A les nostres aules, en català!

A les nostres aules, en català!
Contra la sentència, desobediència!

dilluns, 4 d’abril del 2011

JORDI ABSOLUCIÓ!! Dimarts 5 abril a les 19:00, concentració davant l'ajuntament


En Jordi, estudiant i militant d’Endavant (OSAN) és una persona involucrada en els moviments socials i polítics de la ciutat. Ha patit dues detencions i la justificació d’ambdues s’aguanta per un fil, acumulen un munt de mentides per part de la Guàrdia Urbana de Tarragona.


El passat 14 de febrer de 2010 una bona colla de gent, potser un centenar, celebrava la festa de Carnestoltes al centre social l’Espina, situat a la Part Alta. En algun moment va trucar la Guàrdia Urbana a la porta i algun responsable del local els va atendre sense cap tipus de problema. Al cap d’una estona en Jordi i els seus amics van marxar d’aquell local per trobar-se amb una altra gent, i just al sortir la policia havia muntat un fort dispositiu de control. Els policies ràpidament s’acarnissen contra un amic de la colla, un company que no tenia els papers en regla que era just al costat d’en Jordi, aquest, només aixecar els braços bocabadat per presenciar aquest cas de discriminació racial, és llençat al terra i detingut. Tot això davant d’una trentena persones que es feien creus del què passava. Els policies persegueixen, amb les porres a la mà, altres amics que es queixen davant d’aquesta irracional i injusta detenció. En Jordi va passar la nit al calabós i se l’acusa d’atemptat a l’autoritat, per haver aixecat els braços.

El passat 18 de juny, en Jordi, exercia el dret democràtic d’estar de festa i sortia d’un local del carrer Rebolledo. Va passar un cotxe de la mateixa Guàrdia Urbana per davant del local i quan ja era lluny fa marxa enrere, s’atura davant dels joves, en baixen dos agents, i identifiquen en Jordi i tres acompanyants més dient que se’ls ha xiulat. Al veure que hi ha pendent lo del passat 14 de febrer, l’actitud dels policies s’agreuja i posen una multa de 1000 euros a cadascun dels joves. En Jordi no signa la multa. Aquesta actitud irreductible però no-violenta posa molt nerviosos als policies. Li diuen obertament amb les manilles a la mà: “estoy esperando que hagas cualquier cosa para detenerte”. Sense estar detingut l’obliguen a entrar dins d’un cotxe patrulla, en Jordi els diu que és il•legal el que estan fent, i sense cap tipus de resposta, l’agafen de la mà, amb una clau d’arts marcials el llencen al terra, li trepitgen el cap i de nou al calabós acusat d’atemptat a l’autoritat. En aquest segon cas hi havia uns vuit testimonis.


Parlem exclusivament en referència al segon dels casos. Els policies estan disposats a pactar si en Jordi accepta una pena-multa de 10 mesos presó, però com que enJordi no ha fet res de res, no està disposat a passar per culpable, i denuncia la Guàrdia Urbana perquè l’han detingut injustificadament. El passat 21 de juliol hi havia el judici que es suspèn, on els policies incrementen l’acusació dient que hi va haver intent de fuga (mentre tenien el DNI de l’imputat) i en el moment d’intentar fugar-se en Jordi va fer mal al dit a un dels policies. Fins hi tot en Carles Castillo, regidor de Seguretat Ciutadana, fa per aquesta ocasió un comunicat de premsa adulant l’actuació del cos repressiu. El judici s’ajorna pel passat 8 de novembre. El 8 de novembre el judici es torna a suspendre i els policies tornen a carregar, adjunten un document al•legant que el policia suposadament agredit va haver de fer fins a 25 sessions de rehabilitació, això si, sense estar de baixa, sense cap os esquinçat ni trencat. Els metges diuen que és normal que una persona que rondi els 40 anys i que a sobre faci exercicis físics bruscs tingui aquest tipus de lesions que només són apreciables amb radiografia.


Les acusacions d’aquest segon dels casos poden traduir-se en fins a dos anys i mig de presó. Es detecta que la Guàrdia Urbana està actuant conscientment contra el jove. EnJordi en comptes de pactar ha denunciat la policia, en comptes de callar està afrontant la impunitat policial i per això s’inventen una acusació darrere l’altra, on s’és vist que la policia és culpable en un suposat Estat de Dret? L’Ajuntament de Tarragona fa gala de que la Guàrdia Urbana no ha perdut mai cap judici i comprovades les mentides i trampes que utilitzen és ben normal que sigui així.

Aquesta individus amb placa no només violenten els nostres carrers i detenen injustificadament sinó que també que s’inventen acusacions, presenten falsos testimonis i s’encobreixen entre ells. És per això que cal una resposta.


Convidem a tots els ciutadans i ciutadanes a expressar el seu suport cap en Jordi a la concentració que es farà el dia 5 d’abril de 2011, el dia abans del judici, a les 19.00 davant l’Ajuntament de Tarragona. Jordi Absolució! Aturem els abusos de la Guardia Urban
a!

dijous, 24 de març del 2011

NI TIRANIES NI OCUPACIONS! CAP MÉS GUERRA IMPERIALISTA PER PETROLI!

DIMARTS 29 DE MARÇ A LES 20.00, CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA DE LA FONT, DAVANT L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA



Els mitjans de comunicació dels EEUU, els dels seus aliats europeus i en concret els de l’Estat Espanyol manipulen i falsegen la realitat. Fa ben poc van fer-ho a l’Iraq on es van inventar l’existència d’armes de destrucció massiva i després d’un milió de morts van reconèixer que no hi havia cap d’aquestes armes. Encara ningú ha respost per aquests crims i sembla com si res no hagués passat.


Ara volen el petroli de Líbia, no els interessa el poble de Líbia, des de quan els importa la vida dels pobles? Bombardegen encara avui Iraq, Afganistan, la Franja de Gaza, i no només llencen bombes, han repartit fam i misèria a milions i milions d’éssers humans.


L’imperi sempre ha anat a robar als altres per fer-se ric. Als EEUU i a europa no els queda gaire petroli i per això s’afanyen a aconseguir-lo d’on sigui. A més a més encobreixen els criminals que tot i criminals són afins als seus interessos, com el règim d’Aràbia Saudita. A Líbia han vist l’oprotunitat: El petroli és l’eix principal de la seva economia, fins fa ben poc produïen 1,72 milions de barrils al dia.


L’imperi ha congelat els comptes de l’Estat Líbi. El govern libi tenia 200.000 milions de dòlars en reserves internacionals col·locats en bancs dels EEUU i d’europa i ara els han congelat. Això no té altre nom que robatori, saqueig. S’han aprofitat d’un conflicte intern de Líbia, s’han aprofitat d’una guerra civil per quedar-se el petroli.


L’ONU avala la guerra en contra dels seus principis fonamentals. El Premi Nobel de la Pau, Barack Obama, diu que la resolució serà imposada militarment. L’estat de la tortura democràtica, l’Estat Espanyol, i CCOO i UGT com no podia ser d’altra manera, tenen els avions preparats per bombardejar un poble. Si el PP manés tots sortirien al carrer i CCOO i UGT lluirien les pancartes del “No a la Guerra”. Ja ho hem dit, manipulen i trafiquen amb doble moral. Estem presenciant una intervenció “humanitària” a base de bombes, saltant-se tot el Dret Internacional. L’imperi és una amenaça per aquest planeta. Estem davant d’una situació penosa i se’ns justifica amb el mateix discurs que van utilitzar per fer la genocida invasió a les Amèriques: utilitzem la justa violència necessària en bé de i per democratitzar als bàrbars, fet que eximeix Europa i als EEUU de tota culpa.


És una irresponsabilitat permetre que els estats de la Unió Europea i els EEUU reparteixin mort com ho estan fent; cal que els pobles avancem amb rapidesa cap a la nostra independència política i econòmica, i treballant la solidaritat internacionalista eliminar qualsevol botxí de dones, pobles o nacions, ja es diguin Muammar al-Gaddafi o ONU. Des dels Països Catalans rebutgem la aquesta guerra imperialista per expandir la “democràcia”.


NO A LA GUERRA IMPERIALISTA!

INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME!

