis amb governs dictatorials o que s'aprofitaven de la falta de drets humans per dur a terme les activitats mercantils d'una forma més rentable. Entre aquestes empreses, i sense endur-me cap sorpresa, el meu company em va comentar que es trobava el Banco Santader. Segons un informe de l'ONG Global Witness³, els grans bancs (entre ells el d'en Botín) estan ajudant a sostenir als règims corruptes al facilitar les transaccions de dictadors i èlits que trafiquen amb els guanys del saqueig de recursos naturals a l'Àfrica i Àsia Central. Concretament el Banco Santander té connexions amb la família del dictador de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang.

Surrealista i hipòcrita, oi? Res més enllà de la gran fal·làcia en què vivim. Si els bancs privatitzen els guanys i socialitzen les pèrdues mentre el poble resta passiu... perquè no poden sotmetre el coneixement a les lleis del mercat amb total impunitat? Som la joventut que tindrem el futur més negre que els nostres pares, som la joventut que no arriba ni a cobrar 1000 euros al mes, som la joventut que no troben feina perquè no n'hi ha, la que no tindrà una casa en la vida... Som la joventut educada per servir... no pas per pensar o tenir una actitud crítica, som la joventut que “traga i calla”. Fins quan durarà la teva paciència?

SEPC URV

1Hewlwtt, SYLVIA ANN. (1993) Child Neglect in Rich Nations UNICEF, Nova York.

2Verdú, VICENTE. (2009) El capitalismo funeral. La crisi o la Tercera Guerra Mundial. Barcelona: Editorial Anagrama. Pàg. 17

3http://www.globalwitness.org/index.php?skip_landing=1

Més de tres-centes en defensa del català a l'escoles

Aquest vespre, a les 20:00h, més de tres-centes persones s’han concentrat davant l’ajuntament tarragoní per fer sentir la seva veu, en contra de les darreres sentències del Tribunal Suprem. L’acte, presidit per una estelada i una pancarta amb el lema “Una nació: Països Catalans, Una llengua: el català!”, ha estat convocat per l’Assemblea de Joves La Guspira, la CUP, Endavant OSAN, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, i Plataforma per la Llengua.

L’acte, que ha començat puntualment, ha transcorregut en un ambient d’indignació i desconcert. Nombroses senyeres estelades poblaven la concentració, així com banderes d’algunes de les organitzacions convocants. En la seva intervenció, Santi Fortuny, militant d’Endavant, ha posat l’èmfasi en destacar que aquesta no és una agressió aïllada, sinó que és un embat més en el pols que manté l’Estat espanyol per dissoldre la cohesió nacional del nostre país i la identitat nacional catalana.

Segons argumentava, aquesta nova invasió en les competències catalanes, fa palès altre cop que l’autodeterminació del Poble Català és l’única via que pot garantir la supervivència del nostre País, i més quan l’autonomisme ja ha rebut el seu cop de gràcia amb la darrera sentència del Tribunal Constitucional contra l’estatut. “Malgrat que partits constitucionalistes com PP i Ciutadans, tenen una representació minoritària al Parlament, la condició clarament antidemocràtica d’aquest estat, possibilita que s’apliquin un rere l’altre els seus postulats.” Contínues ovacions interrompien el discurs que acabat amb un contundent “Ni França, ni Espanya, Països Catalans!”

Pitjant l'enllaç podreu veure el parlament del SEPC: http://www.youtube.com/watch?v=MFS_8z4blcQ

El SEPC davant la sentència del Suprem que enterra la immersió lingüística als centres escolars del Principat de Catalunya

El text s’empara en la sentència del Tribunal constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

El Tribunal Suprem espanyol ha emès tres sentències relatives al model d’immersió lingüística que als centres educatius de la Comunitat Autonòmica de Catalunya. Emparant-se en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que suprimia el caràcter de prevalença de la llengua catalana, la justícia espanyola ordena a la Generalitat de Catalunya que introdueixi el castellà de manera proporcional i equitativa a tots els cursos. Així segons el tribunal es garanteix el dret dels pares a escolaritzar els infants en la llengua cooficial que escullin. Oimés, anuncia que d’ara endavant totes les comunicacions que facin els centres escolars, s’hauran de fer en les dues llengües cooficials.

