A les nostres aules, en català!

A les nostres aules, en català!
Contra la sentència, desobediència!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CONVOCATÒRIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CONVOCATÒRIA. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 de març del 2012

T'has plantejat si el 29 de març vols anar a la vaga?


Nosaltres volem fer-te arribar un missatge molt clar: anar a la vaga és plantar cara a la precarització de les nostres vides, no fer la vaga és el que pretenen el PP, el PSOE, CiU o la patronal, entre altres. Ens abocaria, per tant, a un suport explícit a la classe política professional i als empresaris més rics i avariciosos que tenen segrestat el nostre país.

Com assalariades, aturades, autònoms ja sigui d'oficina, de carrer o de la llar, hem de tenir clar que el proper 29 de Març tot són motius i arguments per anar a la vaga i dir prou a les retallades dels drets nacionals, socials i laborals bàsics. Exercint el dret a vaga estem prenent la paella pel mànec.

Paralitzar les empreses, les ciutats, els pobles i els barris és la forma més simbòlica i combativa de dir NO a la Reforma Laboral, però també servirà per dir PROU a les rebaixes constants dels nostres drets, NO a la pujada d'impostos per a la majoria de gent, PROU de rescatar bancs i grans capitals mentre milions de persones no arriben a final de mes, PROU de retallades i privatitzacions en salut i educació, PROU d’espoli, corrupció i frau fiscal, i NO a pujar el preu de serveis bàsics com la llum, l'aigua, el gas o el transport.

En definitiva, anar a la vaga és la millor forma de treure pit i alçar la veu contra el capitalisme salvatge. Hem d'anar a la vaga per defensar els serveis públics, de qualitat i universals davant una classe política i empresarial que cada dia ens ofega amb un menyspreu més evident. Els seus serveis privats i exclusius (escoles, clíniques, xofers, etc.), inabastables i prohibitius per a la majoria de gent treballadora, els permeten riure's de nosaltres a la cara.

Cal anar a la vaga, doncs, per aturar com abans millor la destrucció de tot el que s'ha guanyat durant dècades de lluita sindical i política. No deixem de treballar perquè ens ho diguin les cúpules oportunistes de CCOO i UGT, sinó per respecte als nostres pares i àvies i per respecte a les nostres filles i néts. Seguirem l'aturada general en defensa els serveis públics i la socialització de la riquesa.

Cal fer la vaga, també, per solidaritat amb tots els treballadors i treballadores que ni tan sols poden fer-la perquè estan a l'atur o perquè pateixen les condicions laborals més dures i la precarietat constant. Són la gran majoria de joves, dones o immigrants.

Hem de demostrar que cada cop som més gent que estem contra aquest sistema injust que s'ha tret la careta per socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis sense vergonya. Mobilitzem-nos amb determinació per l'única sortida possible: acabar amb el sistema capitalista i la dictadura dels mercats.

El 29 de -Març, totes i tots a la Vaga General Anticapitalista!

dimecres, 14 de març del 2012

Xerrada-col·loqui a Tarragona “El cas de Xile: 600 instituts i 17 universitats ocupades durant sis mesos; i nosaltres què?”


Data: 16-03-2012 19:00 Lloc: Casal Popular Sageta de Foc (c. Trinquet Vell, n.15)
Organitza: Assemblea de Joves La Guspira i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans – URV
Xerrada introductòria sobre els ocupacions proppassades a Xile, en que 600 instituts i 17 universitats van resultar ocupades per l’estudiantat durant sis mesos.
Posteriorment, s’obrirà un col·loqui per parlar de la situació estudiantil i juvenil actual, als Països Catalans i en concret al Camp, i quina ha de ser la resposta que cal donar a les creixents privatitzacions de la universitat i a la privació d’ús dels serveis que aquesta hauria de donar.

dissabte, 11 de febrer del 2012

EL 29 DE FEBRER: VAGA GENERAL D'ENSENYAMENT, NINGÚ A CASA, NINGÚ A LES AULES, TOTHOM AL CARRER!


Estudiant i professors d'instituts i universitats, PDI i PAS estem cridats a la vaga general d'ensenyament del proper 29 de febrer en defensa de l'educació pública.

A la URV ens hem unit l'Assemblea de la URV i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans amb el suport de la Plataforma Ciutadana per la Defensa dels Drets Públics, per prepara jornada de vaga i la setmana prèvia de lluita a la universitat.

MANIFEST

Per tal de combatre els atacs rebuts per part dels governs català i espanyol en matèria d’ensenyament, l’Assemblea de la URV proposem un model educatiu públic coherent, de qualitat educativa i en català.

La universitat és una part més de la societat. La societat està en crisi i la universitat, en conseqüència, se’n ressent. No es tracta només de lluitar contra les privatitzacions dels serveis de la universitat (com l’aparcament, el bar, la copisteria, el servei de neteja...). La qüestió fonamental és que la universitat no estigui pensada precisament per servir al benefici privat. Repsol, Borges, Dow... veuen en la universitat la font gratuïta d’investigació i formació de mà d’obra qualifi cada. La universitat no està pensada per al desenvolupament del pensament crític i abstracte per a què aquest s’universalitzi en la societat, sinó que està pensada per a enriquir als qui, a més a més, ja surten benefi ciats d’aquesta crisi.

Els últims mesos ens han aplicat augments de taxes, reduccions salarials, acomiadaments de professors i personal administratiu, i privatitzacions dels serveis de la universitat. Aquestes mesures afecten, per una banda, la qualitat de la nostra formació, que es veu clarament disminuïda i, per l’altra, l’encariment del cost a canvi d’uns serveis que cada vegada són més defi cients. La no renovació de contractes, la no substitució de personal jubilat i la prolongació dels contractes de becaris en precari fi ns als 30 anys suposa, des d’avui mateix, un dèfi cit en la nostra formació acadèmica i una greu violació dels drets tant de les estudiants com de les treballadores.

PROPOSTES

  • Que la universitat estigui pensada i orientada per incrementar el nivell intel·lectual de tota la societat, que tingui vocació universalitzadora, que potenciï el pensament crític i abstracte, i no que estigui agenollada davant dels beneficis privats d’una minoria.

  • Que s’elimini la duplicitat de càrrecs al Consell Social (càrrecs públics -catedràtics, docents...- i càrrecs privats -respresentants de multinacionals), llegeixi’s Consell del Capital. Ara mateix hi ha un munt d’Urdangarins i Millets que legítimament dirigeixen la universitat.

  • Reduir el preu de les matrícules (s’ha regalat diner públic a bancs i caixes privades, a Spanair... però les matrícules cada dia són més cares, com s’entén?).

  • La participació directa en les decisions de la URV que afectin l’alumnat, PDI i PAS mitjançant consells participatius, amb una proporcionalitat ajustada a la realitat, amb assemblees periòdiques.

  • L’autogestió de tots els serveis de la Universitat (com es fa amb la Biblioteca): els aparcaments i les cafeteries que actualment estan privatitzats en mans de les empreses Vendrell Estil i Grup Soteras respectivament.

  • Retallar els privilegis de la direcció de la Universitat.

  • Contractació de personal interí i becari d’acord amb unes condicions laborals dignes i justes, així com la incorporació de nou professorat a les places vacants dels antics professors recentment jubilats i no substituïts.

  • L’ampliació de línies l’autobús des de l’estació de trens de Tarragona fi ns al Campus Sescelades i Catalunya així com el correcte funcionament de la línia d’autobús Reus-Tarragona per tal de facilitar el transport a les respectives facultats utilitzant els serveis públics. Exigim també la gratuïtat d’aquests serveis tant per a treballadores com per a estudiants de la URV.

  • La millora de les instal·lacions de les aules per tal de desenvolupar amb normalitat les classes i promoure el consum conscient tant dels aparells de calefacció com d’aire condicionat.

  • L’obligatorietat d’acreditació del nivell C de català per poder impartir classes de manera continuada respectant els drets lingüístics dels catalanoparlants.

Des de l’Assemblea de la URV, convidem estudiants, professors i personal PDI i PAS a participar a l’assemblea, cada dijous a les 14h al Campus Catalunya, per seguir treballant amb l’objectiu de fer d’aquesta universitat un espai lliure i digne.

NO SÓN RETALLADES,

SÓN PRIVATITZACIONS!

ACTUA!




SETMANA DE LLUITA, JORNADA DE VAGA I MOBILITZACIÓ


DIJOUS 23 DE FEBRER

Jornada “Recuperem la Universitat” al Campus Catalunya

  • 11:00 “La lluita estudiantil xilena” a càrrec de Moisés Alvarez (militant d’Endavant OSAN) i Sara Maestre (militant de l’Assemblea de Joves la Guspira) a l’aula 403
  • 14:00 Assemblea oberta per preparar la vaga del dimecres 29 de febrer
  • 15:00 Dinar popular
  • 16:00 Música amb Josep Romeu i Ai Carai! i murals amb 403
  • 18:00 Documental l’Estat de Shock de Namoi Klein a l’aula 403


DILLUNS 27 DE FEBRER

  • 19:00 Taula Rodona: “El paper de la universitat en la societat” amb XXXX. Sala de Graus.

DIMARTS 28 DE FEBRER

  • 12:00 Cercavila al Campus Sescelades i assemblea oberta per preparar la vaga del dia 29 (es sortirà a les 12:00 del campus catalunya)

DIMECRES 29 DE FEBRER


Vaga d’ensenyament arreu del territori

  • 11:00 Manifestació a la Plaça Imperial Tàrraco


dimecres, 23 de novembre del 2011

25 de novembre. Dia contra les violències de gènere al Camp i a la universitat

El 25 de novembre, dia internacional contra les violències de gènere arriba a la URV

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, conjuntament amb l'Assemblea de Joves de la Guspira i l'Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona, Cau de Llunes organitzem un acte el 25 de novembre a les 12:00h al pati Campus Catalunya per tal de conscienciar sobre el diferents tipus de violències de gènere i convocar als diferents actes que es realitzaran la mateixa tarda a Tarragona, Reus i Torredembarra.

Es llegira el manifest unitari de les assemblees feministes del Camp i seguidament es realitzarà una performance al pati del Campus Catalunya.


Manifest en motiu del 25N, dia contra la violència de gènere. A tu també t’afecta!

Parlem de violència de gènere i estem fent referència a aquella violència masclista, sexista, que té el seu origen en la desigualtat sexual. Parlem de violència de gènere i la major part de la societat sent repulsió, indignació, frustració i fins i tot incomprensió. I quan es parla de violència de gènere, la majoria de persones pensa en les darreres morts de dones a mans d’homes, i s’hi sent solidària, comprenent la situació com un problema social.

Avui dia, es comença a entendre que no cal arribar a una pallissa per parlar de violència de gènere. Que el terror psicològic, l’abús o l’assetjament sexual són sense cap dubte formes clares de violència masclista que es donen en major mesura que les agressions físiques que surten als mitjans de comunicació. Veiem, així, que aquesta violència de gènere afecta moltes més dones de les que diuen les estadístiques oficials.

A aquestes alçades cal, però, fer un pas endavant, superant les limitacions pròpies del feminisme institucional. Cal comprendre que aquests casos de violència sexista que es donen en l’àmbit de les relacions de parella, només són la punta d’un gran iceberg, tal i com ja dèiem l’any passat. Són la punta que els mitjans de comunicació visualitzen en les seves cròniques de successos. La part invisible, però, és encara més esfereïdora, ja que ens afecta de manera directa a la majoria de dones. Ens referim a totes les situacions que atempten contra la nostra salut física, psíquica i emocional, i que estan completament normalitzades, o fins i tot justificades.