O ARA O MAI!

dilluns, 21 de març del 2011

Esmorzar popular contra els preus abusius del Grupo Soteras

Si compares els preus de les cafeteries de la URV amb la d'altres facultats d'arreu, ja siguin dels Països Catalans, de l'Estat espanyol o inclús moltes europees, t'adonaràs que a la nostra universitat paguem més per un entrepà, un cafè o un menú que a la resta.
Som joves i per tant precaris. Joves i estudiants, per tant encara més precaris. Suportem uns preus abusius a la copisteria, l'aparacament, l'autobús i a les cafeteries. Exigim uns preus assequibles a les cafeteries de la URV, ja n'hi ha prou de que ens preguin el pèl de mala manera.
Per aquest motiu des del SEPC hem decidit organitzar cada dimarts de 09:00 a 12:00 hores, un esmorzar popular contra els preus abusius del Grupo Soteras al pati del Campus Catalunya.
Encoratgem a tota la comunitat universitària a realitzar esmorzars populars per d'autogestionar les seves activitats davant les diferents cafeteries del Grupo Soteras.

Vine a l'esmorzar popular, ja n'hi ha prou de preus abusius!

Construir la universitat pública només depèn de tu

dimarts, 15 de març del 2011

El SEPC vers la proposta de reordenació del mapa de titulacions

El CRUE ha presentat un informe on assegura que existeix un excés d'oferta docent

L'informe La Universidad Española en Cifras 2010 presentat aquesta setmana en el marc de la “Conferencia de Rectores” conclou com una de les principals ineficiències del sistema universitari el nombre de titulacions, perquè el considera massa elevat i costós, ja que moltes presenten una demanda molt baixa d'estudiants. Proposa doncs una reestructuració del mapa de titulacions encarada a eliminar-ne l'excedent mitjançant una especialització de les universitats petites i mitjanes en àmbits de coneixement molt concrets i amb una forta demanda per part del teixit productiu. Només les universitats grans i situades en àrees metropolitanes podrien mantenir una oferta docent generalista.

Tot i això aquest estudi pateix un biaix greu, ja que es basa en dades del 2008 i en els dos darrers cursos ha augmentat el nombre d'estudiants un 10% degut al notable increment de l'atur. A més a més la precarietat econòmica que pateix el jovent l'emplaça a reduir els costos que li suposen els estudis i cerca una màxima proximitat geogràfica entre el seu centre d'estudis i la residència habitual. Això ha ocasionat que l'increment de les matrícules s'hagi accentuat més a les universitats perifèriques que no pas a les metropolitanes.

A més a més existeixen importants diferències territorials, perquè en la darrera dècada en algunes Comunitats Autònomes l'oferta docent ha augmentat per sobre del 150% i la demanda ha estat la mateixa (Castella – La Manxa, Extremadura) i en d'altres per bé que l'oferta només ha augmentat entre un 25 i 75% la demanda ha caigut entre un 25 i un 50% (Galícia, Astúries, Cantabria, Castella i Lleó, Aragó, Euskal Herria, Aragó). En canvi els Països Catalans han vetllat més per equiparar oferta i demanda, perquè abans teníen un dèficit greu de places i alhora s'ha apostat per noves carreres molt especialitzades. Així per bé que al País Valencià i les Illes
Balears l'oferta ha augmentat entre un 50 i 60% la demanda només ha oscil·lat a la baixa molt lleugerament. La Comunitat Autonòmica de Catalunya ha fet un increment més modest, vora del 12%, amb el mateix percentatge de caiguda.

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes, volem deixar paleses les següents apreciacions:
  • El mapa català de titulacions presenta un bon equilibri i solvència com per mantenir el sostre d'oferta acadèmica actual. En tot cas han de reduir places aquells territoris que han crescut per sobre de les seves possibilitats, beneficiats per l'espoliació fiscal que patim els Països Catalans.
  • La potenciació de l'especialització territorial pot ésser un bon model si comporta concentrar les inversions actuals amb l'objectiu d'oferir una docència de qualitat que presenti una major oferta d'optatives, un professorat més especialitzat, millors recursos didàctics...
  • La reducció de costos no pot ésser un pretext per racionalitzar el mapa de titulacions. En tot cas les despeses s'haurien de redistribuir geogràficament segons criteris de construcció d'un model universitari nacional.
  • Aquesta especialització territorial ha d'estar compensada econòmicament a fi que la mobilitat no esdevingui un escull per l'estudiant a l'hora d'escollir una carrera acadèmica.
  • Qualsevol canvi haurà de néixer del consens intercentres i d'acord amb els interessos de la comunitat universitària, per tant sempre respectant l'autonomia universitària, lliure de coaccions externes.
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 17 de febrer de 2011

dilluns, 7 de març del 2011

Per un enseyament lliure de sexisme! Xerrada sobre la coeducació


Aquest dimarts 8 de març, en motiu del DIA DE LA DONA TREBALLADORA, des del SEPC organitzem una xerrada-debat sobre la coeducació amb la intervenció de Laura i Roca, dues educadores socials, del Centre d'Intervenció Especialitzada (CIE).

T'esperem a les 12:00 hores a l'aula 310 del Campus Catalunya de la URV

"Tan sols les nenes i els nens poden ser factor de la regeneració psíquica de l'ésser humà"

Per un ensenyament lliure de sexisme!
Consutruir la universitat pública és responsabilitat de totes!

dimarts, 22 de febrer del 2011

8 anys de presó per lluitar contra l'especulació? Ni parlar-ne!

Dijous 24 de febrer:
Xerrada explicativa sobre el cas, amb membres del Grup de Suport al Jona i
Alerta Solidària

A les 20h al Casal Popular Sageta de Foc
Organitzada per l'AJ La Guspira i Alerta Solidària


El cas d'en Jona arriba a la seva recta final. Ja fa cinc anys de la seva detenció, durant aquest temps s'han realitzat un gran nombre d'activitats i accions per fer-ne difusió i buscar la solidaritat de tothom. Han estat moltes les mostres de solidaritat, cosa que agraïm moltíssim. El fet és que fa poques setmanes vam saber la data del judici, l'1 de març, per aquest motiu s'han tornat a engegar els motors i ara més que mai necessitem la vostra solidaritat i participació.

Per això us fem saber a tots i totes a les properes convocatòries per mostrar la vostra solidaritat altra vegada.

Història dels fets

DE L'ESPECULACIÓ A LA PRESÓ

A continuació us farem un breu resum de la història d'en Jona, el jove veí de la Sagrada Família que està pendent d'una petició de 8 anys de presó després d'haver-se manifestat contra l'especulació urbanística a Ciutat Vella. Aquí intentem oferir una visió àmplia i contextualitzada del moment, les causes i les conseqüències que rodegen el cas Jona. Esperem que aquesta història us ajudi a entendre el perquè és necessari sortir al carrer per exigir l'absolució d'en Jona.

LA "NOVA" BARCELONA

imatge01

Des de fa ja més d'una dècada, la ciutadania dels diferents barris de Barcelona hem anat veient com els agents polítics instal•lats a l'Ajuntament han anat deixant de banda les seves obligacions per satisfer els seus interessos privats o els dels seus cercles empresarials "amics". Així, la ciutat s'ha convertint en un parc temàtic més útil per turistes i grans negocis que no pas per la gent que hi viu.

L'eina fonamental per dur a terme aquesta transformació han estat els plans urbanístics, tal i com es pot comprovar comparant els plànols de la ciutat a nivell històric. De fet, fent aquest simple exercici es pot corroborar com el procés de reconversió de la ciutat es va accelerar de forma exagerada a partir de 1992. Les Olimpíades es poden considerar com un dels punts de partida d'aquesta transformació de Barcelona en una marca comercial dirigida, sobretot, a convertir-se en producte de consum pel turisme. El Pla 22@, el Fòrum de les Cultures 2004, l'illa de la Myrurgia a Sagrada Família o el Forat de la Vergonya a Ciutat Vella són, entre d'altres, alguns dels més tristos exemples que visualitzen aquesta dinàmica encetada per l'Ajuntament de Barcelona en el1992 a esquenes de la població.

