Els nucli del SEPC de l'Institut Martí Franquès convoca a la comunitat educativa i al conjunt de la societat a a CONCENTRACIÓ EN DEFENSA DE LA LLENGUA que es durà a terme el proper dimecres 19 de desembre, a les 11:00 hores, a la plaça Imperial Tàrraco.
El mateix dia es duran a terme concentracions arreu dels Països Catalans. No només per la reforma educativa franquista del ministre Wert, sinó també per denunciar el setge permanent que viu la nostra llengua especialment al País Valencià, a les Illes i a la Catalunya Nord.
Article d'opinió d'Albert Baiges, portaveu nacional del SEPC, sobre la situació de la llengua arreu dels Països Catalans i arran de la reforma educativa del ministre Wert
Desobediència o mort!
Un cop vist el projecte de llei
d’educació ens trobem en un escenari històric als nostres centres
educatius. Aquest cop, han anat encara més enllà de l’elitització de
l’ensenyament i la devaluació de l’ensenyament. Aquesta vegada el punt
de mira del Ministre Wert l’ha situat sobre els nostres pilars de
lluita: Un ensenyament públic, popular, no jerarquitzat i en català. Val
a dir però, que la seva intenció d’espanyolitzar-nos ja ve d’enrere; i
es que el sr. Wert ja va declarar les seves intencions quan va dir que
el sistema educatiu català propiciava l’independentisme… Aquesta
ofensiva, juntament amb les polítiques d’austeritat, privatitzen el
sistema públic educatiu, en devaluen la qualitat a les classes populars i
afavoreixen un flux cap a la privada que segueix gaudint dels mateixos
privilegis . Això cal que tothom ho sàpiga.
L’avantprojecte de la Ley Orgánica para
la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) és l’esborrany de modificació
d’una llei – malaltissa, dogmàtica i desigual – que, en cas
d’aplicar-se, suposaria la fi de la immersió lingüística, ja tocada de
mort pel tribunal constitucional espanyol, així com la degradació del
“català” a “matèria d’especialitat”, relegant-la així a tercera llengua
per darrere del castellà i l’anglès ja que, la nostra llengua, deixaria
de ser d’obligada docència i un requisit no avaluable al passar de ser
troncal a ser optativa.
Cal que la població sàpiga que la
immersió lingüística ha sigut l’únic èxit palpable que ha tingut la mal
anomenada transició espanyola. Va ser creada l’any 1985 i no és cap
sorpresa dir que un català del Principat nascut a partir dels 80 domina
perfectament dos idiomes i es defensa en una tercera. En canvi al País
Valencià, sense aquesta eina enriquidora, s’ha vist com el català ha
esdevingut la llengua minoritzada i, fins i tot, menystinguda. També cal
recordar que: mentre al Principat 20 famílies demanaven escolarització
en castellà (0,001% de l’alumnat) al País Valencià són més de 125.000
les persones que demanen una escolarització en català sense que aquest
hagi provocat ni un sol gest d’atendre tal demanda.
Tanmateix, aquest projecte de llei no es
centra tant sols en la llengua, va més enllà. Pretén introduir la
religió (catòlica) als centres públics i retornar així al passat més
fosc i condemnable de l’Estat Espanyol. Sí sí, en ple s. XXI. En un
estat laic. En un estat democràtic. Reflexionem-hi.
Tot això sumat al que ja veníem
denunciant: Extinció de la democràcia als consells de govern -que
passaran a ser idèntics als d’una empresa en quan a criteris i
funcionament vertical intern-; a la desigualtat entre els centres -ja
que hi haurà centres de primera, de segona i tercera, seguint criteris
mercantilistes i mai academicoculturals -; canvi de les beques públiques
a beques privades -les quals haurem de tornar amb interessos a
l’entitat bancària de torn-; augment de la ràtio d’alumnes per aula;
l’augment d’hores docents del professorat -acompanyat d’una reducció de
sous, eliminació de pagues extra i la no cobertura de baixes laborals
comunes-; la dogmatització dels alumnes amb assignatures amb finalitats
polítiques com la “Educación Cívica y Constitucional” que adoctrinarà
amb finalitats ideològiques ben marcades, etc.
Com venim denunciant des de fa molts
anys, progressivament i a cop de decrets i lleis, ens estan imposant un
model educatiu on el sedàs cada volta aposta més per l’elitització, la
desigualtat i la destrucció de l’ensenyament públic.
L’escenari és crític arreu dels Països
Catalans però som conscients que la lluita és l’únic camí per assolir
les nostres fites. Així ho hem demostrat amb les vagues de fam
organitzades pels germans de les Illes, enllaçant-nos per la llengua,
amb la insistència d’Acció Valenciana, amb la denúncia ciutadana, amb la
perseverança de les famílies de la Catalunya Nord i la solidaritat
entre els diferents territoris del nostre petit-gran país….No en tinguem
cap dubte: El nostre poble guanyarà. Guanyarem perquè, dels més xics
fins als més grans, som conscients que han tocat l’eina vertebradora en
la qual ens règim i la que ens permet expressar la nostra manera de
veure el món (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó).
Així doncs, des del Sindicat
d’Estudiants dels Països Catalans volem encoratjar la comunitat
educativa a desobeir qualsevol mesura que acabi amb la immersió
lingüística, que ens privatitzi l’educació o que ens faci a totes més
precàries, també volem animar les estudiants a participar de les
mobilitzacions per una educació catalana i socialment justa arreu dels
Països Catalans. Només amb la solidaritat i la lluita invertirem
l’espiral.
Desobediència o mort.
“Hi ha gent a qui no agrada que es
parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no
agrada que es parle, s’escriga o es pense.” (Ovidi Montllor)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada