dimecres, 2 de desembre del 2009
El SEPC URV penja la bústia dels estudiants
El passat 25 de novembre, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de la Universitat Rovira i Virgili va presentar el nou curs al Campus Catalunya, col·locant una bústia al pati del campus, que pretén esdevenir “la veu de les crítiques, suggeriments o reivindicacions dels estudiants”.
L'acte va començar amb una introducció de la naturalesa ideològica del SEPC com a sindicat estudiantil de l'esquerra independentista, alhora que es va presentar la campanya “Més de 100 a judici” als estudiants. Tot seguit es col·locar la bústia en una columna del pati central del Campus Catalunya. Segons el SEPC URV, aquesta bústia pretén esdevenir un “canal de comunicació entre el sindicat i els estudiants”. El sindicat va defensar que és ara “quan es comencen a notar les manifestacions concretes de l'EEES”, i que en conseqüència “la lluita per la universitat pública i en contra de Bolonya continua però en una altre context”.
La impossibilitat de treballar i estudiar alhora, la privatització dels serveis, la imposició de criteris econòmics o la devaluació del català com a llengua vehicular... són alguns exemples de que Bolonya ja és aquí. Tanmateix des del sindicat es va insistir en què aquesta bústia, és la bústia de tots els estudiants, i per tant hi tenen cabuda des de denúncies de caràcter més global (algú que pot considerar que amb l'EEES s'han devaluat els coneixements de la seva carrera), fins a qualsevol petit problema, com no disposar d'una aula d'estudi o d'un microones.
Segons el SEPC URV, “lluitar contra el què suposa l'aplicació del pla, és tasca dels qui volen una universitat pública i de qualitat”. La col·locació d'aquesta bústia doncs, suposa l'arrancada del nou curs 2009-2010.
dissabte, 31 d’octubre del 2009
Comunicat del SEPC URV davant la repressió als pagesos del Camp
Es diu que Catalunya és terra de pagesos, però resulta que en aquest país els pagesos no es poden guanyar la vida amb allò que millor saben fer, treballar la terra. Els pagesos pateixen dificultats a l’hora de vendre el producte a un preu digne i per això és necessari el suport del govern català. Suport que no han trobat amb les orelles sordes de Joaquim Llena, conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Davant d’això són varies les manifestacions que han realitzat els pagesos de les nostres comarques. El passat dissabte se’n va realitzar una a Reus, on els Mossos d’Esquadra tornaven a actuar amb la mateixa missió per la que els va crear el botifler Veciana, combatre aquells que discuteixin l’ordre establert.
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, considerem que la càrrega contra els pagesos és un atac directe a la llibertat d’expressió, pel que creiem que és injustificable l’actuació policial. És per això que trobem especialment greus les declaracions de: el Conseller d’Interior, Joan Saura. El delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté. I de la Directora dels Serveis Territorials d'Interior, Hortènsia Grau. Tots tres de partits que diuen ser d’esquerres, per haver defensat tals agressions als manifestants.
Les estudiants sabem bé el què és patir la repressió. Càrregues, desallotjaments i expulsions s’han convertit en quelcom habitual, sense que se’n depuressin responsabilitats. Els polítics de torn, entre ells el mateix Saura, van justificar les càrregues policials qualificant-les de proporcionades malgrat que les estudiants s’expressessin pacíficament. Es per això que des del SEPC no podem sinó solidaritzar-nos amb els pagesos que han patit la violència dels Mossos d’Esquadra, així com els tres imputats.
Visca la terra i mori el mal govern!
SEPC-URV
El Camp,
27/ 10/ 09
Imatge de la manifestació d'aquest matí pels carrers de Tarragona per protestar contra la repressió policial dels pagesos. Extreta de delcamp.cat
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Crònica: VII Trobada d'Estudiants dels Països Catalans
Al voltant d'un centenar de persones s'ha reunit, aquest cap de setmana, a la VII Trobada d'Estudiants que ha organitzat el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a Reus, municipi i cap de comarca del Baix Camp.
Com d'altres anys, la trobada tenia com a principal objectiu fomentar la formació dels militants del SEPC, amb tot un seguit de xerrades, tallers i passis de vídeos, així com introduir els estudiants dintre de la lluita estudiantil que segueix el SEPC. Això mateix ho ha confirmat Laura Rodríguez a, membre de la comissió organitzadora de la Trobada d'Estudiants i militant del SEPC: “aquest any preteníem que la formació que podien donar les xerrades servís per formar a la militància i articular el projecte actual del SEPC, que és la Carta Catalana d'Estudiants”.
Laura Rodríguez també ha explicat a L'ACCENT que molts dels objectius de la Trobada s'han complert, tot i que el SEPC haurà de valorar profundament el seu transcurs. Malgrat això, la militant del SEPC ha mostrat una actitud positiva i ha afegit que “creiem que la trobada ha seguit un bon curs perquè ha donat noves eines per seguir fent feina a les universitats i els ponents han proporcionat idees clares i necessàries als militants”.
Activitats de la Trobada d'Estudiants dels Països Catalans
La trobada va començar concretament el divendres 2 d'octubre a la tarda, amb l'Obertura de la VII edició de la TEPC i ha finalitzat aquest diumenge 4 d'octubre amb un dinar de germanor a càrrec de l'assemblea de Maulets de Reus. Al llarg d'aquests tres dies s'ha pogut gaudir de tot un seguit d'activitats de formació com la de renovació pedagògica a càrrec de Quim Framis, la xerrada sobre el model coeducatiu de Patricia Gracia, el taller sobre coeducació que ha organitzat el col·lectiu antipatriarcal de Tarragona Cau de Llunes, la xerrada sobre l'Espai Jove a càrrec de la Intersindical-CSC, la xerrada sobre el català a les aules, la xerrada sobre les indústries militars a la universitat que ha fet el Centre Delàs-Justícia i Pau, i a una taula rodona sobre el futur de l'educació pública als Països Catalans amb la col·laboració de ponents dels sindicats independentistes Ikasle Abertzaleak i Agir provinents d'Euskal Herria i de Galícia.
A part, també s'han practicat activitats de lleure i d'oci popular durant la nit i dissabte a la nit es va organitzar un concert amb l'actuació d'Anita Miltoff i Poker's, grups de la zona.
Extret de: L'Accent
Fotografies de: Periòdic La Bicicleta
divendres, 25 de setembre del 2009
VII Trobada d'Estudiants dels Països Catalans

DIVENDRES - 2 octubre
16:00 Obertura de la VII edició de la Trobada d'Estudiants dels Països Catalans. Cal passar a recollir les acreditacions al Casal Despertaferro!. Obertura de l'espai habilitat per dormir del Centre Cívic Ponent.
17:30. Presentació de l'estrategia del SEPC per aquest curs.
19:30. Ensenyament popular, renovació pedagògica, taller a càrrec de Quim Framis.
21:30. Sopar Popular a càrrec de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Reus, a les Peixateries Velles.
23:00. Oci Popular: Gimcana revolucionària. Començarà a la Plaça del Baluard i s'estendrà fins el tomb de ravals.
DISSABTE - 3 octubre
10:00. Xerrada El Model coeducatiu, a càrrec de Patricia Gracia. Taller sobre la Coeducació a càrrec de Cau de Llunes, col·lectiu antipatriarcal de Tarragona.
12:00. Per un marc laboral propi, a càrrec de l'Espai Jove de la intersindical-CSC. Debat La necessitat d'un marc estudiantil propi, a càrrec d'un membre del SEPC.
14:00. Dinar Popular (fideuà amb marisc) a càrrec del Casal Despertaferro!
16:30. A les universitats, en català!, a càrrec de plataforma per la Llengua.
18:30. Les indústries militars als centres educatius, a càrrec de Centre Delàs - Justícia i Pau.
21:30. Obertura de la barra, amb servei d'entrepans a càrrec de l'assemblea de Joves de Reus, a la plaça de Peixateries Velles.