EL "CAS FORAT DE LA VERGONYA"

Durant la transformació del barri de Ciutat Vella, una de les principals beneficiàries de l'estratègia política municipal ha sigut la coneguda promotora i constructora Procivesa/Focivesa, que ha actuat com a braç executor. Curiosament, un 51% de l'empresa pertany a l'Ajuntament de Barcelona. A través de l'anomenat Pla Especial de Reforma Interior (PERI) l'Ajuntament ha forçat l'expulsió progressiva de la població tradicional i del petit comerç de la zona. En total, es van veure desplaçats uns 200 veïns, i 1.078 habitatges van ser enderrocats. Però el més sospitós de tot és l'evolució que va seguir el projecte urbanístic: gairebé de la nit al dia i sense avisar, allò que en un inici s'havia venut al veïnat com un espai verd d'us públic pel barri es va acabar convertint en un projecte de pàrquing privat.

A més, la deixadesa i cinisme mostrats per l'autoritat pública van arribar fins a límits inimaginables, ja que les màquines de Procivesa van entrar per derruir la zona, i durant anys es va deixar un solar absolutament deshabitat, amb runa i deixalles amuntegades sense cap mena de vergonya. D'aquí, el nom amb el qual es reconeixia la zona i que ja va quedar per la posteritat: el Forat de la Vergonya.

Davant d'aquesta situació, bona part dels afectats i altres veïns de la zona van començar a moure's i actuar. Joves, grans i petits es van posar a treballar com mai ho havien fet per transformar un munt de runa i deixalles en un espai ajardinat i autogestionat, on es realitzaven activitats infantils, dinars col•lectius, festes populars, concerts per a totes les edats... I mica en mica van aconseguir allò que l'Ajuntament havia estat intentant evitar a tota costa: fer d'aquell solar en un espai per a tothom.

LA RESPOSTA VEÏNAL

Els i les veïnes de la zona es van passar 6 anys construint aquesta nova plaça pública i negociant amb l'Ajuntament un sortida digna i comuna, davant la por que tot això acabés en sac buit. I, efectivament, sense previ avís i evitant qualsevol tipus de diàleg, les màquines de l'empresa contractada per l'Ajuntament van acabar entrant al barri per destruir tot el que s'havia fet i desallotjar els qui encara no havien fet fora, aixafant el projecte veïnal i centenars d'esperances recollides per tota la ciutat. Va ser arrel d'aquesta darrera ofensiva que els veïns van decidir convocar una sèrie de mobilitzacions. Entre elles, la manifestació del 5 d'octubre 2006, que va acabar amb enfrontaments i detencions, fruit de la gran tensió entre el veïnat i les institucions públiques i privades implicades en el cas, que van enviar-hi la unitat policial més armada i violenta del cos dels Mossos d'Esquadra.

LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DEL JONA

imatge02

Una setmana després dels fets, el 13 d'octubre de 2006, els Mossos d'Esquadra van procedir a detenir un veí del barri de la Sagrada Família, en Jonathan Ivorra. La detenció es va produir de forma vexatòria. El van acusar de llançar coets contra la policia i li van atribuir delictes de desordres públics, danys i atemptat a l'autoritat. Negant-li tota presumpció d'innocència i trepitjant els drets més bàsics d'una societat democràtica, en Jona va ser detingut al portal de casa seva, davant la seva companya per part de quatre policies absurdament encaputxats que el van emmanillar i el van traslladar als calabossos de la comissaria de Les Corts, on el van interrogar, despullant-lo físicament i agredint-lo verbalment.

Tots aquells i aquelles que coneixem en Jona i/o el "cas Ciutat Vella" hem entès perfectament que la seva detenció va respondre, ni més ni menys, que a la necessitat de la policia de presentar un cap de turc davant de l'Ajuntament. Es contribuïa així a la criminalització de totes les veus crítiques que qüestionen el nou model de ciutat imposat a Ciutat Vella, que ara es segueix aplicant a molts altres barris de forma totalment impune.

INIMAGINABLE... TOCA SORTIR A CARRER

Per si no n'hi hagués prou, a mitjans de 2008 el Ministeri Fiscal sorprenia a tothom. Malgrat el mal tràngol que es va viure l'octubre de 2006, ningú (ni tan sols els advocats) podia imaginar que el Ministeri Fiscal demanaria el tancament a presó d'en Jonathan Ivorra. I no sols això, sinó que pretenen condemnar-lo fins a 8 anys de privació de llibertat i a una pena multa de més de 3000 € sota les acusacions finals de manifestació il•lícita, desordres públics i atemptat a l'autoritat. Tot, per haver-se mobilitzat al costat del veïnat de Ciutat Vella en contra de l'especulació urbanística i en favor d'una Barcelona on hi càpiga tothom.

