A les nostres aules, en català!

A les nostres aules, en català!
Contra la sentència, desobediència!

divendres, 27 de març del 2009

Concentració i manifestació a Tarragona en solidaritat als estudiants repressaliats

La Plataforma en suport de les i els estudiants va aplegar ahir entre 250 i 300 que es van manifestar des de la plaça de la font fins al rectorat de la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta plataforma es va crear arran dels fets ocorreguts el passat 18 de març a Barcelona, quan després que els mossos d’esquadra desallotgessin una facultat de la Universitat de Barcelona que estava ocupada pels estudiants, el cos policial carregués indiscriminadament contra les successives manifestacions dels estudiants. Aquella jornada es va saldar amb 81 ferits. Per aquest motiu, la Plataforma en suport a les i els estudiants pretenia aplegar no tan sols els estudiants sinó tota la societat civil en contra la brutalitat policial. A la manifestació s’hi van adherir, a més del SEPC-URV (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) diferents organitzacions provinents dels moviments socials com: Endavant Tarragona, l’Assemblea de Joves La Guspira, Cau de Llunes (l’Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona) o el sindicat CO.BAS (Comissions de Base).


La protesta va començar amb una concentració a la Plaça de la font on es van demanar responsabilitat polítiques pels fets. Concretament es va exigir la dimissió de Josep Huguet, el conseller d’Universitats i Empresa; de la comissionada d’universitats, Blanca Palmada (ambdós d’ERC); i del conseller d’interior i responsable polític dels mossos, Joan Saura (ICV). La marxa va transcórrer sense incidents i enmig d’un to festiu on van corejar lemes en contra la imposició antidemocràtica del Pla de Bolonya, i en contra la repressió desmesurada del mossos d’esquadra. La manifestació va acabar davant del rectorat de la URV, a la plaça de l’escorxador, on es va llegir un manifest que demanava responsabilitats al rector, el Dr. Francesc Xavier Grau que es va posicionar a favor del desallotjament de la UB i va obviar les càrregues policials en contra el estudiants. El president del Consell d’Estudiants també va llegir un manifest en suport als estudiants i en contra la brutalitat policial.


La Plataforma en suport a les i els estudiants va alertar que la lluita per la universitat pública i de qualitat està més viva que mai, i que la repressió mai l’aturarà.

dimecres, 25 de març del 2009

Concentració de rebuig a la brutalitat policial


El nucli de la Universitat Rovira i Virgili del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans es suma a la convocatòria de "la plataforma de suport a les i als estudiants"el proper dijous, 26 de març a les 18:00h a la plaça de la Font.

Aquí adjuntem el manifest:

SOLIDARITAT AMB ELS ESTUDIANTS ATUREM LA BRUTALITAT POLICIAL

Els fets que van tenir lloc dimecres 18 de març a Barcelona han despertat la indignació de molta gent arreu dels Països Catalans. I es que els Mossos d’Esquadra van treure a la superfície l’essència de la seva existència que no és cap altra que defensar els interessos del Capital. En el cas que ens ocupa es concreta en l’interès per imposar un pla d’estudis universitari, el Pla de Bolonya.
Els Mossos d’Esquadra es van excedir a l’hora de fer la feina repressiva per la qual cobren un sou, doncs van descarregar la seva violència contra fraccions de la societat que, fins hi tot segons l’ordre establert, no havien d’haver atacat, com a mínim de manera directa. La premsa que sistemàticament oculta el caràcter repressiu del cos armat va ser víctima de la seva violència.
Els Mossos d’Esquadra van atacar periodistes, professors d’universitat, personal del PAS, vianants, infants,... a més del blanc justificable mediàticament que són els radicals, armats i violents estudiants. La jornada del 18 de març es va saldar amb 81 ciutadans ferits.

Els responsables polítics de l’actuació dels Mossos d’Esquadra, Joan Saura (ICV) i Josep Huguet (ERC), van qualificar de correcta i democràtica la posada en escena del cos armat. Segons la invertida lògica que impera tenen raó. A més el Dr. Francesc Xavier Grau, rector de la URV, ha donat suport a la decisió de desallotjar violentament els estudiants presa pel rector de la UB Dídac Ramírez.

Considerem que estem davant d’uns fets molt greus i que això no succeïa des de fa dècades, quan el dictador Franco ens dominava. Des de Tarragona volem condemnar els Mossos d’Esquadra, els polítics i també els dirigents universitaris, que van de la mà dels dos primers, implicats en aquests fets lamentables i dignes de qualificar com a bàrbars. Ens solidaritzem amb totes aquelles persones que van ser víctimes de la violència classista. Cal però, no perdre de vista la raó per la qual van ser atacats els nostres companys, així doncs volem encoratjar tots els estudiants a seguir en la legítima lluita per una universitat pública i acabar així amb aquesta agressió que suposa la implantació del Pla de Bolonya.

La repressió no ens aturarà! Llibertat sense càrrecs a tots els detinguts! Per la universitat pública, aturem Bolonya!

dijous, 19 de març del 2009

3000 persones surten al carrer a Tarragona en defensa de l'ensenyament públic


Avui 19 de març el mestres d'arreu del principat han secundat la vaga convocada pels sindicats de professors, USTEC-STEs, el SEPC, la CGT i els sindicats majoritaris (CC.OO i UGT) en contra l'aplicació de la LEC (Llei d'Educació de Catalunya). Es calcula que un 78% dels docents l'han seguit. Però no només han sortit al carrer els mestres, sinó que els estudiants universitaris empesos pels brutals episodis de repressió viscuts ahir a Barcelona també s'han sumat a una manifestació que en un principi era en contra la LEC, però que ha acabat agrupant els dieferents agents en defensa de l'ensenyament públic.


Unes 3000 persones s'han manifestat avui pels carrers de Tarragona des de la plaça Imperial Tarraco fins la seu del Departament d'Ensenyament a la ciutat. Durant el transcurs de la marxa els estudiants i mestres han cridat consignes en contra la LEC i a favor de l'ensenyament públic. Les consignes contra la repressió estudiantil també s'han sentit amb força i en divereses seus bancàries s'han fet pintades com aquesta: “Mossos=Grisos”. La manifestació ha finalitzat a la seu del Departament d'Ensenyament de Tarragona, on els sindicats han llegit els seus manifestos, alertant que la lluita a favor de l'ensenyament públic no s'aturarà. De moment per dijous que ve hi ha convocada una vaga general del conjunt de l'educació per deunciar la privatització que, segons els sindicats, suposarà tan la LEC com l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior
.

dimecres, 18 de març del 2009

REPRESSIÓ POLICIAL SENSE PRECEDENTS

Avui, 18 de març del 2009, a la matinada, els cossos antiavalots de la Generalitat per ordre del rector Didac Ramirez i el conseller d’ICV-EUA Joan Saura, han desallotjat a cop de porra les estudiants que ocupaven el Rectorat de la UB desde feia 4 mesos. El desallotjament s’ha dut a terme sense previ avís i de forma violenta. Els primers estudiants han sortit il·lesos i han estat gravats per una càmara, però els darrers, quan ja no estava essent gravat en sortit amb nombroses contusions i lesions. Alguns estudiants que s’han ressistit de forma pacífica, agafant-se entre ells i evitant que els arroseguessin, han estat imputats per desobediència civil, amb una previsible pena de 6 mesos a 3 anys de presó. Com a resposta davant aquests actes de repressió directa i de violència policial inadmissibles i inconcebibles en una societat avançada i democràtica, hi ha hagut una convocatòria de concentració pacífica i roda de premsa a les 11:30h a Plaça Universitat, davant l’edifici històric. La concentració ha congregat més de 1000 estudiants. Poca estona després, una munió de furgonetes dels mossos, prop de de 400 efectius d’antidistrubis, han carregat contra els estudiants asseguts i amb les mans alçades, fent-los retrocedir per Gran Via. La càrrega ha ocasionat diversos ferits, que han hagut de ser atesos pels serveis mèdics, entre ells alguns amb fractures òssies, punts de sutura, contusions i hematomes. Sis estudiants han estat detinguts i vuit retinguts, segons fonts policials. Els estudiants, desplaçats del punt original de concentració i un gran nombre d’estudiants aliens a les assemblees que han presenciat els fets, s’han organitzat espontàniament en una manifestació i s’han dirigit cap el Comissionat d’universitats. Alla un nombre exagerat d’antidisturbis, més de 460 els esperaven i han carregat sistemàticament contra els estudiants que volien demanar explicacions als responsables polítics i que demanaven la dimissió, tant dels rectors que integren l’ACUP com dels consellers Saura i Huguet. S’han produït carregues successives dels mossos que han anat disgregant els estudiants al llarg de 5 travessies de l’Eixample. Els mossos han anat perseguint i carregant de manera sistemàtica i brutal contra els estudiants que ja no només dispersats i desconcentrats, sinó esgotats i espantats, miraven de fugir al llarg de l’Eixample amb l’objectiu de reagrupar-se. Aquesta actitud no respon a cap lògica de manteniment de l’ordre, sinó a una voluntat directa de les autoritats de castigar físicament als estudiants mobilitzats, i així dissuadir-los de la seva actitud crítica.
(extret de www.kaosenlared.net)

Els mossos d'esquadra desallotgen el rectorat de la UB (Universitat de Barcelona)

Avui, dimecres 18 de març, a la matinada, desenes d’agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra han procedit, per ordre del rector Dídac Ramírez, al desallotjament de l’edifici del rectorat de la Universitat de Barcelona (UB). Davant d’aquest fet, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem denunciar que les autoritats universitàries han optat per la via de la força, imposició i coacció contra els estudiants mobilitzats.
Davant del desallotjament del rectorat de la UB, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes i participant de les protestes estudiantils, volem constatar que:


1.- L’aposta de les autoritats universitàries per l’estratègia de la força i la coacció suposa trencar tot pont de diàleg i entesa amb els estudiants.


2.- L’entrada dels Mossos d’Esquadra a les universitats catalanes ve sent una tònica massa habitual i demostra la inoperància dels rectors per a gestionar amb diàleg els conflictes que sorgeixen a la universitat.


3.- Que la violència policial, les detencions, les expulsions i les difamacions contra els estudiants no aturaran la lluita en defensa d'una universitat pública i de qualitat.


Per acabar, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans:


- Exigim la dimissió immediata del senyor Dídac Ramírez, i de tot l’equip rectoral de la UB, per ser els màxims responsables de l’entrada dels Mossos d’Esquadra a la universitat.


