L'informe La Universidad Española en Cifras 2010 presentat aquesta setmana en el marc de la “Conferencia de Rectores” conclou com una de les principals ineficiències del sistema universitari el nombre de titulacions, perquè el considera massa elevat i costós, ja que moltes presenten una demanda molt baixa d'estudiants. Proposa doncs una reestructuració del mapa de titulacions encarada a eliminar-ne l'excedent mitjançant una especialització de les universitats petites i mitjanes en àmbits de coneixement molt concrets i amb una forta demanda per part del teixit productiu. Només les universitats grans i situades en àrees metropolitanes podrien mantenir una oferta docent generalista.
Tot i això aquest estudi pateix un biaix greu, ja que es basa en dades del 2008 i en els dos darrers cursos ha augmentat el nombre d'estudiants un 10% degut al notable increment de l'atur. A més a més la precarietat econòmica que pateix el jovent l'emplaça a reduir els costos que li suposen els estudis i cerca una màxima proximitat geogràfica entre el seu centre d'estudis i la residència habitual. Això ha ocasionat que l'increment de les matrícules s'hagi accentuat més a les universitats perifèriques que no pas a les metropolitanes.
A més a més existeixen importants diferències territorials, perquè en la darrera dècada en algunes Comunitats Autònomes l'oferta docent ha augmentat per sobre del 150% i la demanda ha estat la mateixa (Castella – La Manxa, Extremadura) i en d'altres per bé que l'oferta només ha augmentat entre un 25 i 75% la demanda ha caigut entre un 25 i un 50% (Galícia, Astúries, Cantabria, Castella i Lleó, Aragó, Euskal Herria, Aragó). En canvi els Països Catalans han vetllat més per equiparar oferta i demanda, perquè abans teníen un dèficit greu de places i alhora s'ha apostat per noves carreres molt especialitzades. Així per bé que al País Valencià i les Illes
Balears l'oferta ha augmentat entre un 50 i 60% la demanda només ha oscil·lat a la baixa molt lleugerament. La Comunitat Autonòmica de Catalunya ha fet un increment més modest, vora del 12%, amb el mateix percentatge de caiguda.
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes, volem deixar paleses les següents apreciacions:
- El mapa català de titulacions presenta un bon equilibri i solvència com per mantenir el sostre d'oferta acadèmica actual. En tot cas han de reduir places aquells territoris que han crescut per sobre de les seves possibilitats, beneficiats per l'espoliació fiscal que patim els Països Catalans.
- La potenciació de l'especialització territorial pot ésser un bon model si comporta concentrar les inversions actuals amb l'objectiu d'oferir una docència de qualitat que presenti una major oferta d'optatives, un professorat més especialitzat, millors recursos didàctics...
- La reducció de costos no pot ésser un pretext per racionalitzar el mapa de titulacions. En tot cas les despeses s'haurien de redistribuir geogràficament segons criteris de construcció d'un model universitari nacional.
- Aquesta especialització territorial ha d'estar compensada econòmicament a fi que la mobilitat no esdevingui un escull per l'estudiant a l'hora d'escollir una carrera acadèmica.
- Qualsevol canvi haurà de néixer del consens intercentres i d'acord amb els interessos de la comunitat universitària, per tant sempre respectant l'autonomia universitària, lliure de coaccions externes.
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 17 de febrer de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada