A les nostres aules, en català!

A les nostres aules, en català!
Contra la sentència, desobediència!

diumenge, 8 de març de 2009

CONTRA EL PLA DE BOLONYA. FINS A LA VICTÒRIA SEMPRE!

COM ENS AFECTA BOLONYA CONCRETAMENT

L'espai europeu d'ensenyament superior (EEES), altrament conegut com a pla de Bolonya és el marc educatiu europeu i de qualitat creat a partir de la Declaració de Bolonya, amb la finalitat de fomentar el creixement econòmic d'Europa, la seva competitivitat internacional i la seva cohesió social a través de l'educació i la formació dels ciutadans al llarg de la seva vida i mobilitat. Aquesta declaració, firmada a Sorbona el 25 de maig 1998, pretenia buscar com a objectius el suplement europeu al títol, programar l’ensenyament en dos cicles, fent el primer amb competències professionals plenes, organitzar el sistema europeu de transferència de crèdits, potenciar la mobilitat d’usuaris de la universitat en general, assegurar la qualitat de l’ensenyament i promoure la dimensió europea de l’ensenyament superior.

Dins de tot el conjunt d’incògnites que aquesta declaració té, la més problemàtica correspon al crèdit europeu o crèdit ECTS. Aquest tipus de crèdit pretén representar el volum de treball que l’estudiant ha de realitzar per superar l’assignatura, dintre dels suposats barems d’un estudiant mitjà. El valor estimat del treball de l’alumne el basen en 40 hores per setmana, fet que suposa un valor de 1600 hores per curs acadèmic i entre 25 i 30 hores de treball per la superació d’un crèdit. Fent la comparativa amb l’actual sistema veiem que actualment un crèdit equival, més o menys, a 10 hores de classe presencial. La diferència més clara dels dos sistemes és que el crèdit europeu no és una bona mesura de temps en referència a les classes impartides pel professor, sinó que es refereix a un volum total de treball de l’alumne expressat en hores, on s’inclouen les classes (tant teòriques com pràctiques), l’esforç dedicat a l’estudi, els seminaris, els treballs així com també les hores dedicades a la preparació i realització d’un examen.

L’altra de les variacions més importants que suposarà la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior serà la nova estructura que tindran les carreres, on la diplomatura, la llicenciatura i el màster desapareixeran per donar a entrada al model dels graus. Aquest model, tenint com a base el model anglosaxó, es dividirà en dos parts força separades: els estudis de grau en sí i els estudis de postgrau. El nombre total de crèdits necessaris per obtenir el grau està comprès entre 180 i 240 crèdits ECTS, el que vindria a ser 4 anys. No obstant això, hi ha carreres que queden fora d'aquest nombre de crèdits, sent major en Medicina, Farmàcia, Veterinària, Arquitectura, Infermeria, Dret i altres. Un fet a destacar és la remodelació que ja s’ha fet del conjunt de carreres, sent aquest pas el primer que han dut a terme les universitats per adaptar-se al nou model universitari. Seguint la lògica empresarial, s’ha intentat eliminar les carreres menys rendibles i productives pel mercat (com les humanitats, filologies, història de l’art,...), però davant la resposta de la comunitat universitària, el govern ha optat per evitar la polèmica i ha cedit la decisió a les universitats i que siguin aquestes les que decideixin si volen impartir graus deficitaris. Així doncs, ens trobem que les actuals llicenciatures de 5 anys (300 crèdits) queden relegades a un graus generalistes de 4 anys (240 crèdits ECTS) enfocats a crear mà d’obra que acabi la universitat amb un títol menor i, per tant, accedeixi al mercat laboral en pitjors condicions. En aquesta situació serà casi imprescindible cursar un postgrau si es vol aconseguir una formació adequada i una feina en condicions.

Aquí és on entrem a qüestionar la mateixa formació que aquests nous graus tindran en comparació amb les actuals llicenciatures. En el cas específic de la URV aquests graus ja existeixen amb la implantació del nou pla d’estudis adaptat al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior en les carreres d’història i d’història de l’art. Totes dues carreres tenen les mateixes assignatures i, per tant, la mateixa formació pobra i generalitzada. Les assignatures que enguany fan aquests dos graus no tenen res a veure amb les que fins ara s’impartien en el pla d’estudis anterior, on amb assignatures tan generalitzades com Societat i cultura a l’edat medieval o Societat i cultura a l’edat antiga intenten comprimir tota la matèria en un sol quadrimestre on, per tant, els continguts seran més pobres que al pla antic, on l’alumne cursava l’assignatura d’Història Antiga Universal durant tot l’any (encara que es dividia en dos, creant l’assignatura Història Antiga Universal I pel primer quadrimestre i Història Antiga Universal II al segon quadrimestre). Assignatures tan primordials en la formació d’un historiador com Prehistòria Universal han desaparegut i només es podran cursar amb l’especialització. Enlloc d’això, l’historiador del nou grau haurà de cursar assignatures d’una forta vessant artística (com es el cas d’Iconografia) per tal de poder així compaginar la seva formació amb la carrera d’Història de l’Art.

