A les nostres aules, en català!

A les nostres aules, en català!
Contra la sentència, desobediència!

dimarts, 22 de febrer del 2011

8 anys de presó per lluitar contra l'especulació? Ni parlar-ne!

Dijous 24 de febrer:
Xerrada explicativa sobre el cas, amb membres del Grup de Suport al Jona i
Alerta Solidària

A les 20h al Casal Popular Sageta de Foc
Organitzada per l'AJ La Guspira i Alerta Solidària


El cas d'en Jona arriba a la seva recta final. Ja fa cinc anys de la seva detenció, durant aquest temps s'han realitzat un gran nombre d'activitats i accions per fer-ne difusió i buscar la solidaritat de tothom. Han estat moltes les mostres de solidaritat, cosa que agraïm moltíssim. El fet és que fa poques setmanes vam saber la data del judici, l'1 de març, per aquest motiu s'han tornat a engegar els motors i ara més que mai necessitem la vostra solidaritat i participació.

Per això us fem saber a tots i totes a les properes convocatòries per mostrar la vostra solidaritat altra vegada.

Història dels fets

DE L'ESPECULACIÓ A LA PRESÓ

A continuació us farem un breu resum de la història d'en Jona, el jove veí de la Sagrada Família que està pendent d'una petició de 8 anys de presó després d'haver-se manifestat contra l'especulació urbanística a Ciutat Vella. Aquí intentem oferir una visió àmplia i contextualitzada del moment, les causes i les conseqüències que rodegen el cas Jona. Esperem que aquesta història us ajudi a entendre el perquè és necessari sortir al carrer per exigir l'absolució d'en Jona.

LA "NOVA" BARCELONA

imatge01

Des de fa ja més d'una dècada, la ciutadania dels diferents barris de Barcelona hem anat veient com els agents polítics instal•lats a l'Ajuntament han anat deixant de banda les seves obligacions per satisfer els seus interessos privats o els dels seus cercles empresarials "amics". Així, la ciutat s'ha convertint en un parc temàtic més útil per turistes i grans negocis que no pas per la gent que hi viu.

L'eina fonamental per dur a terme aquesta transformació han estat els plans urbanístics, tal i com es pot comprovar comparant els plànols de la ciutat a nivell històric. De fet, fent aquest simple exercici es pot corroborar com el procés de reconversió de la ciutat es va accelerar de forma exagerada a partir de 1992. Les Olimpíades es poden considerar com un dels punts de partida d'aquesta transformació de Barcelona en una marca comercial dirigida, sobretot, a convertir-se en producte de consum pel turisme. El Pla 22@, el Fòrum de les Cultures 2004, l'illa de la Myrurgia a Sagrada Família o el Forat de la Vergonya a Ciutat Vella són, entre d'altres, alguns dels més tristos exemples que visualitzen aquesta dinàmica encetada per l'Ajuntament de Barcelona en el1992 a esquenes de la població.

EL "CAS FORAT DE LA VERGONYA"

Durant la transformació del barri de Ciutat Vella, una de les principals beneficiàries de l'estratègia política municipal ha sigut la coneguda promotora i constructora Procivesa/Focivesa, que ha actuat com a braç executor. Curiosament, un 51% de l'empresa pertany a l'Ajuntament de Barcelona. A través de l'anomenat Pla Especial de Reforma Interior (PERI) l'Ajuntament ha forçat l'expulsió progressiva de la població tradicional i del petit comerç de la zona. En total, es van veure desplaçats uns 200 veïns, i 1.078 habitatges van ser enderrocats. Però el més sospitós de tot és l'evolució que va seguir el projecte urbanístic: gairebé de la nit al dia i sense avisar, allò que en un inici s'havia venut al veïnat com un espai verd d'us públic pel barri es va acabar convertint en un projecte de pàrquing privat.

A més, la deixadesa i cinisme mostrats per l'autoritat pública van arribar fins a límits inimaginables, ja que les màquines de Procivesa van entrar per derruir la zona, i durant anys es va deixar un solar absolutament deshabitat, amb runa i deixalles amuntegades sense cap mena de vergonya. D'aquí, el nom amb el qual es reconeixia la zona i que ja va quedar per la posteritat: el Forat de la Vergonya.

Davant d'aquesta situació, bona part dels afectats i altres veïns de la zona van començar a moure's i actuar. Joves, grans i petits es van posar a treballar com mai ho havien fet per transformar un munt de runa i deixalles en un espai ajardinat i autogestionat, on es realitzaven activitats infantils, dinars col•lectius, festes populars, concerts per a totes les edats... I mica en mica van aconseguir allò que l'Ajuntament havia estat intentant evitar a tota costa: fer d'aquell solar en un espai per a tothom.

LA RESPOSTA VEÏNAL

Els i les veïnes de la zona es van passar 6 anys construint aquesta nova plaça pública i negociant amb l'Ajuntament un sortida digna i comuna, davant la por que tot això acabés en sac buit. I, efectivament, sense previ avís i evitant qualsevol tipus de diàleg, les màquines de l'empresa contractada per l'Ajuntament van acabar entrant al barri per destruir tot el que s'havia fet i desallotjar els qui encara no havien fet fora, aixafant el projecte veïnal i centenars d'esperances recollides per tota la ciutat. Va ser arrel d'aquesta darrera ofensiva que els veïns van decidir convocar una sèrie de mobilitzacions. Entre elles, la manifestació del 5 d'octubre 2006, que va acabar amb enfrontaments i detencions, fruit de la gran tensió entre el veïnat i les institucions públiques i privades implicades en el cas, que van enviar-hi la unitat policial més armada i violenta del cos dels Mossos d'Esquadra.

LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DEL JONA

imatge02

Una setmana després dels fets, el 13 d'octubre de 2006, els Mossos d'Esquadra van procedir a detenir un veí del barri de la Sagrada Família, en Jonathan Ivorra. La detenció es va produir de forma vexatòria. El van acusar de llançar coets contra la policia i li van atribuir delictes de desordres públics, danys i atemptat a l'autoritat. Negant-li tota presumpció d'innocència i trepitjant els drets més bàsics d'una societat democràtica, en Jona va ser detingut al portal de casa seva, davant la seva companya per part de quatre policies absurdament encaputxats que el van emmanillar i el van traslladar als calabossos de la comissaria de Les Corts, on el van interrogar, despullant-lo físicament i agredint-lo verbalment.

Tots aquells i aquelles que coneixem en Jona i/o el "cas Ciutat Vella" hem entès perfectament que la seva detenció va respondre, ni més ni menys, que a la necessitat de la policia de presentar un cap de turc davant de l'Ajuntament. Es contribuïa així a la criminalització de totes les veus crítiques que qüestionen el nou model de ciutat imposat a Ciutat Vella, que ara es segueix aplicant a molts altres barris de forma totalment impune.

INIMAGINABLE... TOCA SORTIR A CARRER

Per si no n'hi hagués prou, a mitjans de 2008 el Ministeri Fiscal sorprenia a tothom. Malgrat el mal tràngol que es va viure l'octubre de 2006, ningú (ni tan sols els advocats) podia imaginar que el Ministeri Fiscal demanaria el tancament a presó d'en Jonathan Ivorra. I no sols això, sinó que pretenen condemnar-lo fins a 8 anys de privació de llibertat i a una pena multa de més de 3000 € sota les acusacions finals de manifestació il•lícita, desordres públics i atemptat a l'autoritat. Tot, per haver-se mobilitzat al costat del veïnat de Ciutat Vella en contra de l'especulació urbanística i en favor d'una Barcelona on hi càpiga tothom.

És per tots aquests motius que des del Grup de Suport a en Jona exigim la llibertat d'en Jona, que s'aturi la repressió contra el jovent i la resta de la ciutadania que s'organitza i es mobilitza i que es respecti al dret a la lliure manifestació d'idees.

Quan l'especulació és un fet, manifestar-se un dret!

La solidaritat no s'empresona, Jona absolució!

A TARRAGONA:

Dijous 24 de febrer:
Xerrada explicativa sobre el cas, amb membres del Grup de Suport al Jona i
Alerta Solidària

A les 20h al Casal Popular Sageta de Foc
Organitzada per l'AJ La Guspira i Alerta Solidària



A BARCELONA:

Dissabte 26 de febrer:
Acte Polític Central
A les 12h al Casal de Joves "La Fontana" de Gràcia
MANIFESTACIÓ
A les 17h a l'Arc de Triomf


Dimarts 1 de març:
JUDICI + Concentració de suport
A les 12h a la Ciutat de la Justícia


Confiem en la vostra implicació!
8 anys de presó? Ni parlar-ne!

www.absoluciojona.org


dilluns, 21 de febrer del 2011

El SEPC arran de les pretensions d'apujar les taxes als universitaris repetidors

No s'ha fet una diagnòsi clara dels motius que ocasionen la repetició de matèries

