A les nostres aules, en català!

A les nostres aules, en català!
Contra la sentència, desobediència!

dimecres, 23 de novembre del 2011

25 de novembre. Dia contra les violències de gènere al Camp i a la universitat

El 25 de novembre, dia internacional contra les violències de gènere arriba a la URV

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, conjuntament amb l'Assemblea de Joves de la Guspira i l'Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona, Cau de Llunes organitzem un acte el 25 de novembre a les 12:00h al pati Campus Catalunya per tal de conscienciar sobre el diferents tipus de violències de gènere i convocar als diferents actes que es realitzaran la mateixa tarda a Tarragona, Reus i Torredembarra.

Es llegira el manifest unitari de les assemblees feministes del Camp i seguidament es realitzarà una performance al pati del Campus Catalunya.


Manifest en motiu del 25N, dia contra la violència de gènere. A tu també t’afecta!

Parlem de violència de gènere i estem fent referència a aquella violència masclista, sexista, que té el seu origen en la desigualtat sexual. Parlem de violència de gènere i la major part de la societat sent repulsió, indignació, frustració i fins i tot incomprensió. I quan es parla de violència de gènere, la majoria de persones pensa en les darreres morts de dones a mans d’homes, i s’hi sent solidària, comprenent la situació com un problema social.

Avui dia, es comença a entendre que no cal arribar a una pallissa per parlar de violència de gènere. Que el terror psicològic, l’abús o l’assetjament sexual són sense cap dubte formes clares de violència masclista que es donen en major mesura que les agressions físiques que surten als mitjans de comunicació. Veiem, així, que aquesta violència de gènere afecta moltes més dones de les que diuen les estadístiques oficials.

A aquestes alçades cal, però, fer un pas endavant, superant les limitacions pròpies del feminisme institucional. Cal comprendre que aquests casos de violència sexista que es donen en l’àmbit de les relacions de parella, només són la punta d’un gran iceberg, tal i com ja dèiem l’any passat. Són la punta que els mitjans de comunicació visualitzen en les seves cròniques de successos. La part invisible, però, és encara més esfereïdora, ja que ens afecta de manera directa a la majoria de dones. Ens referim a totes les situacions que atempten contra la nostra salut física, psíquica i emocional, i que estan completament normalitzades, o fins i tot justificades.

Quan patim pressió estètica, que condueix a obsessions, a malalties i fins i tot a la mort, a dones cada vegada més joves, però també més grans. Quan fem un esforç etern per a assolir una imatge que s’aproximi a l’estereotip impossible amb el que se’ns bombardeja; ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan sentim por d’anar soles pel carrer pensant que podem ser víctimes d’una agressió sexual. Quan evitem passar a prop de grups d’homes, perquè no volem ser objectes de les seves mirades. Quan directament ens sentim vexades per comentaris grollers sobre el nostre cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan som insultades per la nostra conducta sexual, ja sigui perquè volem mantenir moltes relacions, no seguim un patró heterosexual en les nostres relacions o perquè no ens ve de gust mantenir-ne. Quan algú ens ‘fot mà’, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan cobrem menys que els nostres companys a la feina, quan hem de realitzar dobles jornades perquè a casa ningú més fa les tasques domèstiques, quan ens sembla que no tenim ni un minut per nosaltres. Quan cobrem pensions miserables, quan assistim a una feminització de la pobresa, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan l’avortament segueix dins del codi penal, i es continuen posant limitacions a la lliure decisió de les dones, en relació a la seva maternitat. Quan el talibanisme catòlic és capaç d’anar a clíniques per a coaccionar professionals i dones que han triat lliurement sobre el seu propi cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

D’exemples de violències normalitzades, que no són denunciades pels mitjans de comunicació ni anomenades per la classe política institucional, en tenim molts més. Només cal que revisem el nostre dia a dia per a adonar-nos de quan patim abusos contra la nostra seguretat i autoestima, pel fet d’haver nascut dones en una societat que avui segueix sent masclista.

És per això que emplacem a totes les persones a qüestionar-vos el seu paper en la perpetuació de totes aquestes formes de violència que coarten el nostre dia a dia. Emplacem a homes i dones a deixar enrere la visió reduccionista del què és la violència de gènere, que s’ofereix des de les institucions i el feminisme formal. Perquè cada vegada que no responem a una agressió masclista, sigui del tipus que sigui, l’estem perpetuant.

La única solució és la desobediència al patriarcat, aquesta estructura de poder masclista que impera a la nostra societat i que ens sotmet a totes les formes possibles de violència. Per això, el 25 de Novembre ha de ser un dia per recordar totes les víctimes mortals de la violència sexista, però també ha de ser un dia per apoderar-nos i responsabilitzar-nos dels nostres cossos, dels nostres drets i de les nostres accions. La jornada del 25 de novembre ha de servir per construir des d’ara un dia a dia sense sexismes, sense masclismes, tant en situacions quotidianes com en qüestions estructurals econòmiques i socials.

a tu també t’afecta! PLANTEM CARA!