22:30. Concert amb l'actuació d'Anita Miltoff i Poker's. Durant el mateix es realitzarà l'acte polític de presentació del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, a la plaça de Peixateries Velles.
DIUMENGE - 4 octubre
12:00. Taula Rodona sobre el futur de l'educació pública als Països Catalans, al Teatre Bravum.
14:30. Dinar de Germanor (Macarrons) a càrrec de l'assemblea de Maulets de Reus, a la Plaça Peixateries Velles.
Finalització de la VII Trobada d'Estudiants dels Països Catalans.
INFORMACIÓ
Reus (Baix Camp)
Què oferim?
Des del SEPC es subvenciona el viatge d'aquells i d'aquelles estudiants que provinguen de les Illes i que tinguen ganes d'assistir a la VII Trobada d'Estudiants dels Països Catalans.
Cal que porteu el vostre sac de dormir, una estoreta (de camping), papers i bolígraf, plat, got, coberts...
Inscripcions
- Envia un correu a economia@sepc.cat amb les teues dades (noms i cognoms, correu electrònic i telèfon de contacte, comarca de procedència, etc.)
- Fes un pagament INDIVIDUAL al compte corrent: 2100 3642 11 2506256059 (La Caixa), indicant com a concepte: NOM I COGNOMS + TROBADA
- Tot açó s'haurà de fer, com a molt tard, el dia 30 de setembre, data límit per a la inscripció.
- Lliura el justificant de pagament a l'hora de fer la inscripció a l'arribada i per pujar al bus.
Com arribar-hi?
- S'hi pot arribar en cotxe...
El sector sud del municipi és travessat per l'autopista AP-7, que, des de la Jonquera, enllaça Girona amb Martorell (prop de Barcelona), Vilafranca del Penedès i Reus, i va cap a València per la costa. En aquest sector hi ha l'autovia que uneix Tarragona i Reus, on l'any 2000 entrà en servei una variant que evita creuar la ciutat. A més, disposa d'una bona xarxa de carreteres, com són ara la N-420 de Reus a Móra d'Ebre; d'aquesta via surten tot un seguit de carreteres que comuniquen amb diversos pobles del Baix Camp. La C-14 vers el nord passa per Montblanc i arriba a Artesa de Segre (Noguera), i vers el sud es dirigeix a Vila-seca i a Salou.
- S'hi pot arribar en tren...
# Des de Barcelona amb els trens regionals de la Renfe (horaris).
# A més a més: la ciutat és també un important nus ferroviari, amb les línies de Barcelona-Tarragona-Reus, Reus-Móra d'Ebre-Saragossa, Sant Vicenç de Calders-Roda de Berà-Reus i Reus-Lleida-Saragossa.
- A banda d'aquests mitjans, el SEPC organitzarà dos autobusos:
# Des d'Alacant
Eixida des d'Alacant a les 11:00h a la Plaça de Bous.
Parada a València a les 13:00h a l'Avinguda Blasco Ibañez, davant la Facultat de Filologia.
Parada a Castelló de la Plana a les 14:00h a la Plaça de la Independència.
Parada a Totosa hora per determinar.
# Des de Barcelona
Eixida des de Barcelona a les 14:15h.
Els autobusos arribaran a Reus a les 16h aproximadament quan començarà el període d'inscripcions que es tancarà a les 18h.
Recordeu: el bitllet dels autobusos organitzats pel SEPC és gratuït, però és imprescindible que indiqueu la reserva de la vostra plaça a l'autobús quan envieu el correu d'inscripció a la Trobada, així com la parada en que hi pujareu.
Entitats col·laboradores:
Casal Despertaferro
AJR
Maulets Reus
dilluns, 14 de setembre del 2009
Davant la crisi, a les barracades!

Una crisi provocada per un sistema capitalista que ha qüestionat l’ensenyament públic, privatitzant els centres educatius mitjançat la LEC i el Pla de Bolonya. Estem en crisi econòmica, és cert, però des de l’aprovació de la LOU l’any 2001 l’ensenyament públic està en crisi!!
Davant d’això hem vist la necessitat d’organitzar-nos. El moviment estudiantil ha crescut molt durant els últims anys i la seva activitat també. Durant tot el curs s’han ocupat desenes i desenes d’universitats i instituts, convertint els centres educatius en centres de resistència contra els atacs del capitalisme.
Però no ha sigut gens fàcil, hem patit la repressió com fa anys que no es veia, càrregues policials, expulsions, condemnes de presó, etc.
És per tot això que volem homenatjar a tota aquelles persones que defensen l’ensenyament públic i a totes aquells que han patit represàlies, decorant la nostra barraca com un centre ocupat, i una exposició dedicada a la repressió al moviment estudiantil als Països Catalans durant el curs 08-09.
Ens veiem del 17 al 20 de setembre al Passeig de les Palmeres a partir de les sis de la tarda. A més a la nostra barraca compta amb terrassa, on hi trobareu entrepans freds i calents, begudes de la terra, bona música i bon ambient!
Bona Festa Major!
El que ens motiva a fer aquesta proposta és la necessitat de crear un espai nou dins les festes on els col·lectius socials i culturals de la ciutat s'hi involucrin activament. Creiem que és important introduir a casa nostra un fenomen festiu com aquest, que ja es dóna en altres municipis de la nostra geografia com Reus, Girona, Figueres, Terrassa... i que té un èxit reconegut. Hi ha d'haver un foment de la cultura popular envers el model d'oci mercantilista de les grans discoteques i macroconcerts. Els col·lectius necessiten crear espais on donar-se a conèixer i on, també, finançar-se per poder autogestionar les seves activitats durant la resta de l'any.
Barraques Tarragona.
Programa:
- SETEMBRE -
DIJOUS 17
19:00 Casal Popular Sageta de Foc.
Xerrada: “La conseqüència de la crisi” a càrrec del sindicat Co.Bas.
22:30 Pregó.
23:30 - 04:00 Concerts:
Josep Romeu (cantautor)
El Son de la Chama (rumba-mestís-ska)
Ganja Nights (clàssics jamaicans)
DIVENDRES 18
18:30 Fira d'andròmines (porta la teva andròmina de casa!).
23:00 - 05:00 Concerts:
Mil Batalles (ska-punk)
Les Absentes (ska-folk)
Igitaia (ska)
Dj Kuru (Pd. Popular)
DISSABTE 19
19:00 Poesia a càrrec de Miquel Àngel Marin i Raül Najas.
19:00 Taller de pintura a càrrec del col·lectiu “La Llavor”.
23:00 - 06:00 Concerts:
Aires de Batalla (Oi!)
Skalivada (ska-rumba)
Insershow (punk-clàssic)
Ital Dj (ragga-jungle)
DIUMENGE 20
21:00 Sopar popular: Espineta amb cargolins.
23:00 - 05:00 Concerts:
Amnea (rock català)
El Belda i el conjut Badabadoc (clàssics catalans a ritme caribeny)
Extracto de Lúpulo (punk-rock)
Game Over Selectors (reggae-dance hall)
Lloc:
Passeig de les Palmeres
Entre la Rambla Nova i la Rambla Vella
Junt al Balcó del Mediterrani
Tarragona, el Tarragonès
Col·lectius organitzadors:
Agrupament Escolta i Guia Fent Camí – Tarragona
Assemblea de Joves La Guspira – Tarragona
Assemblea de Joves de Tarragona
Candidatura d'Unitat Popular – Tarragona
Casal Popular Sageta de Foc – Tarragona
Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) – Tarragona
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Patrocinadors:
Avellana Digital – Art i tecnologia amb denominació d'origen
Brot Gràfic – Disseny i comunicació
El Negrito i la Negrita – Objectes de regal, marcs, làmines i complements
Guivernau – Equips d'oficina, copisteria i servei tècnic
La Bicicleta – Periòdic popular de Tarragona
La Queveda – El bar de la Part Alta
L'Espina – Ateneu Popular
Merceria Artells – Merceria
Productes de la Terra – Marxandatge i productes dels Països Catalans
Contacte:
barraquestarragona@gmail.com
http://barraquestarragona.blogspot.com/
diumenge, 23 d’agost del 2009
Manifestació 11 Setembre

Un any més, la diada de l’11 de Setembre és una mostra de reivindicació i lluita al Camp. Enguany no ens manifestem perquè toca, sinó com a continuació del treball fet pels col·lectius de les nostres comarques per construir una alternativa a l’opressió nacional i social que vivim als Països Catalans.