- Exigim que la senyora Blanca Palmada, Comissionada d’Universitats, i el senyor Josep Huguet, Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, es posicionin públicament sobre l’entrada de cossos policials a les universitats públiques catalanes.


Finalment, encoratgem a tots els estudiants del país a mostrar, al llarg dels propers dies, el seu rebuig a aquest desallotjament i a denunciar la repressió que pateix el moviment estudiantil contrari a l’EEES, per a deixar ben clar a totes les autoritats universitàries que no ens quedarem de braços creuats davant les agressions que patim els estudiants mobilitzats en defensa de l’educació pública i de qualitat.


Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Barcelona, 18 de març de 2009

dimarts, 17 de març del 2009

12 març, ATUREM BOLONYA



Entre 250 i 300 estudiants de la URV es van manifestar el passat dijous 12 de març al campus Catalunya contra l’aplicació del Procés de Bolonya, sota la consigna, “Construïm la universitat pública del futur. Aturem Bolonya” . La protesta va estar convocada pel nucli del Sindicat d’Estudiants dels Paisos Catalans i l’Assemblea d’Estudiants de Ses Celades.


Durant la mobilització les estudiants van omplir la facultat d’enganxines que denunciaven la precarietització que suposarà l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. La marxa es va atura en diferents punts, com per exemple el bar o el deganat de Ciències Jurídiques, on es van llegir diferents manifestos que denunciaven les diferents privatitzacions i l’aplicació antidemocràtica del Pla de Bolonya. La manifestació va finalitzar al pati central del campus Catalunya on es va llegir un manifest i es va fer una pintada simbòlica al terra amb el lema "Aturem Bolonya”.


El seguiment de la vaga va ser alt arreu dels Països Catalans i també es va realitzar manifestacions a Girona, Barcelona, Lleida, Castelló i Alacant.


Recordem que les institucions continuen ignorant la veu de l'estudiantat, EN TOMÀS PORTA 24 DIES EN VAGA DE FAM


La lluita continua...

dilluns, 9 de març del 2009

Setmana de lluita contra el Pla de Bolonya- XOCOLATADA EN MOTIU DELS EXPEDIENTATS DE LA UAB

Demà a les 17:00 al Campus Catalunya, hi haurà una xocolatada popular en motiu dels expedientats de la UAB. Comptarem amb la presència d'expedientats per tal de que ens exposin les experiències de lluita contra l'EEES a la seva universitat.

De fet quan parlem del Pla de Bolonya, hem de parlar de repressió...
  • Actualment hi ha 25 estudiants expedientats. A la Universitat Autònoma de Barcelona, hi ha 6 alumnes expulsats (als quals se'ls prohibeix cursar qualsevol titulació universitària durant 11 anys), 22 expedientats i 15 pendents de judici per desordres públics.
  • Un altre clar exemple és el de la Pompeu Fabra (UPF), quan el 12 de febrer, els Mossos d’Esquadra per ordre del rector Josep Joan Moreso, desallotgen als 70 estudiants que havien acampat al campus Poblenou per denunciar la mercantilització de la universitat. Com a conseqüència, el 13 de febrer més de 200 estudiants van boicotejar l’acte d’inauguració del campus Poblenou i exigiren la dimissió del rector Moreso per haver ordenat la intervenció policial la nit anterior i per la seva actitud autoritària i prepotent.

El conjunt de referèndums arreu dels Països Catalans ha denotat la negativa de l'estudiantat a l'aplicació anitdemocràtica de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, tot i així...

els estudiants crítics amb el procés de Bolonya només reben repressió i són exclosos de la presa de decisions. Vine a conèixer les experiències de lluita dels expedientats!

Estudiant rebel·lat! Lluita pel teu futur!

PER TOTS ELS MITJANS! ELS ESTUDIANTS ATURAREM BOLONYA!

diumenge, 8 de març del 2009

CONTRA EL PLA DE BOLONYA. FINS A LA VICTÒRIA SEMPRE!

COM ENS AFECTA BOLONYA CONCRETAMENT

L'espai europeu d'ensenyament superior (EEES), altrament conegut com a pla de Bolonya és el marc educatiu europeu i de qualitat creat a partir de la Declaració de Bolonya, amb la finalitat de fomentar el creixement econòmic d'Europa, la seva competitivitat internacional i la seva cohesió social a través de l'educació i la formació dels ciutadans al llarg de la seva vida i mobilitat. Aquesta declaració, firmada a Sorbona el 25 de maig 1998, pretenia buscar com a objectius el suplement europeu al títol, programar l’ensenyament en dos cicles, fent el primer amb competències professionals plenes, organitzar el sistema europeu de transferència de crèdits, potenciar la mobilitat d’usuaris de la universitat en general, assegurar la qualitat de l’ensenyament i promoure la dimensió europea de l’ensenyament superior.