Quan patim pressió estètica, que condueix a obsessions, a malalties i fins i tot a la mort, a dones cada vegada més joves, però també més grans. Quan fem un esforç etern per a assolir una imatge que s’aproximi a l’estereotip impossible amb el que se’ns bombardeja; ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan sentim por d’anar soles pel carrer pensant que podem ser víctimes d’una agressió sexual. Quan evitem passar a prop de grups d’homes, perquè no volem ser objectes de les seves mirades. Quan directament ens sentim vexades per comentaris grollers sobre el nostre cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan som insultades per la nostra conducta sexual, ja sigui perquè volem mantenir moltes relacions, no seguim un patró heterosexual en les nostres relacions o perquè no ens ve de gust mantenir-ne. Quan algú ens ‘fot mà’, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan cobrem menys que els nostres companys a la feina, quan hem de realitzar dobles jornades perquè a casa ningú més fa les tasques domèstiques, quan ens sembla que no tenim ni un minut per nosaltres. Quan cobrem pensions miserables, quan assistim a una feminització de la pobresa, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan l’avortament segueix dins del codi penal, i es continuen posant limitacions a la lliure decisió de les dones, en relació a la seva maternitat. Quan el talibanisme catòlic és capaç d’anar a clíniques per a coaccionar professionals i dones que han triat lliurement sobre el seu propi cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

D’exemples de violències normalitzades, que no són denunciades pels mitjans de comunicació ni anomenades per la classe política institucional, en tenim molts més. Només cal que revisem el nostre dia a dia per a adonar-nos de quan patim abusos contra la nostra seguretat i autoestima, pel fet d’haver nascut dones en una societat que avui segueix sent masclista.

És per això que emplacem a totes les persones a qüestionar-vos el seu paper en la perpetuació de totes aquestes formes de violència que coarten el nostre dia a dia. Emplacem a homes i dones a deixar enrere la visió reduccionista del què és la violència de gènere, que s’ofereix des de les institucions i el feminisme formal. Perquè cada vegada que no responem a una agressió masclista, sigui del tipus que sigui, l’estem perpetuant.

La única solució és la desobediència al patriarcat, aquesta estructura de poder masclista que impera a la nostra societat i que ens sotmet a totes les formes possibles de violència. Per això, el 25 de Novembre ha de ser un dia per recordar totes les víctimes mortals de la violència sexista, però també ha de ser un dia per apoderar-nos i responsabilitzar-nos dels nostres cossos, dels nostres drets i de les nostres accions. La jornada del 25 de novembre ha de servir per construir des d’ara un dia a dia sense sexismes, sense masclismes, tant en situacions quotidianes com en qüestions estructurals econòmiques i socials.

a tu també t’afecta! PLANTEM CARA!


Enllaç a vimeo del vídeo promocional dels actes del 25 de novembre: http://vimeo.com/31814051


Convocatòries per a rebutjar la violència masclista al Camp el divendres 25 de novembre a Tarragona, Reus, Valls i Torredembarra

A les 19h, a la plaça del Pati de Valls, plantada d’una reproducció de la creu que hi ha contra el feminicidi de Ciudad Juárez (Mèxic). A les 19:30h actes culturals, concentracions i xiulades populars… perquè ja hem callat massa!. Ens trobaràs a la plaça de la font de Tarragona amb un concert de folk “ai, carai!” i teatre amb la companyia Tornavis teatre, a la plaça Evarist Fàbregas de Reus amb una performance i al carrer ample de Torredembarra amb conta-contes, teatre i recital de poesia. I, divendres 2 de desembre a les 6 de la tarda al Casal d’Entitats de Montblanc, taller "Saps com ens afecta la violència de gènere", a càrrec de Cau de Llunes.

I al vespre, Festa reivindicativa a Reus: Plantem cara a ala violència de gènere. A les 23:30h, a la Taverna Despertaferro (Martí Napolità 7, Reus), per finalitzar la jornada del Dia Internacional Contra la Violència de Gènere, us convidem a la festa reivindicativa organitzada per Cau de Llunes, l’Hora Violeta i Les Filles de les Fetilleres, amb les actuacions de: DJ Luna, Game Over Selectors i PD Bartu.

Al Camp teixim la xarxa feminista!

Organitza: Cau de llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona), l’Hora Violeta (Assemblea Feminista de Reus) i Les Filles de les Fetilleres (Assemblea Feminista de Torredembarra), Casal Popular la Turba de Valls i CUP de Montblanc.

dissabte, 5 de novembre del 2011

EL 17N, Vaga General d'Estudiants, manifestació i assemblea d'estudiants

Diversos col·lectius del Camp, entre ells el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, s'han unit en la Plataforma en Denfensa de la Universitat Pública del Camp per portar la vaga general d'estudiants a la Universitat Rovira i Virgili i als instituts.


La classe estudiantil està cridada a participar en la manifestació convocada a les 12h a la Plaça Imperial Tàrraco, i en l'assemblea d'estudiants que es realitzarà en acabar al Campus Catalunya.

Està en joc una universitat per i de totes, està un joc una universitat al servei de la societat, està en joc la recerca, la docència i la formació d’aquest país. I en aquest joc, al que juguen els interessos privats, només hi ha una resposta possible: la mobilització cada cop més amplia, cada cop més extensa, cada cop més intensa. Es per aquests motius que convoquem a la Vaga General de tota la comunitat universitària. Una vaga que serà pròleg, no epíleg.

MANIFEST DE LA PLATAFORMA UNITÀRIA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA (PUDUP)

L’educació pública és un dret i una necessitat social, no un privilegi. Com a treballadors i estudiants que ara mateix estem vivint la transformació política i econòmica de la Universitat Pública, ens sentim amb la responsabilitat social de transmetre a la ciutadania la nostra preocupació. S’està executant una transformació estructural de la Universitat que posa en suspens el dret a l’educació pública de les properes generacions. Som plenament conscients que el que estem vivint és una transformació que afecta tot el Sector Públic i, en general, model de societat que volem. Som plenament conscients que la reforma afecta tota l’Educació Pública, tant a la Universitat com a l’Educació Primària i Secundària. És la nostra responsabilitat defensar la Universitat Pública de la qual formem part i posar en coneixement de tothom que les reformes afecten no sols els que ara som a la Universitat sinó els que hi vindran i els que hi voldrien venir, en el futur. Cal garantir que les properes generacions tinguin al menys els mateixos drets d’accedir a una formació pública i de qualitat. Per tot això exposem:

  1. El canvi de model universitari limita la possibilitat d’accedir als estudis universitaris. En una societat del coneixement on la formació no només és requisit indispensable per poder accedir al mercat laboral sinó també per al desenvolupament d’una ciutadania crítica, les polítiques universitàries que s’estan aplicant tendeixen a convertir en un privilegi l’accés a aquesta formació. És incongruent, i un greuge irresponsable cap a les properes generacions, dificultar l’accés a la Universitat quan, en una conjuntura de crisi econòmica com la que patim, la formació s’ha assenyalat com un element fonamental per superar-la i, alhora, pot ser també una via de transformació de les condicions que han abocat a aquesta crisi.