Una opressió que no només és exercida pel govern espanyol i francès, sinó també pels diferents governs regionals que «gestionen» els diferents trossos en què han dividit la nostra nació.
Una opressió que no només és nacional, sinó també social. Enguany hem vist com les classes populars estem pagant la seva «crisi»; una crisi provocada per l’especulació, per la sobreproducció, per la manca de planificació econòmica... En resum, una crisi provocada per un capitalisme neoliberal salvatge que arrasa tot allò que troba per on passa; un sistema econòmic que ens demostra altra vegada que no pot resoldre les nostres necessitats com a poble.
Hem viscut un període de creixement econòmic desmesurat que no ha resolt gens la situació laboral i la precarietat en què viuen immerses les classes populars catalanes i, en especial, els sectors més desafavorits com el jovent, la immigració o les dones. I ara són precisament aquests sectors els principals perjudicats per les mesures que la patronal, els governs regionals –fins i tot els «d’esquerres i catalanistes»– i els sindicats grocs –CCOO i UGT– estan prenent perquè la seva crisi els resulti rendible.
Ho fan amb els ERO, que han significat l’acomiadament de milers de persones arreu dels Països Catalans, amb l’autorització prèvia dels corresponents governs regionals o autonòmics. Ho fan amb les deslocalitzacions. Ho fan amb les congelacions salarials que els sindicats majoritaris imposen als treballadors i a les treballadores que diuen representar per tal de mantenir el seu xiringuito. Ho fan amb la privatització i l’empitjorament dels serveis públics. Ho fan expulsant les i els immigrants que fins ara els han sortit tan rendibles com a mà d’obra barata. I ho fan, cal no oblidar-ho, els governs regionals acceptant uns acords de finançament que perpetuen l’espoli fiscal als Països Catalans.
Una opressió que, un any més, hem vist com es converteix en repressió. Ho hem pogut veure en les manifestacions de treballadores en defensa del seu lloc de treball. Ho hem pogut veure en les manifestacions contra la privatització de l’ensenyament universitari, l’anomenat Pla Bolonya. Els Mossos d’Esquadra, aquells homes armats que fa 300 anys van sotmetre el nostre poble a la corona castellana, han tornat. I han tornat acomplint la mateixa missió que llavors se’ls encomanà: defensar els interessos de la classe dominant, ja sigui de Barcelona, Madrid o Brussel·les.
Una opressió que també pren com a estratègia la retallada de llibertats i drets, així com el silenci davant la voluntat popular. Ho hem vist amb la ILP sobre els transgènics, fent cas omís de més de 100.000 signatures. I, ho hem vist, amb la no-acceptació de la ILP per a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, entre d’altres.
Com deia l’alcoià Ovidi Montllor: «ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer!».
Davant de la situació actual, no ens serveixen les operacions de maquillatge preparades des de Madrid i Barcelona amb la complicitat de la patronal, els sindicats majoritaris i els grans grups corporatius que controlen els mitjans de comunicació. Necessitem construir una alternativa real per bastir un nou projecte col·lectiu, de poble, que ens porti cap a la independència i el socialisme.
Perquè no volem la independència per continuar essent esclaus de l’Europa del capital. Volem la independència per construir una nació als interessos de les classes populars!
dilluns, 27 de juliol del 2009
II Aplec del Camp
CLICA A SOBRE LA IMATGE PER DESCARREGAR-TE EL PROGRAMA
Esquerra Independentista del Camp
DIVENDRES 31 JULIOL
19h OBERTURA DE LA ZONA D'ACAMPADA
20:30h PRESENTACIÓ DE L'APLEC I PREGÓ
21:30h SOPAR POPULAR
22h CINEMA EN CATALÀ A LA FRESCA
23:30h CANTAUTOR
DISSABTE 1 D'AGOST
11h TORNEIG FUTBOL SALA
11:30h I COPA DE BITLLES DEL CAMP
13h BANYADA POPULAR A LA PISCINA
14:30h DINAR POPULAR
17h TALLERS DE JOTES, ESTEREOTIPS DE GÈNERE, SORTIDA GUIADA PEL POBLE, MURALS...
19h CERCAVILA PEL POBLE
22:30h CONCERT: QUICO EL CÈLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES, SKATACRACK I PUNXADISCOS(5€)
+info: www.pobleviu.cat/eic
Organitza: Esquerra Independentista del Camp (EIC) / eidelcamp@pobleviu.cat
dimarts, 2 de juny del 2009
Presentació d'Iniciativa Internacionalista a Tarragona
Acte central de la campanya d'Iniciativa Internacionalista al Camp
Amb la intevenció de Josep Garganté, cap de llista dels Països Catalans, José Estrada, cap de llista del Camp i un membre del grup de suport del Camp.

- Justícia social. Que la crisi la paguin els qui l’han provocat: els capitalistes. El capitalisme espanyol té uns trets especialment agressius, com la tremenda precarietat laboral, causa de la major taxa d’atur i d’ocupació eventual de l’UE. I ara la pretensió del sistema és fer un pas més pel que fa a l’explotació i a les retallades socials. La gent que recolzem aquest manifest ens comprometem a impulsar la mobilització per frenar aquests propòsits, exigint un pla de rescat dels treballadors, sense temor a proposar per a això mesures anticapitalistes.
- Llibertats democràtiques plenes. Estem comprovant com, pas a pas, se’n van retallat els ja de per si limitats drets civils existents, com el dret a la no discriminació per raons ideològiques, de llengua i cultura, d’edat o de gènere. El dret a la lliure expressió, el dret a no ser represaliat, torturat o processat per les pròpies idees. El dret a votar i ser votat. L’Estat espanyol no respecta la sobirania de les diverses nacions sota la seva jurisdicció ni del conjunt dels pobles. Hi ha un entramat jurídic- polític creat en la transició que ha convertit a l’Estat en una presó de pobles i de gent, així com en un pou de corrupció.
- No a la discriminació de gènere. Però no com un mer enunciat formal i buit de contingut, sinó com una exigència normativa, jurídica i pràctica que possibiliti realment la fi de la discriminació. Que inclou, entre altres coses, el dret i la possibilitat real de control de les dones sobre el seu cos, la seva sexualitat i la seva capacitat reproductiva.
- Drets polítics. Reivindiquem els drets negats pel règim actual, entre els quals cal, destacar el dret de tots els pobles a decidir de forma sobirana el seu futur, i no com un fet aïllat sinó com un dret permanent, és a dir el dret d’autodeterminació. El dret de cada poble a decidir la seva forma de govern i a la normalització de la seva llengua i la seva cultura nacionals.
- Contra l’Europa del capital. Estem en contra de l’Europa del capital i a favor de l’Europa dels pobles. Estem en contra de l’OTAN com a expressió militar de l’imperialisme i, per tant, exigim la retirada de l’Estat espanyol de l’esmentada aliança militar. Estem en contra de l’especulació i el deteriorament del medi ambient. Estem per la defensa de la sobirania alimentària i del col·lectiu davant el privat.
Recolzem els processos sobiranistes que es donen a nivell europeu, i així mateix expressem la nostra solidaritat amb els processos d’articulació patriòtics, antiimperialistes i de justícia social que tenen lloc a Llatinoamèrica, així com amb els fronts de resistència a Orient Mitjà, i molt especialment amb l’heroica lluita del poble Palestí. Des d’una fervent vocació internacionalista, recolzem les lluites de tots els pobles del món per la seva llibertat i la seva dignitat.
