A les nostres aules, en català!

A les nostres aules, en català!
Contra la sentència, desobediència!

dissabte, 17 de desembre del 2011

El SEPC davant de les detencions de tres estudiants de la Universitat de Girona


Avui al migdia davant la presència del president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas a la Universitat de Girona, en motiu del 20è aniversari d’aquesta, la Plataforma UdG formada per estudiants i professorat ha convocat una concentració conjuntament amb el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. La convocatòria volia mostrar el rebuig vers la política de privatització de serveis públics que duu a terme el govern catalunyès mitjançant les retallades pressupostàries.
 
Durant la concentració els Mossos d’Esquadra han carregat de forma violenta contra els manifestants, quinze dels quals han estat ferits greument i han hagut de rebre assistència mèdica urgent. D’altra banda, el mateix cos policial ha detingut tres estudiants que haurien romàs tancats a la Comissaria de Vista Alegre de la capital gironina durant unes quantes hores fins que han estat posats en llibertat
 
Així doncs el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, organització convocant de les protestes d'avui a la UdG, exigim:
La lliure absolució dels tres estudiants, ja que entenem que no hi ha cap motiu que justifiqui la seva detenció. En cap cas han dut a terme una acció que permeti la restricció dels seus drets, perquè quan els estudiants han hagut de fer ús de la força ha estat en legítima defensa en el moment de l'escomesa policial. 
La dimissió de la rectora de la UdG, Anna Maria Geli, i del seu equip de govern per permetre l’accés als Mossos d’Esquadra al recinte universitari. Alhora també ho demanem per haver aprovat uns pressupostos que redueixen la massa salarial del PAS i PDI i que augmenten la precarietat laboral a la universitat. 
Un comunicat demanant disculpes públiques de les autoritats pertinents per la brutalitat policial duta a terme al centres educatius, ja que és intolerable que davant les legítimes protestes de la comunitat universitària es faci recurs de la violencia més extrema. 
Finalment volem fer saber al senyors Artur Mas i la senyora Anna Maria Geli que la seva actitud reaccionària i autoritària davant la comunitat educativa tindrà conseqüències als passadissos i carrers, perquè els estudiants no estem disposats a renunciar als nostres drets pels interessos d’uns pocs adinerats.
 
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Girona, 16 de desembre del 2011

dimecres, 23 de novembre del 2011

25 de novembre. Dia contra les violències de gènere al Camp i a la universitat

El 25 de novembre, dia internacional contra les violències de gènere arriba a la URV

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, conjuntament amb l'Assemblea de Joves de la Guspira i l'Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona, Cau de Llunes organitzem un acte el 25 de novembre a les 12:00h al pati Campus Catalunya per tal de conscienciar sobre el diferents tipus de violències de gènere i convocar als diferents actes que es realitzaran la mateixa tarda a Tarragona, Reus i Torredembarra.

Es llegira el manifest unitari de les assemblees feministes del Camp i seguidament es realitzarà una performance al pati del Campus Catalunya.


Manifest en motiu del 25N, dia contra la violència de gènere. A tu també t’afecta!

Parlem de violència de gènere i estem fent referència a aquella violència masclista, sexista, que té el seu origen en la desigualtat sexual. Parlem de violència de gènere i la major part de la societat sent repulsió, indignació, frustració i fins i tot incomprensió. I quan es parla de violència de gènere, la majoria de persones pensa en les darreres morts de dones a mans d’homes, i s’hi sent solidària, comprenent la situació com un problema social.

Avui dia, es comença a entendre que no cal arribar a una pallissa per parlar de violència de gènere. Que el terror psicològic, l’abús o l’assetjament sexual són sense cap dubte formes clares de violència masclista que es donen en major mesura que les agressions físiques que surten als mitjans de comunicació. Veiem, així, que aquesta violència de gènere afecta moltes més dones de les que diuen les estadístiques oficials.

A aquestes alçades cal, però, fer un pas endavant, superant les limitacions pròpies del feminisme institucional. Cal comprendre que aquests casos de violència sexista que es donen en l’àmbit de les relacions de parella, només són la punta d’un gran iceberg, tal i com ja dèiem l’any passat. Són la punta que els mitjans de comunicació visualitzen en les seves cròniques de successos. La part invisible, però, és encara més esfereïdora, ja que ens afecta de manera directa a la majoria de dones. Ens referim a totes les situacions que atempten contra la nostra salut física, psíquica i emocional, i que estan completament normalitzades, o fins i tot justificades.

Quan patim pressió estètica, que condueix a obsessions, a malalties i fins i tot a la mort, a dones cada vegada més joves, però també més grans. Quan fem un esforç etern per a assolir una imatge que s’aproximi a l’estereotip impossible amb el que se’ns bombardeja; ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan sentim por d’anar soles pel carrer pensant que podem ser víctimes d’una agressió sexual. Quan evitem passar a prop de grups d’homes, perquè no volem ser objectes de les seves mirades. Quan directament ens sentim vexades per comentaris grollers sobre el nostre cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan som insultades per la nostra conducta sexual, ja sigui perquè volem mantenir moltes relacions, no seguim un patró heterosexual en les nostres relacions o perquè no ens ve de gust mantenir-ne. Quan algú ens ‘fot mà’, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan cobrem menys que els nostres companys a la feina, quan hem de realitzar dobles jornades perquè a casa ningú més fa les tasques domèstiques, quan ens sembla que no tenim ni un minut per nosaltres. Quan cobrem pensions miserables, quan assistim a una feminització de la pobresa, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan l’avortament segueix dins del codi penal, i es continuen posant limitacions a la lliure decisió de les dones, en relació a la seva maternitat. Quan el talibanisme catòlic és capaç d’anar a clíniques per a coaccionar professionals i dones que han triat lliurement sobre el seu propi cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

D’exemples de violències normalitzades, que no són denunciades pels mitjans de comunicació ni anomenades per la classe política institucional, en tenim molts més. Només cal que revisem el nostre dia a dia per a adonar-nos de quan patim abusos contra la nostra seguretat i autoestima, pel fet d’haver nascut dones en una societat que avui segueix sent masclista.