  2. La conjuntura econòmica, en la que s’exigeixen retallades en el sector públic, s’està fent servir per reduir el finançament públic de la Universitat i augmentar el cost dels ensenyaments per les i els estudiants i les seves famílies.

  3. Les retallades estan precaritzant les condicions de treball tant del personal docent i investigador com del d’administració i serveis quan no, directament, provocant el seu acomiadament. Un contracte fix i indefinit és un dret de tot treballador dins i fora de l’àmbit públic, i no pas un privilegi.

  4. Les conseqüències d’aquesta precarització repercuteixen directament en la qualitat dels serveis. No es pot aspirar a la qualitat i l’excel·lència amb polítiques de precarització laboral i una reducció del nombre de professors i de personal d’administració i serveis.

  5. Aquestes retallades comporten la pèrdua de molts llocs de treball, no sols dins la Universitat a tots els nivells, sinó també a les empreses que hi donen servei i els proveïdors.

  6. Denunciem la manca de transparència en la gestió. Les progressives reformes universitàries han impulsat un model de governança de la Universitat que hibrida un model empresarial amb el model de gestió pública. Aquesta hibridació s’ha traduït en una manca de transparència en la gestió que no es conseqüent amb una institució de caràcter públic.

  7. Denunciem també les pressions orientades a la progressiva pèrdua de control democràtic de les universitats públiques i del conjunt del sistema universitari. Pressions que pretenen minimitzar la participació de la comunitat universitària a favor d’un sistema jeràrquic dominat per representants del poder empresarial.

  8. Davant d’un procés d’internacionalització de les universitats destinat a captar “clients” d’arreu del món, recordem que la societat catalana té dret a un ús ple de la llengua pròpia del país, incloent la seva utilització a tots els nivells de l’ensenyament superior.

Cal repensar la Universitat Pública, totes i tots volem una Universitat millor. No es tracta de aferrar-nos a un model anterior com tampoc d’acceptar acríticament les reformes que s’imposen amb criteris de benefici monetari. L’educació no és un negoci, és un dret. Per tal de reconstruir la Universitat Pública exigim que no se’ns imposin les reformes sinó que aquestes siguin fruit de decisions conjuntes que neixin de la pròpia comunitat universitària i de la societat, i que tinguin present l’interès col·lectiu de la ciutadania i la funció de la universitat com a servei d’interès públic.

El 17 de novembre vaga general d’universitats. Ningú a les aules, ningú als despatxos, ningú a casa. Heu retallat massa, ara tindreu la resposta.

dimecres, 2 de novembre del 2011

Vídeo convocant a la vaga general d'estudiants

La URV i els instituts de secundària tenen previst sumar-se a la vaga convocada a totes les universitats públiques catalanes. Així doncs, remarcant la importància de la mobilització i la urgència d'organitzar-nos per fer front a les retallades, diversos col·lectius, entre ells el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, s'han posat a treballar per fer possible també la protesta contra les retallades en ensenyament.

Defensem l'ensenyament públic, combatent el capitalisme!

El 17N, VAGA GENERAL D'ESTUDIANTS!

Retallades en educació i sanitat, expoli del diner públic per part de les banques privades, privatització i mercantilització de l'ensenyament, augment de taxes, 50% d'atur juvenil...

ENS SOBREN ELS MOTIUS!


dijous, 13 d’octubre del 2011

Per fer front a les retallades cal combatre el capitalisme

És imprescindible organitzar-nos per lluitar. No serveix de res manifestar-nos, com promouen CCOO i UGT, per eixugar-nos les llàgrimes i repetir-nos lo malament que estem però sense intervenir en la realitat i, al cap i a la fi, contribuir a la tan nociva desmobilització popular. És evident que les moltes subvencions que reben CCOO i UGT han servit per sostenir el que anomenen “la pau social” de la que els banquers en surten guanyant i nosaltres perdent.


L’invasor Estat Espanyol regala 15.000 milions d’euros del nostre treball a bancs i caixes en comptes de tornar-los a la població quan més els necessita. La Unió Europea diu a l’Estat Espanyol el què ha de fer: que els embolcalls polítics, guardians del capitalisme, redueixin la despesa pública. Mantenir el sistema econòmic actual (garantir els privilegis d’uns pocs) exigeix robar-nos la sanitat, l’ensenyament, la feina,... als qui precisament amb el nostre treball hem creat tota la riquesa.


L’Esperit Sant no farà res per nosaltres. Cal organitzar-nos: fes-ho a la teva feina (lluny de les urpes de CCOO i UGT), al teu barri, fes-ho en assemblees de joves, fes-ho en assemblees feministes, en organitzacions revolucionàries, en organitzacions comunistes i independentistes. Si volem fer front a les retallades, l’única solució és combatre el sistema capitalista.


Sortim al carrer a plantar cara!



Dissabte 15-OCTUBRE 18h

Plaça Imperial (TARRAGONA)


Participa, organitza’t i lluita!

Paisos catalans, independència i socialisme!

dimarts, 13 de setembre del 2011

BARRAQUES TARRAGONA 2011

Arriben les Festes de Santa Tecla i, amb elles, les Barraques populars.
Des de el SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans) hem preparat una sèrie de punxadiscs del Camp per a poder gaudir d'aquesta festa:

FESTA DJ'S A LA BARRACA DEL SEPC

Divendres:
-DJ OGT (AgroRumba i olé!)
Les influencies van desde la millor rumba catalana amb totes les seves fusions amb ska, flamenc, reggae, llatina, punk y ara amb les noves generacions de rumba amb bases electròniques o funky, fins lo millor del mestissatge i tota classe de ritmes que crearan una atmòsfera que farà disfrutar a la gent a lo gran! Tot això i més està batejat com AGRORUMBA Y OLÉ! La rumba del camp, la rumba del carrer!!
+info:
http://www.myspace.com/ogtdj
http://www.twitter.com/djogt

Dissabte:
-AJR Selectors (Ska, Rock combatiu, Reggae, Punk, Dub, Raggajungle, Drum'n'bass)
Les influències més combatives, vingudes de la capital del Baix Camp, us faran passar una molt bona estona on la música i la reivindicació aniran de la mà d'aquest duet compromès i militant.

Diumenge:
-SEPC-URV Sound (Ska-reagge clàssic, rock i freak music)
Confluència de DJ's formada per diverses militants de la nostra assemblea que unim forces per a que la darrera nit de barraques Tarragona sigui una nit memorable!

A més a més, a l'escenari principal actuaran EINA, Brams, Extracto de Lúpulo, Xeic!, i molts més!

BONES FESTES A TOTES I TOTS

FESTA SI, LLUITA TAMBÉ!

divendres, 9 de setembre del 2011

Per la diada surt al carrer!


Manifestació unitària del Camp, a les 19:30 al Mercat Central de Reus


Pels drets socials i nacionals. Independència, socialisme, Països Catalans.


Un any més, l'Esquerra Independentista sortim al carrer per l'Onze de Setembre. En part per commemorar una derrota que suposà la consolidació de la dominació borbònica sobre la nostra terra. Però sobretot, per reivindicar una lluita de més de 350 anys, una lluita més viva que mai, per la llibertat dels Països Catalans.

Els estats espanyol i francès continuen negant el dret del nostre poble a decidir el nostre futur en llibertat: el dret a decidir com organitzem l'economia al servei dels interessos de la majoria i no d'una minoria poderosa; el dret a prioritzar drets que haurien de ser universals com el de l'accés a la sanitat, a l'educació, a l'habitatge i al treball; el dret de qualsevol persona, vingui d'on vingui, sigui com sigui, a viure lliurement i amb igualtat de condicions a qualsevol altre; el dret a viure en la nostra llengua al conjunt dels Països Catalans; el dret a construir una societat de persones crítiques i lliures, que desenvolupin relacions lliures lluny del patró patriarcal; el dret a relacionar-nos lliurement i solidària amb la resta de pobles del món; el nostre dret, en definitiva, a construir un futur sense ingerències ni imposicions de cap mena, en una terra sense explotats ni explotadors.

Avui, la dictadura dels mercats, la dictadura del capitalisme, és el principal obstacle que impedeix que puguem decidir el nostre futur en llibertat. És la lògica absurda i criminal d'aquest sistema econòmic la que provoca crisis com la que estem patint. La que fa que els dirigents europeus, espanyols, francesos i catalans estiguin impulsant mesures que afavoreixen els poderosos, i que van clarament en contra de la gran majoria, d'aquells i aquelles que hem de guanyar-nos la vida treballant o de qui ni tan sols té accés al treball.

No és cert que no hi ha cap alternativa. És fals que l'única sortida a la crisi sigui retallar drets socials, guanyats per la classe treballadora i les classes populars amb anys de lluita. És mentida que el deute que les administracions públiques tenen només es pugui eixugar retallant amb despesa social mentre redueixen els ingressos provinents de les aportacions dels més poderosos.

Tot aquest discurs en realitat vol amagar que s'està regalant diners, poder i possibilitats de negoci a bancs i a grans multinacionals. La factura l'hem de pagar les classes populars.

L'esquerra independentista creiem que hi ha una altra sortida a la crisi. La que passa per posar els drets de la majoria per sobre dels interessos mesquins d'uns pocs. Defensem que la independència dels Països Catalans, i la seva transformació socialista són una possibilitat real. Però només un poble organitzat pot assolir els objectius pels quals lluita o als quals aspira.

Ho hem demostrat i ho seguirem demostrant amb la nostra pràctica. Ho hem demostrat sent al carrer en totes les lluites dels darrers anys, en defensa dels interessos populars, contra les retallades de tot tipus, socials i nacionals, que han castigat les classes populars dels Països Catalans. Participant en les vagues generals que contra la reforma laboral i contra la retallada de les pensions han tingut lloc durant el darrer curs polític. Defensant el nostre teixit productiu, la nostra indústria i la nostra agricultura en contra dels tancaments d'empreses i de la política agrària comunitària. Lluitant contra els desnonaments (i en molts casos aturant-los) que castiguen els més perjudicats de l'especulació immobiliària i bancària. Defensant la sanitat pública contra els que volen tancar hospitals públics i CAPs per tal d'afavorir la privatització del sector. Defensant la unitat de la llengua i dels Països Catalans contra el tancament de mitjans de comunicació al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses. Oposant-nos a la destrucció del territori producte d'un model econòmic i energètic especulatiu i depredador, que no dubta en insistir amb l'energia nuclear a la nostra terra, quan aquest any hem tingut més proves que mai que és sinònim de mort i de destrucció. Enfrontant-nos als racistes i als feixistes allà on aquests avancen amb el seu discurs d'odi i de divisió, tan funcional als interessos dels poderosos. Combatent la repressió de l'estat allà on s'ha produït, oposant-hi la solidaritat del nostre poble als lluitadors d'aquí i d'arreu. Avançant en la configuració d'una alternativa de lluita unitària per al jovent del nostre poble gràcies al procés de confluència entre la CAJEI i els Maulets. I ho hem demostrat també, presentant alternatives reals i concretes a cada vegada més pobles on, a través de la CUP, la veu de la unitat popular i de l'Esquerra Independentista té cada vegada més suport.

Ara és l'hora de continuar avançant, organitzant-nos, sortint al carrer, plantant cara i construint alternatives. Avançant en el treball unitari de l'esquerra independentista i la configuració de la Unitat Popular arreu dels Països Catalans. Aquest és el nostre compromís, i et convidem a tu també a assumir-lo.