Comissió promotora de la candidatura a Parlament Europeu “Iniciativa Internacionalista“
diumenge, 3 de maig del 2009
Crònica: OCUPACIÓ del Campus Catalunya
Informació extreta de Pobleviu.cat:
El 28 d’abril, coincidint amb la cimera de ministres europeus i la contra-cimera del Fòrum d'Estudiants Europeus (FEE) a Lovaina (Flandes), una setantena d’estudiants de la URV s’han manifestat al campus Catalunya contra l’aplicació de l'Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), altrament dit procés de Bolonya, sota la consigna, “Ocupem les aules per la universitat pública”. La protesta, convocada pel nucli del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), ha transcorregut, aquest migdia, pels edificis del campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Al llarg del recorregut per l’interior de la universitat han encartellat i enganxat nombrosos adhesius per l’ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat. La marxa s’ha aturat al pati central del campus Catalunya, on s’han llegit el manifest que denuncia les diferents privatitzacions i l’aplicació antidemocràtica del Pla de Bolonya. La manifestació ha finalitzat a la porta principal del campus han fet una pintada simbòlica amb el lema ‘Aturem Bolonya”.
En acabat, s'ha realitzat un dinar popular al pati central del campus, on hi han participat una cinquantena de persones. A les 4 de la tarda ha començat una assemblea per parlar de les accions a emprendre per mostrar el rebuig estudiantil al Pla Bolonya, que han donat peu a l'ocupació de la universitat.
Us mostrem les activitats portades a terme durant els dies de l'ocupació i algunes imatges.
Dimarts 28
12:00 Al campus Catalunya, MANIFESTACIÓ.
14:00 Dinar popular.
16:00 ASSEMBLEA D'OCUPACIÓ del campus Catalunya.
21:00 Taller sobre la capitalització de l'educació.
22:00 Sopar popular.
23:00 Taller de pancartes.
Dimecres 29
08:00 Esmorzar popular.
13:00 Dinar popular.
15:00 Assemblea d'ocupació.
19:00 Debat sobre la situació actual de l'educació.
22:00 Sopar popular.
23:00 Tallers.
Dijous 30
08:00 Esmorzar popular.
13:00 Dinar popular.
15:00 Assemblea d'ocupació.
19:00 Presentació del llibre "Històries del Paradís", a càrrec del seu autor, Xavi Sarrià.
20:00 Concert acústic de Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas, i el cantautor tarragoní Josep Romeu.
22:00 Sopar popular.
diumenge, 26 d’abril del 2009
Ocupem les aules per la universitat pública

El proper dimarts, 28 d'ABRIL:
- A les 12:00 al campus Catalunya, MANIFESTACIÓ
- A les 14:00 dinar popular
- A les 16:00 ASSEMBLEA D'OCUPACIÓ del campus Catalunya
OCUPEM LES AULES PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA!
ATURAR BOLONYA ÉS POSSIBLE, DEPÈN DE NOSALTRES
dijous, 23 d’abril del 2009
Diada de Sant Jordi al Campus Catalunya
- De 12:00-14:00 VERMUT popular.
- A les 13:00 ACTUACIÓ del cantautor tarragoní Josep Romeu.
dissabte, 18 d’abril del 2009
El 25 d'abril prenem els carrers per la llibertat dels Països Catalans

Un nou 25 d'abril en el qual reclamar un canvi en el sistema econòmic, el capitalisme, que s'ha ensenyorat dels Països Catalans i de la pràctica totalitat de la humanitat, i que ha portat milions de persones a la misèria i a la destrucció dels recursos naturals del Planeta. A hores d'ara som quasi 1.000.000 de treballadores dels Països Catalans les que hem perdut la nostra feina; al mateix temps, les multinacionals i els bancs mantenen elevadíssimes taxes de benefici i, quan aquests no són els esperats, noves retallades socials o injeccions de diners públics pretenen garantir els marges de benefici dels poderosos. A la resta del planeta, i especialment al Tercer Món, creix encara més la pobressa. Hui en dia, ara mateix, s'ha posat en evidència i amb la major cruesa el que l'esquerra ve denunciant des de fa més de 150 anys: que el capitalisme és un sistema desigual i explotador en la seua pròpia naturalesa, que només genera beneficis i benestar per a uns pocs mentres condemna a la immensa majoria de la població mundial a la misèria. Resulta imprescindible, doncs, per a la pròpia supervivència de la humanitat, la detsrucció del capitalisme i la construcció d'un nou sistema que puga garantir la igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural, l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat a totes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra. Un nou 25 d'abril en el qual tornar a recordar els 302 anys de la derrota d'Almansa, denunciant que després de més tres segles de dominació espanyola i francesa i d'inclusió, per la força de les armes, dels Països Catalans en el projecte imperialista espanyol i francès, el nostre poble encara està ben lluny d'asolir unes mínimes quotes de democràcia i autogovern. Encara és l'hora que el català puga viure amb plena normalitat als carrers dels Països Catalans, i molt especialment al nord i al sud. Encara és l'hora que se'ns puga reconèixer la unitat del nostre territori, dividit i fragmentat en autonomies, departaments i estats. Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucions miren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca. 25 d'abril de 2009. Per la memòria de les oblidades. Per la dignitat de les treballadores. Per l'emancipació de les nacions oprimides. Per la justícia social del nostre poble. Per tot això us convoquem el pròxim dissabte 25 d'Abril, a les 18'00 hores a la plaça de Sant Agustí de València.
Endavant i força!
dilluns, 13 d’abril del 2009
Crònica: VI Trobada d'Estudiants dels Països Catalans - Manresa
Les diverses xerrades i tallers temàtics s'han enriquit amb el debat propi d'una trobada oberta a tots els estudiants. A més, s'ha creat un punt en el que posar en comú idees i opinions de diferents punts del territori afectats per les mateixes amenaces sobre l'educació pública.
dissabte, 4 d’abril del 2009
VI Trobada d'Estudiants dels Països Catalans
Vine a la TEPC!
Dijous 9 a les 15:00 surt un autobús gratuït des de la plaça Imperial Tarraco.
Activitats
Dijous 9:
19:00 Xerrada: El model educatiu neoliberal
22:00 Sopar Popular i concert amb l'actuació de Cesk Freixas i Rumbeiros a la plaça Gispert
Divendres 10:
9:00 Projecció de la Toma
11:00 Taller d'Agitació
12:15 Xerrada a càrrec del representant de les Joventuts d'Alliberament Gai
Xerrada amb IMNI.CAT
17:00 Xerrada: La realitat lingüística als Països Catalans
18:00 Taller d'identificació dels rols sexistes
19:00 Taller de cultura popular
23:00 Gimcana de la guerra dels segadors
Dissabte 11
Al matí es tractarà la Carta Catalana d'Estudiants
17:00 Taller de programari lliure
Desprès es realitzarà la xerrada titulada Reformes educatives i perspectiva històrica de l'evolució del ensenyament públic
19:00 Projecció sobre l'homofòbia
20:00 Taller d'assemblearisme
23:00 Concert:

Més informació clicar aquí
divendres, 27 de març del 2009
Concentració i manifestació a Tarragona en solidaritat als estudiants repressaliats

La protesta va començar amb una concentració a la Plaça de la font on es van demanar responsabilitat polítiques pels fets. Concretament es va exigir la dimissió de Josep Huguet, el conseller d’Universitats i Empresa; de la comissionada d’universitats, Blanca Palmada (ambdós d’ERC); i del conseller d’interior i responsable polític dels mossos, Joan Saura (ICV). La marxa va transcórrer sense incidents i enmig d’un to festiu on van corejar lemes en contra la imposició antidemocràtica del Pla de Bolonya, i en contra la repressió desmesurada del mossos d’esquadra. La manifestació va acabar davant del rectorat de la URV, a la plaça de l’escorxador, on es va llegir un manifest que demanava responsabilitats al rector, el Dr. Francesc Xavier Grau que es va posicionar a favor del desallotjament de la UB i va obviar les càrregues policials en contra el estudiants. El president del Consell d’Estudiants també va llegir un manifest en suport als estudiants i en contra la brutalitat policial.
