Si bé és cert que els principis de l’EEES els podem trobar en la declaració de la Sorbona el1998, un any més tard amb la declaració de Bolonya i les posteriors reunions de Praga (2001),Berlín (2003), Bergen (2004) i properament a Londres, no podem deixar de banda la granimportància que l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i Acord General del Comerç deServeis (AGCS) han tingut en el disseny del procés. La voluntat d’aquest acord és, bàsicamentla de liberalitzar el comerç de serveis, com la sanitat o l’educació, i eliminar totes les barreresque impedeixin aquesta liberalització.
Cal tenir en compte, a més, que els dirigents de l’OMC i dels lobbies empresarials mésimportants han deixat clar en infinites ocasions el seu interès en l’educació, tant pel negoci quegenera de per si, com per la importància de formar treballadors adaptats a les necessitats delmercat. En aquest sentit cal dir que l’educació és un mercat que mou més de 2 bilions dedòlars anualment.
Per posar-vos un exemple, el preàmbul de la LUC (Llei Catalana d’Universitats) afirma que:“[...] les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que espresta en caràcter no empresarial, en previsió a la liberalització d’aquest sector (l’ensenyament)en el marc de negociacions de l’OMC”
ESTRUCTURA DELS ESTUDIS
Un dels canvis més importants serà el de l’estructura de les carreres i els doctorats. Així elsnous estudis es dividiran en dos cicles: els graus i els postgraus.GRAUS: Tal com diu el Reial Decret 55/2005, el govern estableix unes directrius generalscomunes a tots els títols i unes directrius generals pròpies de cada títol. Així, es fixa la mateixaduració per tots els títols i segons la última proposta del MEC s’aposta per un 1+3, és a dir, unprimer any comú en cada branca de coneixement i un grau de tres anys. A més, tal com diu elReial Decret: “Les directriu generals pròpies [...] s’orientaran a l’adquisició d’una qualificacióprofessional amb significació en l’àmbit laboral, [...] que possibiliti l’accés a l’exercici del’activitat professional d’un determinat àmbit.” És a dir, els graus estan orientats a crear carrerescurtes i generalistes que formin en competències professionals deixant de banda la formaciócientífica i humana, així doncs, es volen convertir els centres universitaris en centres deformació professional. D’altra banda, també es canvia el sistema de crèdits i es passa als ECTS(European Credit Transfer System). Aquest nou sistema estableix que cada crèdit equival a 25hores de treball de l’alumne, que inclou tant les hores lectives com les de treball a casa. Això,tenint en compte que cada curs acadèmic tindrà 60 crèdits ECTS, equival a unes 40 hores defeina setmanal, és a dir, com una jornada laboral completa, i per tant, impossibilitarà a moltsestudiants poder compaginar els estudis amb el treball. És cert que a la nova proposta del MECes diu que els plans d’estudis han de tenir en compte la possibilitat de compaginar l’estudi ambla feina, però que això serà tardant el doble d’anys a acabar el grau. D’altra banda, si la càrregalectiva dels estudiants és equivalent a una jornada laboral, creiem que hauríem de gaudir d’unsalari estudiantil per evitar filtres socioeconòmics a la universitat.
No creiem que les beques-préstec que proposa el MEC en que el primer any no es pagarà, elsegon es començarà a pagar amb un interès baix i aquest s’anirà incrementant, serveixin persolucionar res.
Cal destacar també que, seguint la lògica empresarial, s’han intentat eliminar les carreresmenys rendibles i productives pel mercat (com les humanitats, filologies, història de l’art,...), tot ique veient la resposta de la comunitat universitària, el govern va optar per evitar la polèmica icedir la decisió a les universitats i que siguin aquestes les que decideixin si volen impartir grausdeficitaris. Aquest fet demostra una vegada més la veritable intenció de la reforma. Així doncs,ens trobem que les actuals llicenciatures de 5 anys (300 crèdits) queden relegades a uns grausgeneralistes de 4 anys (240 crèdits ECTS) enfocats a crear mà d’obra que acabi la universitatamb un títol menor i per tant accedeixi al mercat laboral en pitjors condicions. En aquestasituació serà quasi imprescindible cursar un postgrau si es vol aconseguir una formacióadequada i una feina en condicions.