És per això que emplacem a totes les persones a qüestionar-vos el seu paper en la perpetuació de totes aquestes formes de violència que coarten el nostre dia a dia. Emplacem a homes i dones a deixar enrere la visió reduccionista del què és la violència de gènere, que s’ofereix des de les institucions i el feminisme formal. Perquè cada vegada que no responem a una agressió masclista, sigui del tipus que sigui, l’estem perpetuant.

La única solució és la desobediència al patriarcat, aquesta estructura de poder masclista que impera a la nostra societat i que ens sotmet a totes les formes possibles de violència. Per això, el 25 de Novembre ha de ser un dia per recordar totes les víctimes mortals de la violència sexista, però també ha de ser un dia per apoderar-nos i responsabilitzar-nos dels nostres cossos, dels nostres drets i de les nostres accions. La jornada del 25 de novembre ha de servir per construir des d’ara un dia a dia sense sexismes, sense masclismes, tant en situacions quotidianes com en qüestions estructurals econòmiques i socials.

a tu també t’afecta! PLANTEM CARA!


Enllaç a vimeo del vídeo promocional dels actes del 25 de novembre: http://vimeo.com/31814051


Convocatòries per a rebutjar la violència masclista al Camp el divendres 25 de novembre a Tarragona, Reus, Valls i Torredembarra

A les 19h, a la plaça del Pati de Valls, plantada d’una reproducció de la creu que hi ha contra el feminicidi de Ciudad Juárez (Mèxic). A les 19:30h actes culturals, concentracions i xiulades populars… perquè ja hem callat massa!. Ens trobaràs a la plaça de la font de Tarragona amb un concert de folk “ai, carai!” i teatre amb la companyia Tornavis teatre, a la plaça Evarist Fàbregas de Reus amb una performance i al carrer ample de Torredembarra amb conta-contes, teatre i recital de poesia. I, divendres 2 de desembre a les 6 de la tarda al Casal d’Entitats de Montblanc, taller "Saps com ens afecta la violència de gènere", a càrrec de Cau de Llunes.

I al vespre, Festa reivindicativa a Reus: Plantem cara a ala violència de gènere. A les 23:30h, a la Taverna Despertaferro (Martí Napolità 7, Reus), per finalitzar la jornada del Dia Internacional Contra la Violència de Gènere, us convidem a la festa reivindicativa organitzada per Cau de Llunes, l’Hora Violeta i Les Filles de les Fetilleres, amb les actuacions de: DJ Luna, Game Over Selectors i PD Bartu.

Al Camp teixim la xarxa feminista!

Organitza: Cau de llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona), l’Hora Violeta (Assemblea Feminista de Reus) i Les Filles de les Fetilleres (Assemblea Feminista de Torredembarra), Casal Popular la Turba de Valls i CUP de Montblanc.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Unes 700 persones es manifesten a Tarragona per un ensenyament públic i de qualitat


Al voltant de 700 persones es van manifestar el passat dijous 17 de novembre pels carrers de Tarragona rere un pancarta on s'hi podia llegir: “Per un ensenyament públic i de qualitat, combatem el capitalisme”. La manifestació va ser convocada per la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública del Camp (on el SEPC hi participa activament), i va ser recolzada per la Plataforma en Defensa dels Drets Públics de Tarragona, l'Assemblea del 15-M, el Consell d'Estudiants de la URV o les CUP de Reus i Tarragona. La marxa va acabar al Campus Catalunya de la URV on després d'uns parlaments es van assentar les bases per una futura assemblea d'estudiants de la Universitat Rovira i Virgili.

El seguiment va ser notable al Campus Catalunya i Facultat de Geografia i Turisme de Vila-seca, mentre que al Campus Sescelades va ser desigual: el seguiment va ser escàs a les enginyeries mentre que a la facultat d'Educació i Psicologia l'activitat es va aturar totalment. La jornada va començar ben d'hora al Campus Catalunya de la URV a les 8 del matí, on la vaga va aturar el ritme normal de les classes. Una trentena de piquets informatius van recordar a les estudiants la jornada de lluita alhora que els convocavena la manifestació. A les 10 del matí, un grup d'estudiants van començar una cercavila pels passadissos de les facultats de Lletres i Jurídiques, en la qual van entrar a les classes informant dels motius de la jornada de vaga i animant-los que es sumessin a la mobilització.

A les 12 hores uns 700 estudiants de secundària i universitaris van començar la manifestació en defensa d'un ensenyament públic i de qualitat. Al llarg del recorregut diversos estudiants van enganxar paperògrafs denunciant a les entitats bancàries, amb frases com: “Assenyalem els culpables de la crisi”, o “Prou ajuts a bancs i caixes”. La marxa es va aturar a la delegació d'ensenyament de Tarragona, on després de la lectura del manifest un grup d'estudiants va llançar ous de pintura contra la façana. L'acció va ser ben rebuda pels manifestants, que espontàniament van començar a aplaudir.

En arribar al Campus Catalunya, les 700 persones van seure al pati formant un rotllana. Seguidament van començar els parlaments: del catedràtic Josep Sánchez Cervelló, d'en Jordi Cartanyà professor d'un institut de secundària, d'un membre de la Plataforma “Afectats per la Hipoteca” i un treballadora de la sanitat que van explicar al conjunt d'estudiants com afecta la crisi als seus àmbits. En acabar els parlaments, els estudiants presents van començar a debatre sobre les problemàtiques de la facultat i així poder gestar la creació d'una assemblea d'estudiants a la Univerrsitat Rovira i Virgili. Durant aquesta setmana es celebrarà la primera assemblea d'estudiants a la URV.

dijous, 10 de novembre del 2011

Manifest nacional del SEPC

Alerta de privatització. Guanyem la universitat de tots i totes!

#ningú a les aules #ningú a casa #prenem els carrers

En l'actual context de desenvolupament del capitalisme, s'està produint globalment una tendència al soterrament de l'estat del benestar keynesià i a mercantilitzar el sector públic sobre el quals se sustentava: la sanitat, l'ensenyament...

