A les nostres aules, en català!

A les nostres aules, en català!
Contra la sentència, desobediència!

dijous, 11 d’abril del 2013

Concentració de rebuig a la sentència del TSJC contra la immersió lingüísitca

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de la URV considerem que és necessari mostrar el nostre rebuig vers l'enèssima agressió al català i en concret al sistema d'immersió lingüística.

La nova sentència del TSJC obliga a fer les classes en castellà només si un/a estudiant ho demana. La voluntat de 17 famílies (el nombre total de les que han demanat escolaritzar el seu fill en castellà enguany al principat) i 28 del 135 diputats del parlament s'imposarà a un model de provada eficàcia que ha evitat la fractura social per raons de llengua.

Encoratgem al conjunt dels i les unviersiàries a particpar de la CONCENTRACIÓ DE REBUIG A LA SENTÈNCIA, demà divendres 12 d'abril,  a les 20:00 hores davant la seu del Partit Popular (cantonada entre Carrer Unió i Rambla Nova) de Tarragona.


Comunicat del SEPC davant la sentència del TSJC sobre la immersió lingüística


Ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictaminar que la Generalitat de Catalunya haurà d’introduir el castellà a les aules dels alumnes que així ho demanen. Això significa que la voluntat d’una minoria s’imposarà per sobre de la resta de l’estudiantat, escolaritzat amb LA immersió lingüística. Tan sols la petició d'un/a estudiant per classe serà motiu perquè el castellà passi a ser la llengua vehicular. Més de trenta anys d'un model inclusiu del qual se n'ha provat l'èxit i que ha evitat la segregació per raons de llengua serà tombat per la voluntat de 17 famílies (les que enguany han demanat l'escolarització en català al Principicat) i 28 dels 135 diputats del Parlament.
Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans considerem que aquest és un nou atac de l'ofensiva espanyolista cap a la nostra llengua, el català. Des de l’Estat espanyol s’ataca contínuament el model d’immersió lingüística, sota l’excusa de protegir la lengua común de todos los españoles. Però la immersió no és toca, és un requisit indispensable i de provada eficàcia per assolir la normalització del català al Principat. Cal recordar que actualment si no fos per l'escola moltes persones no aprendrien la nostra llengua, mentre que tots els catalanoparlants sabem parlar castellà, encara no tots els castellanoparlants saben parlar en català. Tots els anys de prohibició encara passen factura i la colonització cultural espanyolista provoca que els usos socials del castellà dominin sobre els del català. Sense la immersió la fractura social està servida.
No oblidem tampoc que la nostra és una llengua minoritzada arreu dels Països Catalans, per això rebutgem enèrgicament agressions com aquestes. A les Illes Balears i al País Valencià els atacs són continus contra totes aquelles que es volen expressar en català. A més aquestes agressions als drets de les persones catalanoparlants s'intensifiquen en territoris com al Franja de Ponent o la Catalunya Nord, on no és ni oficial. Aquesta situació ens fa augmentar el grau de combativitat cap a aquells que dia rere dia ens ataquen com a poble i ens impedeixen teixir un projecte nacional. 
 
Des de el SEPC:
  • Encoratgem a tota la comunitat educativa a defensar la nostra llengua davant les agressions espanyolistes.
  • Fem una crida a la desobediència. No acatem ni acatarem sentències que pretenen minar la nostra llengua
Des de les aules defensem el català als Països Catalans. Ni un pas enrere!

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de la URV, a 11 d'abril de 2013

dimarts, 5 de març del 2013

Xerrada: Els rols de gènre, el sexisme i el patriarcat en l'ensenyament.


Dins el cicle de conferències i aprofitant que divendres 8 de març es commemora el dia de la dona treballadora, des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de la URV, us convidem a assistir a la xerrada Els rols de gènere, el sexisme i el patriarcat a l'ensenyament que anirà a càrrec de les companyes de l'Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona, Cau de Llunes.

Serà demà dimecres a les 18:30h a l'aula 301 del Campus Catalunya.