Pels drets socials i nacionals. Independència, socialisme, Països Catalans.
CUP - Endavant (OSAN) - MDT - CAJEI - Maulets - COS - SEPC - Alerta Solidària

Actes arreu del Camp


Divendres 9 de setembre a 2/4 de 9 del vespre des del Casal Despertaferro (C. Martí Napolità, 7) de Reus

Marxa de Torxes per la Independència /
La marxa finalitzarà a la plaça Baluard on hi haurà un sopar popular (6€,inscripcions a la Taverna Despertaferro) i posteriorment concert de Deskarats i Les Absentes.
Ho organitza: Col·lectius de l'Esquerra Independentista de Reus (AJR, Casal Despertaferro, CUP, Maulets)






Divendres 9 de setembre a les 23.30 al bar de la piscina de Marçà

Festa de fi d'estiu amb l'actuació de PD dr.Estraperlo i PD Skd.
Ho organitza: Col·lectiu Independentista del Priorat








Dissabte 10
de setembre a les 7 del vespre a Torredembarra

Celebració de la Vetlla de la Diada Nacional del Principat de Catalunya amb la presentació de la campanya "Som Països Catalans" i la tradicional Marxa de Torxes per la Independència/

19:00h
| Xerrada: "Aportació de Joan Fuster a la construcció nacional" , al Casal Municipal (c/Capella nº6). A càrrec de Xavier Ferré Trill, Professor de la URV i Doctor en Història i Sociologia.
21:00h
| Tradicional Marxa de Torxes per la Independència. (Des de la pl. Mª Joaquim Boronat al costat del Casal fins a la pl. de la Font.).
21:30h
| a Ca l'Astut, degustació de productes dels Països Catalans i concert acústic amb mostra de cantautors amb cançons dels Països Catalans. En acabar, a Ca l'Astut, sessió especial de música en català a càrrec de DJ Karkinyoli.

Ho organitza: Gaianada - Col·lectiu Independentista del Baix Gaià i Assemblea de Joves Independentista de Torredembarra




Diumenge 11 de setembre a les 10 del matí a la plaça de les Cols de Tarragona

Diada de l'11 de Setembre a Tarragona /
Durant tot el matí, mostres de cultura popular, jocs per la canalla, tallers i murals participatius...
10:00h | Benvinguda i esmorzar popular Coques Dolces I Salades
11.00h | Cercavila i Mostres de Cultura Popular
12.15h | Parlaments
12.35h | Aixecament de Pilars i Cant Coral
12.45h | Actuacions Musicals
14.00h | Dinar Popular

Ho organitza: Coordinadora 11 de Setembre de Tarragona



Dissabte 11 de setembre a les 12 del matí a l'estàtua del Carrasclet a Capçanes

Actuació de grallers de la comarca, lectura de manifest i ofrena floral al Carrasclet.
Ho organitza: Col·lectiu Independentista del Priorat








Diumenge 11 de setembre a les 3 de la tarda davant el nou Casal Despertaferro (C. Martí Napolità) de Reus

Dinar popular de l'11 de Setembre /
Dinar popular al nou Casal Despertaferro.
Venda de tiquets a 10€ a la Taberna Despertaferro! (Places limitades)

Ho organitza: Casal Despertaferro









dimarts, 10 de maig del 2011

dimarts, 26 d’abril del 2011

Manifest de la manifestació de l'1 de maig de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa


Fa dos anys que ens diuen que s’apropa el final de la crisi, però cada cop el veiem més lluny. Com fan des del primer dia, segueixen parlant de la crisi com si es tractés d’una catàstrofe natural, impossible de preveure i pal·liar, i sense responsables al darrera. La patronal, la classe política institucional, i els sindicats col·laboracionistes (CC.OO i UGT) no han canviat el seu discurs victimista i demagog, i avui hem de reconèixer que la presa de pèl ha arribat a límits insospitables.

Com hem fet des dels primers dies en què va esclatar la bombolla financera i la de l’habitatge, quan parlem de crisi, els col·lectius de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa parlem de la CRISI CAPITALISTA, parlem de beneficis privats salvats a costa del treball i la riquesa pública. Com fem des del principi, recordem que els beneficis, durant les darreres dècades han estat privats, però tan bon punt han arribat les pèrdues no han tingut miraments per socialitzar-les. I avui tenen la barra de parlar de dèficit públic, de la ineficiència del sistema sanitari i educatiu públic, del malbaratament en la despesa social...

Però en canvi no es posa en qüestió per què es van ingressar milers de milions d’euros a la banca, sense nacionalitzar-la. No es qüestiona per què aquests mateixos bancs o caixes avui segueixen incrementant-nos la hipoteca
, es queden amb els nostres habitatges i ni tan sòls així donen els deutes per saldats.

No es qüestiona per què empreses que segueixen obtenint beneficis quantiosos, apliquen reduccions de plantilla o exigeixen que es rebaixi la ind
emnització per acomiadament, i es retallin els drets dels treballadors i treballadores. Com és el cas de Telefònica, que va aconseguir més de 10.000 milions d’euros d beneficis nets durant el 2010, i recentment va anunciar que reduiria el 20% de la seva plantilla.

No es qüestiona per què no hi ha diners per l’escola pública, però s’externalitza el servei i després se li atorga finançament públic, com és el cas de centres concertats. Com tampoc es qüestiona per què es retalla el finançament a la sanitat pública al mateix temps que es donen incentius per qui contracti els serveis de les mútues privades, o s’inventen càrrecs amb honoraris astronòmics...

No es qüestiona per què retallen les ajudes socials, les plantilles i els sous públics i les pensions, i ens incrementen l’edat de jubilació i els anys de cotització, al mateix temps que els càrrecs públics reben elevats salaris i pensions al 100% amb cotitzacions mínimes.

La crisi no ha estat un terratrèmol, ni un tsunami, sinó el resultat d’una gestió irracional dels fons, d’una producció no planificada, que no té en compte les necessitats de la població ni la capacitat de càrrega del medi ambient. La crisi és el resultat d’un funcionament que porta en el seu si el germen de l’autodestrucció, i de tot allò que impregna.