El Secretari d'Universitats del govern de Catalunya, Antoni Castellà, ha proposat implementar un nou recàrrec sobre el preu del crèdit de cada assignatura que els estudiants repeteixin. Castellà assegura que els universitaris paguen només un 15% dels costos totals de cada matèria matriculada per primera vegada, cosa que provoca la no superació de les matèries per relaxació dels estudiants. Aleshores ha anunciat que per evitar els sobrecostos de les repeticions als contribuents s'han d'incrementar els imports de la matriculació fins a assolir el 50% dels costos totals de la matèria per aquelles no superades una vegada i fins el 100% per les repetides més d'un cop. Afegeix que això ajudaria a escurçar el nombre d'anys de satisfacció de les titulacions.

Tanmateix en determinades branques de coneixement (ciències de la salut, ciències experimentals, enginyeries...) el nivell curricular de la secundària és molt inferior a l'exigit a l'inici de les titulacions universitàries, així malgrat realitzar un esforç acadèmic notable, una part de les matèries acaben sense superar-se en primera instància. A més a més la majoria d'universitats públiques imposen un règim de matrícula rígid que obliga l'estudiant a matricular-se de la totalitat o un nombre elevatt de crèdits per curs, impedint una planificació acadèmica racional que equipari les exigències currículars amb els coneixements de cada estudiant i també a la seva capacitat acadèmica, ja que molts joves en situació de precarietat econòmica requereixen compaginar estudis amb la satisfacció d'una jornada laboral, i per tant resten obligats a reduir la
seva dedicació acadèmica.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització majoritària als claustres de les universitats catalanes, volem manifestar les següents consideracions:

Les intencions de Castellà s'emmarquen en una campanya de culpabilització de la comunitat
universitària dels “mals endèmics” de l'ensenyament superior, tot defugint la responsabilitat del deute de 220M d'euros del govern autonòmic amb les universitats públiques.

Les causes de la repetició de matèries no es troben en la majoria dels casos en una suposada passivitat dels universitaris i les solucions no poden justificar-se sota el pretext d'una pressumpta desídia dels estudiants vers l'esforç econòmic dels contribuents.

La penalització econòmica a la repetició de matèries és una mesura injusta pels estudiants de titulacions amb sobreexigència curricular i per aquells que han de compatibilitzar estudis amb feina.

Exposades aquestes conclusions i amb la voluntat d'acabar amb la repetició forçosa de matèries el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans exigim:

La flexibilització del règim de matrícula per adequar-lo a les capacitats i necessitats de cada estudiant, alliberant-lo del llindar de nombre de crèdits mínims per curs acadèmic.

L'equiparació dels requisits de coneixement inicials dels plans d'estudi universitaris amb els currículums acadèmics dels estudis mitjans.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 17 de febrer de 2011

dimarts, 8 de febrer del 2011

JORDI ABSOLUCIÓ!

Víctima d’abusos de la Guàrdia Urbana

En Jordi, estudiant i militant d’Endavant (OSAN) és una persona involucrada en els moviments socials i polítics de la ciutat. Ha patit dues detencions i la justificació d’ambdues s’aguanta per un fil, acumulen un munt de mentides per part de la Guardia Urbana de Tarragona.

El passat 14 de febrer de 2010 una bona colla de gent, potser un centenar, celebrava la festa de Carnestoltes al centre social l’Espina, situat a la Part Alta. En algun moment va trucar la Guardia Urbana a la porta i algun responsable del local els va atendre sense cap tipus de problema. Al cap d’una estona en Jordi i els seus amics van marxar d’aquell local per trobar-se amb una altra gent, i just al sortir la policia havia muntat un fort dispositiu de control. Els policies ràpidament s’acarnissen contra un amic de la colla, un company immigrant que no tenia els papers en regla que era just al costat d’en Jordi, aquest, només aixecar els braços bocabadat per presenciar aquest cas de discriminació racial, és llençat al terra i detingut. Tot això davant d’una trentena persones que es feien creus del què passava. Els policies persegueixen, amb les porres a la mà, altres amics que es queixen davant d’aquesta irracional i injusta detenció. En Jordi va passar la nit al calabós i se l’acusa d’atemptat a l’autoritat, per haver aixecat els braços.