Enllaç a vimeo del vídeo promocional dels actes del 25 de novembre: http://vimeo.com/31814051


Convocatòries per a rebutjar la violència masclista al Camp el divendres 25 de novembre a Tarragona, Reus, Valls i Torredembarra

A les 19h, a la plaça del Pati de Valls, plantada d’una reproducció de la creu que hi ha contra el feminicidi de Ciudad Juárez (Mèxic). A les 19:30h actes culturals, concentracions i xiulades populars… perquè ja hem callat massa!. Ens trobaràs a la plaça de la font de Tarragona amb un concert de folk “ai, carai!” i teatre amb la companyia Tornavis teatre, a la plaça Evarist Fàbregas de Reus amb una performance i al carrer ample de Torredembarra amb conta-contes, teatre i recital de poesia. I, divendres 2 de desembre a les 6 de la tarda al Casal d’Entitats de Montblanc, taller "Saps com ens afecta la violència de gènere", a càrrec de Cau de Llunes.

I al vespre, Festa reivindicativa a Reus: Plantem cara a ala violència de gènere. A les 23:30h, a la Taverna Despertaferro (Martí Napolità 7, Reus), per finalitzar la jornada del Dia Internacional Contra la Violència de Gènere, us convidem a la festa reivindicativa organitzada per Cau de Llunes, l’Hora Violeta i Les Filles de les Fetilleres, amb les actuacions de: DJ Luna, Game Over Selectors i PD Bartu.

Al Camp teixim la xarxa feminista!

Organitza: Cau de llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona), l’Hora Violeta (Assemblea Feminista de Reus) i Les Filles de les Fetilleres (Assemblea Feminista de Torredembarra), Casal Popular la Turba de Valls i CUP de Montblanc.

dilluns, 21 de novembre del 2011

Unes 700 persones es manifesten a Tarragona per un ensenyament públic i de qualitat


Al voltant de 700 persones es van manifestar el passat dijous 17 de novembre pels carrers de Tarragona rere un pancarta on s'hi podia llegir: “Per un ensenyament públic i de qualitat, combatem el capitalisme”. La manifestació va ser convocada per la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública del Camp (on el SEPC hi participa activament), i va ser recolzada per la Plataforma en Defensa dels Drets Públics de Tarragona, l'Assemblea del 15-M, el Consell d'Estudiants de la URV o les CUP de Reus i Tarragona. La marxa va acabar al Campus Catalunya de la URV on després d'uns parlaments es van assentar les bases per una futura assemblea d'estudiants de la Universitat Rovira i Virgili.

El seguiment va ser notable al Campus Catalunya i Facultat de Geografia i Turisme de Vila-seca, mentre que al Campus Sescelades va ser desigual: el seguiment va ser escàs a les enginyeries mentre que a la facultat d'Educació i Psicologia l'activitat es va aturar totalment. La jornada va començar ben d'hora al Campus Catalunya de la URV a les 8 del matí, on la vaga va aturar el ritme normal de les classes. Una trentena de piquets informatius van recordar a les estudiants la jornada de lluita alhora que els convocavena la manifestació. A les 10 del matí, un grup d'estudiants van començar una cercavila pels passadissos de les facultats de Lletres i Jurídiques, en la qual van entrar a les classes informant dels motius de la jornada de vaga i animant-los que es sumessin a la mobilització.

A les 12 hores uns 700 estudiants de secundària i universitaris van començar la manifestació en defensa d'un ensenyament públic i de qualitat. Al llarg del recorregut diversos estudiants van enganxar paperògrafs denunciant a les entitats bancàries, amb frases com: “Assenyalem els culpables de la crisi”, o “Prou ajuts a bancs i caixes”. La marxa es va aturar a la delegació d'ensenyament de Tarragona, on després de la lectura del manifest un grup d'estudiants va llançar ous de pintura contra la façana. L'acció va ser ben rebuda pels manifestants, que espontàniament van començar a aplaudir.

En arribar al Campus Catalunya, les 700 persones van seure al pati formant un rotllana. Seguidament van començar els parlaments: del catedràtic Josep Sánchez Cervelló, d'en Jordi Cartanyà professor d'un institut de secundària, d'un membre de la Plataforma “Afectats per la Hipoteca” i un treballadora de la sanitat que van explicar al conjunt d'estudiants com afecta la crisi als seus àmbits. En acabar els parlaments, els estudiants presents van començar a debatre sobre les problemàtiques de la facultat i així poder gestar la creació d'una assemblea d'estudiants a la Univerrsitat Rovira i Virgili. Durant aquesta setmana es celebrarà la primera assemblea d'estudiants a la URV.

dijous, 10 de novembre del 2011

Manifest nacional del SEPC

Alerta de privatització. Guanyem la universitat de tots i totes!