La crisi, a més, ha estat l’escenari ideal per a aplicar tote
s aquelles mesures neoliberals que les grans empreses feia temps que exigien, i que la classe política institucional no s’hauria atrevit a aprovar anys enrere. La crisi ha estat l’excusa perfecte per llençar la consigna “cal apretar-nos el cinturó”, això sí, el cinturó de les classes populars, en cap cas el de la patronal.

Però el pitjor de tot plegat és que l’elit empresarial, els partits institucionals i els sindicats grocs deuen frisar veient què fàcil ha estat despullar-nos dels nostres drets més elementals, per engruixir els seus beneficis o per convertir-los directament en els seus negocis particulars.

Som moltes, però, la majoria de persones que som ca
paces d’adonar-nos de la injustícia, però hi ha alguna cosa que ens manté a les nostres llars. La por de perdre el poc que tenim, la por de patir més repressió, la por d’esforçar-se per no-res, la por que es repeteixin errors passats. Por en definitiva, que curiosament supera la por d’un futur molt proper en el que les coses aniran maldades. Però només sortint al carrer podrem parar-los els peus. Sortint al carrer i mostrant un rebuig unitari i contundent a totes les mesures liberals que ens estan imposant.

És per això que els col·lectius de la Coordinadora pel Repartiment del Treball i la Riquesa apostem per la unitat d’acció per tal d’animar a totes aquestes persones que s’adonen del què està passant, a fer un pas endavant i sortir al carrer. Apostem pel treball unitari que fem diàriament en diferents fronts, però encaminat en la mateixa direcció: els sindicats Co.Bas i la IAC combatent als centres de treball; el SEPC a les aules dels instituts i les Universitats; les assemblees feministes creant con
sciència de classe i gènere; les assemblees de joves i de maulets despertant el jovent dels nostres municipis; endavant, treballant per l’alliberament nacional de classe i gènere; i les CUP, denunciant la falsa democràcia i oferint una alternativa crítica i compromesa amb les classes populars per la gestió dels nostres municipis.
Aquest és el camí que hem de seguir, la unitat de forces al carrer; esdevenir un impuls perquè tots i totes ens adonem que compartim el mateix present pèssim i el mateix futur inquietant. Cal unitat de forces perquè tots i totes ens decidim a treure al carrer les protestes que es queden a casa o a les converses de bar.

Mentre les grans empreses com Telefónica, Banco Santander, l’entitat financera BBVA o la petrolera Repsol, han seguit incrementant els seus beneficis, a nosaltres ens fan fora de la feina o ens rebaixen el salari; ens apugen la hipoteca o ens prenen la casa, i ens apugen els preus dels productes bàsics.

Què esperem per parar-los els peus?

Coordinadora pel Repartiment del Treball i la Riquesa

Tarragona, 18 d’abril de 2011


dissabte, 9 d’abril del 2011

"Volem energia nuclear?" Xerrada amb Sergi Saladié, geògraf i expert en energia nuclear

Arran de l'últim desastre nuclear ocorregut a Fukushima, al Japó, el debat sobre l'energia nuclear ha tornat a sortir a la llum. Però que ha passat realment al Japó? Quines són i quines seran les conseqüències que patirà la població a curt, mig i llarg termini? Quines són les conclusions que n'hem d'extreure d'aquest episodi, tenint en compte que és un camp en la qual la majoria de la població no té formació? Perquè no s'impulsen les energies renovables? Són segures les centrals nuclears de casa nostra? I amb el cementiri nuclear... què passa? Volem energia nuclear?

Tots aquests interrogants seran aclarits per Segie Saladié, geògraf i expert en energia nuclear, professor de la URV, activista antinuclear i portaveu de la CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya), el proper dimecres 13 d'abril a les 12:00 hores, a l'aula 306 del Campus Catalunya de la URV

"Volem energia nuclear?"

Us hi esperem a totes i a tots!

Construir la universitat pública només depèn de tu

dilluns, 4 d’abril del 2011

JORDI ABSOLUCIÓ!! Dimarts 5 abril a les 19:00, concentració davant l'ajuntament


En Jordi, estudiant i militant d’Endavant (OSAN) és una persona involucrada en els moviments socials i polítics de la ciutat. Ha patit dues detencions i la justificació d’ambdues s’aguanta per un fil, acumulen un munt de mentides per part de la Guàrdia Urbana de Tarragona.


El passat 14 de febrer de 2010 una bona colla de gent, potser un centenar, celebrava la festa de Carnestoltes al centre social l’Espina, situat a la Part Alta. En algun moment va trucar la Guàrdia Urbana a la porta i algun responsable del local els va atendre sense cap tipus de problema. Al cap d’una estona en Jordi i els seus amics van marxar d’aquell local per trobar-se amb una altra gent, i just al sortir la policia havia muntat un fort dispositiu de control. Els policies ràpidament s’acarnissen contra un amic de la colla, un company que no tenia els papers en regla que era just al costat d’en Jordi, aquest, només aixecar els braços bocabadat per presenciar aquest cas de discriminació racial, és llençat al terra i detingut. Tot això davant d’una trentena persones que es feien creus del què passava. Els policies persegueixen, amb les porres a la mà, altres amics que es queixen davant d’aquesta irracional i injusta detenció. En Jordi va passar la nit al calabós i se l’acusa d’atemptat a l’autoritat, per haver aixecat els braços.

El passat 18 de juny, en Jordi, exercia el dret democràtic d’estar de festa i sortia d’un local del carrer Rebolledo. Va passar un cotxe de la mateixa Guàrdia Urbana per davant del local i quan ja era lluny fa marxa enrere, s’atura davant dels joves, en baixen dos agents, i identifiquen en Jordi i tres acompanyants més dient que se’ls ha xiulat. Al veure que hi ha pendent lo del passat 14 de febrer, l’actitud dels policies s’agreuja i posen una multa de 1000 euros a cadascun dels joves. En Jordi no signa la multa. Aquesta actitud irreductible però no-violenta posa molt nerviosos als policies. Li diuen obertament amb les manilles a la mà: “estoy esperando que hagas cualquier cosa para detenerte”. Sense estar detingut l’obliguen a entrar dins d’un cotxe patrulla, en Jordi els diu que és il•legal el que estan fent, i sense cap tipus de resposta, l’agafen de la mà, amb una clau d’arts marcials el llencen al terra, li trepitgen el cap i de nou al calabós acusat d’atemptat a l’autoritat. En aquest segon cas hi havia uns vuit testimonis.