I recordem que el proper divendres us esperem a la manifestació en motiu del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, a les 19:00 a l'Estàtua dels Despullats.

El patriarcat com el capitalisme, no es reforma, es destrueix!

8 DE MARÇ. CONTRA EL PATRIARCAT I EL CAPITALISME: OFENSIVA FEMINISTA!


Manifest unitari de l'esquerra independentista
 
Les dones constituïm la meitat de la població mundial. Realitzem les dues terceres parts del treball que es fa al món. Guanyem el 10% dels salaris totals i només disposem d'un 1% de la propietat mundial. Aquestes dades evidencien que avui, 8 de març del 2013, Dia Internacional de les Dones Treballadores, el sistema patriarcal continua reforçant les seves cadenes i enforteix la seva opressió fent còmplices els homes i el conjunt de la societat d’aquesta injustícia.
 
El sistema patriarcal i capitalista ens imposa rols, ens ensenya a acceptar i obeir segons els interessos masclistes, que no qüestionen ni l’explotació ni la dominació que patim, sinó que les propicien, afavorint tot tipus de violència contra nosaltres. Aquesta violència i aquesta dominació es fan visibles cada dia en els actes més quotidians, i en la valoració que fa la societat del nostre rol com a dones, mares, amants, companyes i treballadores.
 
L'economia submergida, els salaris més baixos, l’augment de l’atur en sectors de treball històricament feminitzats; l’exposició de més dones a l’explotació sexual, no cotitzar a la Seguretat Social, no accedir a pensions de jubilació ni subsidis de cap mena, no tenir les mateixes oportunitats d'accés al mercat laboral que els homes; l’augment de famílies monoparentals on les dones s’han de fer càrrec de les filles totes soles, la qual cosa en dificulta l’accés al treball; la invisibilització de la feina que es realitza a la llar... Tots aquests elements, i tants d'altres, fan que la situació de les dones sigui molt precària en molts àmbits de les nostres vides.
 
Aquest sistema capitalista i patriarcal és extremadament violent, i se serveix dels màxims espais personals, socials, econòmics i institucionals per perpetuar-se.
El desmantellament de l'Estat del Benestar esdevé un complex procés anomenat “crisi de cures” que suposa l’augment del retorn obligat a la llar de les dones. Les retallades en tots els serveis públics bàsics (educació, sanitat, serveis socials, cultura...), la supressió de la Llei de Dependència, les insuficients lleis sobre violència de gènere (que reforcen el paper de dona-víctima i no proposen solucions reals) i moltes altres mesures que afecten les dones dels Països Catalans, adoptades pel govern de l’Estat espanyol i pels governs autonòmics, ens aboquen sense remei al paper de l'eterna cuidadora, sustentadora i reproductora, obligada a mantenir l’estructura social de manera gratuïta allà on l’estat no se’n fa càrrec.
 
El sistema patriarcal establert reprimeix qualsevol forma de resistència amb agressions com la reforma de la llei de l'avortament, les ordenances cíviques vers el treball sexual (que criminalitzen i estigmatitzen, majoritàriament, les dones migrades), o l'ofensiva espanyola i catòlica en matèria d'educació, que potencia valors religiosos i sexistes en el currículum educatiu, i adoctrina per a la perpetuació de la família tradicional com a únic model vàlid. Com si això fos poc, socialment es manté el matrimoni com a única institució legal vàlida de convivència familiar per poder tenir certs drets. Tot això afecta directament la nostra llibertat com a dones, perquè estableix que el model de sexualitat tradicional i heterosexual és l'únic vàlid, que controla i veta la nostra sexualitat i capacitat reproductiva, com si fóssim éssers incapaces de decidir sobre el nostre cos amb criteri propi.
 
El canvi necessari per acabar amb aquest sistema de dominació i opressió ha de començar per nosaltres mateixes i per respondre amb la desobediència a les agressions diàries que patim; desobediència als nostres llocs de treball, en les nostres pràctiques sexuals, en el nostre rol a la llar, en el nostre rol de mares, en el control del nostre propi cos i en la nostra participació social.
 