Aquest només és el primer exemple del què ha suposat a nivell acadèmic la implantació del procés de Bolonya a la universitat. Cal tenir en compte que a partir de l’any vinent totes les carreres sofriran aquesta modificació i, per tant, patiran una gran reestructuració o fins i tot la desaparició, com passarà a la URV amb les llicenciatures de magisteri d’educació musical o magisteri d’educació física, que passaran a estar absorbides per la mateixa Magisteri (on, per tant, s’implantaran a magisteri assignatures relatives a l’educació musical i física)

El segon bloc en que es dividiran els estudis serà el postgrau. Si com ja hem dit el títol de grau dóna una formació més generalista amb un accés més directe (tot i que en pitjor condicions que la llicenciatura) al mercat laboral. Els títols de Postgrau busquen una formació més especialitzada dirigida a treballs que requereixen una major qualificació i capacitació tècnica. Per això, el postgrau es divideix en dues etapes: el màster i el doctorat. La primera, que dura 1 o 2 anys, busca una formació de caràcter especialitzat i multidisciplinar, dirigida a una especialització acadèmica o professional. La segona etapa és la realització d’una tesis doctoral i va encaminada a la formació avançada en tècniques d’investigació.

Els problemes que se’ns plantegen és que si bé en principi només caldrà tenir el títol de grau per accedir-hi, és més que probable que no hi hagi places per tota la gent que acabi els graus (es preveu que només un 30% dels graduats hi accediran), així doncs, ja hi ha universitats que estan posant uns requisits d’accés desproporcionats, com el de tenir un nivell d’anglès superior al que demanen a universitats dels EUA. En aquest sentit el Conseller Huguet a expressat la voluntat del govern perquè el nivell d’anglès actuï com a filtre d’accés als postgraus i que les universitats que demanin més nivell d’anglès rebran més finançament. Entenem que aquest és un altra filtre socioeconòmic ja que el nivell que es pot assolir en l’educació pública és molt inferior al que es demana.

Com a conclusions, podem entreveure que aquest nou model educatiu pretén, com hem dit abans, fer entrar al mercat i al liberalisme l’educació, on l’estudiant passa a ser una mercaderia més de tot aquest sistema present.

PERÒ,... PERQUÈ EL PLA DE BOLONYA?

El mal anomenat Pla de Bolonya surt del sí de les polítiques a nivell europeu. Si ens preguntem el perquè de tot plegat hauríem d’entendre primer per a què serveixen les universitats, i després comprendre el sentit de l’existència d’Europa.

La Universitat, nascuda al segle XI a la mateixa Bolonya, en plena societat feudal, tenia una raó de ser: interessava al mode de producció de l'època. Estem parlant d’una societat teocràtica, camperola, militar... i el que s'ensenyava a la Universitat responia als interessos dels poderosos en aquell moment històric. Al segle XV la classe burgesa emergent estava en lluita contra l'església i el feudalisme i podem dir que aleshores comença la societat moderna, però no podem parcel·lar d’aquesta manera la història i cal dir que encara existia una lluita entre els interessos dels conservadors i els nous burgesos. La Universitat Feudal havia quedat desfasada en aquella nova societat. Calia crear la Universitat Moderna. Calia reconduir la Universitat cap als interessos de la burgesia. S’havien de deixar les interpretacions teocràtiques de la realitat i calia introduir una mirada més científica (recordem com Copèrnic, Andrea Vesalio, Galileu, Darwin,... van ser atacats per l'església, el poder de l’antiga societat que encara perdurava en el desenvolupament de la nova). La burgesia va adaptar la Universitat al nou mode de producció. La burgesia va canviar la societat i per mantenir aquest canvi va canviar, després, la universitat. La universitat serveix per satisfer al mode de producció de la societat en cada moment concret. Ara passa el mateix.

Per altra banda no comprenem les raons de fons que sustenten la modificació dels plans d’estudis a nivell europeu, bàsicament perquè no les ha explicat ningú. Però, la pregunta correcta que ens hauríem de fer és: Comprenem alguna cosa?

Algú ens ha explicat mai els interessos que van satisfer les burgesies holandesa i anglesa en legalitzar els botins de guerra al Tractat de Westfalia al 1648? O perquè va sortir sancionada la burgesia francesa del Congrés de Viena el 1815? Algú coneix les intencions del primer intent de crear Europa per part del Compte hongarès Kalegri al 1922? Què suposaven els acords de Yalta i Postdan per l’hegemonia dels EUA després de la II GM? En quins processos històrics s’inicia la creació de l’FMI i el Banc Mundial al 1944? Com sortia beneficiat l’imperialisme nord-americà després del Pla Marshall? I del Tractat de Roma de 1957? Què en sabem de l’Acord de Schengen de 1985? I de l’informe Delors de 1988? Com va quedar la relació de forces entre Europa i l’imperialisme nord-americà al Congrès de Doha? No veiem relació en inculcar primer l’euro (objectiu) i després convèncer sobre la Idea de La ciutadania europea (subjectiu)? Per què apareix ara la necessitat d’una Constitució Europea? Per què el Pla Bolonya?

Som incapaços de respondre a aquestes preguntes perquè hem estat preparats per ser uns complets ignorants. Si ens haguessin donat les eines per conèixer la nostra pròpia història ens hauríem adonat que tot l’entramat Europa és una construcció ideada per defensar les burgesies de cada Estat en un ens més cohesionat davant les situacions internacionals. Els interessa més que ens especialitzem en l’enginyeria més moderna i rara, alienats de la història, aïllats i individualitzats per poder inculcar la dictadura del treball assalariat (l’esclavitud moderna), el poder dels Estats imperialistes sobre les nacions oprimides i l’opressió patriarcal.

Per opinar sobre el Pla de Bolonya hauríem de conèixer què és Europa i el perquè de la seva formació. No existia una Idea d’Europa que planava sobre l’aire que es va filtrar en la consciència dels militars i polítics... sinó que aquesta s’ha forjat perquè a algú li ha interessat.

En la reordenació que estem patint actualment a Europa, la burgesia europea necessita una classe treballadora homogeneïtzada, tecnològicament especialitzada, disposada a desplaçar-se per tot el continent i que vetlli per l'economia europea, o més ben dit, per la burgesia europea. D’aquí el seu interès per la mobilitat. Amb Bolonya es vol homogeneïtzar l'ensenyament a nivell europeu, que no és res més que adaptar la Universitat a les noves necessitats. Europa necessita competir en l'àmbit tecnològic i productiu amb EEUU i el Japó per la seva supervivència i crearà una classe treballadora que satisfaci aquest objectiu. El sistema econòmic capitalista, aliat amb el sistema polític, faran el possible per enfortir Europa, i el Pla de Bolonya no és res més que la confirmació d'aquesta tendència en l'àmbit universitari.

LA LLUITA

Com podem veure les reaccions dels estudiants han sigut varies envers a l’anomenat Pla de Bolonya.

Un dels fets més significatiu que està ocurrent a l’Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és la vaga de fam que està duent Tomàs Sayes, militant del SEPC.
Va iniciar la vaga de fam el passat dilluns dia 23 de febrer i a hores d’ara encara dura.
El que pretén això és exigir a les autoritats universitàries que replantegin els seus posicionaments i facin cas a les demandes del moviment estudiantil, així com la readmissió dels 25 estudiants expedientats. Aquesta és una altra forma de protesta, una protesta extrema que s’ha dut a terme ja que l’actitud de les autoritats universitàries des dels inicis de les mobilitzacions s’ha caracteritzar per ignorar per complet les demandes del moviment estudiantil. Això representa una manca d’esperit democràtic per part dels responsables d’unes institucions que en teoria han de defensar els principis en que es basa la democràcia. L’única reacció que s’ha vist per part dels responsables d’aquestes institucions envers les protestes ha estat la repressió i la criminalització dels estudiants mobilitzats en defensa de la universitat pública. Aquestes dades són molt evidents quan a la UAB, a hores d’ara hi ha 6 alumnes expulsats, 22 expedientats i 15 pendents de judicis per desordres públic. Una de les moltes maneres que tenen per atenuar la veu del poble.

Un altre clar exemple és el de la Pompeu Fabra (UPF), quan el 12 de febrer, els Mossos d’Esquadra per ordre del rector Josep Joan Moreso, desallotgen als 70 estudiants que havien acampat al campus Poblenou per denunciar la mercantilització de la universitat. Com a conseqüència, el 13 de febrer més de 200 estudiants van boicotejar l’acte d’inauguració del campus Poblenou i exigiren la dimissió del rector Moreso per haver ordenat la intervenció policial la nit anterior i per la seva actitud autoritària i prepotent.

Tot i això arreu dels Països Catalans s’han dut i s’estan duent a terme diferents ocupacions, per tal de que així es faci sentir la nostra veu que les mateixes institucions silencien i que ens escoltin! Així doncs tenim l’exemple de la Universitat d’Alacant (UA) que van ocupar l’Aulari I el 25 de novembre després de la tasca duta a terme per l’Assemblea d’Estudiants. L’ocupació es mantindrà mentre el rectorat negui el debat i el diàleg al conjunt d’estudiants. D’altra banda la Universitat de les Illes Balears (UIB) també resta ocupada, l’inici va ser el dia 15 de desembre quan l’Assemblea Contra Bolonya decideix ocupar de forma indefinida la Facultat de Filosofia i Lletres.

Són moltes les mobilitzacions, concentracions, tallers, xerrades que s’estan duent a terme a tots els Països Catalans, per reclamar que com a estudiants ens escoltin, que ens tinguin en compte, que obrin debats, que facin referèndums totalment participatius, democràtics i vinculants per escoltar verdaderament el vot dels estudiants. Tot i així l’única resposta que rebem és repressió i criminalització.

Per una universitat! Per la nostra universitat!
Organitza’t i lluita!
Milita al SEPC!