Dins de tot el conjunt d’incògnites que aquesta declaració té, la més problemàtica correspon al crèdit europeu o crèdit ECTS. Aquest tipus de crèdit pretén representar el volum de treball que l’estudiant ha de realitzar per superar l’assignatura, dintre dels suposats barems d’un estudiant mitjà. El valor estimat del treball de l’alumne el basen en 40 hores per setmana, fet que suposa un valor de 1600 hores per curs acadèmic i entre 25 i 30 hores de treball per la superació d’un crèdit. Fent la comparativa amb l’actual sistema veiem que actualment un crèdit equival, més o menys, a 10 hores de classe presencial. La diferència més clara dels dos sistemes és que el crèdit europeu no és una bona mesura de temps en referència a les classes impartides pel professor, sinó que es refereix a un volum total de treball de l’alumne expressat en hores, on s’inclouen les classes (tant teòriques com pràctiques), l’esforç dedicat a l’estudi, els seminaris, els treballs així com també les hores dedicades a la preparació i realització d’un examen.

L’altra de les variacions més importants que suposarà la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior serà la nova estructura que tindran les carreres, on la diplomatura, la llicenciatura i el màster desapareixeran per donar a entrada al model dels graus. Aquest model, tenint com a base el model anglosaxó, es dividirà en dos parts força separades: els estudis de grau en sí i els estudis de postgrau. El nombre total de crèdits necessaris per obtenir el grau està comprès entre 180 i 240 crèdits ECTS, el que vindria a ser 4 anys. No obstant això, hi ha carreres que queden fora d'aquest nombre de crèdits, sent major en Medicina, Farmàcia, Veterinària, Arquitectura, Infermeria, Dret i altres. Un fet a destacar és la remodelació que ja s’ha fet del conjunt de carreres, sent aquest pas el primer que han dut a terme les universitats per adaptar-se al nou model universitari. Seguint la lògica empresarial, s’ha intentat eliminar les carreres menys rendibles i productives pel mercat (com les humanitats, filologies, història de l’art,...), però davant la resposta de la comunitat universitària, el govern ha optat per evitar la polèmica i ha cedit la decisió a les universitats i que siguin aquestes les que decideixin si volen impartir graus deficitaris. Així doncs, ens trobem que les actuals llicenciatures de 5 anys (300 crèdits) queden relegades a un graus generalistes de 4 anys (240 crèdits ECTS) enfocats a crear mà d’obra que acabi la universitat amb un títol menor i, per tant, accedeixi al mercat laboral en pitjors condicions. En aquesta situació serà casi imprescindible cursar un postgrau si es vol aconseguir una formació adequada i una feina en condicions.

Aquí és on entrem a qüestionar la mateixa formació que aquests nous graus tindran en comparació amb les actuals llicenciatures. En el cas específic de la URV aquests graus ja existeixen amb la implantació del nou pla d’estudis adaptat al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior en les carreres d’història i d’història de l’art. Totes dues carreres tenen les mateixes assignatures i, per tant, la mateixa formació pobra i generalitzada. Les assignatures que enguany fan aquests dos graus no tenen res a veure amb les que fins ara s’impartien en el pla d’estudis anterior, on amb assignatures tan generalitzades com Societat i cultura a l’edat medieval o Societat i cultura a l’edat antiga intenten comprimir tota la matèria en un sol quadrimestre on, per tant, els continguts seran més pobres que al pla antic, on l’alumne cursava l’assignatura d’Història Antiga Universal durant tot l’any (encara que es dividia en dos, creant l’assignatura Història Antiga Universal I pel primer quadrimestre i Història Antiga Universal II al segon quadrimestre). Assignatures tan primordials en la formació d’un historiador com Prehistòria Universal han desaparegut i només es podran cursar amb l’especialització. Enlloc d’això, l’historiador del nou grau haurà de cursar assignatures d’una forta vessant artística (com es el cas d’Iconografia) per tal de poder així compaginar la seva formació amb la carrera d’Història de l’Art.

Aquest només és el primer exemple del què ha suposat a nivell acadèmic la implantació del procés de Bolonya a la universitat. Cal tenir en compte que a partir de l’any vinent totes les carreres sofriran aquesta modificació i, per tant, patiran una gran reestructuració o fins i tot la desaparició, com passarà a la URV amb les llicenciatures de magisteri d’educació musical o magisteri d’educació física, que passaran a estar absorbides per la mateixa Magisteri (on, per tant, s’implantaran a magisteri assignatures relatives a l’educació musical i física)

El segon bloc en que es dividiran els estudis serà el postgrau. Si com ja hem dit el títol de grau dóna una formació més generalista amb un accés més directe (tot i que en pitjor condicions que la llicenciatura) al mercat laboral. Els títols de Postgrau busquen una formació més especialitzada dirigida a treballs que requereixen una major qualificació i capacitació tècnica. Per això, el postgrau es divideix en dues etapes: el màster i el doctorat. La primera, que dura 1 o 2 anys, busca una formació de caràcter especialitzat i multidisciplinar, dirigida a una especialització acadèmica o professional. La segona etapa és la realització d’una tesis doctoral i va encaminada a la formació avançada en tècniques d’investigació.

Els problemes que se’ns plantegen és que si bé en principi només caldrà tenir el títol de grau per accedir-hi, és més que probable que no hi hagi places per tota la gent que acabi els graus (es preveu que només un 30% dels graduats hi accediran), així doncs, ja hi ha universitats que estan posant uns requisits d’accés desproporcionats, com el de tenir un nivell d’anglès superior al que demanen a universitats dels EUA. En aquest sentit el Conseller Huguet a expressat la voluntat del govern perquè el nivell d’anglès actuï com a filtre d’accés als postgraus i que les universitats que demanin més nivell d’anglès rebran més finançament. Entenem que aquest és un altra filtre socioeconòmic ja que el nivell que es pot assolir en l’educació pública és molt inferior al que es demana.