El passat 18 de juny, en Jordi, exercia el dret democràtic d’estar de festa i sortia d’un local del carrer Rebolledo. Va passar un cotxe de la mateixa Guardia Urbana per davant del local i quan ja era lluny fa marxa enrere, s’atura davant dels joves, en baixen dos agents, i identifiquen en Jordi i tres acompanyants més dient que se’ls ha xiulat. Al veure que hi ha pendent lo del passat 14 de febrer, l’actitud dels policies s’agreuja i posen una multa de 1000 euros a cadascun dels joves. En Jordi no signa la multa. Aquesta actitud irreductible però no-violenta posa molt nerviosos als policies. Li diuen obertament amb les manilles a la mà: “estoy esperando que hagas cualquier cosa para detenerte”. Sense estar detingut l’obliguen a entrar dins d’un cotxe patrulla, en Jordi els diu que és il•legal el que estan fent, i sense cap tipus de resposta, l’agafen de la mà i amb una clau d’arts marcials el llencen al terra, li trepitgen el cap i de nou al calabós acusat d’atemptat a l’autoritat. En aquest segon cas hi havia uns vuit testimonis.


El passat 21 de juliol hi va haver judici pel segon dels casos, que es suspèn, on els policies incrementen l’acusació dient que hi va haver intent de fuga (mentre tenien el DNI de l’imputat) i que en aquell moment en Jordi va fer mal al dit d’un dels policies. Els policies estan disposats a pactar si en Jordi accepta una pena-multa de 10 mesos, però com que en Jordi no ha fet res de res, no està disposat a passar per culpable, i denuncia la Guardia Urbana perquè l’han detingut injustificadament. Fins hi tot en Carles Castillo, regidor de seguretat ciutadana, fa per aquesta ocasió un comunicat adulant l’actuació del cos repressiu. El judici s’ajorna pel passat 8 de novembre. El 8 de novembre el judici es torna a suspendre i els policies tornen a carregar, adjunten un document al•legant que el policia suposadament agredit va haver de fer fins a 25 sessions de rehabilitació, això si, sense estar de baixa, sense cap os esquinçat ni trencat. Els metges diuen que és normal que una persona que rondi els 40 anys i que a sobre faci exercici físic tinguin aquest tipus de lesions que només són apreciables amb radiografia.

Les acusacions d’aquest segon dels casos poden traduir-se en fins a dos anys i mig de presó. Es detecta que la Guardia Urbana s’està actuant conscientment contra el jove. En Jordi en comptes de pactar ha denunciat la policia, en comptes de callar està afrontant la impunitat policial i per això s’inventen una acusació darrere l’altra. L’Ajuntament de Tarragona fa gala de que la Guàrdia Urbana no ha perdut mai cap judici i vista la seva actuació no és d’estranyar.

Aquesta individus amb placa no només violenten els nostres carrers i detenen injustificadament sinó que també que s’inventen acusacions, presenten falsos testimonis i s’encobreixen entre ells. És per això que cal una resposta.

Convidem a tots els ciutadans i ciutadanes a expressar el seu suport cap en Jordi a la concentració que es farà el dia 5 d’abril, el dia abans del judici, a les 19.00 davant l’Ajuntament de Tarragona. Jordi Absolució! Aturem els abusos de la Guardia Urbana!


dimecres, 2 de febrer del 2011

URV i Banco Santander: sobre el desmantellament de la universitat pública


El passat 23 de novembre el president del Banc Santander, Emilio Botín, i el rector de la Universitat Rovira I Virgili, Francesc Xavier Grau signaven un conveni de col·laboració a partir del qual l'entitat bancària aportarà un ajut de 200.000 euros anuals en el període 2009-2011. Alhora, Botín felicitava la URV pel recent assoliment de la distinció: Campus d'Excel·lència Regional. L'Espai Europeu d'Eduació Superior, més conegut com a Pla Bolonya, comença a vertebrar-se.

Però, exactament, què és això del Campus d'Excel·lència? Què comporta? Teòricament, aquesta distinció pretén promocionar l'excel·lència en investigació i formació, internacionalitzar el sistema universitari i implicar-lo en el canvi econòmic basat en el coneixement i en la millora de la innovació. L'objectiu final d'aquesta estratègia es situar les millors universitats de l'Estat espanyol entre les 100 primeres d'Europa. A la pràctica, segons un informe de l'economista nord-americana Sylvia Ann Hewlwtt, la instauració de models de finançament competitius dins del món de l'ensenyament va intímament relacionat amb la degradació del coneixement de l'estudiantat1. Si ja tenim universitats de “primera” i de “segona”, aquestes mesures no faran més que augmentar les diferències existents depenen del grau de finançament que pugui obtenir la universitat, elititzant així les que disposin de més recursos. Rebre una educació pública i de qualitat depèn i encara dependrà més del lloc on hagis nascut i del teu nivell adquisitiu. Però l'educació pública no era gratuïta, universal i de qualitat? Era... Tant l'acord amb el Banc Santader com l'assoliment de la distinció Campus d'Excel·lència són mostres de com el capital privat cada cop entra amb més força al sistema educatiu públic.