La Plataforma en suport a les i els estudiants va alertar que la lluita per la universitat pública i de qualitat està més viva que mai, i que la repressió mai l’aturarà.
dimecres, 25 de març del 2009
Concentració de rebuig a la brutalitat policial
El nucli de la Universitat Rovira i Virgili del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans es suma a la convocatòria de "la plataforma de suport a les i als estudiants"el proper dijous, 26 de març a les 18:00h a la plaça de la Font.
Aquí adjuntem el manifest:
SOLIDARITAT AMB ELS ESTUDIANTS ATUREM LA BRUTALITAT POLICIAL
Els Mossos d’Esquadra es van excedir a l’hora de fer la feina repressiva per la qual cobren un sou, doncs van descarregar la seva violència contra fraccions de la societat que, fins hi tot segons l’ordre establert, no havien d’haver atacat, com a mínim de manera directa. La premsa que sistemàticament oculta el caràcter repressiu del cos armat va ser víctima de la seva violència.
Els Mossos d’Esquadra van atacar periodistes, professors d’universitat, personal del PAS, vianants, infants,... a més del blanc justificable mediàticament que són els radicals, armats i violents estudiants. La jornada del 18 de març es va saldar amb 81 ciutadans ferits.
Els responsables polítics de l’actuació dels Mossos d’Esquadra, Joan Saura (ICV) i Josep Huguet (ERC), van qualificar de correcta i democràtica la posada en escena del cos armat. Segons la invertida lògica que impera tenen raó. A més el Dr. Francesc Xavier Grau, rector de la URV, ha donat suport a la decisió de desallotjar violentament els estudiants presa pel rector de la UB Dídac Ramírez.
Considerem que estem davant d’uns fets molt greus i que això no succeïa des de fa dècades, quan el dictador Franco ens dominava. Des de Tarragona volem condemnar els Mossos d’Esquadra, els polítics i també els dirigents universitaris, que van de la mà dels dos primers, implicats en aquests fets lamentables i dignes de qualificar com a bàrbars. Ens solidaritzem amb totes aquelles persones que van ser víctimes de la violència classista. Cal però, no perdre de vista la raó per la qual van ser atacats els nostres companys, així doncs volem encoratjar tots els estudiants a seguir en la legítima lluita per una universitat pública i acabar així amb aquesta agressió que suposa la implantació del Pla de Bolonya.
dijous, 19 de març del 2009
3000 persones surten al carrer a Tarragona en defensa de l'ensenyament públic

Unes 3000 persones s'han manifestat avui pels carrers de Tarragona des de la plaça Imperial Tarraco fins la seu del Departament d'Ensenyament a la ciutat. Durant el transcurs de la marxa els estudiants i mestres han cridat consignes en contra la LEC i a favor de l'ensenyament públic. Les consignes contra la repressió estudiantil també s'han sentit amb força i en divereses seus bancàries s'han fet pintades com aquesta: “Mossos=Grisos”. La manifestació ha finalitzat a la seu del Departament d'Ensenyament de Tarragona, on els sindicats han llegit els seus manifestos, alertant que la lluita a favor de l'ensenyament públic no s'aturarà. De moment per dijous que ve hi ha convocada una vaga general del conjunt de l'educació per deunciar la privatització que, segons els sindicats, suposarà tan la LEC com l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.
dimecres, 18 de març del 2009
REPRESSIÓ POLICIAL SENSE PRECEDENTS
Els mossos d'esquadra desallotgen el rectorat de la UB (Universitat de Barcelona)

Davant del desallotjament del rectorat de la UB, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes i participant de les protestes estudiantils, volem constatar que:
1.- L’aposta de les autoritats universitàries per l’estratègia de la força i la coacció suposa trencar tot pont de diàleg i entesa amb els estudiants.
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Barcelona, 18 de març de 2009
dimarts, 17 de març del 2009
12 març, ATUREM BOLONYA
dilluns, 9 de març del 2009
Setmana de lluita contra el Pla de Bolonya- XOCOLATADA EN MOTIU DELS EXPEDIENTATS DE LA UAB
De fet quan parlem del Pla de Bolonya, hem de parlar de repressió...
- Actualment hi ha 25 estudiants expedientats. A la Universitat Autònoma de Barcelona, hi ha 6 alumnes expulsats (als quals se'ls prohibeix cursar qualsevol titulació universitària durant 11 anys), 22 expedientats i 15 pendents de judici per desordres públics.
- Un altre clar exemple és el de la Pompeu Fabra (UPF), quan el 12 de febrer, els Mossos d’Esquadra per ordre del rector Josep Joan Moreso, desallotgen als 70 estudiants que havien acampat al campus Poblenou per denunciar la mercantilització de la universitat. Com a conseqüència, el 13 de febrer més de 200 estudiants van boicotejar l’acte d’inauguració del campus Poblenou i exigiren la dimissió del rector Moreso per haver ordenat la intervenció policial la nit anterior i per la seva actitud autoritària i prepotent.
El conjunt de referèndums arreu dels Països Catalans ha denotat la negativa de l'estudiantat a l'aplicació anitdemocràtica de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, tot i així...
els estudiants crítics amb el procés de Bolonya només reben repressió i són exclosos de la presa de decisions. Vine a conèixer les experiències de lluita dels expedientats!
Estudiant rebel·lat! Lluita pel teu futur!
PER TOTS ELS MITJANS! ELS ESTUDIANTS ATURAREM BOLONYA!
diumenge, 8 de març del 2009
CONTRA EL PLA DE BOLONYA. FINS A LA VICTÒRIA SEMPRE!
L'espai europeu d'ensenyament superior (EEES), altrament conegut com a pla de Bolonya és el marc educatiu europeu i de qualitat creat a partir de la Declaració de Bolonya, amb la finalitat de fomentar el creixement econòmic d'Europa, la seva competitivitat internacional i la seva cohesió social a través de l'educació i la formació dels ciutadans al llarg de la seva vida i mobilitat. Aquesta declaració, firmada a Sorbona el 25 de maig 1998, pretenia buscar com a objectius el suplement europeu al títol, programar l’ensenyament en dos cicles, fent el primer amb competències professionals plenes, organitzar el sistema europeu de transferència de crèdits, potenciar la mobilitat d’usuaris de la universitat en general, assegurar la qualitat de l’ensenyament i promoure la dimensió europea de l’ensenyament superior.
Dins de tot el conjunt d’incògnites que aquesta declaració té, la més problemàtica correspon al crèdit europeu o crèdit ECTS. Aquest tipus de crèdit pretén representar el volum de treball que l’estudiant ha de realitzar per superar l’assignatura, dintre dels suposats barems d’un estudiant mitjà. El valor estimat del treball de l’alumne el basen en 40 hores per setmana, fet que suposa un valor de 1600 hores per curs acadèmic i entre 25 i 30 hores de treball per la superació d’un crèdit. Fent la comparativa amb l’actual sistema veiem que actualment un crèdit equival, més o menys, a 10 hores de classe presencial. La diferència més clara dels dos sistemes és que el crèdit europeu no és una bona mesura de temps en referència a les classes impartides pel professor, sinó que es refereix a un volum total de treball de l’alumne expressat en hores, on s’inclouen les classes (tant teòriques com pràctiques), l’esforç dedicat a l’estudi, els seminaris, els treballs així com també les hores dedicades a la preparació i realització d’un examen.