Parlem exclusivament en referència al segon dels casos. Els policies estan disposats a pactar si en Jordi accepta una pena-multa de 10 mesos presó, però com que enJordi no ha fet res de res, no està disposat a passar per culpable, i denuncia la Guàrdia Urbana perquè l’han detingut injustificadament. El passat 21 de juliol hi havia el judici que es suspèn, on els policies incrementen l’acusació dient que hi va haver intent de fuga (mentre tenien el DNI de l’imputat) i en el moment d’intentar fugar-se en Jordi va fer mal al dit a un dels policies. Fins hi tot en Carles Castillo, regidor de Seguretat Ciutadana, fa per aquesta ocasió un comunicat de premsa adulant l’actuació del cos repressiu. El judici s’ajorna pel passat 8 de novembre. El 8 de novembre el judici es torna a suspendre i els policies tornen a carregar, adjunten un document al•legant que el policia suposadament agredit va haver de fer fins a 25 sessions de rehabilitació, això si, sense estar de baixa, sense cap os esquinçat ni trencat. Els metges diuen que és normal que una persona que rondi els 40 anys i que a sobre faci exercicis físics bruscs tingui aquest tipus de lesions que només són apreciables amb radiografia.


Les acusacions d’aquest segon dels casos poden traduir-se en fins a dos anys i mig de presó. Es detecta que la Guàrdia Urbana està actuant conscientment contra el jove. EnJordi en comptes de pactar ha denunciat la policia, en comptes de callar està afrontant la impunitat policial i per això s’inventen una acusació darrere l’altra, on s’és vist que la policia és culpable en un suposat Estat de Dret? L’Ajuntament de Tarragona fa gala de que la Guàrdia Urbana no ha perdut mai cap judici i comprovades les mentides i trampes que utilitzen és ben normal que sigui així.

Aquesta individus amb placa no només violenten els nostres carrers i detenen injustificadament sinó que també que s’inventen acusacions, presenten falsos testimonis i s’encobreixen entre ells. És per això que cal una resposta.


Convidem a tots els ciutadans i ciutadanes a expressar el seu suport cap en Jordi a la concentració que es farà el dia 5 d’abril de 2011, el dia abans del judici, a les 19.00 davant l’Ajuntament de Tarragona. Jordi Absolució! Aturem els abusos de la Guardia Urban
a!

dijous, 24 de març del 2011

NI TIRANIES NI OCUPACIONS! CAP MÉS GUERRA IMPERIALISTA PER PETROLI!

DIMARTS 29 DE MARÇ A LES 20.00, CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA DE LA FONT, DAVANT L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA



Els mitjans de comunicació dels EEUU, els dels seus aliats europeus i en concret els de l’Estat Espanyol manipulen i falsegen la realitat. Fa ben poc van fer-ho a l’Iraq on es van inventar l’existència d’armes de destrucció massiva i després d’un milió de morts van reconèixer que no hi havia cap d’aquestes armes. Encara ningú ha respost per aquests crims i sembla com si res no hagués passat.


Ara volen el petroli de Líbia, no els interessa el poble de Líbia, des de quan els importa la vida dels pobles? Bombardegen encara avui Iraq, Afganistan, la Franja de Gaza, i no només llencen bombes, han repartit fam i misèria a milions i milions d’éssers humans.


L’imperi sempre ha anat a robar als altres per fer-se ric. Als EEUU i a europa no els queda gaire petroli i per això s’afanyen a aconseguir-lo d’on sigui. A més a més encobreixen els criminals que tot i criminals són afins als seus interessos, com el règim d’Aràbia Saudita. A Líbia han vist l’oprotunitat: El petroli és l’eix principal de la seva economia, fins fa ben poc produïen 1,72 milions de barrils al dia.


L’imperi ha congelat els comptes de l’Estat Líbi. El govern libi tenia 200.000 milions de dòlars en reserves internacionals col·locats en bancs dels EEUU i d’europa i ara els han congelat. Això no té altre nom que robatori, saqueig. S’han aprofitat d’un conflicte intern de Líbia, s’han aprofitat d’una guerra civil per quedar-se el petroli.


L’ONU avala la guerra en contra dels seus principis fonamentals. El Premi Nobel de la Pau, Barack Obama, diu que la resolució serà imposada militarment. L’estat de la tortura democràtica, l’Estat Espanyol, i CCOO i UGT com no podia ser d’altra manera, tenen els avions preparats per bombardejar un poble. Si el PP manés tots sortirien al carrer i CCOO i UGT lluirien les pancartes del “No a la Guerra”. Ja ho hem dit, manipulen i trafiquen amb doble moral. Estem presenciant una intervenció “humanitària” a base de bombes, saltant-se tot el Dret Internacional. L’imperi és una amenaça per aquest planeta. Estem davant d’una situació penosa i se’ns justifica amb el mateix discurs que van utilitzar per fer la genocida invasió a les Amèriques: utilitzem la justa violència necessària en bé de i per democratitzar als bàrbars, fet que eximeix Europa i als EEUU de tota culpa.


És una irresponsabilitat permetre que els estats de la Unió Europea i els EEUU reparteixin mort com ho estan fent; cal que els pobles avancem amb rapidesa cap a la nostra independència política i econòmica, i treballant la solidaritat internacionalista eliminar qualsevol botxí de dones, pobles o nacions, ja es diguin Muammar al-Gaddafi o ONU. Des dels Països Catalans rebutgem la aquesta guerra imperialista per expandir la “democràcia”.


NO A LA GUERRA IMPERIALISTA!

INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME!

O ARA O MAI!