El model d’immersió lingüística va néixer fruit dels consens polític i social i ha estat una de les grans fites de l’autogovern català. Els resultats han estat sempre satisfactoris, ja que ha generat una important cohesió social pel fet de defugir d’una dualització escolar per raons lingüístiques i alhora ha possibilitat incrementar l’autonomia i l’emancipació de molts joves catalans que no tenen la llengua catalana com a materna pel fet de permetre’ls l’accés al coneixement i ús de la llengua pròpia del país. Més enllà dels resultats ha estat un model avalat per la Comissió Europea perquè recull l’esperit de la Carta Europea de Llengües Minoritàries.

Davant d’aquesta sentència el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, organització d’àmbit i abast nacional, vol manifestar les següents consideracions:

· La sentència del Suprem no pot conduir enlloc que no sigui la fractura social, ja que el model que volen imposar dualitza els centres escolars. Separar els infants i joves per quina sigui la llengua vehicular crearà dues comunitats lingüístiques als centres.

· La prevalença del dret dels pares a l’hora d’escollir la llengua vehicular atempta contra el dret dels infants i joves a rebre un ensenyament de qualitat, ja que els grups en llengua castellana no disposaran de prou competències per desenvolupar-se socialment en català, la llengua pròpia del país.

· La sentència del Constitucional del passat mes de juliol va posar punt i final a la descentralització política i administrativa a l’Estat espanyol, acabant així amb la via estatutària autonomista com a projecte polític. El projecte espanyol de construcció estatal sempre ha menyspreant les nacions perifèriques i les altres llengües coexistents, sota una clara voluntat d’assimilar-les culturalment.

A l’emsems el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans exigim:

· El posicionament ferm i contundent de rebuig a la sentència de totes les autoritats i institucions públiques dels Països Catalans.

· El compromís per part de la Generalitat de Catalunya i els centres educatius de mantenir una posició desobediència a fi de que la sentència no s’efectuï.

· La voluntat de la Generalitat de Catalunya d’engegar les passes cap a la construcció d’un marc educatiu català.

A més a més el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans fem una crida a la societat catalana a participar de totes les mobilitzacions en defensa del model d’immersió lingüística i d’avenç cap a la consecució d’un marc educatiu català a les quals el SEPC hi dóna suport i convoca.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Barcelona, 22 de desembre de 2010

Comunicat en solidaritat amb el poble saharauí

El passat 8 de novembre veiem com les forces militars i policials marroquines atacaven a població civil saharauí al camp de Gdeim Izik i com causava 11 morts, 732 ferits i 159 desapareguts en els incidents registrats a l'Al-Aiun. Davant les agressions i la brutal repressió exercida pel govern marroquí contra el poble saharauí i davant el silenci del govern de l'estat espanyol i la passivitat internacional, des del Sindicat d'Estudiants de la Universitat Rovira i Virgili volem mostrar la nostra solidaritat envers el poble saharaui, un poble germà, un poble oprimit i silenciat. Defensem el seu dret a decidir com a base prioritària per la resolució del conflicte polític.

Manifestem el nostre suport a les autoritats de la República Àrab Democràtica Saharauí (RASD) i a la lluita del poble saharauí als territoris ocupats il·legalment pel Regne del Marroc, amb la complicitat i permissivitat de l'Estat espanyol.

Des del SEPC URV denunciem la responsabilitat històrica de l'Estat espanyol en aquest conflicte i demanem un ferma condemna d'aquest envers els greus incidents registrats a l'Al-Auin. Així com també exigim el dret a decidir del poble saharaui per tal d'acabar amb un conflicte polític que afecta especialment el poble saharauí.

Conseqüentment, el SEPC URV dóna suport a totes les mostres de solidaritat envers el poble saharauí i fa una crida al conjunt de l'estudiantat i de la comunitat universitària a participar en els diferents actes de suport a favor de la llibertat del Sàhara. I no només com un fet puntual sinó que hem d'intentar que no s'imposi el silenci i que aquesta agressió no caigui en l'oblit. Aquest és un conflicte latent que els interessos polítics ens intenten ocultar. Només depèn de nosaltres que així no sigui.
Visca el Sàhara lliure!