En el marc d'aquesta tendència la Unió Europea considera que l'educació és únicament un mitjà per aconseguir beneficis empresarials. En aquest sentit l'Estat espanyol es desentén del deure d'oferir un ensenyament de qualitat, tot començant a desplegar l'Estratègia Universitat 2015 (EU2015): un ful de ruta que cerca posar les universitats al servei del teixit empresarial. Això es materialitza en la transferència de les funcions de direcció a les Juntes de Govern (actuals Consells Socials) que estan composades per representants del capital privat; i àdhuc en la imposició d'un sistema de finançament competitiu vinculat a l'assoliment d'un procés de privatització del coneixement en el marc de les convocatòries de Campus d'Excel·lència Internacional. A més a més, per assegurar l'èxit d'aquest procés, l'EU2015 planteja una reorganització més antidemocràtica i vertical de les universitats, que seran sotmeses a procediments d'avaluació externa sota criteris de rendibilitat mercantil per part d'agències com l'ANECA on el sector privat hi té una influència notable.

Mentrestant les administracions espanyoles empren l'estratègia d'aplicar retallades en tots els serveis públics, on l'educació és dels més perjudicats, ja que suposa un deteriorament de la qualitat per la reducció en professorat i personal d'administració i serveis (conserges, administratius, personal de neteja). Tot plegat ocasiona situacions de massificació de les aules (o dels barracons) i la supressió d'oferta acadèmica, tal com han fet a les Illes Balears i el País Valencià on les retallades serveixen d'excusa per reduir l'ensenyament en català als centres de primària i secundària. Però els greuges no s'acaben ací: una vegada els estudiants eixim a buscar treball, ens trobem ara més que mai, que es menystenen els nostres coneixements i que ni obtenim el que ens mereixem pels anys d'estudi, sinó que la majoria hem d'afrontar una precarietat laboral crònica o senzillament un atur que ens impedeix l'emancipació.

Davant aquesta situació, els estudiants d'instituts de secundària i d'universitats, els professors i investigadors universitaris i els treballadors d'administració i serveis ens hem coordinat de cara a la data del Dia Europeu de l'Estudiant, el proper 17 de novembre, per encetar una jornada vaga amb manifestacions a les principals ciutats catalanes. Un nou període de mobilització, aquesta vegada amb la voluntat d'aturar l'avanç d'EU2015 i de posar les bases per a construir un nou sistema educatiu que considere l'educació com un procés de formació integral de les persones en el qual és cabdal el pensament crític, i que cal dotar dels recursos, el personal i les instal·lacions necessàries per a garantir la seua qualitat i una major socialització del coneixement.

Per aquest motiu, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans convoca a tots els estudiants a manifestar-se i aturar les classes el dia 17 de novembre.


Països Catalans, novembre de 2011

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

dissabte, 5 de novembre del 2011

EL 17N, Vaga General d'Estudiants, manifestació i assemblea d'estudiants

Diversos col·lectius del Camp, entre ells el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, s'han unit en la Plataforma en Denfensa de la Universitat Pública del Camp per portar la vaga general d'estudiants a la Universitat Rovira i Virgili i als instituts.


La classe estudiantil està cridada a participar en la manifestació convocada a les 12h a la Plaça Imperial Tàrraco, i en l'assemblea d'estudiants que es realitzarà en acabar al Campus Catalunya.

Està en joc una universitat per i de totes, està un joc una universitat al servei de la societat, està en joc la recerca, la docència i la formació d’aquest país. I en aquest joc, al que juguen els interessos privats, només hi ha una resposta possible: la mobilització cada cop més amplia, cada cop més extensa, cada cop més intensa. Es per aquests motius que convoquem a la Vaga General de tota la comunitat universitària. Una vaga que serà pròleg, no epíleg.

MANIFEST DE LA PLATAFORMA UNITÀRIA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA (PUDUP)

L’educació pública és un dret i una necessitat social, no un privilegi. Com a treballadors i estudiants que ara mateix estem vivint la transformació política i econòmica de la Universitat Pública, ens sentim amb la responsabilitat social de transmetre a la ciutadania la nostra preocupació. S’està executant una transformació estructural de la Universitat que posa en suspens el dret a l’educació pública de les properes generacions. Som plenament conscients que el que estem vivint és una transformació que afecta tot el Sector Públic i, en general, model de societat que volem. Som plenament conscients que la reforma afecta tota l’Educació Pública, tant a la Universitat com a l’Educació Primària i Secundària. És la nostra responsabilitat defensar la Universitat Pública de la qual formem part i posar en coneixement de tothom que les reformes afecten no sols els que ara som a la Universitat sinó els que hi vindran i els que hi voldrien venir, en el futur. Cal garantir que les properes generacions tinguin al menys els mateixos drets d’accedir a una formació pública i de qualitat. Per tot això exposem:

  1. El canvi de model universitari limita la possibilitat d’accedir als estudis universitaris. En una societat del coneixement on la formació no només és requisit indispensable per poder accedir al mercat laboral sinó també per al desenvolupament d’una ciutadania crítica, les polítiques universitàries que s’estan aplicant tendeixen a convertir en un privilegi l’accés a aquesta formació. És incongruent, i un greuge irresponsable cap a les properes generacions, dificultar l’accés a la Universitat quan, en una conjuntura de crisi econòmica com la que patim, la formació s’ha assenyalat com un element fonamental per superar-la i, alhora, pot ser també una via de transformació de les condicions que han abocat a aquesta crisi.

  2. La conjuntura econòmica, en la que s’exigeixen retallades en el sector públic, s’està fent servir per reduir el finançament públic de la Universitat i augmentar el cost dels ensenyaments per les i els estudiants i les seves famílies.

  3. Les retallades estan precaritzant les condicions de treball tant del personal docent i investigador com del d’administració i serveis quan no, directament, provocant el seu acomiadament. Un contracte fix i indefinit és un dret de tot treballador dins i fora de l’àmbit públic, i no pas un privilegi.

  4. Les conseqüències d’aquesta precarització repercuteixen directament en la qualitat dels serveis. No es pot aspirar a la qualitat i l’excel·lència amb polítiques de precarització laboral i una reducció del nombre de professors i de personal d’administració i serveis.

  5. Aquestes retallades comporten la pèrdua de molts llocs de treball, no sols dins la Universitat a tots els nivells, sinó també a les empreses que hi donen servei i els proveïdors.