#ningú a les aules #ningú a casa #prenem els carrers

En l'actual context de desenvolupament del capitalisme, s'està produint globalment una tendència al soterrament de l'estat del benestar keynesià i a mercantilitzar el sector públic sobre el quals se sustentava: la sanitat, l'ensenyament...

En el marc d'aquesta tendència la Unió Europea considera que l'educació és únicament un mitjà per aconseguir beneficis empresarials. En aquest sentit l'Estat espanyol es desentén del deure d'oferir un ensenyament de qualitat, tot començant a desplegar l'Estratègia Universitat 2015 (EU2015): un ful de ruta que cerca posar les universitats al servei del teixit empresarial. Això es materialitza en la transferència de les funcions de direcció a les Juntes de Govern (actuals Consells Socials) que estan composades per representants del capital privat; i àdhuc en la imposició d'un sistema de finançament competitiu vinculat a l'assoliment d'un procés de privatització del coneixement en el marc de les convocatòries de Campus d'Excel·lència Internacional. A més a més, per assegurar l'èxit d'aquest procés, l'EU2015 planteja una reorganització més antidemocràtica i vertical de les universitats, que seran sotmeses a procediments d'avaluació externa sota criteris de rendibilitat mercantil per part d'agències com l'ANECA on el sector privat hi té una influència notable.

Mentrestant les administracions espanyoles empren l'estratègia d'aplicar retallades en tots els serveis públics, on l'educació és dels més perjudicats, ja que suposa un deteriorament de la qualitat per la reducció en professorat i personal d'administració i serveis (conserges, administratius, personal de neteja). Tot plegat ocasiona situacions de massificació de les aules (o dels barracons) i la supressió d'oferta acadèmica, tal com han fet a les Illes Balears i el País Valencià on les retallades serveixen d'excusa per reduir l'ensenyament en català als centres de primària i secundària. Però els greuges no s'acaben ací: una vegada els estudiants eixim a buscar treball, ens trobem ara més que mai, que es menystenen els nostres coneixements i que ni obtenim el que ens mereixem pels anys d'estudi, sinó que la majoria hem d'afrontar una precarietat laboral crònica o senzillament un atur que ens impedeix l'emancipació.

Davant aquesta situació, els estudiants d'instituts de secundària i d'universitats, els professors i investigadors universitaris i els treballadors d'administració i serveis ens hem coordinat de cara a la data del Dia Europeu de l'Estudiant, el proper 17 de novembre, per encetar una jornada vaga amb manifestacions a les principals ciutats catalanes. Un nou període de mobilització, aquesta vegada amb la voluntat d'aturar l'avanç d'EU2015 i de posar les bases per a construir un nou sistema educatiu que considere l'educació com un procés de formació integral de les persones en el qual és cabdal el pensament crític, i que cal dotar dels recursos, el personal i les instal·lacions necessàries per a garantir la seua qualitat i una major socialització del coneixement.

Per aquest motiu, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans convoca a tots els estudiants a manifestar-se i aturar les classes el dia 17 de novembre.


Països Catalans, novembre de 2011

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

dissabte, 5 de novembre del 2011

EL 17N, Vaga General d'Estudiants, manifestació i assemblea d'estudiants

Diversos col·lectius del Camp, entre ells el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, s'han unit en la Plataforma en Denfensa de la Universitat Pública del Camp per portar la vaga general d'estudiants a la Universitat Rovira i Virgili i als instituts.


La classe estudiantil està cridada a participar en la manifestació convocada a les 12h a la Plaça Imperial Tàrraco, i en l'assemblea d'estudiants que es realitzarà en acabar al Campus Catalunya.

Està en joc una universitat per i de totes, està un joc una universitat al servei de la societat, està en joc la recerca, la docència i la formació d’aquest país. I en aquest joc, al que juguen els interessos privats, només hi ha una resposta possible: la mobilització cada cop més amplia, cada cop més extensa, cada cop més intensa. Es per aquests motius que convoquem a la Vaga General de tota la comunitat universitària. Una vaga que serà pròleg, no epíleg.