Responem dient NO a les imposicions que ens empresonen com a dones perquè la vertadera revolució feminista s’ha de fer a la plaça, al llit i a casa, fent partícip tota la societat.
 
Contra l’ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista!

dimecres, 27 de febrer del 2013

28-F. Vaga d'estudiants als Països Catalans. Ningú a les aules, tothom al carrer!


Demà els estudiants tornarem a fer sentir la nostra veu als diferents centres de secundària i universitat arreu dels Països Catalans. Des del SEPC URV fem una crida als estudiants a prendre part activa tan dels piquets informatius com de les mobilitzacions convocades pel dia de demà. 

Cal canalitzar la nostra indignació a través de l'organització, cal fer un pas més endavant i adonar-nos sinó lluitem pels nostres drets ens pendran el poc que ens queda. S'estan carregant la universitat pública, només depèn de nosaltres que es giri la truïta.

Convocatòries 28-F:
  • 08:00h Campus Catalunya, Tarragona. PIQUETS INFORMATIUS.
  • 12:00h IES Martí Franquès, Tarragona. MANIFESTACIÓ ESTUDIANTIL. Convoca: SEPC i Assemblea URV
  • 19:00h Plaça Mercadal, Reus. CONCENTRACIÓ (secundària).
  • 19:00h Plaça Imperial Tàrraco. MANIFESTACIÓ UNITÀRIA. Convoca: PUDUP URV, Assemblea d'Interzones de Tarragona i Junta de Personal No Universitari.


Manifest nacional del SEPC:

El SEPC convoca vaga d'estudiants arreu dels Països Catalans el proper 28 de febrer

El proper 28 de febrer el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans convoquem vaga arreus dels instituts i universitats del nostre territori. Entenem que després d’un primer semestre on les assemblees d’estudiants i tot el teixit associatiu ha anat gestant un clima crític en quant a la situació actual de l’educació, cal fer un pas endavant i tornar a buidar a les aules i sortir al carrer.

L’any passat ja en varen ser moltes les protestes i aquest any l’educació segueix en constant degradació i és per això hem de seguir al peu del canó per tal de seguir defensant la integritat de l’educació pública, popular i de qualitat. La Llei Wert, els pressupostos que anuncien noves retallades i eliminació de beques als ensenyaments post-obligatoris, l’augment de les taxes universitàries, la pèrdua de democratització als òrgans de govern dels instituts i universitats, el constant atac que rep el català arreu del territori... Els motius, una vegada més ens sobren. I no només als estudiants, sinó també als i a les treballadores dels nostres centres educatius. Els retallen el sou i els acomiaden i així fins provocar el gran desmantellament als serveis públics que patim les classes populars catalanes.

Ara és l’hora dels estudiants, ara és l’hora que conquerim l’educació pública i popular i gestem una nova alternativa al seu negoci que ens arruina i ens esclavitza.
El proper 28 de febrer sortirem al carrer arreu dels Països Catalans i seguirem lluitant per una educació pública, popular, antipatriarcal, catalana i de qualitat.

La seva crisi ens arruïna! Conquerim l'educació pública i popular!
Podeu seguir les convocatòries aquí:
- Barcelona: 12:30h a Pl. Universitat.
- València 12:00 a la Facultat de Geografia i Història (VAGA DE 48H).
- Mallorca 19:00 davant la Delegació de Govern.
- Tarragona: 12:00h Davant l'IES Martí Franqués.
- Girona: 12:00h davant el Rectorat.
- Lleida: 12:00h davant el Rectorat.
- Castelló 12:00 a La Farola (VAGA DE 48H).
- Alacant 13:00 a La Mà.
- Igualada: 17:15h a Pl. Castells.
- Reus: 19:00h a Pl. del Mercadal.
- Berga: 17:00h a Pl. Sant Pere.
- Manresa 11:00h a Crist Rei.
- Cervera 12:15h a Pl. de la Universitat.
18 de febrer del 2013
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

dilluns, 18 de febrer del 2013

Per la unitat d'acció a les aules


Des del SEPC us convidem a assitir a a la xerrada Per la unitat d'acció a les aules, aquest dimecres 20 de febrer a les 19:00 hores a l'aula 301 del Campus Catalunya. En l'acte intervindrà Armengol Gassiot, portaveu de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública de Barcelona i Maria Corrales, militant del SEPC i estudiant de la Universitat de Barcelona.

Arran del sorgiment de la PUDUP URV hem cregut oportú que les companyes de Barcelona compartissin l'experència de la unitat d'acció entre estudiants, treballadores i professores a la PUDUP de Barcelona.

Vine i participa, continuem lluitant per la pública!

divendres, 18 de gener del 2013

Volem Universitat Rovira i Virgili

Avui el Plenari Municipal de la Ciutat de Tarragona ha aprovat amb els vots favorables del PP i del PSC el canvi de nom de la Universitat Rovira i Virgili.

El Partit Popular a la ciutat de Tarragona va presentar una moció en la qual demanava el canvi de nom de la Universitat pública a les nostres comarques, la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta decisió ve presa, segons Alejandro Fernàndez, per la necessitat de potenciar la marca Tarragona. El PSC de Tarragona ha donat suport a la proposta, i per tant l’ajuntament de Tarragona s’ha acabat pronunciant en favor de l’absurda mesura.

Des de el SEPC considerem que aquesta decisió, pretén teixir una cortina de fum davant dels continus atacs que estan perpetrant cap a l’educació pública. El nom de la Universitat ja va ser objecte de debat als anys 90, però es va superar fins a l’actualitat, on quasi cap membre de la comunitat educativa es plantejava aquest canvi. Tanmateix, hem de tenir en compte la territorialitat de la URV, que es troba dispersa entre Tarragona, Reus, Tortosa, Vila-Seca i el Vendrell. Aquest abast territorial no representa solament a la ciutat de Tarragona, sinó al conjunt de tot un territori.

La universitat no és una marca comercial que s’haja de potenciar en funció de les necessitat empresarials del moment. La universitat ha de ser un element cohesionador de la societat a la que representa i no un instrument polític al servei del capital i dels interessos privats. A part, cal remarcar el cost econòmic que suposarà aquest canvi de nom en aquests temps de retallades tan dures per la universitat i el conjunt de la societat. No tenim suficients professors, la majoria són associats en unes condicions precàries, el preu de les matrícules ha augmentat un 66%... i s’han de gastar els calers en un canvi de nom?

Per tot això, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans exigim l’aturament de la proposta del Partit Popular, assumida per l’Ajuntament de Tarragona al considerar-la innecessària, inviable i un insult al conjunt de la comunitat universitària. Aquests són els botxins de la nostra educació, al servei de l’empresa privada i d’esquenes a les estudiants.

Ara per ara, des del SEPC demanem als ajuntaments de les respectives ciutats a les quals presta servei la Universitat Rovira i Virgili que reflexionen la situació que s’està plantejant i que de forma contundent, es posicionin en contra.

Ens augmenten les taxes, acomiaden professorat, privatitzen serveis i exterminen la nostra llengua arreu del país. Que no et confonguin, el debat no és pel nom, és pel nostre futur i el de la nostra Universitat.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,
Tarragona, 18 de gener del 2013

dimarts, 15 de gener del 2013

Contra les retallades i la privatització: NO PAGUEM! Joves, Defensem el transport públic!


En un moment de crisi social, econòmica i ambiental com en el que ens veiem immerses, el transport públic hauria de ser un servei de fàcil accés per al jovent del nostre país, per tal de poder moure’ns pel territori d’una manera ràpida, eficient i respectuosa amb el medi ambient. Malgrat tot, en comptes d’intentar satisfer els veritables interessos de les classes populars, els nostres polítics i governants es dediquen a buscar el benefici personal i de les empreses a les quals s’ha adjudicat el servei, o redueixen les partides de finançament dedicades al transport públic. Aquesta és la pràctica que duen a terme els nostres polítics i governants de manera reiterada, amb la falsa i demagògica excusa de la crisi econòmica.