  6. Denunciem la manca de transparència en la gestió. Les progressives reformes universitàries han impulsat un model de governança de la Universitat que hibrida un model empresarial amb el model de gestió pública. Aquesta hibridació s’ha traduït en una manca de transparència en la gestió que no es conseqüent amb una institució de caràcter públic.

  7. Denunciem també les pressions orientades a la progressiva pèrdua de control democràtic de les universitats públiques i del conjunt del sistema universitari. Pressions que pretenen minimitzar la participació de la comunitat universitària a favor d’un sistema jeràrquic dominat per representants del poder empresarial.

  8. Davant d’un procés d’internacionalització de les universitats destinat a captar “clients” d’arreu del món, recordem que la societat catalana té dret a un ús ple de la llengua pròpia del país, incloent la seva utilització a tots els nivells de l’ensenyament superior.

Cal repensar la Universitat Pública, totes i tots volem una Universitat millor. No es tracta de aferrar-nos a un model anterior com tampoc d’acceptar acríticament les reformes que s’imposen amb criteris de benefici monetari. L’educació no és un negoci, és un dret. Per tal de reconstruir la Universitat Pública exigim que no se’ns imposin les reformes sinó que aquestes siguin fruit de decisions conjuntes que neixin de la pròpia comunitat universitària i de la societat, i que tinguin present l’interès col·lectiu de la ciutadania i la funció de la universitat com a servei d’interès públic.

El 17 de novembre vaga general d’universitats. Ningú a les aules, ningú als despatxos, ningú a casa. Heu retallat massa, ara tindreu la resposta.

dimecres, 2 de novembre del 2011

Vídeo convocant a la vaga general d'estudiants

La URV i els instituts de secundària tenen previst sumar-se a la vaga convocada a totes les universitats públiques catalanes. Així doncs, remarcant la importància de la mobilització i la urgència d'organitzar-nos per fer front a les retallades, diversos col·lectius, entre ells el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, s'han posat a treballar per fer possible també la protesta contra les retallades en ensenyament.

Defensem l'ensenyament públic, combatent el capitalisme!

El 17N, VAGA GENERAL D'ESTUDIANTS!

Retallades en educació i sanitat, expoli del diner públic per part de les banques privades, privatització i mercantilització de l'ensenyament, augment de taxes, 50% d'atur juvenil...

ENS SOBREN ELS MOTIUS!


dijous, 27 d’octubre del 2011

VAGA general d'estudiants- 17 de novembre


En aquests últims anys, i especialment durant aquests últims mesos, hem anat veient com l'estat del “benestar” s'ha anat descomponent per deixar a la vista el capitalisme en estat pur. La seva crisi, provocada per l'especulació, l'avarícia i en definitiva per la naturalesa del mercat lliure, l'hem pagada el poble amb atur (el juvenil arriba a un 50%), pobresa, i retallades en educació i sanitat. I per afegir-hi més llenya al foc, els bancs que durant anys i anys han acumulat beneficis descomunals, han rebut una ingent quantitat de diners de les arques estatals per tal de poder continuar amb les seves activitats mafioses a les Illes Caiman. Els que es queden les cases que no podem pagar són els qui reben els nostres impostos. Genial, no? Se'ns pixen a sobre i diuen que plou!

Dos dels nostres pilars bàsics com són l'educació i la sanitat pública estant sent desmantellats amb l'excusa que no hi ha diners i que és un càstig que hem d'assumir perquè en un passat immediat “les coses no es van fer bé”. Cal remarcar que amb el què es va donar als bancs, les retallades en educació i sanitat no haurien estat necessàries. Volem decidir en què es gasten els nostres impostos, i és més, si les “coses no s'han fet bé”, exigim responsabilitats als qui ho han provocat. En l'àmbit de l'educació ja fa temps que estem suportant i perdent l'envestida de la privatització i la mercantiització. LOU, LOGSE, Bolonya, LEC, Estratègia 2015... diferents fills d'un mateix pare, l'entrada del capital a les universitats. Augment de taxes, impossibilitat de compaginar estudis i feina, introducció del criteri de competitivitat en l'educació pública (el que provoca la consolidació d'universitats i centres educatius de “primera”, de “segona” i de “tercera”) i en definitiva subordinació de l'ensenyament als interessos empresarials. No som educats per tenir una consciència crítica, sinó per treballar i per obeir. Ja qui en diu que serem imbècils superespecialitzats...

La convocatòria de vaga general s'ha de comprendre com l'inici d'un cicle de mobilitzacions per la consecució d'un model d'universitat veritablement pública. Una primera etapa que pren els reptes de posar fre a les retallades pressupostàries que minven la qualitat acadèmica i precaritzen les condicions d'estudi i feina, però també de bloquejar les pretensions del teixit empresarial d'apoderar-se de la governança universitària.

El 17 de novembre tota la comunitat educativa està cridada a fer vaga. Serà una jornada de lluita en defensa de l'educació pública i per extensió en defensa dels serveis públics i en general per dignitat i responsabilitat històrica. La responsabilitat de construir el nostre futur i la valentia de dir: no! Nosaltres no som d'eixe món!

El 17 de novembre pren la universitat, recuperem la dignitat!

En defensa de l'ensenyament i els serveis públics, combatem el capitalisme!

dimarts, 25 d’octubre del 2011

El SEPC portarà la vaga general d'universitats convocada pel 17-N arreu dels Països Catalans

El passat 8 d'octubre la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) convocà una Assemblea General d'Universitats catalanes on s'abordà un debat al voltant d'una estratègia unitària de mobilitzacions. Els acords principals es situaren en la necessitat de generar un discurs que faciliti l'activació popular i la realització d'accions i mobilitzacions que escenifiquin la defensa de la universitat catalana com un servei d'interès públic. La iniciativa més aclamada fou la convocatòria pel proper 17 de novembre d'una vaga general a les universitats catalanes.