MANIFEST DE LA PLATAFORMA UNITÀRIA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA (PUDUP)

L’educació pública és un dret i una necessitat social, no un privilegi. Com a treballadors i estudiants que ara mateix estem vivint la transformació política i econòmica de la Universitat Pública, ens sentim amb la responsabilitat social de transmetre a la ciutadania la nostra preocupació. S’està executant una transformació estructural de la Universitat que posa en suspens el dret a l’educació pública de les properes generacions. Som plenament conscients que el que estem vivint és una transformació que afecta tot el Sector Públic i, en general, model de societat que volem. Som plenament conscients que la reforma afecta tota l’Educació Pública, tant a la Universitat com a l’Educació Primària i Secundària. És la nostra responsabilitat defensar la Universitat Pública de la qual formem part i posar en coneixement de tothom que les reformes afecten no sols els que ara som a la Universitat sinó els que hi vindran i els que hi voldrien venir, en el futur. Cal garantir que les properes generacions tinguin al menys els mateixos drets d’accedir a una formació pública i de qualitat. Per tot això exposem:

  1. El canvi de model universitari limita la possibilitat d’accedir als estudis universitaris. En una societat del coneixement on la formació no només és requisit indispensable per poder accedir al mercat laboral sinó també per al desenvolupament d’una ciutadania crítica, les polítiques universitàries que s’estan aplicant tendeixen a convertir en un privilegi l’accés a aquesta formació. És incongruent, i un greuge irresponsable cap a les properes generacions, dificultar l’accés a la Universitat quan, en una conjuntura de crisi econòmica com la que patim, la formació s’ha assenyalat com un element fonamental per superar-la i, alhora, pot ser també una via de transformació de les condicions que han abocat a aquesta crisi.

  2. La conjuntura econòmica, en la que s’exigeixen retallades en el sector públic, s’està fent servir per reduir el finançament públic de la Universitat i augmentar el cost dels ensenyaments per les i els estudiants i les seves famílies.

  3. Les retallades estan precaritzant les condicions de treball tant del personal docent i investigador com del d’administració i serveis quan no, directament, provocant el seu acomiadament. Un contracte fix i indefinit és un dret de tot treballador dins i fora de l’àmbit públic, i no pas un privilegi.

  4. Les conseqüències d’aquesta precarització repercuteixen directament en la qualitat dels serveis. No es pot aspirar a la qualitat i l’excel·lència amb polítiques de precarització laboral i una reducció del nombre de professors i de personal d’administració i serveis.

  5. Aquestes retallades comporten la pèrdua de molts llocs de treball, no sols dins la Universitat a tots els nivells, sinó també a les empreses que hi donen servei i els proveïdors.

  6. Denunciem la manca de transparència en la gestió. Les progressives reformes universitàries han impulsat un model de governança de la Universitat que hibrida un model empresarial amb el model de gestió pública. Aquesta hibridació s’ha traduït en una manca de transparència en la gestió que no es conseqüent amb una institució de caràcter públic.

  7. Denunciem també les pressions orientades a la progressiva pèrdua de control democràtic de les universitats públiques i del conjunt del sistema universitari. Pressions que pretenen minimitzar la participació de la comunitat universitària a favor d’un sistema jeràrquic dominat per representants del poder empresarial.

  8. Davant d’un procés d’internacionalització de les universitats destinat a captar “clients” d’arreu del món, recordem que la societat catalana té dret a un ús ple de la llengua pròpia del país, incloent la seva utilització a tots els nivells de l’ensenyament superior.

Cal repensar la Universitat Pública, totes i tots volem una Universitat millor. No es tracta de aferrar-nos a un model anterior com tampoc d’acceptar acríticament les reformes que s’imposen amb criteris de benefici monetari. L’educació no és un negoci, és un dret. Per tal de reconstruir la Universitat Pública exigim que no se’ns imposin les reformes sinó que aquestes siguin fruit de decisions conjuntes que neixin de la pròpia comunitat universitària i de la societat, i que tinguin present l’interès col·lectiu de la ciutadania i la funció de la universitat com a servei d’interès públic.

El 17 de novembre vaga general d’universitats. Ningú a les aules, ningú als despatxos, ningú a casa. Heu retallat massa, ara tindreu la resposta.

dimecres, 2 de novembre del 2011

Vídeo convocant a la vaga general d'estudiants

La URV i els instituts de secundària tenen previst sumar-se a la vaga convocada a totes les universitats públiques catalanes. Així doncs, remarcant la importància de la mobilització i la urgència d'organitzar-nos per fer front a les retallades, diversos col·lectius, entre ells el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, s'han posat a treballar per fer possible també la protesta contra les retallades en ensenyament.

Defensem l'ensenyament públic, combatent el capitalisme!

El 17N, VAGA GENERAL D'ESTUDIANTS!

Retallades en educació i sanitat, expoli del diner públic per part de les banques privades, privatització i mercantilització de l'ensenyament, augment de taxes, 50% d'atur juvenil...

ENS SOBREN ELS MOTIUS!