Ja fa anys que, per culpa de la deixadesa de les administracions, les xarxes de transport públic del nostre país es troben en un estat de precarietat. Encara que la situació ja era per si mateixa prou rudimentària, l’any 2012 es va aplicar un desorbitat increment del preu del transport públic, adduint l’excusa que les usuàries només paguen un 25% del cost real del servei, i que en moments de crisi les administracions no poden sufragar aquesta despesa. Es tracta d’arguments demagògics i classistes que obvien que les classes populars ja paguen el transport públic mitjançant els impostos que abonen a les administracions cada any, de manera que al pagar el bitllet simplement s’està refinançant el servei. Per si amb les pujades de l’any passat no n’hi hagués hagut prou, amb el començament de l’any 2013 les nostres administracions tornen a apujar el preu del bitllet entre un 3,1 i un 4,1%. És a dir, que tornen a encarir el cost del bitllet, i fins i tot ho fan per sobre del nivells de IPC. Tot això sempre deixant de banda les reivindicacions de les usuàries i sense tenir present la gran davallada que ha patit el servei.  

A les àrees metropolitanes del Països Catalans, sobretot de Barcelona, València i Palma, les insuficiències financeres estan a l’ordre del dia: al transport públic i la mala gestió del servei fan que utilitzar el transport públic s’hagi convertit en un veritable luxe per al jovent de les classes populars. Un dels afers més flagrants és el cas de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) –empresa pública que gestiona el servei de metro i bus de l’àrea metropolitana barcelonina–, que des de fa anys va reduint cada vegada més tant la freqüència de pas dels combois, com el número de línies de bus i metro; al mateix temps que està aplicant increments sistemàtics del preu del bitllet. Afegit a tot això, TMB té 300 alts càrrecs amb sous de més de 80.000 euros anuals, i efectua nombroses reunions en què es paguen suculentes primes als polítics de l’àrea metropolitana perquè hi concorrin. N’és un exemple l’alcalde barceloní Xavier Trias, que ha arribat a guanyar 36.000 euros per assistir a 3 o 4 reunions.

A Palma, les noves tarifes de l’Empresa Municipal de Transport (EMT), modificades per l’actual Ajuntament de la ciutat –presidit per Mateo Isern–, de mitjana s’han augmentat els preus dels autobusos un 23%, així com se n’ha reduït la freqüència de pas i s’han eliminat línies “innecessàries”. Aquestes mesures afecten a milers de treballadores, joves i estudiants, que depenen dels serveis de transport públic –especialment de l’autobús– per desplaçar-se cada dia. Així doncs, una vegada més, l’Ajuntament del PP aposta per un model de mobilitat basat en el transport privat no respectuós amb el medi ambient. Cal dir que a la ciutat de Palma els nivells de contaminació superen diàriament els 40-55 micrograms de diòxid de nitrogen per metre cúbic, xifra que supera el límit legal permès, concentració que ha patit un augment significatiu en els darrers anys. 

A més, les comarques interiors i rurals dels Països Catalans, que no estan vinculades amb els serveis de les àrees metropolitanes, es troben que aquest servei és encara molt més limitat. Moltes comarques no disposen de línies ferroviàries, i les que ho fan solen tenir freqüències molt baixes que en dificulten l’ús. En aquestes comarques el servei de bus comarcal i intercomarcal, que en molts casos és l’únic tipus de transport públic que s’hi pot utilitzar, se sol trobar en un estat paupèrrim: alts preus dels bitllets, freqüències horàries més que insuficients, mala connexió entre línies i retards habituals en l’arribada i sortida dels busos. De manera que en aquestes comarques el desplegament precari del transport públic provoca que no existeixin connexions amb molts pobles i ciutats propers. Això dificulta la mobilitat del jovent que no disposa o bé de permís de conducció, o bé de diners per pagar-se un vehicle privat propi, cosa que n’obstaculitza l’accés a llocs de treball o d’estudi.   

Cal tenir en compte que aquesta descarada pujada de preus que s’està aplicant a totes les xarxes de transport públic del país, està condicionada per la privatització progressiva dels transports públics que s’està duent a terme arreu dels Països Catalans. La més gran i important d’aquestes privatitzacions és la de RENFE, que ja ha provocat diverses vagues i mobilitzacions de les treballadores d’aquesta empresa, que denuncien que la privatització comportarà una reducció de plantilla i de freqüència de pas dels combois, així com nous augments del preu del bitllet. Com a usuàries, les joves sabem que la progressiva privatització del transport públic només pot provocar un major deteriorament del servei.

Encara que els nostres polítics ens vulguin fer creure que aquest procés de privatització s’imposa per reduir els alts nivells de dèficit públic provocats per la crisi econòmica, les privatitzacions tenen un marcat caràcter ideològic. La conversió del capital públic en capital privat pretén fer-nos avançar cap a un model econòmic de capitalisme salvatge en què s’ometen el interessos de les classes populars i l’únic motor de l’economia és el benefici dels grans capitals privats. Amb el pretext de la crisi econòmica, les grans fortunes guanyen cada vegada més poder, i ens forcen a avançar cap a un model de capitalisme basat en la privatització de tot tipus de serveis públics bàsics (educació, sanitat, transport públic, etc.), i així reduir al mínim el paper de l’Estat. D’aquesta manera, s’elimina progressivament el rastre de l’estat del benestar, que per nosaltres ja era insuficient.

Com a joves estudiants hem vist reduït cada cop més el nostre poder adquisitiu i capacitat d’autonomia econòmica. Primer, amb la imposició del Pla Bolonya que, degut al model d’avaluació continuada, ens impedia compaginar feines precàries amb els estudis. A més a més, el curs passat vam veure augmentada la nostra matrícula fins a un 67% provocant l’endeutament de les estudiants amb les entitats bancàries. A aquestes reformes per excloure la classe treballadora de les aules se li afegeixen totes les que pretenen augmentar la carestia de la vida, i, ara, li hem d’afegir aquest nou augment del transport públic.

Tenint en compte que la majoria de nosaltres estudiem fora del nostre lloc de procedència i que necessitem el transport públic dins les capitals on es troben les nostres facultats, aquest augment del bitllet s’afegeix a tots els insostenibles costos per accedir a la educació superior. Sumant-hi la reducció de les beques de mobilitat atorgades a les estudiants que necessitaven  desplaçar-se fins on s’impartien els seus estudis, aquest augment del cost del transport públic no pot anar sinó en detriment, un cop més, de l’accés de les classes populars al tipus d’ensenyament que vulguin escollir.

I és precisament aquest camí a l’insult humà el que consciencia el jovent i ens fa pensar que el pitjor encara ha d’arribar. Les exigències de contenció del dèficit públic que ens imposa dictatorialment la Unió Europea, a les quals es suma l’imminent rescat a què haurà de sotmetre’s l’estat espanyol, només comportaran un tsunami privatitzador de tot els serveis públics, inclòs el transport, que provocaran un empitjorament de les condicions del servei i un encariment del que pagaran els usuaris.

Des d’Arran i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), entenem el transport públic com una eina al servei de les classes populars, allunyat dels interessos privats, i que ha d’afavorir la cohesió territorial i social entre els diferents indrets del nostre país. També apostem per un model de transport públic respectuós amb el medi ambient i accessible per a tot el jovent del nostre país, allunyat de projectes elitistes com el TAV (Tren d’Alta Velocitat).

Per aquest motiu, animem al jovent del nostre país a plantar cara contra la pujada de taxes del transport públic, ja sigui mitjançant accions de protesta o bé mostrant la seva insubmissió utilitzant el servei sense sufragar el preu del bitllet. 

