Un
augment d'un 66% de les taxes de la matrícula universitària suposo
a la pràctica la carta de defunció del que fins ara coneixíem com
a universitat pública. El rector s'excusa dient que no és
competència seva frenar l'augment de taxes... que és cosa de la
Generalitat. Fals. Totalment fals. Sí que hi pot fer, i molt. Té
l'oportunitat de declarar-se insubmís davant aquesta brutal
agressió. És més, té la responsabilitat i el deure plantar cara.
Hi ha calers, que no ens enganyin. També hi ha treball. I la única
solució és el seu repartiment. El repartiment del treball i la
riquesa. Ni tolerem, ni tolerarem que mentre una església catòlica
rància, caduca i filofeixista continuï finançant-se amb diner
públic es redueixi el pressupost en educació i sanitat. No ho
tolerarem mentre s'aplica l'amnistia fiscal als lladres amb americana
i corbata. Mentre els bancs continuen tenint beneficis milionaris i
continuen rebent ajudes públiques.
Estem
assistint sense dubte a la recta final del procés d'elitització i
privatització (vegis LOU, Pla Bolonya, EU 2015) de la universitat..
El panorama és d'allò més desolador, i és el següent. L'any que
ve les taxes de la matrícula augmentaran fins a un 66%. I no només
això, sinó que a aquest greuge li hem d'afegir que el pressupost en
universitats es veurà reduït dràsticament (el que comportarà
acomiadaments de PDI i PAS), que les partides en beques disminuiran
fins a un 21%, i que l'atur juvenil continua i continuarà pròxim al
50% mentre els que treballen ho fan amb contractes temporals,
precaris o bé de becaris. La gran majoria de nosaltres no trobarà
feina del que ha estudiat... La gran majoria no tindrà casa o no es
podrà pagar el lloguer, i ens trobarem amb un sistema educatiu i
sanitari (si cap) molt més degradat. I no només ho diem des dels
moviments revolucionaris o anticapitalistes, sinó que els mateixos
liberals, socialdemòcrates, tertulians del pensament únic... estant
admeten que la intervenció a l'estat espanyol és només qüestió
de temps.
Davant
aquest panorama, que ens impedeix sortir al carrer? Què ens impedeix
lluitar per un futur que ens han robat? Què ens frena a reivindicar
que nosaltres no som els culpables i que no estem disposat a pagar el
preu de la seva crisi? Què hi tenim a perdre? Res. No ens ho
impedeix res, perquè no tenim res. Tot el que havien aconseguit les
nostres àvies, els nostres avis amb anys de lluita, d'esforç, de
sang ens ho estant robant, ens ho estant prenent amb tota la força i
repressió possible.
Nosaltres
hem decidit dir prou i plantar cara amb tota la contundència
necessària. Però no en tenim prou, et necessitem. Necessitem una
classe estudiantil unida i combativa per aturar tals agressions,
necessitem construir el contrapoder popular. Serà un camí llarg,
dur, possiblement amb més derrotes que victòries. Però pense-m'ho:
no hi ha res més perillós que algú que no té por a perdre res...
No
a l'augment de taxes! Francesc Xavier Grau, insubmissió o dimissió!
Assenyalem
els culpables! Organitza't i lluita amb al SEPC!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada