A les nostres aules, en català!

A les nostres aules, en català!
Contra la sentència, desobediència!

dimecres, 28 de març del 2012

T'has plantejat si el 29 de març vols anar a la vaga?


Nosaltres volem fer-te arribar un missatge molt clar: anar a la vaga és plantar cara a la precarització de les nostres vides, no fer la vaga és el que pretenen el PP, el PSOE, CiU o la patronal, entre altres. Ens abocaria, per tant, a un suport explícit a la classe política professional i als empresaris més rics i avariciosos que tenen segrestat el nostre país.

Com assalariades, aturades, autònoms ja sigui d'oficina, de carrer o de la llar, hem de tenir clar que el proper 29 de Març tot són motius i arguments per anar a la vaga i dir prou a les retallades dels drets nacionals, socials i laborals bàsics. Exercint el dret a vaga estem prenent la paella pel mànec.

Paralitzar les empreses, les ciutats, els pobles i els barris és la forma més simbòlica i combativa de dir NO a la Reforma Laboral, però també servirà per dir PROU a les rebaixes constants dels nostres drets, NO a la pujada d'impostos per a la majoria de gent, PROU de rescatar bancs i grans capitals mentre milions de persones no arriben a final de mes, PROU de retallades i privatitzacions en salut i educació, PROU d’espoli, corrupció i frau fiscal, i NO a pujar el preu de serveis bàsics com la llum, l'aigua, el gas o el transport.

En definitiva, anar a la vaga és la millor forma de treure pit i alçar la veu contra el capitalisme salvatge. Hem d'anar a la vaga per defensar els serveis públics, de qualitat i universals davant una classe política i empresarial que cada dia ens ofega amb un menyspreu més evident. Els seus serveis privats i exclusius (escoles, clíniques, xofers, etc.), inabastables i prohibitius per a la majoria de gent treballadora, els permeten riure's de nosaltres a la cara.

Cal anar a la vaga, doncs, per aturar com abans millor la destrucció de tot el que s'ha guanyat durant dècades de lluita sindical i política. No deixem de treballar perquè ens ho diguin les cúpules oportunistes de CCOO i UGT, sinó per respecte als nostres pares i àvies i per respecte a les nostres filles i néts. Seguirem l'aturada general en defensa els serveis públics i la socialització de la riquesa.

Cal fer la vaga, també, per solidaritat amb tots els treballadors i treballadores que ni tan sols poden fer-la perquè estan a l'atur o perquè pateixen les condicions laborals més dures i la precarietat constant. Són la gran majoria de joves, dones o immigrants.

Hem de demostrar que cada cop som més gent que estem contra aquest sistema injust que s'ha tret la careta per socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis sense vergonya. Mobilitzem-nos amb determinació per l'única sortida possible: acabar amb el sistema capitalista i la dictadura dels mercats.

El 29 de -Març, totes i tots a la Vaga General Anticapitalista!

dimarts, 27 de març del 2012

El SEPC davant les irregularitats en la jornada electoral de la URV

Comunicat del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans arran de les denúncies estudiantils sobre irregularitats en la jornada electoral del 21 de març de 2012 a la Universitat Rovira i Virgili.

Des de el SEPC volem denunciar a falta de transparència del procés electoral celebrat el passat dia 21 per a escollir als representants estudiantils al Claustre Universitari, a les Juntes de Centre i als consells de departament. Aquestes eleccions s’han fet per primera vegada mitjançant el vot informàtic, amb un seguit d’irregularitats que es sumen a l’obscura manera de funcionar de l’equip directiu de la URV.

En primer lloc destacar que a cap dels votants se’ls va demanar el DNI per a identificar-se, fet que invalida el procés d’identificació administrativa de qualsevol persona.

En segon lloc, al Campus de Sescelades tan sols hi havia un punt de votació per a tot l’alumnat, amb dos ordinadors, un per a comprovar el cens i un altre per a votar els alumnes. Aquest punt de votació es va col·lapsar, com era d’esperar i a les 5 de la vesprada l’encarregat de supervisar el procés va decidir que es tancava la taula. A la majoria de campus els estudiants ens han comunicat que el sistema informàtic es penjava contínuament deixant-te amb la incertesa de saber si el teu vot s’havia processat.

En tercer lloc una estudiant que estava a la mesa de Sescelades, ens va informar de que en arribar a la taula els van comunicar que el sistema no responia, els van fer deixar escrites les seves contrasenyes i al cap d’una hora d’estar sense fer res, els van fer marxar cap a casa. Cal dir que la contrasenya d’accés al sistema intranet és CONFIDENCIAL, a més a més del sospitós del cas, tancar un punt electoral per problemes informàtics!!

En quart lloc, denunciar a la FNEC i a la AERV per la actitud antidemocràtica i manipuladora que van exhibir el dia de les eleccions. Hi havia interventors d’aquestes associacions que es dedicaven a aconsellar a alumnes sobre el vot i preguntant “si ja sabies a qui havies de votar”. Encara pitjor ha estat l’actitud dels responsables electorals que han permès aquests fets, quant estaven succeint en presència seva.

Pel que fa al vot per correu cal dir que molta gent no ha pogut exercir el seu dret, ja que era tal la burocràcia administrativa que hi havia que fer que s’han quedat fora de termini. La universitat en cap moment ha fet difusió prèvia del procés electoral, tanmateix el dia de les votacions, els punts de vot estaven en llocs amagats i sense senyalitzar correctament.

Que la comunitat universitària està desencisada ho demostra la xifra d’abstenció, que va ser d’un 94’6%, mentre que tan sols uns 400 alumnes van anar a votar. Amb aquestes xifres entenem que la Universitat vol desprestigiar aquestes eleccions, marginant-les i amagant-les, tan sols realitzant-les com a simple tràmit burocràtic.


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Tarragona a 26 de març del 2012



dilluns, 26 de març del 2012

Manifest del SEPC en defensa de la immersió linguística i de la llengua catalana als Països Catalans

El passat dijous 8 de març el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre una sentència sobre la immersió lingüística que donava pas a una doble línia d’escoles al Principat. La sentència permet a les famílies demandants que els seus fills i filles siguin escolaritzades en llengua castellana donant pas a una segregació dels infants i joves per raó de llengua. Aquesta sentència, tot i que molts mitjans han reiterat l’aval i reconeixement cap a la immersió lingüística principatina, deixa la porta oberta aquesta doble línia en castellà.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) volem denunciar la persecució i l’agressió constant a la llengua catalana arreu dels Països Catalans. No és la primera sentència que posa en qüestió el model d’immersió lingüística, ja existeixen precedents prou recents com el passat desembre del 2011 o bé amb la sentència de l’estiu del 2010, entre altres.

Com a joves i estudiants tenim el deure de defensar, no tan sols el model d’immersió lingüística a les escoles arreu del territori, sinó també preservar la nostra llengua que és el punt d’unió i el fet que ens fa existir com a poble. Les retallades a la llengua i el menyspreu constant afecta a tot el país. El català a les comarques nordcatalanes penja d’un fil ja que les ajudes que rebia La Bressola, una de les poques entitats que es preocupa per la recuperació del català, s’estan retallant cada vegada més i no se’ls està facilitant gens la feina voluntària que estan fent. Pel que fa al País Valencià hi ha tot un moviment social encapçalat per desenes de milers de famílies, professorat i estudiantat reclamant una educació en català que ja fa temps que lluiten i que s’enfronta a unes polítiques que potencien el castellà i que arraconen el català a les aules. La situació a les Illes Baleras i Pitiüses no és gens esperançadora ja que el nou govern del PP està imposant una política lingüística espanyolitzadora, ja no només en l’ensenyament, sinó també en les administracions públiques o en els Premis Ciutat de Palma, entre altres.