Com a conclusions, podem entreveure que aquest nou model educatiu pretén, com hem dit abans, fer entrar al mercat i al liberalisme l’educació, on l’estudiant passa a ser una mercaderia més de tot aquest sistema present.

PERÒ,... PERQUÈ EL PLA DE BOLONYA?

El mal anomenat Pla de Bolonya surt del sí de les polítiques a nivell europeu. Si ens preguntem el perquè de tot plegat hauríem d’entendre primer per a què serveixen les universitats, i després comprendre el sentit de l’existència d’Europa.

La Universitat, nascuda al segle XI a la mateixa Bolonya, en plena societat feudal, tenia una raó de ser: interessava al mode de producció de l'època. Estem parlant d’una societat teocràtica, camperola, militar... i el que s'ensenyava a la Universitat responia als interessos dels poderosos en aquell moment històric. Al segle XV la classe burgesa emergent estava en lluita contra l'església i el feudalisme i podem dir que aleshores comença la societat moderna, però no podem parcel·lar d’aquesta manera la història i cal dir que encara existia una lluita entre els interessos dels conservadors i els nous burgesos. La Universitat Feudal havia quedat desfasada en aquella nova societat. Calia crear la Universitat Moderna. Calia reconduir la Universitat cap als interessos de la burgesia. S’havien de deixar les interpretacions teocràtiques de la realitat i calia introduir una mirada més científica (recordem com Copèrnic, Andrea Vesalio, Galileu, Darwin,... van ser atacats per l'església, el poder de l’antiga societat que encara perdurava en el desenvolupament de la nova). La burgesia va adaptar la Universitat al nou mode de producció. La burgesia va canviar la societat i per mantenir aquest canvi va canviar, després, la universitat. La universitat serveix per satisfer al mode de producció de la societat en cada moment concret. Ara passa el mateix.

Per altra banda no comprenem les raons de fons que sustenten la modificació dels plans d’estudis a nivell europeu, bàsicament perquè no les ha explicat ningú. Però, la pregunta correcta que ens hauríem de fer és: Comprenem alguna cosa?

Algú ens ha explicat mai els interessos que van satisfer les burgesies holandesa i anglesa en legalitzar els botins de guerra al Tractat de Westfalia al 1648? O perquè va sortir sancionada la burgesia francesa del Congrés de Viena el 1815? Algú coneix les intencions del primer intent de crear Europa per part del Compte hongarès Kalegri al 1922? Què suposaven els acords de Yalta i Postdan per l’hegemonia dels EUA després de la II GM? En quins processos històrics s’inicia la creació de l’FMI i el Banc Mundial al 1944? Com sortia beneficiat l’imperialisme nord-americà després del Pla Marshall? I del Tractat de Roma de 1957? Què en sabem de l’Acord de Schengen de 1985? I de l’informe Delors de 1988? Com va quedar la relació de forces entre Europa i l’imperialisme nord-americà al Congrès de Doha? No veiem relació en inculcar primer l’euro (objectiu) i després convèncer sobre la Idea de La ciutadania europea (subjectiu)? Per què apareix ara la necessitat d’una Constitució Europea? Per què el Pla Bolonya?

Som incapaços de respondre a aquestes preguntes perquè hem estat preparats per ser uns complets ignorants. Si ens haguessin donat les eines per conèixer la nostra pròpia història ens hauríem adonat que tot l’entramat Europa és una construcció ideada per defensar les burgesies de cada Estat en un ens més cohesionat davant les situacions internacionals. Els interessa més que ens especialitzem en l’enginyeria més moderna i rara, alienats de la història, aïllats i individualitzats per poder inculcar la dictadura del treball assalariat (l’esclavitud moderna), el poder dels Estats imperialistes sobre les nacions oprimides i l’opressió patriarcal.

Per opinar sobre el Pla de Bolonya hauríem de conèixer què és Europa i el perquè de la seva formació. No existia una Idea d’Europa que planava sobre l’aire que es va filtrar en la consciència dels militars i polítics... sinó que aquesta s’ha forjat perquè a algú li ha interessat.

En la reordenació que estem patint actualment a Europa, la burgesia europea necessita una classe treballadora homogeneïtzada, tecnològicament especialitzada, disposada a desplaçar-se per tot el continent i que vetlli per l'economia europea, o més ben dit, per la burgesia europea. D’aquí el seu interès per la mobilitat. Amb Bolonya es vol homogeneïtzar l'ensenyament a nivell europeu, que no és res més que adaptar la Universitat a les noves necessitats. Europa necessita competir en l'àmbit tecnològic i productiu amb EEUU i el Japó per la seva supervivència i crearà una classe treballadora que satisfaci aquest objectiu. El sistema econòmic capitalista, aliat amb el sistema polític, faran el possible per enfortir Europa, i el Pla de Bolonya no és res més que la confirmació d'aquesta tendència en l'àmbit universitari.

LA LLUITA

Com podem veure les reaccions dels estudiants han sigut varies envers a l’anomenat Pla de Bolonya.