L’altra de les variacions més importants que suposarà la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior serà la nova estructura que tindran les carreres, on la diplomatura, la llicenciatura i el màster desapareixeran per donar a entrada al model dels graus. Aquest model, tenint com a base el model anglosaxó, es dividirà en dos parts força separades: els estudis de grau en sí i els estudis de postgrau. El nombre total de crèdits necessaris per obtenir el grau està comprès entre 180 i 240 crèdits ECTS, el que vindria a ser 4 anys. No obstant això, hi ha carreres que queden fora d'aquest nombre de crèdits, sent major en Medicina, Farmàcia, Veterinària, Arquitectura, Infermeria, Dret i altres. Un fet a destacar és la remodelació que ja s’ha fet del conjunt de carreres, sent aquest pas el primer que han dut a terme les universitats per adaptar-se al nou model universitari. Seguint la lògica empresarial, s’ha intentat eliminar les carreres menys rendibles i productives pel mercat (com les humanitats, filologies, història de l’art,...), però davant la resposta de la comunitat universitària, el govern ha optat per evitar la polèmica i ha cedit la decisió a les universitats i que siguin aquestes les que decideixin si volen impartir graus deficitaris. Així doncs, ens trobem que les actuals llicenciatures de 5 anys (300 crèdits) queden relegades a un graus generalistes de 4 anys (240 crèdits ECTS) enfocats a crear mà d’obra que acabi la universitat amb un títol menor i, per tant, accedeixi al mercat laboral en pitjors condicions. En aquesta situació serà casi imprescindible cursar un postgrau si es vol aconseguir una formació adequada i una feina en condicions.
Aquí és on entrem a qüestionar la mateixa formació que aquests nous graus tindran en comparació amb les actuals llicenciatures. En el cas específic de la URV aquests graus ja existeixen amb la implantació del nou pla d’estudis adaptat al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior en les carreres d’història i d’història de l’art. Totes dues carreres tenen les mateixes assignatures i, per tant, la mateixa formació pobra i generalitzada. Les assignatures que enguany fan aquests dos graus no tenen res a veure amb les que fins ara s’impartien en el pla d’estudis anterior, on amb assignatures tan generalitzades com Societat i cultura a l’edat medieval o Societat i cultura a l’edat antiga intenten comprimir tota la matèria en un sol quadrimestre on, per tant, els continguts seran més pobres que al pla antic, on l’alumne cursava l’assignatura d’Història Antiga Universal durant tot l’any (encara que es dividia en dos, creant l’assignatura Història Antiga Universal I pel primer quadrimestre i Història Antiga Universal II al segon quadrimestre). Assignatures tan primordials en la formació d’un historiador com Prehistòria Universal han desaparegut i només es podran cursar amb l’especialització. Enlloc d’això, l’historiador del nou grau haurà de cursar assignatures d’una forta vessant artística (com es el cas d’Iconografia) per tal de poder així compaginar la seva formació amb la carrera d’Història de l’Art.
Aquest només és el primer exemple del què ha suposat a nivell acadèmic la implantació del procés de Bolonya a la universitat. Cal tenir en compte que a partir de l’any vinent totes les carreres sofriran aquesta modificació i, per tant, patiran una gran reestructuració o fins i tot la desaparició, com passarà a la URV amb les llicenciatures de magisteri d’educació musical o magisteri d’educació física, que passaran a estar absorbides per la mateixa Magisteri (on, per tant, s’implantaran a magisteri assignatures relatives a l’educació musical i física)
El segon bloc en que es dividiran els estudis serà el postgrau. Si com ja hem dit el títol de grau dóna una formació més generalista amb un accés més directe (tot i que en pitjor condicions que la llicenciatura) al mercat laboral. Els títols de Postgrau busquen una formació més especialitzada dirigida a treballs que requereixen una major qualificació i capacitació tècnica. Per això, el postgrau es divideix en dues etapes: el màster i el doctorat. La primera, que dura 1 o 2 anys, busca una formació de caràcter especialitzat i multidisciplinar, dirigida a una especialització acadèmica o professional. La segona etapa és la realització d’una tesis doctoral i va encaminada a la formació avançada en tècniques d’investigació.
Els problemes que se’ns plantegen és que si bé en principi només caldrà tenir el títol de grau per accedir-hi, és més que probable que no hi hagi places per tota la gent que acabi els graus (es preveu que només un 30% dels graduats hi accediran), així doncs, ja hi ha universitats que estan posant uns requisits d’accés desproporcionats, com el de tenir un nivell d’anglès superior al que demanen a universitats dels EUA. En aquest sentit el Conseller Huguet a expressat la voluntat del govern perquè el nivell d’anglès actuï com a filtre d’accés als postgraus i que les universitats que demanin més nivell d’anglès rebran més finançament. Entenem que aquest és un altra filtre socioeconòmic ja que el nivell que es pot assolir en l’educació pública és molt inferior al que es demana.
Com a conclusions, podem entreveure que aquest nou model educatiu pretén, com hem dit abans, fer entrar al mercat i al liberalisme l’educació, on l’estudiant passa a ser una mercaderia més de tot aquest sistema present.
PERÒ,... PERQUÈ EL PLA DE BOLONYA?
El mal anomenat Pla de Bolonya surt del sí de les polítiques a nivell europeu. Si ens preguntem el perquè de tot plegat hauríem d’entendre primer per a què serveixen les universitats, i després comprendre el sentit de l’existència d’Europa.
La Universitat, nascuda al segle XI a la mateixa Bolonya, en plena societat feudal, tenia una raó de ser: interessava al mode de producció de l'època. Estem parlant d’una societat teocràtica, camperola, militar... i el que s'ensenyava a la Universitat responia als interessos dels poderosos en aquell moment històric. Al segle XV la classe burgesa emergent estava en lluita contra l'església i el feudalisme i podem dir que aleshores comença la societat moderna, però no podem parcel·lar d’aquesta manera la història i cal dir que encara existia una lluita entre els interessos dels conservadors i els nous burgesos. La Universitat Feudal havia quedat desfasada en aquella nova societat. Calia crear la Universitat Moderna. Calia reconduir la Universitat cap als interessos de la burgesia. S’havien de deixar les interpretacions teocràtiques de la realitat i calia introduir una mirada més científica (recordem com Copèrnic, Andrea Vesalio, Galileu, Darwin,... van ser atacats per l'església, el poder de l’antiga societat que encara perdurava en el desenvolupament de la nova). La burgesia va adaptar la Universitat al nou mode de producció. La burgesia va canviar la societat i per mantenir aquest canvi va canviar, després, la universitat. La universitat serveix per satisfer al mode de producció de la societat en cada moment concret. Ara passa el mateix.
Per altra banda no comprenem les raons de fons que sustenten la modificació dels plans d’estudis a nivell europeu, bàsicament perquè no les ha explicat ningú. Però, la pregunta correcta que ens hauríem de fer és: Comprenem alguna cosa?
Algú ens ha explicat mai els interessos que van satisfer les burgesies holandesa i anglesa en legalitzar els botins de guerra al Tractat de Westfalia al 1648? O perquè va sortir sancionada la burgesia francesa del Congrés de Viena el 1815? Algú coneix les intencions del primer intent de crear Europa per part del Compte hongarès Kalegri al 1922? Què suposaven els acords de Yalta i Postdan per l’hegemonia dels EUA després de la II GM? En quins processos històrics s’inicia la creació de l’FMI i el Banc Mundial al 1944? Com sortia beneficiat l’imperialisme nord-americà després del Pla Marshall? I del Tractat de Roma de 1957? Què en sabem de l’Acord de Schengen de 1985? I de l’informe Delors de 1988? Com va quedar la relació de forces entre Europa i l’imperialisme nord-americà al Congrès de Doha? No veiem relació en inculcar primer l’euro (objectiu) i després convèncer sobre la Idea de La ciutadania europea (subjectiu)? Per què apareix ara la necessitat d’una Constitució Europea? Per què el Pla Bolonya?
Som incapaços de respondre a aquestes preguntes perquè hem estat preparats per ser uns complets ignorants. Si ens haguessin donat les eines per conèixer la nostra pròpia història ens hauríem adonat que tot l’entramat Europa és una construcció ideada per defensar les burgesies de cada Estat en un ens més cohesionat davant les situacions internacionals. Els interessa més que ens especialitzem en l’enginyeria més moderna i rara, alienats de la història, aïllats i individualitzats per poder inculcar la dictadura del treball assalariat (l’esclavitud moderna), el poder dels Estats imperialistes sobre les nacions oprimides i l’opressió patriarcal.