Tot i la situació en què es troba la nostra llengua arreu dels Països Catalans volem fer palès que aquelles persones que volen arraconar el català com un element folklòric no ho tindran pas fàcil. La pressió social al País Valencià està més activa que mai i no només plantant cara en les retallades a la llengua. Han sortit al carrer milers i milers de persones en defensa de la unitat de la llengua. A les Illes, la comunitat educativa està reaccionant amb concentracions i accions de protesta. Fins i tot, Jubilats per Mallorca han iniciat una vaga de fam en defensa del català, als qui volem donar tot el nostre suport. A més, han convocat ja mobilitzacions al carrer. A les comarques nordcatalanes s’estan començant a organitzar per reaccionar unitàriament i fer de la llengua un mecanisme de consciència social i nacional.

Des del SEPC volem deixar clar que no ens quedarem de braços plegats i que reaccionarem en conseqüència. La nostra llengua és l’eix vertebador que ens fa existir com a poble. Com digué Joan Fuster: “O ens recobrem amb la nostra unitat o serem destruits com a poble. O ara o mai!”.

Tarragona, divendres 16 de març de 2012

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

diumenge, 18 de març del 2012

L'Assemblea URV davant les eleccions a claustre, consell de departament i juntes de facultat

Des de l'Assemblea de la URV volem fer una valoració de la convocatòria d'eleccions del 21 de març per elegir els representants dels estudiants al Claustre, consells de departament i juntes de facultat.

Volem denunciar la poca inoperància d'alguns dels grups d'estudiants que es presenten a les eleccions, que només surten a la llum cada dos anys per penjar cartells de les seues organitzacions, però no fan la feina de lluitar pels drets dels estudiants dia a dia.

L'actuació d'aquestes organitzacions, vinculades als partits polítics que es volen carregar la universitat pública, és un símptoma clar de la desunió que hi ha actualment entre la ciutadania i la política, i trasllada als òrgans de la Universitat el model parlamentari no participatiu i burocratitzat. Prova d'això és la poca implicació dels estudiants en els processos electorals, i les escasses xifres de participació.

Des de l'Assemblea de la URV demanem un sistema de representació dels estudiants realment democràtic, basat en l'assemblearisme i el consens. Denunciem el fet que els representants als òrgans de la Universitat no són proporcionals amb la quantitat de persones de cada sector que hi conviuen, la jerarquia del sistema, així com també el poder d'òrgans com el Consell Social, amb representants de multinacionals.

Finalment, animem tothom a participar de les mobilitzacions per aconseguir una universitat pública i de qualitat. També convidem estudiants, professors i personal PDI i PAS a participar de l’assemblea, cada dijous a les 13h al Campus Catalunya, i cada dimarts a les 14h al Campus Sescelades, per seguir treballant amb l’objectiu de fer d’aquesta universitat un espai lliure i digne. Democràcia no és votar cada dos o quatre anys, sinó implicar-se dia a dia en les coses que afecten el nostre entorn.

dimecres, 14 de març del 2012

Xerrada-col·loqui a Tarragona “El cas de Xile: 600 instituts i 17 universitats ocupades durant sis mesos; i nosaltres què?”


Data: 16-03-2012 19:00 Lloc: Casal Popular Sageta de Foc (c. Trinquet Vell, n.15)
Organitza: Assemblea de Joves La Guspira i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans – URV
Xerrada introductòria sobre els ocupacions proppassades a Xile, en que 600 instituts i 17 universitats van resultar ocupades per l’estudiantat durant sis mesos.
Posteriorment, s’obrirà un col·loqui per parlar de la situació estudiantil i juvenil actual, als Països Catalans i en concret al Camp, i quina ha de ser la resposta que cal donar a les creixents privatitzacions de la universitat i a la privació d’ús dels serveis que aquesta hauria de donar.