Un dels fets més significatiu que està ocurrent a l’Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és la vaga de fam que està duent Tomàs Sayes, militant del SEPC.
Va iniciar la vaga de fam el passat dilluns dia 23 de febrer i a hores d’ara encara dura.
El que pretén això és exigir a les autoritats universitàries que replantegin els seus posicionaments i facin cas a les demandes del moviment estudiantil, així com la readmissió dels 25 estudiants expedientats. Aquesta és una altra forma de protesta, una protesta extrema que s’ha dut a terme ja que l’actitud de les autoritats universitàries des dels inicis de les mobilitzacions s’ha caracteritzar per ignorar per complet les demandes del moviment estudiantil. Això representa una manca d’esperit democràtic per part dels responsables d’unes institucions que en teoria han de defensar els principis en que es basa la democràcia. L’única reacció que s’ha vist per part dels responsables d’aquestes institucions envers les protestes ha estat la repressió i la criminalització dels estudiants mobilitzats en defensa de la universitat pública. Aquestes dades són molt evidents quan a la UAB, a hores d’ara hi ha 6 alumnes expulsats, 22 expedientats i 15 pendents de judicis per desordres públic. Una de les moltes maneres que tenen per atenuar la veu del poble.

Un altre clar exemple és el de la Pompeu Fabra (UPF), quan el 12 de febrer, els Mossos d’Esquadra per ordre del rector Josep Joan Moreso, desallotgen als 70 estudiants que havien acampat al campus Poblenou per denunciar la mercantilització de la universitat. Com a conseqüència, el 13 de febrer més de 200 estudiants van boicotejar l’acte d’inauguració del campus Poblenou i exigiren la dimissió del rector Moreso per haver ordenat la intervenció policial la nit anterior i per la seva actitud autoritària i prepotent.

Tot i això arreu dels Països Catalans s’han dut i s’estan duent a terme diferents ocupacions, per tal de que així es faci sentir la nostra veu que les mateixes institucions silencien i que ens escoltin! Així doncs tenim l’exemple de la Universitat d’Alacant (UA) que van ocupar l’Aulari I el 25 de novembre després de la tasca duta a terme per l’Assemblea d’Estudiants. L’ocupació es mantindrà mentre el rectorat negui el debat i el diàleg al conjunt d’estudiants. D’altra banda la Universitat de les Illes Balears (UIB) també resta ocupada, l’inici va ser el dia 15 de desembre quan l’Assemblea Contra Bolonya decideix ocupar de forma indefinida la Facultat de Filosofia i Lletres.

Són moltes les mobilitzacions, concentracions, tallers, xerrades que s’estan duent a terme a tots els Països Catalans, per reclamar que com a estudiants ens escoltin, que ens tinguin en compte, que obrin debats, que facin referèndums totalment participatius, democràtics i vinculants per escoltar verdaderament el vot dels estudiants. Tot i així l’única resposta que rebem és repressió i criminalització.

Per una universitat! Per la nostra universitat!
Organitza’t i lluita!
Milita al SEPC!

dimecres, 4 de març del 2009

D’ON VE EL PROCÉS DE BOLONYA?

Si bé és cert que els principis de l’EEES els podem trobar en la declaració de la Sorbona el1998, un any més tard amb la declaració de Bolonya i les posteriors reunions de Praga (2001),Berlín (2003), Bergen (2004) i properament a Londres, no podem deixar de banda la granimportància que l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i Acord General del Comerç deServeis (AGCS) han tingut en el disseny del procés. La voluntat d’aquest acord és, bàsicamentla de liberalitzar el comerç de serveis, com la sanitat o l’educació, i eliminar totes les barreresque impedeixin aquesta liberalització.

Cal tenir en compte, a més, que els dirigents de l’OMC i dels lobbies empresarials mésimportants han deixat clar en infinites ocasions el seu interès en l’educació, tant pel negoci quegenera de per si, com per la importància de formar treballadors adaptats a les necessitats delmercat. En aquest sentit cal dir que l’educació és un mercat que mou més de 2 bilions dedòlars anualment.

Per posar-vos un exemple, el preàmbul de la LUC (Llei Catalana d’Universitats) afirma que:“[...] les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que espresta en caràcter no empresarial, en previsió a la liberalització d’aquest sector (l’ensenyament)en el marc de negociacions de l’OMC”

ESTRUCTURA DELS ESTUDIS

Un dels canvis més importants serà el de l’estructura de les carreres i els doctorats. Així elsnous estudis es dividiran en dos cicles: els graus i els postgraus.GRAUS: Tal com diu el Reial Decret 55/2005, el govern estableix unes directrius generalscomunes a tots els títols i unes directrius generals pròpies de cada títol. Així, es fixa la mateixaduració per tots els títols i segons la última proposta del MEC s’aposta per un 1+3, és a dir, unprimer any comú en cada branca de coneixement i un grau de tres anys. A més, tal com diu elReial Decret: “Les directriu generals pròpies [...] s’orientaran a l’adquisició d’una qualificacióprofessional amb significació en l’àmbit laboral, [...] que possibiliti l’accés a l’exercici del’activitat professional d’un determinat àmbit.” És a dir, els graus estan orientats a crear carrerescurtes i generalistes que formin en competències professionals deixant de banda la formaciócientífica i humana, així doncs, es volen convertir els centres universitaris en centres deformació professional. D’altra banda, també es canvia el sistema de crèdits i es passa als ECTS(European Credit Transfer System). Aquest nou sistema estableix que cada crèdit equival a 25hores de treball de l’alumne, que inclou tant les hores lectives com les de treball a casa. Això,tenint en compte que cada curs acadèmic tindrà 60 crèdits ECTS, equival a unes 40 hores defeina setmanal, és a dir, com una jornada laboral completa, i per tant, impossibilitarà a moltsestudiants poder compaginar els estudis amb el treball. És cert que a la nova proposta del MECes diu que els plans d’estudis han de tenir en compte la possibilitat de compaginar l’estudi ambla feina, però que això serà tardant el doble d’anys a acabar el grau. D’altra banda, si la càrregalectiva dels estudiants és equivalent a una jornada laboral, creiem que hauríem de gaudir d’unsalari estudiantil per evitar filtres socioeconòmics a la universitat.