SEPC URV,
Tarragona,
28/ 11/ 2010

25-N, les estudiants diem: NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Des del SEPC URV animem al conjunt de l'estudiantat i a la comuntitat universitària a participar a l'acte convocat per Cau de Llunes, l'Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona, a les 19:00 hores a la Plaça de la Font, en motiu del dia internacional contra la violència de gènere:

25-N, TOTES PATIM VIOLÈNCIA DE GÈNERE. PLANTEM CARA! CAU DE LLUNES

Aquest acte està emmarcat en el nostre discurs que fa temps portem repetint: la violència de gènere mostrada als mitjans de comunicació, desafortunadament, és només la punta visible d'un gran iceberg.

Us convidem a portar una espelma que farem servir per a una performance participativa i reivindicativa.
A més, durant l'acte es passaran unes projeccions, es llegirà un manifest, i hi haurà un recital de poesia i una petita mostra de dansa, amb contingut de gènere.

Al finalitzar, al Casal popular Sageta de Foc hi haurà un sopar de pinxos variats a preu popular!

Us convidem a participar de l'acte, assistint-hi i adherint-vos al manifest que podeu trobar en aquest blog, en cas que formeu part d'alguna entitat, o títol individual, si és que voleu. En cas que vulgueu adherir-vos, només heu d'enviar-nos un correu a caudellunes.tgn@gmail.com.

URV i Grup Soteras: junts cap a la privatització

L'ofensiva privatitzadora en tots els àmbits de la universitat, tant en l'ensenyament com en el conjunt de serveis, cada cop es fa més notòria. Sembla surrealista, però la darrera jugada conjunta de la URV i el Grup Soteras S.A és la de prohibir els típics esmorzars, dinars... que organitzen les estudiants per tal d'autogestionar-se.

Davant aquesta nova agressió a les estudiants el SEPC URV comuniquem:

COMUNICAT DEL SEPC EN REFERÈNCIA A LA PROBLEMÀTICA DELS BARS DEL GRUP SOTERAS S.A

Fa dues setmanes ens assabentàvem que el Grup Soteras, l’empresa que gestiona tots els bars de la universitat, havia instat a la URV a prohibir els “típics esmorzars” que les estudiants fem servir per autogestionar-nos. A partir d'ara organitzar un esmorzar popular per sufragar els costos del viatge de fi de curs és il·legal a la URV. A més dels abusius preus, des del passat curs el Grup Soteras S.A. ha delimitat l’espai de les cafeteries durant l’hora de dinar per aquelles persones (ja siguin de la comunitat universitària o no), que comprin un dels seus menús. S’ha arribat a l’extrem de que cridessin l’atenció i fessin canviar de taula a estudiants que estaven menjant amb carmanyola. El bar d’una universitat que en teoria és un servei per a les estudiants, veiem com ha esdevingut un simple negoci d’una empresa privada sense vocació de servei a la comunitat universitària.

Des del SEPC URV animem a totes les estudiants a fer cas omís de les prohibicions imposades per aquesta empresa. Hem de ser conscients que aquests fets es donen per la naturalesa de l'empresa: augmentar els beneficis a costa de la passivitat d'unes estudiants que no defensen els seus drets. Primer ens fan pagar uns preus abusius que no es donen a cap altra universitat. I no ens queixem, traguem i callem. Després ens limiten l'espai per menjar amb carmanyoles, i nosaltres ni ens immutem. I ara il·legalitzen la oportunitat d'autogestionar-nos fent esmorzars a les nostres facultats. Callarem altre cop? Deixarem que ens trepitgin? Posarem l'altra galta després de la bufetada? Canviar la realitat d'una universitat venuda al capital només depèn de nosaltres, només depèn de tu. Així doncs, considerem un atac frontal i una falta de respecte a totes les estudiants aquestes prohibicions, i per tant encoratgem al conjunt de les estudiants a continuar realitzant esmorzars, dinars o berenars per tal d'autogestionar-se.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de la Universitat Rovira i Virgili i davant aquesta nova agressió a les estudiants i al conjunt de la comunitat universitària, fem la següent consideració:

Que cap estudianta ha de ser privat de poder realitzar activitats per autogestionar-se.

Que els serveis que ofereix la universitat pública han d’estar destinats a oferir un servei per a la comunitat universitària.

Que els preus del bar i del conjunt de serveis de la universitat s'han d'adequar al poder adquisitiu de les estudiants i del conjut de la comunitat universitària.

Per una universitat pública i de qualitat, defensar els nostres drets i construir un nou ensenyament és responsabilitat de totes!

SEPC URV,
Tarragona,
17/ 11/ 2010