Sembla, o ens volen fer creure, que tot ens públic és deficitari i que sinó s'estimula la competència, les coses no funcionen. Que els hi preguntin als milers de nens i nenes d'arreu dels Països Catalans que han d'estudiar en una escola pública feta de barracons. De mica en mica i recolzat en la fal·làcia anteriorment esmentada, hem anat veient com l'estat del “benestar” era desmantellat per les successives privatitzacions. El procés es ben senzill, la falta de finançament i de recursos poc a poc va desvirtuant l'ens públic. Alhora mitjans de comunicació i classe política (vegis tan esquerres com dretes) s'encarreguen de difondre als quatre vents, que tan sols l'entrada de capital podrà redreçar la situació, i que a més gràcies a la concessió, s'engrandiran les arques. Fins que l'estat, seguint les directrius del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, executa la privatització. Correus, Renfe, Telefònica, recentment els aereoports... i com no, i tal com marquen els acords presos per l'OMC (Organització Mundial del Comerç), progressivament l'educació s'adequarà als interessos del mercat i de les grans corporacions.

Així doncs, l'excusa és la següent: cal aplicar criteris empresarials per tal d'aconseguir que l'educació pública no sigui deficitària. Però... coneixement i mercat lliure, són un binomi compatible? Es pot assegurar que hi ha carreres més productives que d'altres? Seguint el criteri econòmic, enginyeries i demés rebran finançament, però i les humanitats... quin rèdit es pot treure de quatre “somiatruïtes”? Conèixer la nostra història o el comportament social i humà comporta algun benefici econòmic? Segons el sociòleg Vincente Verdú, l'economia és la ciència social matemàticament més avançada, alhora que és la ciència humana més endarrerida. Verdú afirma que l'economia deixa de banda les condicions socials, històriques, polítiques, psicològiques i caòtiques, que són inseparables de les activitats mercantils2. I avui en dia, aquesta “puresa” ha subordinat fins i tot al coneixement, incidint directament ens els plans d'estudi fets a mida de les grans corporacions.

Just quan em vaig assabentar de l'acord entre el Banc Santader i la URV, em trobava a la cafeteria de la facultat d'enginyeries. Fent el cafè em vaig trobar un company que estava cursant els crèdits lliures URV solidària. Vam parlar, vam comentar la notícia que sortia en portada del diari i el contingut del crèdits lliures. En aquests crèdits es feia un repàs d'accions d'empreses multinacionals que o tenien negocis amb governs dictatorials o que s'aprofitaven de la falta de drets humans per dur a terme les activitats mercantils d'una forma més rentable. Entre aquestes empreses, i sense endur-me cap sorpresa, el meu company em va comentar que es trobava el Banco Santader. Segons un informe de l'ONG Global Witness3, els grans bancs (entre ells el d'en Botín) estan ajudant a sostenir als règims corruptes al facilitar les transaccions de dictadors i èlits que trafiquen amb els guanys del saqueig de recursos naturals a l'Àfrica i Àsia Central. Concretament el Banco Santander té connexions amb la família del dictador de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang.

Surrealista i hipòcrita, oi? Res més enllà de la gran fal·làcia en què vivim. Si els bancs privatitzen els guanys i socialitzen les pèrdues mentre el poble resta passiu... perquè no poden sotmetre el coneixement a les lleis del mercat amb total impunitat? Som la joventut que tindrem el futur més negre que els nostres pares, som la joventut que no arriba ni a cobrar 1000 euros al mes, som la joventut que no troben feina perquè no n'hi ha, la que no tindrà una casa en la vida... Som la joventut educada per servir... no pas per pensar o tenir una actitud crítica, som la joventut que “traga i calla”. Fins quan durarà la teva paciència?

SEPC URV

1Hewlwtt, SYLVIA ANN. (1993) Child Neglect in Rich Nations UNICEF, Nova York.

2Verdú, VICENTE. (2009) El capitalismo funeral. La crisi o la Tercera Guerra Mundial. Barcelona: Editorial Anagrama. Pàg. 17