No creiem que les beques-préstec que proposa el MEC en que el primer any no es pagarà, elsegon es començarà a pagar amb un interès baix i aquest s’anirà incrementant, serveixin persolucionar res.

Cal destacar també que, seguint la lògica empresarial, s’han intentat eliminar les carreresmenys rendibles i productives pel mercat (com les humanitats, filologies, història de l’art,...), tot ique veient la resposta de la comunitat universitària, el govern va optar per evitar la polèmica icedir la decisió a les universitats i que siguin aquestes les que decideixin si volen impartir grausdeficitaris. Aquest fet demostra una vegada més la veritable intenció de la reforma. Així doncs,ens trobem que les actuals llicenciatures de 5 anys (300 crèdits) queden relegades a uns grausgeneralistes de 4 anys (240 crèdits ECTS) enfocats a crear mà d’obra que acabi la universitatamb un títol menor i per tant accedeixi al mercat laboral en pitjors condicions. En aquestasituació serà quasi imprescindible cursar un postgrau si es vol aconseguir una formacióadequada i una feina en condicions.

POSTGRAUS:
Si com ja hem dit el títol de grau dóna una formació més generalista amb un accés més directe (tot i que en pitjors condicions que la llicenciatura) al mercat laboral, els títols de Postgrau busquen una formació més especialitzada dirigida a treballs que requereixen una major qualificació i capacitació tècnica. Per això, el postgrau es divideix en dues etapes: el màster i el doctorat. La primera, que dura 1 o 2 anys, cerca una formació “de caràcter especialitzat i multidisciplinar, dirigida a una especialització acadèmica o professional”. La segona etapa és la realització d’una tesi doctoral i va encaminada a la “formació avançada en tècniques d’investigació”.

Els problemes que se’ns plantegen són que si bé en principi només caldrà tenir el títol de grauper accedir-hi, és més que probable que no hi hagi places per a tota la gent que acabi els graus(es preveu que només un 30% dels graduats hi accedeixin), així doncs, ja hi ha universitats queestan posant uns requisits d’accés desproporcionats, com el de tenir un nivell d’anglès superioral que demanen a universitats dels EUA. En aquest sentit, el Conseller Huguet ha expressat lavoluntat del govern perquè el nivell d’anglès actuï com a filtre d’accés als postgraus i lesuniversitats que demanin més nivell d’anglès rebran més finançament. Entenem que aquest ésun altre filtre socioeconòmic ja que el nivell que es pot assolir en l’educació pública és moltinferior al que es demana.

A més, pel que fa al finançament dels postgraus, el Secretari d’Estat d’Universitats ha afirmatque “els preus públics dels postgraus seran una mica més elevats que els dels crèdits delsensenyaments de grau”, en concret podran arribar a costar fins a 28 €/crèdit, més del doble queels preus de les actuals llicenciatures. A sobre, afirma que “d’ara endavant, caldrà buscar nousmètodes de finançament”, en concret si ens fixem en el Reial Decret dels estudis de Postgrau,hi diu que la universitat “podrà establir acords de col·laboració amb altres institucions oorganismes públics i privats, així com amb empreses o indústries”.

Sembla clar, doncs, que hi ha el perill que la investigació científica passi a estar guiada perl’empresa privada i per tant, es perdi la imparcialitat, però no només això, ja que altres estudisd’una importància més social que econòmica també es veuran afectats (Un exemple clar eltrobem a la Universitat de Nuremberg, on el postgrau d’història contemporània està patrocinatper Mercedez-Benz i Wolkswagen a canvi de que no s’expliqui que en les seves fàbriques hivan treballar presoners dels camps d’extermini nazi). Així doncs, ens trobarem amb unspostgraus segurament inaccessibles per a molts i amb uns continguts dictats, en part, per lesempreses.