Per opinar sobre el Pla de Bolonya hauríem de conèixer què és Europa i el perquè de la seva formació. No existia una Idea d’Europa que planava sobre l’aire que es va filtrar en la consciència dels militars i polítics... sinó que aquesta s’ha forjat perquè a algú li ha interessat.
En la reordenació que estem patint actualment a Europa, la burgesia europea necessita una classe treballadora homogeneïtzada, tecnològicament especialitzada, disposada a desplaçar-se per tot el continent i que vetlli per l'economia europea, o més ben dit, per la burgesia europea. D’aquí el seu interès per la mobilitat. Amb Bolonya es vol homogeneïtzar l'ensenyament a nivell europeu, que no és res més que adaptar la Universitat a les noves necessitats. Europa necessita competir en l'àmbit tecnològic i productiu amb EEUU i el Japó per la seva supervivència i crearà una classe treballadora que satisfaci aquest objectiu. El sistema econòmic capitalista, aliat amb el sistema polític, faran el possible per enfortir Europa, i el Pla de Bolonya no és res més que la confirmació d'aquesta tendència en l'àmbit universitari.
LA LLUITA
Com podem veure les reaccions dels estudiants han sigut varies envers a l’anomenat Pla de Bolonya.
Un dels fets més significatiu que està ocurrent a l’Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és la vaga de fam que està duent Tomàs Sayes, militant del SEPC.
Va iniciar la vaga de fam el passat dilluns dia 23 de febrer i a hores d’ara encara dura.
El que pretén això és exigir a les autoritats universitàries que replantegin els seus posicionaments i facin cas a les demandes del moviment estudiantil, així com la readmissió dels 25 estudiants expedientats. Aquesta és una altra forma de protesta, una protesta extrema que s’ha dut a terme ja que l’actitud de les autoritats universitàries des dels inicis de les mobilitzacions s’ha caracteritzar per ignorar per complet les demandes del moviment estudiantil. Això representa una manca d’esperit democràtic per part dels responsables d’unes institucions que en teoria han de defensar els principis en que es basa la democràcia. L’única reacció que s’ha vist per part dels responsables d’aquestes institucions envers les protestes ha estat la repressió i la criminalització dels estudiants mobilitzats en defensa de la universitat pública. Aquestes dades són molt evidents quan a la UAB, a hores d’ara hi ha 6 alumnes expulsats, 22 expedientats i 15 pendents de judicis per desordres públic. Una de les moltes maneres que tenen per atenuar la veu del poble.
Un altre clar exemple és el de la Pompeu Fabra (UPF), quan el 12 de febrer, els Mossos d’Esquadra per ordre del rector Josep Joan Moreso, desallotgen als 70 estudiants que havien acampat al campus Poblenou per denunciar la mercantilització de la universitat. Com a conseqüència, el 13 de febrer més de 200 estudiants van boicotejar l’acte d’inauguració del campus Poblenou i exigiren la dimissió del rector Moreso per haver ordenat la intervenció policial la nit anterior i per la seva actitud autoritària i prepotent.
Tot i això arreu dels Països Catalans s’han dut i s’estan duent a terme diferents ocupacions, per tal de que així es faci sentir la nostra veu que les mateixes institucions silencien i que ens escoltin! Així doncs tenim l’exemple de la Universitat d’Alacant (UA) que van ocupar l’Aulari I el 25 de novembre després de la tasca duta a terme per l’Assemblea d’Estudiants. L’ocupació es mantindrà mentre el rectorat negui el debat i el diàleg al conjunt d’estudiants. D’altra banda la Universitat de les Illes Balears (UIB) també resta ocupada, l’inici va ser el dia 15 de desembre quan l’Assemblea Contra Bolonya decideix ocupar de forma indefinida la Facultat de Filosofia i Lletres.
Són moltes les mobilitzacions, concentracions, tallers, xerrades que s’estan duent a terme a tots els Països Catalans, per reclamar que com a estudiants ens escoltin, que ens tinguin en compte, que obrin debats, que facin referèndums totalment participatius, democràtics i vinculants per escoltar verdaderament el vot dels estudiants. Tot i així l’única resposta que rebem és repressió i criminalització.
Organitza’t i lluita!
Milita al SEPC!
dimecres, 4 de març del 2009
D’ON VE EL PROCÉS DE BOLONYA?
Cal tenir en compte, a més, que els dirigents de l’OMC i dels lobbies empresarials mésimportants han deixat clar en infinites ocasions el seu interès en l’educació, tant pel negoci quegenera de per si, com per la importància de formar treballadors adaptats a les necessitats delmercat. En aquest sentit cal dir que l’educació és un mercat que mou més de 2 bilions dedòlars anualment.
Per posar-vos un exemple, el preàmbul de la LUC (Llei Catalana d’Universitats) afirma que:“[...] les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que espresta en caràcter no empresarial, en previsió a la liberalització d’aquest sector (l’ensenyament)en el marc de negociacions de l’OMC”
ESTRUCTURA DELS ESTUDIS
Un dels canvis més importants serà el de l’estructura de les carreres i els doctorats. Així elsnous estudis es dividiran en dos cicles: els graus i els postgraus.GRAUS: Tal com diu el Reial Decret 55/2005, el govern estableix unes directrius generalscomunes a tots els títols i unes directrius generals pròpies de cada títol. Així, es fixa la mateixaduració per tots els títols i segons la última proposta del MEC s’aposta per un 1+3, és a dir, unprimer any comú en cada branca de coneixement i un grau de tres anys. A més, tal com diu elReial Decret: “Les directriu generals pròpies [...] s’orientaran a l’adquisició d’una qualificacióprofessional amb significació en l’àmbit laboral, [...] que possibiliti l’accés a l’exercici del’activitat professional d’un determinat àmbit.” És a dir, els graus estan orientats a crear carrerescurtes i generalistes que formin en competències professionals deixant de banda la formaciócientífica i humana, així doncs, es volen convertir els centres universitaris en centres deformació professional. D’altra banda, també es canvia el sistema de crèdits i es passa als ECTS(European Credit Transfer System). Aquest nou sistema estableix que cada crèdit equival a 25hores de treball de l’alumne, que inclou tant les hores lectives com les de treball a casa. Això,tenint en compte que cada curs acadèmic tindrà 60 crèdits ECTS, equival a unes 40 hores defeina setmanal, és a dir, com una jornada laboral completa, i per tant, impossibilitarà a moltsestudiants poder compaginar els estudis amb el treball. És cert que a la nova proposta del MECes diu que els plans d’estudis han de tenir en compte la possibilitat de compaginar l’estudi ambla feina, però que això serà tardant el doble d’anys a acabar el grau. D’altra banda, si la càrregalectiva dels estudiants és equivalent a una jornada laboral, creiem que hauríem de gaudir d’unsalari estudiantil per evitar filtres socioeconòmics a la universitat.
No creiem que les beques-préstec que proposa el MEC en que el primer any no es pagarà, elsegon es començarà a pagar amb un interès baix i aquest s’anirà incrementant, serveixin persolucionar res.
Cal destacar també que, seguint la lògica empresarial, s’han intentat eliminar les carreresmenys rendibles i productives pel mercat (com les humanitats, filologies, història de l’art,...), tot ique veient la resposta de la comunitat universitària, el govern va optar per evitar la polèmica icedir la decisió a les universitats i que siguin aquestes les que decideixin si volen impartir grausdeficitaris. Aquest fet demostra una vegada més la veritable intenció de la reforma. Així doncs,ens trobem que les actuals llicenciatures de 5 anys (300 crèdits) queden relegades a uns grausgeneralistes de 4 anys (240 crèdits ECTS) enfocats a crear mà d’obra que acabi la universitatamb un títol menor i per tant accedeixi al mercat laboral en pitjors condicions. En aquestasituació serà quasi imprescindible cursar un postgrau si es vol aconseguir una formacióadequada i una feina en condicions.