És per tots aquests motius que des del Grup de Suport a en Jona exigim la llibertat d'en Jona, que s'aturi la repressió contra el jovent i la resta de la ciutadania que s'organitza i es mobilitza i que es respecti al dret a la lliure manifestació d'idees.

Quan l'especulació és un fet, manifestar-se un dret!

La solidaritat no s'empresona, Jona absolució!

A TARRAGONA:

Dijous 24 de febrer:
Xerrada explicativa sobre el cas, amb membres del Grup de Suport al Jona i
Alerta Solidària

A les 20h al Casal Popular Sageta de Foc
Organitzada per l'AJ La Guspira i Alerta Solidària



A BARCELONA:

Dissabte 26 de febrer:
Acte Polític Central
A les 12h al Casal de Joves "La Fontana" de Gràcia
MANIFESTACIÓ
A les 17h a l'Arc de Triomf


Dimarts 1 de març:
JUDICI + Concentració de suport
A les 12h a la Ciutat de la Justícia


Confiem en la vostra implicació!
8 anys de presó? Ni parlar-ne!

www.absoluciojona.org


dilluns, 21 de febrer del 2011

El SEPC arran de les pretensions d'apujar les taxes als universitaris repetidors

No s'ha fet una diagnòsi clara dels motius que ocasionen la repetició de matèries

El Secretari d'Universitats del govern de Catalunya, Antoni Castellà, ha proposat implementar un nou recàrrec sobre el preu del crèdit de cada assignatura que els estudiants repeteixin. Castellà assegura que els universitaris paguen només un 15% dels costos totals de cada matèria matriculada per primera vegada, cosa que provoca la no superació de les matèries per relaxació dels estudiants. Aleshores ha anunciat que per evitar els sobrecostos de les repeticions als contribuents s'han d'incrementar els imports de la matriculació fins a assolir el 50% dels costos totals de la matèria per aquelles no superades una vegada i fins el 100% per les repetides més d'un cop. Afegeix que això ajudaria a escurçar el nombre d'anys de satisfacció de les titulacions.

Tanmateix en determinades branques de coneixement (ciències de la salut, ciències experimentals, enginyeries...) el nivell curricular de la secundària és molt inferior a l'exigit a l'inici de les titulacions universitàries, així malgrat realitzar un esforç acadèmic notable, una part de les matèries acaben sense superar-se en primera instància. A més a més la majoria d'universitats públiques imposen un règim de matrícula rígid que obliga l'estudiant a matricular-se de la totalitat o un nombre elevatt de crèdits per curs, impedint una planificació acadèmica racional que equipari les exigències currículars amb els coneixements de cada estudiant i també a la seva capacitat acadèmica, ja que molts joves en situació de precarietat econòmica requereixen compaginar estudis amb la satisfacció d'una jornada laboral, i per tant resten obligats a reduir la
seva dedicació acadèmica.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització majoritària als claustres de les universitats catalanes, volem manifestar les següents consideracions:

Les intencions de Castellà s'emmarquen en una campanya de culpabilització de la comunitat
universitària dels “mals endèmics” de l'ensenyament superior, tot defugint la responsabilitat del deute de 220M d'euros del govern autonòmic amb les universitats públiques.

Les causes de la repetició de matèries no es troben en la majoria dels casos en una suposada passivitat dels universitaris i les solucions no poden justificar-se sota el pretext d'una pressumpta desídia dels estudiants vers l'esforç econòmic dels contribuents.

La penalització econòmica a la repetició de matèries és una mesura injusta pels estudiants de titulacions amb sobreexigència curricular i per aquells que han de compatibilitzar estudis amb feina.

Exposades aquestes conclusions i amb la voluntat d'acabar amb la repetició forçosa de matèries el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans exigim:

La flexibilització del règim de matrícula per adequar-lo a les capacitats i necessitats de cada estudiant, alliberant-lo del llindar de nombre de crèdits mínims per curs acadèmic.

L'equiparació dels requisits de coneixement inicials dels plans d'estudi universitaris amb els currículums acadèmics dels estudis mitjans.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 17 de febrer de 2011