Contra les retallades i la privatització: No paguem! Defensem el transport públic!
 Arran, organització juvenil de l'Esquerra Independentista - www.arran.cat


Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil de l'Esquerra Independentista - www.sepc.cat



dimarts, 8 de gener del 2013

5 militants de l'Esquerra Independentista imputats de nombrosos delictes per defensar la llengua


El 5 de març de 2.010 el partit Unión, Progreso y Democracia va organitzar un acte de propaganda espanyolista a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB consistent en una conferència de la líder del partit Rosa Díez. Davant d’això un centenar de joves i estudiants, molts d’ells independentistes, van accedir a l’Aula Magna on s’anava a produir l’esdeveniment i mitjançant crits i càntics van palesar el seu malestar.
 
La tensió va anar en augment per les discussions dels estudiants amb els militants d’UPyD i el degà de la facultat, el professor Salvador Cardús, fins que aquest darrer decidí anul·lar la conferència davant la impossibilitat de la seva realització a l’Aula Magna. Tanmateix i ajudats per la seguretat privada i policies de paisà, Rosa Díez va poder exposar el seu programa polític en una altra sala davant d’una vintena de militants del seu partit, això si escridassats en tot moment des del passadís adjunt per desenes d’estudiants.
Unión, Progreso y Democracia encapçala un moviment espanyolista que treu el seu rèdit electoral mitjançant la catalanofòbia amb actes i campanyes com el que es va realitzar a la UAB. Les seves propostes polítiques giren al voltant d’un estat uniforme i centralista a nivell polític i l’assimilació cultural hispànica de la nació catalana. No se’ls han caigut els anells a l’hora de demanar la il·legalització de partits polítics independentistes i la persecució dels seus partidaris, la supressió de les comunitats autonòmiques i el retorn de les competència a l’Estat o l’eliminació de les polítiques de normalització lingüística de les llengües minoritzades com el català, el basc o el gallec.
Les actuacions d'Unión, Progreso y Democracia només són un exemple més del full de ruta que ha dissenyat l'Estat Espanyol per espanyolitzar llengua i cultura als Països Catalans. En aquell 5 de març de 2.010 ja estava força madur l'embrió de la política espanyolista que ara intenta aplicar el Ministre Wert amb la proposta de reforma de la Llei Orgànica d'Educació, entre d'altres. Tots i totes hem sentit com el Ministre Wert ha dit per activa i per passiva que el seu objectiu com a màxim responsable del Ministeri d'Educació és espanyolitzar als i a les alumnes catalanes.
Arran de la denúncia presentada pel partit de Rosa Díez han imputat a cinc companyes els següents delictes: delicte de provocació a l'odi i a la violència contra grups i associacions, delicte per impedir el legítim us de les llibertats de reunió o manifestació, delicte de coaccions i un delicte de desordres públics demanant-se, per la totalitat de tots ells, 6 anys i mig de presó i una multa de 22 mesos per a cadascuna de les companyes, superant, entre totes, més de 30 anys de presó. Davant d'aquesta situació, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem exposar les següents consideracions:
- El moviment espanyolista del que forma part UPyD i Rosa Díez utilitza l’odi contra la nació i la llengua catalana com a instrument electoral a canvi d’enfrontar i crispar la ciutadania.
- L’acte realitzat a la UAB forma part d’aquesta campanya de crispació i no tenia cap mena de rigor acadèmic, més enllà de la propaganda electoral espanyolista. Les autoritats de la universitat davant de l’intent de provocació d’UPyD haurien d’haver denegat el permís per a la seva consecució.
- Aquesta causa torna a palesar que la justícia espanyola persegueix descaradament els activistes independentistes i que resta al servei de l’espanyolisme més ranci i recalcitrant.
Des del SEPC i Alerta Solidària presentem la campanya "Defensem la llengua" en demanda de la retirada dels càrrecs als nostres companys. Trobareu més informació a: http://defensem-la-llengua.blogspot.com.es/
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i Alerta Solidària