POSTGRAUS:
Si com ja hem dit el títol de grau dóna una formació més generalista amb un accés més directe (tot i que en pitjors condicions que la llicenciatura) al mercat laboral, els títols de Postgrau busquen una formació més especialitzada dirigida a treballs que requereixen una major qualificació i capacitació tècnica. Per això, el postgrau es divideix en dues etapes: el màster i el doctorat. La primera, que dura 1 o 2 anys, cerca una formació “de caràcter especialitzat i multidisciplinar, dirigida a una especialització acadèmica o professional”. La segona etapa és la realització d’una tesi doctoral i va encaminada a la “formació avançada en tècniques d’investigació”.
Els problemes que se’ns plantegen són que si bé en principi només caldrà tenir el títol de grauper accedir-hi, és més que probable que no hi hagi places per a tota la gent que acabi els graus(es preveu que només un 30% dels graduats hi accedeixin), així doncs, ja hi ha universitats queestan posant uns requisits d’accés desproporcionats, com el de tenir un nivell d’anglès superioral que demanen a universitats dels EUA. En aquest sentit, el Conseller Huguet ha expressat lavoluntat del govern perquè el nivell d’anglès actuï com a filtre d’accés als postgraus i lesuniversitats que demanin més nivell d’anglès rebran més finançament. Entenem que aquest ésun altre filtre socioeconòmic ja que el nivell que es pot assolir en l’educació pública és moltinferior al que es demana.
A més, pel que fa al finançament dels postgraus, el Secretari d’Estat d’Universitats ha afirmatque “els preus públics dels postgraus seran una mica més elevats que els dels crèdits delsensenyaments de grau”, en concret podran arribar a costar fins a 28 €/crèdit, més del doble queels preus de les actuals llicenciatures. A sobre, afirma que “d’ara endavant, caldrà buscar nousmètodes de finançament”, en concret si ens fixem en el Reial Decret dels estudis de Postgrau,hi diu que la universitat “podrà establir acords de col·laboració amb altres institucions oorganismes públics i privats, així com amb empreses o indústries”.
Sembla clar, doncs, que hi ha el perill que la investigació científica passi a estar guiada perl’empresa privada i per tant, es perdi la imparcialitat, però no només això, ja que altres estudisd’una importància més social que econòmica també es veuran afectats (Un exemple clar eltrobem a la Universitat de Nuremberg, on el postgrau d’història contemporània està patrocinatper Mercedez-Benz i Wolkswagen a canvi de que no s’expliqui que en les seves fàbriques hivan treballar presoners dels camps d’extermini nazi). Així doncs, ens trobarem amb unspostgraus segurament inaccessibles per a molts i amb uns continguts dictats, en part, per lesempreses.
CANVIS DEL SISTEMA DOCENT
Segurament, molts de vosaltres us han dit que l’EEES servirà perquè ja no es facin exàmens,que se’ns avaluï durant els curs acadèmic i on l’assistència serà obligatòria. De fet, en lesproves pilot que s’estan fent és més o menys el que passa.Això, si deixem de banda que no permet compaginar l’estudi amb la feina, ens pot semblar unmodel docent correcte, el problema és que ara s’està aplicant amb els plans docents actuals,però què passarà amb els pròxims plans d’estudis? Si tenim en compte el que cerca el procésde Bolonya s’optarà perquè les noves assignatures serveixin per desenvolupar les habilitats,deixant de banda l'assoliment de coneixements. Quines són aquestes habilitats? Doncs lacapacitat d’aprendre, de resoldre problemes, de manejar informació i de treballar en equip. Aixòdoncs, es trasllada a la universitat la necessitat de les empreses per tenir una mà d’obramanejable, que s’adapti als canvis i amb uns coneixements no gaire alts.Pel que fa al professorat, la seva figura deix de ser la d’una persona amb uns coneixementsprofunds de la matèria que imparteix, a la d’un simple guia que orienta els estudiants a l’horad’adquirir les habilitats. Podríem dir, també, que es transforma amb un professor cronòmetre,que ha de controlar el temps que l’alumnat dedica a la seva assignatura. A més, tenint encompte les ràtios actuals d’alumnes per professor, és dubtós que molts siguin capaços decorregir tots els treballs que tindran.
Cal destacar també, que el nou model docent pretén promoure el “longlivelearning”, és a dirque els treballadors hagin d’anar adquirint nous coneixements al llarg de la seva vida per tal demantenir el seu lloc de treball o trobar-ne de nous en cas que els facin fora, evidentmentpagant-ho tot de la pròpia butxaca. Això busca que hi hagi una gran mobilitat dels treballadorsper tal d’abaratir costos i impulsar el lucratiu mercat de l’ensenyament a distància. Cal suposarque les pressions que les grans empreses d’aquest sector han fet tant a l’OMC com a la UnióEuropea han tingut molt a veure en el desenvolupament del procés de Bolonya .
MOBILITAT
Una altra de les proclames del procés de Bolonya és la d’impulsar la mobilitat d’estudiants iprofessors per tot Europa i per això s’equipararan els títol a nivell europeu, això que semblaevident que és una bona notícia, té alguns punts foscos, ja que si bé és cert que el governestatal ha augmentat molt la dotació de les beques Erasmus, el cert és que encaracontinuen éssent del tot insuficients com per anar a estudiar a països on el nivell de vida ésmolt més elevat. I per tant només podran gaudir d’aquesta mobilitat els que tinguin uns determinatsrecursos econòmics. D’altra banda, l’equiparació de títol a nivell europeu, comporta que el govern central dicti entre el 50 i el 75% dels crèdits de cada grau, així doncs, es redueixen molt els itineraris i la capacitat de les universitats d’impartir l'educació que cregui necessària.En el nostre cas, a més, si ajuntem la major mobilitat d’estudiants i professors amb unes lleisque no defensen el català com a llengua vehicular a les universitats, farà que es redueixin moltles classes que es facin en la nostra llengua.
De fet, tenint en compte l’AGCS, una llei que demanés un requisit de capacitació lingüística enel marc dels Països Catalans podria ser vista com un obstacle innecessari per a la lliurecirculació de serveis i, per tant, sancionable. També cal suposar, que moltes universitats faran els postgraus íntegrament en castellà o anglès (com ja està passant a la UPF) per tal d’atraure estudiants estrangers.Cal remarcar que no és que ens oposem a la mobilitat, sinó que creiem que aquesta no serà igualitària i que no es tindrà en compte el dret dels estudiants catalans a poder rebre lesclasses en la seva llengua.
FINANÇAMENT COMPETENCIAL
Un altre punt important del procés que ja es va introduir amb la LOU és el sistema definançament de les universitats. Tal com indica la LOU, el 2002 es crea l’Agencia Nacional deEvaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) que tot i ser un ens públic, té un paper similaral del responsable de recursos humans d’una empresa. És a dir, l’ANECA és l’encarregadad’avaluar les universitats segons els seus resultats, els projectes d’investigació que tinguin,...Així, s’estableix un rànquing d’universitats i com més punts tinguin, més diners reben.Això farà que les universitats que facin més acords amb empreses privades per tenir projectesd’investigació obtinguin més diners, i a sobre crearà universitats de primera i de segona.Probablement les universitats petites es vegin obligades a especialitzar-se en alguns grausconcrets per poder subsistir, ja que difícilment podran competir amb les més grans.A més, en un informe publicat per a la UNICEF, l’economista nord-americana Sylvia AnnHewlett afirma que la degradació del nivell de coneixement dels alumnes en tots els nivellseducatius, era per culpa de la instauració de models de finançament competitiu dins del món del’ensenyament, la supressió de les mesures de cohesió social i redistribució de la riquesa i perl’excessiva obertura als mercats privats de les estructures educatives.
És per tot això que, malgrat que des dels governs central i autonòmic se’ns ven l’Espai Europeud’Ensenyament Superior com una gran millora del sistema universitari, nosaltres seguimdenunciant que darrera les boniques paraules que fan servir per explicar-nos què és l’EEES hiha un clar intent de liberalització del sistema universitari. Per això, des del SEPC, us animem alluitar pels interessos de tots els universitaris.