Durant aquests dies s'està desenvolupant una campanya de divulgació i sensibilització dels motius de la convocatòria per part de les diferents plataformes unitàries a cada campus. Tanmateix resulta capital la ratificació que en facin les Assemblees Generals d'Estudiants, PDI i PAS de totes les universitats.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització present a totes les universitats catalanes volem manifestar les següents consideracions:

  • La convocatòria de vaga general s'ha de comprendre com l'inici d'un cicle de mobilitzacions per la consecució d'un model d'universitat vertitablement pública. Una primera etapa que pren els reptes de posar fre a les retallades pressupostàries que minven la qualitat acadèmica i precaritzen les condicions d'estudi i feina, però també de bloquejar les pretensions del teixit empresarial d'apoderar-se de la governança universitària.

  • L'èxit de la mobilització rau en la materialització d'un conflicte obert entre la comunitat universitària i les autoritats acadèmiques i governamentals. És necessari doncs adoptar marcs d'interpretació propis i realitzar pràctiques d'acció col·lectiva combatives que possibilitin un escenari de ruptura amb l'actual sistema.

  • La participació multitudinària de la comunitat universitària és cardinal a l'hora de decantar la correlació de forces, però també s'ha de comptar amb les futures generacions d'estudiants universitaris, és a dir, els nois i noies que ara mateix estan cursant estudis de secundària o cicles formatius.

Així doncs el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans anuncia l'adhesió a la convocatòria de vaga general d'estudiants llençada per la PUDUP. Tanmateix aquesta es farà extensiva a tot l'àmbit nacional dels Països Catalans amb la voluntat d'abastar totes les universitats, instituts de secundària i de cicles formatius. Ens comprometem a impulsar accions i mobilitzacions en el marc dels diferents espais unitaris de referència de cada centre d'estudis, tal com hem anat fent fins ara. En els propers dies facilitarem més informació sobre les convocatòries i documentació sobre la postura del SEPC en els temes d'actualitat universitària.

Finalment fem una crida a tots els estudiants dels Països Catalans a participar de la vaga general d'estudiants del proper 17 de novembre, així com a organitzar-se al seu centre d'estudis en espais democràtics i participatius.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Països Catalans, 25 d'octubre de 2011

dijous, 13 d’octubre del 2011

Per fer front a les retallades cal combatre el capitalisme

És imprescindible organitzar-nos per lluitar. No serveix de res manifestar-nos, com promouen CCOO i UGT, per eixugar-nos les llàgrimes i repetir-nos lo malament que estem però sense intervenir en la realitat i, al cap i a la fi, contribuir a la tan nociva desmobilització popular. És evident que les moltes subvencions que reben CCOO i UGT han servit per sostenir el que anomenen “la pau social” de la que els banquers en surten guanyant i nosaltres perdent.


L’invasor Estat Espanyol regala 15.000 milions d’euros del nostre treball a bancs i caixes en comptes de tornar-los a la població quan més els necessita. La Unió Europea diu a l’Estat Espanyol el què ha de fer: que els embolcalls polítics, guardians del capitalisme, redueixin la despesa pública. Mantenir el sistema econòmic actual (garantir els privilegis d’uns pocs) exigeix robar-nos la sanitat, l’ensenyament, la feina,... als qui precisament amb el nostre treball hem creat tota la riquesa.


L’Esperit Sant no farà res per nosaltres. Cal organitzar-nos: fes-ho a la teva feina (lluny de les urpes de CCOO i UGT), al teu barri, fes-ho en assemblees de joves, fes-ho en assemblees feministes, en organitzacions revolucionàries, en organitzacions comunistes i independentistes. Si volem fer front a les retallades, l’única solució és combatre el sistema capitalista.


Sortim al carrer a plantar cara!



Dissabte 15-OCTUBRE 18h

Plaça Imperial (TARRAGONA)


Participa, organitza’t i lluita!

Paisos catalans, independència i socialisme!

dimarts, 13 de setembre del 2011

BARRAQUES TARRAGONA 2011

Arriben les Festes de Santa Tecla i, amb elles, les Barraques populars.
Des de el SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans) hem preparat una sèrie de punxadiscs del Camp per a poder gaudir d'aquesta festa:

FESTA DJ'S A LA BARRACA DEL SEPC

Divendres:
-DJ OGT (AgroRumba i olé!)
Les influencies van desde la millor rumba catalana amb totes les seves fusions amb ska, flamenc, reggae, llatina, punk y ara amb les noves generacions de rumba amb bases electròniques o funky, fins lo millor del mestissatge i tota classe de ritmes que crearan una atmòsfera que farà disfrutar a la gent a lo gran! Tot això i més està batejat com AGRORUMBA Y OLÉ! La rumba del camp, la rumba del carrer!!
+info:
http://www.myspace.com/ogtdj
http://www.twitter.com/djogt

Dissabte:
-AJR Selectors (Ska, Rock combatiu, Reggae, Punk, Dub, Raggajungle, Drum'n'bass)
Les influències més combatives, vingudes de la capital del Baix Camp, us faran passar una molt bona estona on la música i la reivindicació aniran de la mà d'aquest duet compromès i militant.

Diumenge:
-SEPC-URV Sound (Ska-reagge clàssic, rock i freak music)
Confluència de DJ's formada per diverses militants de la nostra assemblea que unim forces per a que la darrera nit de barraques Tarragona sigui una nit memorable!

A més a més, a l'escenari principal actuaran EINA, Brams, Extracto de Lúpulo, Xeic!, i molts més!

BONES FESTES A TOTES I TOTS

FESTA SI, LLUITA TAMBÉ!

divendres, 9 de setembre del 2011

Per la diada surt al carrer!


Manifestació unitària del Camp, a les 19:30 al Mercat Central de Reus


Pels drets socials i nacionals. Independència, socialisme, Països Catalans.


Un any més, l'Esquerra Independentista sortim al carrer per l'Onze de Setembre. En part per commemorar una derrota que suposà la consolidació de la dominació borbònica sobre la nostra terra. Però sobretot, per reivindicar una lluita de més de 350 anys, una lluita més viva que mai, per la llibertat dels Països Catalans.