Èxit de la jornada de vaga i ocupació del rectorat a Tarragona


Jornada de vaga i manifestació

El passat dia 29 de febrer, unes 1500 persones es van manifestar pels carrers de Tarragona sota el lema " No són retallades, són privatitzacions. Recuperem l'educació pública". La manifestació va ser convocada pel SEPC-URV i per primera vegada, per l'Assemblea de la URV. El seguiment de la jornada de vaga va ser pràcticament total al Campus Catalunya (a excepció dels alumnes de dret), al campus de Sescelades el seguiment de la vaga va ser molt gran a Educació i Psicologia, mentre que en les enginyeries el seguiment va ser menor. Pel que fa als campus més allunyats, el seguiment va ser total (Tortosa, Vila-seca i menor a Reus)

La jornada de vaga va començar a les 8 de la matinada al Campus Catalunya, on els piquets va informar de la jornada de vaga a l'entrada dels membres de la comunitat universitària. Alhora un piquet tancava l'accés a l'aparcament privat de Campus Catalunya, fet quer va suposar una davallada notable d'usuaris. Altres piquets van

actuar a la Pl. Imperial Tàrraco, alterant el normal funcionament dels autobusos cap a Sescelades. A Sescelades també es van dur a terme piquets per tal d'informar de la jornada de vaga. A les 11 del matí unes 1500 persones iniciaven la manifestació per les principals avingudes de Tarragona, fins a la seu d'ensenyament del govern català on es va llegir un petit manifest, i un grup de manifestants van llençar ous de pintura entre els aplaudiments de les manifestants. Durant el recorregut es van enganxar diversos paperògrafs a les entitats bancàries amb lemes com No són retallades, són privatitzacions. Prou ajuts a la banca! La manifestació va continuar fins a la plaça de la Font on es va llegir el manifest per l'ensenyament públic. La manifestació va transcórrer sense incidents, en un ambient molt combatiu on es van cridar consignes en contra les retallades en educació sense deixar de banda la solidaritat amb les brutals càrregues policials al País Valencià.

Ocupació del rectorat

Just després de la lectura del manifest i al crit d' Ocupem el rectorat, el gruix de la manifestació es va dirigir cap al rectorat de la URV, situat a la Part Alta de la ciutat. En arribar es va fer una assemblea improvitzada just davant de l'edifici del rectorat, on cadascú va poder expressar la seva indignació, el seu descontentament. Estudiants vinguts d'arreu dels instituts del Camp, van expressar la seva opinió tot buscant mecanismes d'organització entre els allí presents. Es va anunciar l'ocupació del rectorat sota unes reivindicacions gestades de l'Assemblea de la URV i una cinquantena d'estudiants s'hi van quedar. Les reivindicacions o les exigències per tal d'aixecar les ocupacions eren 8, entre aquestes hi havia l'exigència de que les empreses privades marxessin de la universitat, que s'aturés l'augment de taxes o que els serveis de la URV passegin a ser gestionats per la comunitat universitària per

exemple. En assemblea, les estudiants presents a l'ocupació van decidir que fins que no es concedissin 3 punts d'aquestes reivindicacions, no s'aixecaria l'ocupació. Aquests tres punts que es consideraven de mínims eren: garantir la lliure comunicació entre al comunitat universitària (es censuraven correus a les estudiants, PDI i PAS), el lliure accés a les aules per tal de realitzar-hi actes o i la disponibilitat d'espais per a les diferents organitzacions.

Després de negociacions, l'equip de direcció va decidir no cedir i les estudiants van passar la nit del dimecres al dijous al rectorat, després d'un dia ple d'assemblees i de treball. Van sobtar les contínues mentides de l'equip rectorat a l'assegurar que no s'havien censurat correus. Finalment es va aconseguir que s'establissin unes bases per tal de que passessin els correus. Durant la reunió amb l'equip del rectorat el rector d'infraestructures va avisar que l'any que ve les taxes s'apujarien de manera dràstica, al voltant del 30%. Davant aquesta amenaça cap a l'educació pública, l'Assemblea de la URV va decidir aixecar l'ocupació el divendres a la tarda per tal de traslladar la lluita a les facultats i aprofitar aquell episodi per ajuntar forces i teixir l'organització.

D'aquella ocupació en van sorgir dos assemblees de facultat, al Campus Sescelades i Medicina a Reus, i se'n va sortir amb una campanya estructurada on s'exigeix a la URV que es declari insubmissa davant la pujada de taxes o es passarà a demanar la dimissió del rector i vicerrectora.