CANVIS DEL SISTEMA DOCENT

Segurament, molts de vosaltres us han dit que l’EEES servirà perquè ja no es facin exàmens,que se’ns avaluï durant els curs acadèmic i on l’assistència serà obligatòria. De fet, en lesproves pilot que s’estan fent és més o menys el que passa.Això, si deixem de banda que no permet compaginar l’estudi amb la feina, ens pot semblar unmodel docent correcte, el problema és que ara s’està aplicant amb els plans docents actuals,però què passarà amb els pròxims plans d’estudis? Si tenim en compte el que cerca el procésde Bolonya s’optarà perquè les noves assignatures serveixin per desenvolupar les habilitats,deixant de banda l'assoliment de coneixements. Quines són aquestes habilitats? Doncs lacapacitat d’aprendre, de resoldre problemes, de manejar informació i de treballar en equip. Aixòdoncs, es trasllada a la universitat la necessitat de les empreses per tenir una mà d’obramanejable, que s’adapti als canvis i amb uns coneixements no gaire alts.Pel que fa al professorat, la seva figura deix de ser la d’una persona amb uns coneixementsprofunds de la matèria que imparteix, a la d’un simple guia que orienta els estudiants a l’horad’adquirir les habilitats. Podríem dir, també, que es transforma amb un professor cronòmetre,que ha de controlar el temps que l’alumnat dedica a la seva assignatura. A més, tenint encompte les ràtios actuals d’alumnes per professor, és dubtós que molts siguin capaços decorregir tots els treballs que tindran.

Cal destacar també, que el nou model docent pretén promoure el “longlivelearning”, és a dirque els treballadors hagin d’anar adquirint nous coneixements al llarg de la seva vida per tal demantenir el seu lloc de treball o trobar-ne de nous en cas que els facin fora, evidentmentpagant-ho tot de la pròpia butxaca. Això busca que hi hagi una gran mobilitat dels treballadorsper tal d’abaratir costos i impulsar el lucratiu mercat de l’ensenyament a distància. Cal suposarque les pressions que les grans empreses d’aquest sector han fet tant a l’OMC com a la UnióEuropea han tingut molt a veure en el desenvolupament del procés de Bolonya .

MOBILITAT

Una altra de les proclames del procés de Bolonya és la d’impulsar la mobilitat d’estudiants iprofessors per tot Europa i per això s’equipararan els títol a nivell europeu, això que semblaevident que és una bona notícia, té alguns punts foscos, ja que si bé és cert que el governestatal ha augmentat molt la dotació de les beques Erasmus, el cert és que encaracontinuen éssent del tot insuficients com per anar a estudiar a països on el nivell de vida ésmolt més elevat. I per tant només podran gaudir d’aquesta mobilitat els que tinguin uns determinatsrecursos econòmics. D’altra banda, l’equiparació de títol a nivell europeu, comporta que el govern central dicti entre el 50 i el 75% dels crèdits de cada grau, així doncs, es redueixen molt els itineraris i la capacitat de les universitats d’impartir l'educació que cregui necessària.En el nostre cas, a més, si ajuntem la major mobilitat d’estudiants i professors amb unes lleisque no defensen el català com a llengua vehicular a les universitats, farà que es redueixin moltles classes que es facin en la nostra llengua.

De fet, tenint en compte l’AGCS, una llei que demanés un requisit de capacitació lingüística enel marc dels Països Catalans podria ser vista com un obstacle innecessari per a la lliurecirculació de serveis i, per tant, sancionable. També cal suposar, que moltes universitats faran els postgraus íntegrament en castellà o anglès (com ja està passant a la UPF) per tal d’atraure estudiants estrangers.Cal remarcar que no és que ens oposem a la mobilitat, sinó que creiem que aquesta no serà igualitària i que no es tindrà en compte el dret dels estudiants catalans a poder rebre lesclasses en la seva llengua.

FINANÇAMENT COMPETENCIAL

Un altre punt important del procés que ja es va introduir amb la LOU és el sistema definançament de les universitats. Tal com indica la LOU, el 2002 es crea l’Agencia Nacional deEvaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) que tot i ser un ens públic, té un paper similaral del responsable de recursos humans d’una empresa. És a dir, l’ANECA és l’encarregadad’avaluar les universitats segons els seus resultats, els projectes d’investigació que tinguin,...Així, s’estableix un rànquing d’universitats i com més punts tinguin, més diners reben.Això farà que les universitats que facin més acords amb empreses privades per tenir projectesd’investigació obtinguin més diners, i a sobre crearà universitats de primera i de segona.Probablement les universitats petites es vegin obligades a especialitzar-se en alguns grausconcrets per poder subsistir, ja que difícilment podran competir amb les més grans.A més, en un informe publicat per a la UNICEF, l’economista nord-americana Sylvia AnnHewlett afirma que la degradació del nivell de coneixement dels alumnes en tots els nivellseducatius, era per culpa de la instauració de models de finançament competitiu dins del món del’ensenyament, la supressió de les mesures de cohesió social i redistribució de la riquesa i perl’excessiva obertura als mercats privats de les estructures educatives.

És per tot això que, malgrat que des dels governs central i autonòmic se’ns ven l’Espai Europeud’Ensenyament Superior com una gran millora del sistema universitari, nosaltres seguimdenunciant que darrera les boniques paraules que fan servir per explicar-nos què és l’EEES hiha un clar intent de liberalització del sistema universitari. Per això, des del SEPC, us animem alluitar pels interessos de tots els universitaris.
Us convidem a participar a la xerrada titulada ”Els orígens del Pla de Bolonya” a càrrec del professor de filosofia antiga i medieval de la Universitat de Barcelona, Miguel Candel el proper 5 de març ales 12:00h a l'aula 304 del Campus Catalunya. El 12 de març a les 12:00h hi haurà una manifestació al Campus Catalunya amb el lema “CONSTRUÏM LA UNIVERSITAT PÚBLICA DEL FUTUR: ATUREM BOLONYA” VINE I LLUITA!