Els estats espanyol i francès continuen negant el dret del nostre poble a decidir el nostre futur en llibertat: el dret a decidir com organitzem l'economia al servei dels interessos de la majoria i no d'una minoria poderosa; el dret a prioritzar drets que haurien de ser universals com el de l'accés a la sanitat, a l'educació, a l'habitatge i al treball; el dret de qualsevol persona, vingui d'on vingui, sigui com sigui, a viure lliurement i amb igualtat de condicions a qualsevol altre; el dret a viure en la nostra llengua al conjunt dels Països Catalans; el dret a construir una societat de persones crítiques i lliures, que desenvolupin relacions lliures lluny del patró patriarcal; el dret a relacionar-nos lliurement i solidària amb la resta de pobles del món; el nostre dret, en definitiva, a construir un futur sense ingerències ni imposicions de cap mena, en una terra sense explotats ni explotadors.

Avui, la dictadura dels mercats, la dictadura del capitalisme, és el principal obstacle que impedeix que puguem decidir el nostre futur en llibertat. És la lògica absurda i criminal d'aquest sistema econòmic la que provoca crisis com la que estem patint. La que fa que els dirigents europeus, espanyols, francesos i catalans estiguin impulsant mesures que afavoreixen els poderosos, i que van clarament en contra de la gran majoria, d'aquells i aquelles que hem de guanyar-nos la vida treballant o de qui ni tan sols té accés al treball.

No és cert que no hi ha cap alternativa. És fals que l'única sortida a la crisi sigui retallar drets socials, guanyats per la classe treballadora i les classes populars amb anys de lluita. És mentida que el deute que les administracions públiques tenen només es pugui eixugar retallant amb despesa social mentre redueixen els ingressos provinents de les aportacions dels més poderosos.

Tot aquest discurs en realitat vol amagar que s'està regalant diners, poder i possibilitats de negoci a bancs i a grans multinacionals. La factura l'hem de pagar les classes populars.

L'esquerra independentista creiem que hi ha una altra sortida a la crisi. La que passa per posar els drets de la majoria per sobre dels interessos mesquins d'uns pocs. Defensem que la independència dels Països Catalans, i la seva transformació socialista són una possibilitat real. Però només un poble organitzat pot assolir els objectius pels quals lluita o als quals aspira.

Ho hem demostrat i ho seguirem demostrant amb la nostra pràctica. Ho hem demostrat sent al carrer en totes les lluites dels darrers anys, en defensa dels interessos populars, contra les retallades de tot tipus, socials i nacionals, que han castigat les classes populars dels Països Catalans. Participant en les vagues generals que contra la reforma laboral i contra la retallada de les pensions han tingut lloc durant el darrer curs polític. Defensant el nostre teixit productiu, la nostra indústria i la nostra agricultura en contra dels tancaments d'empreses i de la política agrària comunitària. Lluitant contra els desnonaments (i en molts casos aturant-los) que castiguen els més perjudicats de l'especulació immobiliària i bancària. Defensant la sanitat pública contra els que volen tancar hospitals públics i CAPs per tal d'afavorir la privatització del sector. Defensant la unitat de la llengua i dels Països Catalans contra el tancament de mitjans de comunicació al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses. Oposant-nos a la destrucció del territori producte d'un model econòmic i energètic especulatiu i depredador, que no dubta en insistir amb l'energia nuclear a la nostra terra, quan aquest any hem tingut més proves que mai que és sinònim de mort i de destrucció. Enfrontant-nos als racistes i als feixistes allà on aquests avancen amb el seu discurs d'odi i de divisió, tan funcional als interessos dels poderosos. Combatent la repressió de l'estat allà on s'ha produït, oposant-hi la solidaritat del nostre poble als lluitadors d'aquí i d'arreu. Avançant en la configuració d'una alternativa de lluita unitària per al jovent del nostre poble gràcies al procés de confluència entre la CAJEI i els Maulets. I ho hem demostrat també, presentant alternatives reals i concretes a cada vegada més pobles on, a través de la CUP, la veu de la unitat popular i de l'Esquerra Independentista té cada vegada més suport.

Ara és l'hora de continuar avançant, organitzant-nos, sortint al carrer, plantant cara i construint alternatives. Avançant en el treball unitari de l'esquerra independentista i la configuració de la Unitat Popular arreu dels Països Catalans. Aquest és el nostre compromís, i et convidem a tu també a assumir-lo.

Pels drets socials i nacionals. Independència, socialisme, Països Catalans.
CUP - Endavant (OSAN) - MDT - CAJEI - Maulets - COS - SEPC - Alerta Solidària

Actes arreu del Camp


Divendres 9 de setembre a 2/4 de 9 del vespre des del Casal Despertaferro (C. Martí Napolità, 7) de Reus

Marxa de Torxes per la Independència /
La marxa finalitzarà a la plaça Baluard on hi haurà un sopar popular (6€,inscripcions a la Taverna Despertaferro) i posteriorment concert de Deskarats i Les Absentes.
Ho organitza: Col·lectius de l'Esquerra Independentista de Reus (AJR, Casal Despertaferro, CUP, Maulets)






Divendres 9 de setembre a les 23.30 al bar de la piscina de Marçà

Festa de fi d'estiu amb l'actuació de PD dr.Estraperlo i PD Skd.
Ho organitza: Col·lectiu Independentista del Priorat








Dissabte 10
de setembre a les 7 del vespre a Torredembarra

Celebració de la Vetlla de la Diada Nacional del Principat de Catalunya amb la presentació de la campanya "Som Països Catalans" i la tradicional Marxa de Torxes per la Independència/

19:00h
| Xerrada: "Aportació de Joan Fuster a la construcció nacional" , al Casal Municipal (c/Capella nº6). A càrrec de Xavier Ferré Trill, Professor de la URV i Doctor en Història i Sociologia.
21:00h
| Tradicional Marxa de Torxes per la Independència. (Des de la pl. Mª Joaquim Boronat al costat del Casal fins a la pl. de la Font.).
21:30h
| a Ca l'Astut, degustació de productes dels Països Catalans i concert acústic amb mostra de cantautors amb cançons dels Països Catalans. En acabar, a Ca l'Astut, sessió especial de música en català a càrrec de DJ Karkinyoli.

Ho organitza: Gaianada - Col·lectiu Independentista del Baix Gaià i Assemblea de Joves Independentista de Torredembarra




Diumenge 11 de setembre a les 10 del matí a la plaça de les Cols de Tarragona

Diada de l'11 de Setembre a Tarragona /
Durant tot el matí, mostres de cultura popular, jocs per la canalla, tallers i murals participatius...
10:00h | Benvinguda i esmorzar popular Coques Dolces I Salades
11.00h | Cercavila i Mostres de Cultura Popular
12.15h | Parlaments
12.35h | Aixecament de Pilars i Cant Coral
12.45h | Actuacions Musicals
14.00h | Dinar Popular

Ho organitza: Coordinadora 11 de Setembre de Tarragona



Dissabte 11 de setembre a les 12 del matí a l'estàtua del Carrasclet a Capçanes

Actuació de grallers de la comarca, lectura de manifest i ofrena floral al Carrasclet.
Ho organitza: Col·lectiu Independentista del Priorat








Diumenge 11 de setembre a les 3 de la tarda davant el nou Casal Despertaferro (C. Martí Napolità) de Reus

Dinar popular de l'11 de Setembre /
Dinar popular al nou Casal Despertaferro.
Venda de tiquets a 10€ a la Taberna Despertaferro! (Places limitades)

Ho organitza: Casal Despertaferro









dimarts, 10 de maig del 2011

dimarts, 26 d’abril del 2011

Manifest de la manifestació de l'1 de maig de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa


Fa dos anys que ens diuen que s’apropa el final de la crisi, però cada cop el veiem més lluny. Com fan des del primer dia, segueixen parlant de la crisi com si es tractés d’una catàstrofe natural, impossible de preveure i pal·liar, i sense responsables al darrera. La patronal, la classe política institucional, i els sindicats col·laboracionistes (CC.OO i UGT) no han canviat el seu discurs victimista i demagog, i avui hem de reconèixer que la presa de pèl ha arribat a límits insospitables.

Com hem fet des dels primers dies en què va esclatar la bombolla financera i la de l’habitatge, quan parlem de crisi, els col·lectius de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa parlem de la CRISI CAPITALISTA, parlem de beneficis privats salvats a costa del treball i la riquesa pública. Com fem des del principi, recordem que els beneficis, durant les darreres dècades han estat privats, però tan bon punt han arribat les pèrdues no han tingut miraments per socialitzar-les. I avui tenen la barra de parlar de dèficit públic, de la ineficiència del sistema sanitari i educatiu públic, del malbaratament en la despesa social...

Però en canvi no es posa en qüestió per què es van ingressar milers de milions d’euros a la banca, sense nacionalitzar-la. No es qüestiona per què aquests mateixos bancs o caixes avui segueixen incrementant-nos la hipoteca
, es queden amb els nostres habitatges i ni tan sòls així donen els deutes per saldats.

No es qüestiona per què empreses que segueixen obtenint beneficis quantiosos, apliquen reduccions de plantilla o exigeixen que es rebaixi la ind
emnització per acomiadament, i es retallin els drets dels treballadors i treballadores. Com és el cas de Telefònica, que va aconseguir més de 10.000 milions d’euros d beneficis nets durant el 2010, i recentment va anunciar que reduiria el 20% de la seva plantilla.

No es qüestiona per què no hi ha diners per l’escola pública, però s’externalitza el servei i després se li atorga finançament públic, com és el cas de centres concertats. Com tampoc es qüestiona per què es retalla el finançament a la sanitat pública al mateix temps que es donen incentius per qui contracti els serveis de les mútues privades, o s’inventen càrrecs amb honoraris astronòmics...

No es qüestiona per què retallen les ajudes socials, les plantilles i els sous públics i les pensions, i ens incrementen l’edat de jubilació i els anys de cotització, al mateix temps que els càrrecs públics reben elevats salaris i pensions al 100% amb cotitzacions mínimes.

La crisi no ha estat un terratrèmol, ni un tsunami, sinó el resultat d’una gestió irracional dels fons, d’una producció no planificada, que no té en compte les necessitats de la població ni la capacitat de càrrega del medi ambient. La crisi és el resultat d’un funcionament que porta en el seu si el germen de l’autodestrucció, i de tot allò que impregna.

La crisi, a més, ha estat l’escenari ideal per a aplicar tote
s aquelles mesures neoliberals que les grans empreses feia temps que exigien, i que la classe política institucional no s’hauria atrevit a aprovar anys enrere. La crisi ha estat l’excusa perfecte per llençar la consigna “cal apretar-nos el cinturó”, això sí, el cinturó de les classes populars, en cap cas el de la patronal.

Però el pitjor de tot plegat és que l’elit empresarial, els partits institucionals i els sindicats grocs deuen frisar veient què fàcil ha estat despullar-nos dels nostres drets més elementals, per engruixir els seus beneficis o per convertir-los directament en els seus negocis particulars.

Som moltes, però, la majoria de persones que som ca
paces d’adonar-nos de la injustícia, però hi ha alguna cosa que ens manté a les nostres llars. La por de perdre el poc que tenim, la por de patir més repressió, la por d’esforçar-se per no-res, la por que es repeteixin errors passats. Por en definitiva, que curiosament supera la por d’un futur molt proper en el que les coses aniran maldades. Però només sortint al carrer podrem parar-los els peus. Sortint al carrer i mostrant un rebuig unitari i contundent a totes les mesures liberals que ens estan imposant.

És per això que els col·lectius de la Coordinadora pel Repartiment del Treball i la Riquesa apostem per la unitat d’acció per tal d’animar a totes aquestes persones que s’adonen del què està passant, a fer un pas endavant i sortir al carrer. Apostem pel treball unitari que fem diàriament en diferents fronts, però encaminat en la mateixa direcció: els sindicats Co.Bas i la IAC combatent als centres de treball; el SEPC a les aules dels instituts i les Universitats; les assemblees feministes creant con
sciència de classe i gènere; les assemblees de joves i de maulets despertant el jovent dels nostres municipis; endavant, treballant per l’alliberament nacional de classe i gènere; i les CUP, denunciant la falsa democràcia i oferint una alternativa crítica i compromesa amb les classes populars per la gestió dels nostres municipis.
Aquest és el camí que hem de seguir, la unitat de forces al carrer; esdevenir un impuls perquè tots i totes ens adonem que compartim el mateix present pèssim i el mateix futur inquietant. Cal unitat de forces perquè tots i totes ens decidim a treure al carrer les protestes que es queden a casa o a les converses de bar.

Mentre les grans empreses com Telefónica, Banco Santander, l’entitat financera BBVA o la petrolera Repsol, han seguit incrementant els seus beneficis, a nosaltres ens fan fora de la feina o ens rebaixen el salari; ens apugen la hipoteca o ens prenen la casa, i ens apugen els preus dels productes bàsics.

Què esperem per parar-los els peus?

Coordinadora pel Repartiment del Treball i la Riquesa

Tarragona, 18 d’abril de 2011


dijous, 14 d’abril del 2011

Vora quaranta persones assisteixen a la xerrada d'en Sergi Saladié sobre l'energia nuclear


Una quarantena d'estudiants van assistir ahir a la xerrada que oferia en Sergi Saladié sobre energia nuclear al Campus Catalunya, organitzada pel SEPC URV. En Saladié, geògraf, professor de la URV, expert en energia nuclear i portaveu de la CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) va exposar durant 1 hora i mitja i en base dades objectives, arguments en contra l'ús de l'energia nuclear. Un cop acabada la conferència va aclarir tots els dubtes que tenien els assistents.

Durant el transcurs de la xerrada, Saladié va fer referència al darrer accident nuclear de Fukushima, així com també a la problemàtica del cementiri nuclear que volen ubicar a Ascó. Tanmateix el gruix la conferència el va centrar en analitzar l'energia nuclear i en desmuntar mites com el que afirma que la col·locació d'una central nuclear reactiva econòmicament i dinamitza la zona en qüestió (La Ribera D'Ebre és la comarca de Catalunya amb un índex de pobresa més alt, i Ascó perd de mitjana 12 habitants l'any). Saladié va cloure la xerrada insistint en la necessitat d'obrir un debat públic i formatiu al conjunt de la societat sobre l'energia nuclear, per tal de decidir el model energètic que volem.

Seguint amb la línia impulsada amb la xerrada antipatriarcal del 8 de març, el SEPC, va recordar que com a sindicat sociopolític, pretén abastir dos fronts: la lluita per la universitat pública i el trasllat de problemàtiques socials a la facultat.

dissabte, 9 d’abril del 2011

"Volem energia nuclear?" Xerrada amb Sergi Saladié, geògraf i expert en energia nuclear

Arran de l'últim desastre nuclear ocorregut a Fukushima, al Japó, el debat sobre l'energia nuclear ha tornat a sortir a la llum. Però que ha passat realment al Japó? Quines són i quines seran les conseqüències que patirà la població a curt, mig i llarg termini? Quines són les conclusions que n'hem d'extreure d'aquest episodi, tenint en compte que és un camp en la qual la majoria de la població no té formació? Perquè no s'impulsen les energies renovables? Són segures les centrals nuclears de casa nostra? I amb el cementiri nuclear... què passa? Volem energia nuclear?

Tots aquests interrogants seran aclarits per Segie Saladié, geògraf i expert en energia nuclear, professor de la URV, activista antinuclear i portaveu de la CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya), el proper dimecres 13 d'abril a les 12:00 hores, a l'aula 306 del Campus Catalunya de la URV

"Volem energia nuclear?"

Us hi esperem a totes i a tots!

Construir la universitat pública només depèn de tu

dijous, 7 d’abril del 2011

Vist per sentència el judici al Jordi Romeu


El judici penal contra en Jordi Romeu, militant independentista tarragoní, inculpat per part de la Guàrdia Urbana d'agressió i desobediència a l'autoritat ha quedat vist per a sentència. La Guàrdia Urbana de Tarragona, cos policial que ha instruït el cas, ha al·legat lesions de les que no van presentat les proves forenses, i finalment l'ajuntament no s'ha com a acusació particular. El fiscal ha reclamat 1 any i sis mesos de presó per l'acusat i una multa de fins a 1.200€. La defensa ha demanat la lliure absolució.

El dia anterior, dimarts 5 d'abril, unes 200 persones es van concentrar davant de l'Ajuntament de Tarragona per demanar l'aboslució d'en Jordi. Els portaveus de la campanya de suport van exigir la retirada immediata de tots els càrrecs imputats, a la vegada que van denunciar la política de repressió de l'ajuntament de Tarragona i la Guàrdia Urbana, que bsuca amb aquest judici silenciar la lluita per les llibertats socials i nacionals

Ahir dimecres 6 d'abril a les 10 del matí, al Jutjat de lo Penal de Tarragona es va celebrar el judici contra en Jordi, detingut el 18 de juny de 2010 en sortir d'un local d'oci del carrer Rebolledo al negar-se a signar una sanció de 1.000€ interposada pels agents que asseguren que els havia xiulat. Per la seva banda, Romeu també va denunciar als agents que l'havien detingut al·legant abusos, subratlla que va ser llençat a terra i que li van trepitjar el cap amb les botes.

La declaració de l'acusat i els testimonis van remarcar que els agents van detenir en Jordi injustificadament, inventant-se les acusacions i encobrint-se entre ells. Així mateix, van ser constatades diverses imprecisions en l’atestat de la Guàrdia Urbana, així com greus contradiccions durant la vista oral feta als agents. Aquests no van poder aportar cap prova forense de les suposades lesions, així com tampoc va poder corroborar-ho la metge forense que van portar

L’advocat de la defensa va aclarir que les acusacions de la Guàrdia Urbana de Tarragona no tenen cap base i que és tracta d'un judici polític, a la vegada que va demanar la lliure absolució de l'encausat. En acabar el judici, l'advocat defensor es va mostrar optimista per com ha anat i de les possibles resolucions del jutge.

La sentència serà dictada en breu, entre quinze dies i un mes, i notificada a les diferents parts. En Jordi va comptat amb el suport d'una trentena de persones, que des de les 9:30 del matí van mostrar la seva solidaritat a les portes dels Jutjat. Les solidàries van rebre amb una forta ovació l'acusat quan va aparèixer per la porta de l'edifici en finalitzar la vista.