POSTGRAUS:
Si com ja hem dit el títol de grau dóna una formació més generalista amb un accés més directe (tot i que en pitjors condicions que la llicenciatura) al mercat laboral, els títols de Postgrau busquen una formació més especialitzada dirigida a treballs que requereixen una major qualificació i capacitació tècnica. Per això, el postgrau es divideix en dues etapes: el màster i el doctorat. La primera, que dura 1 o 2 anys, cerca una formació “de caràcter especialitzat i multidisciplinar, dirigida a una especialització acadèmica o professional”. La segona etapa és la realització d’una tesi doctoral i va encaminada a la “formació avançada en tècniques d’investigació”.
Els problemes que se’ns plantegen són que si bé en principi només caldrà tenir el títol de grauper accedir-hi, és més que probable que no hi hagi places per a tota la gent que acabi els graus(es preveu que només un 30% dels graduats hi accedeixin), així doncs, ja hi ha universitats queestan posant uns requisits d’accés desproporcionats, com el de tenir un nivell d’anglès superioral que demanen a universitats dels EUA. En aquest sentit, el Conseller Huguet ha expressat lavoluntat del govern perquè el nivell d’anglès actuï com a filtre d’accés als postgraus i lesuniversitats que demanin més nivell d’anglès rebran més finançament. Entenem que aquest ésun altre filtre socioeconòmic ja que el nivell que es pot assolir en l’educació pública és moltinferior al que es demana.
A més, pel que fa al finançament dels postgraus, el Secretari d’Estat d’Universitats ha afirmatque “els preus públics dels postgraus seran una mica més elevats que els dels crèdits delsensenyaments de grau”, en concret podran arribar a costar fins a 28 €/crèdit, més del doble queels preus de les actuals llicenciatures. A sobre, afirma que “d’ara endavant, caldrà buscar nousmètodes de finançament”, en concret si ens fixem en el Reial Decret dels estudis de Postgrau,hi diu que la universitat “podrà establir acords de col·laboració amb altres institucions oorganismes públics i privats, així com amb empreses o indústries”.
Sembla clar, doncs, que hi ha el perill que la investigació científica passi a estar guiada perl’empresa privada i per tant, es perdi la imparcialitat, però no només això, ja que altres estudisd’una importància més social que econòmica també es veuran afectats (Un exemple clar eltrobem a la Universitat de Nuremberg, on el postgrau d’història contemporània està patrocinatper Mercedez-Benz i Wolkswagen a canvi de que no s’expliqui que en les seves fàbriques hivan treballar presoners dels camps d’extermini nazi). Així doncs, ens trobarem amb unspostgraus segurament inaccessibles per a molts i amb uns continguts dictats, en part, per lesempreses.
CANVIS DEL SISTEMA DOCENT
Segurament, molts de vosaltres us han dit que l’EEES servirà perquè ja no es facin exàmens,que se’ns avaluï durant els curs acadèmic i on l’assistència serà obligatòria. De fet, en lesproves pilot que s’estan fent és més o menys el que passa.Això, si deixem de banda que no permet compaginar l’estudi amb la feina, ens pot semblar unmodel docent correcte, el problema és que ara s’està aplicant amb els plans docents actuals,però què passarà amb els pròxims plans d’estudis? Si tenim en compte el que cerca el procésde Bolonya s’optarà perquè les noves assignatures serveixin per desenvolupar les habilitats,deixant de banda l'assoliment de coneixements. Quines són aquestes habilitats? Doncs lacapacitat d’aprendre, de resoldre problemes, de manejar informació i de treballar en equip. Aixòdoncs, es trasllada a la universitat la necessitat de les empreses per tenir una mà d’obramanejable, que s’adapti als canvis i amb uns coneixements no gaire alts.Pel que fa al professorat, la seva figura deix de ser la d’una persona amb uns coneixementsprofunds de la matèria que imparteix, a la d’un simple guia que orienta els estudiants a l’horad’adquirir les habilitats. Podríem dir, també, que es transforma amb un professor cronòmetre,que ha de controlar el temps que l’alumnat dedica a la seva assignatura. A més, tenint encompte les ràtios actuals d’alumnes per professor, és dubtós que molts siguin capaços decorregir tots els treballs que tindran.
Cal destacar també, que el nou model docent pretén promoure el “longlivelearning”, és a dirque els treballadors hagin d’anar adquirint nous coneixements al llarg de la seva vida per tal demantenir el seu lloc de treball o trobar-ne de nous en cas que els facin fora, evidentmentpagant-ho tot de la pròpia butxaca. Això busca que hi hagi una gran mobilitat dels treballadorsper tal d’abaratir costos i impulsar el lucratiu mercat de l’ensenyament a distància. Cal suposarque les pressions que les grans empreses d’aquest sector han fet tant a l’OMC com a la UnióEuropea han tingut molt a veure en el desenvolupament del procés de Bolonya .
MOBILITAT
Una altra de les proclames del procés de Bolonya és la d’impulsar la mobilitat d’estudiants iprofessors per tot Europa i per això s’equipararan els títol a nivell europeu, això que semblaevident que és una bona notícia, té alguns punts foscos, ja que si bé és cert que el governestatal ha augmentat molt la dotació de les beques Erasmus, el cert és que encaracontinuen éssent del tot insuficients com per anar a estudiar a països on el nivell de vida ésmolt més elevat. I per tant només podran gaudir d’aquesta mobilitat els que tinguin uns determinatsrecursos econòmics. D’altra banda, l’equiparació de títol a nivell europeu, comporta que el govern central dicti entre el 50 i el 75% dels crèdits de cada grau, així doncs, es redueixen molt els itineraris i la capacitat de les universitats d’impartir l'educació que cregui necessària.En el nostre cas, a més, si ajuntem la major mobilitat d’estudiants i professors amb unes lleisque no defensen el català com a llengua vehicular a les universitats, farà que es redueixin moltles classes que es facin en la nostra llengua.
De fet, tenint en compte l’AGCS, una llei que demanés un requisit de capacitació lingüística enel marc dels Països Catalans podria ser vista com un obstacle innecessari per a la lliurecirculació de serveis i, per tant, sancionable. També cal suposar, que moltes universitats faran els postgraus íntegrament en castellà o anglès (com ja està passant a la UPF) per tal d’atraure estudiants estrangers.Cal remarcar que no és que ens oposem a la mobilitat, sinó que creiem que aquesta no serà igualitària i que no es tindrà en compte el dret dels estudiants catalans a poder rebre lesclasses en la seva llengua.
FINANÇAMENT COMPETENCIAL
Un altre punt important del procés que ja es va introduir amb la LOU és el sistema definançament de les universitats. Tal com indica la LOU, el 2002 es crea l’Agencia Nacional deEvaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) que tot i ser un ens públic, té un paper similaral del responsable de recursos humans d’una empresa. És a dir, l’ANECA és l’encarregadad’avaluar les universitats segons els seus resultats, els projectes d’investigació que tinguin,...Així, s’estableix un rànquing d’universitats i com més punts tinguin, més diners reben.Això farà que les universitats que facin més acords amb empreses privades per tenir projectesd’investigació obtinguin més diners, i a sobre crearà universitats de primera i de segona.Probablement les universitats petites es vegin obligades a especialitzar-se en alguns grausconcrets per poder subsistir, ja que difícilment podran competir amb les més grans.A més, en un informe publicat per a la UNICEF, l’economista nord-americana Sylvia AnnHewlett afirma que la degradació del nivell de coneixement dels alumnes en tots els nivellseducatius, era per culpa de la instauració de models de finançament competitiu dins del món del’ensenyament, la supressió de les mesures de cohesió social i redistribució de la riquesa i perl’excessiva obertura als mercats privats de les estructures educatives.
És per tot això que, malgrat que des dels governs central i autonòmic se’ns ven l’Espai Europeud’Ensenyament Superior com una gran millora del sistema universitari, nosaltres seguimdenunciant que darrera les boniques paraules que fan servir per explicar-nos què és l’EEES hiha un clar intent de liberalització del sistema universitari. Per això, des del SEPC, us animem alluitar pels interessos de tots els universitaris.
Us convidem a participar a la xerrada titulada ”Els orígens del Pla de Bolonya” a càrrec del professor de filosofia antiga i medieval de la Universitat de Barcelona, Miguel Candel el proper 5 de març ales 12:00h a l'aula 304 del Campus Catalunya. El 12 de març a les 12:00h hi haurà una manifestació al Campus Catalunya amb el lema “CONSTRUÏM LA UNIVERSITAT PÚBLICA DEL FUTUR: ATUREM BOLONYA” VINE I LLUITA!
