A les nostres aules, en català!

A les nostres aules, en català!
Contra la sentència, desobediència!

dimarts, 26 d’abril del 2011

Manifest de la manifestació de l'1 de maig de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa


Fa dos anys que ens diuen que s’apropa el final de la crisi, però cada cop el veiem més lluny. Com fan des del primer dia, segueixen parlant de la crisi com si es tractés d’una catàstrofe natural, impossible de preveure i pal·liar, i sense responsables al darrera. La patronal, la classe política institucional, i els sindicats col·laboracionistes (CC.OO i UGT) no han canviat el seu discurs victimista i demagog, i avui hem de reconèixer que la presa de pèl ha arribat a límits insospitables.

Com hem fet des dels primers dies en què va esclatar la bombolla financera i la de l’habitatge, quan parlem de crisi, els col·lectius de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa parlem de la CRISI CAPITALISTA, parlem de beneficis privats salvats a costa del treball i la riquesa pública. Com fem des del principi, recordem que els beneficis, durant les darreres dècades han estat privats, però tan bon punt han arribat les pèrdues no han tingut miraments per socialitzar-les. I avui tenen la barra de parlar de dèficit públic, de la ineficiència del sistema sanitari i educatiu públic, del malbaratament en la despesa social...

Però en canvi no es posa en qüestió per què es van ingressar milers de milions d’euros a la banca, sense nacionalitzar-la. No es qüestiona per què aquests mateixos bancs o caixes avui segueixen incrementant-nos la hipoteca
, es queden amb els nostres habitatges i ni tan sòls així donen els deutes per saldats.

No es qüestiona per què empreses que segueixen obtenint beneficis quantiosos, apliquen reduccions de plantilla o exigeixen que es rebaixi la ind
emnització per acomiadament, i es retallin els drets dels treballadors i treballadores. Com és el cas de Telefònica, que va aconseguir més de 10.000 milions d’euros d beneficis nets durant el 2010, i recentment va anunciar que reduiria el 20% de la seva plantilla.

No es qüestiona per què no hi ha diners per l’escola pública, però s’externalitza el servei i després se li atorga finançament públic, com és el cas de centres concertats. Com tampoc es qüestiona per què es retalla el finançament a la sanitat pública al mateix temps que es donen incentius per qui contracti els serveis de les mútues privades, o s’inventen càrrecs amb honoraris astronòmics...

No es qüestiona per què retallen les ajudes socials, les plantilles i els sous públics i les pensions, i ens incrementen l’edat de jubilació i els anys de cotització, al mateix temps que els càrrecs públics reben elevats salaris i pensions al 100% amb cotitzacions mínimes.

La crisi no ha estat un terratrèmol, ni un tsunami, sinó el resultat d’una gestió irracional dels fons, d’una producció no planificada, que no té en compte les necessitats de la població ni la capacitat de càrrega del medi ambient. La crisi és el resultat d’un funcionament que porta en el seu si el germen de l’autodestrucció, i de tot allò que impregna.

La crisi, a més, ha estat l’escenari ideal per a aplicar tote
s aquelles mesures neoliberals que les grans empreses feia temps que exigien, i que la classe política institucional no s’hauria atrevit a aprovar anys enrere. La crisi ha estat l’excusa perfecte per llençar la consigna “cal apretar-nos el cinturó”, això sí, el cinturó de les classes populars, en cap cas el de la patronal.

Però el pitjor de tot plegat és que l’elit empresarial, els partits institucionals i els sindicats grocs deuen frisar veient què fàcil ha estat despullar-nos dels nostres drets més elementals, per engruixir els seus beneficis o per convertir-los directament en els seus negocis particulars.

Som moltes, però, la majoria de persones que som ca
paces d’adonar-nos de la injustícia, però hi ha alguna cosa que ens manté a les nostres llars. La por de perdre el poc que tenim, la por de patir més repressió, la por d’esforçar-se per no-res, la por que es repeteixin errors passats. Por en definitiva, que curiosament supera la por d’un futur molt proper en el que les coses aniran maldades. Però només sortint al carrer podrem parar-los els peus. Sortint al carrer i mostrant un rebuig unitari i contundent a totes les mesures liberals que ens estan imposant.

És per això que els col·lectius de la Coordinadora pel Repartiment del Treball i la Riquesa apostem per la unitat d’acció per tal d’animar a totes aquestes persones que s’adonen del què està passant, a fer un pas endavant i sortir al carrer. Apostem pel treball unitari que fem diàriament en diferents fronts, però encaminat en la mateixa direcció: els sindicats Co.Bas i la IAC combatent als centres de treball; el SEPC a les aules dels instituts i les Universitats; les assemblees feministes creant con
sciència de classe i gènere; les assemblees de joves i de maulets despertant el jovent dels nostres municipis; endavant, treballant per l’alliberament nacional de classe i gènere; i les CUP, denunciant la falsa democràcia i oferint una alternativa crítica i compromesa amb les classes populars per la gestió dels nostres municipis.
Aquest és el camí que hem de seguir, la unitat de forces al carrer; esdevenir un impuls perquè tots i totes ens adonem que compartim el mateix present pèssim i el mateix futur inquietant. Cal unitat de forces perquè tots i totes ens decidim a treure al carrer les protestes que es queden a casa o a les converses de bar.

Mentre les grans empreses com Telefónica, Banco Santander, l’entitat financera BBVA o la petrolera Repsol, han seguit incrementant els seus beneficis, a nosaltres ens fan fora de la feina o ens rebaixen el salari; ens apugen la hipoteca o ens prenen la casa, i ens apugen els preus dels productes bàsics.

Què esperem per parar-los els peus?

Coordinadora pel Repartiment del Treball i la Riquesa

Tarragona, 18 d’abril de 2011


dijous, 14 d’abril del 2011

Vora quaranta persones assisteixen a la xerrada d'en Sergi Saladié sobre l'energia nuclear


Una quarantena d'estudiants van assistir ahir a la xerrada que oferia en Sergi Saladié sobre energia nuclear al Campus Catalunya, organitzada pel SEPC URV. En Saladié, geògraf, professor de la URV, expert en energia nuclear i portaveu de la CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) va exposar durant 1 hora i mitja i en base dades objectives, arguments en contra l'ús de l'energia nuclear. Un cop acabada la conferència va aclarir tots els dubtes que tenien els assistents.

Durant el transcurs de la xerrada, Saladié va fer referència al darrer accident nuclear de Fukushima, així com també a la problemàtica del cementiri nuclear que volen ubicar a Ascó. Tanmateix el gruix la conferència el va centrar en analitzar l'energia nuclear i en desmuntar mites com el que afirma que la col·locació d'una central nuclear reactiva econòmicament i dinamitza la zona en qüestió (La Ribera D'Ebre és la comarca de Catalunya amb un índex de pobresa més alt, i Ascó perd de mitjana 12 habitants l'any). Saladié va cloure la xerrada insistint en la necessitat d'obrir un debat públic i formatiu al conjunt de la societat sobre l'energia nuclear, per tal de decidir el model energètic que volem.

Seguint amb la línia impulsada amb la xerrada antipatriarcal del 8 de març, el SEPC, va recordar que com a sindicat sociopolític, pretén abastir dos fronts: la lluita per la universitat pública i el trasllat de problemàtiques socials a la facultat.

dissabte, 9 d’abril del 2011

"Volem energia nuclear?" Xerrada amb Sergi Saladié, geògraf i expert en energia nuclear

Arran de l'últim desastre nuclear ocorregut a Fukushima, al Japó, el debat sobre l'energia nuclear ha tornat a sortir a la llum. Però que ha passat realment al Japó? Quines són i quines seran les conseqüències que patirà la població a curt, mig i llarg termini? Quines són les conclusions que n'hem d'extreure d'aquest episodi, tenint en compte que és un camp en la qual la majoria de la població no té formació? Perquè no s'impulsen les energies renovables? Són segures les centrals nuclears de casa nostra? I amb el cementiri nuclear... què passa? Volem energia nuclear?

Tots aquests interrogants seran aclarits per Segie Saladié, geògraf i expert en energia nuclear, professor de la URV, activista antinuclear i portaveu de la CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya), el proper dimecres 13 d'abril a les 12:00 hores, a l'aula 306 del Campus Catalunya de la URV

"Volem energia nuclear?"

Us hi esperem a totes i a tots!

Construir la universitat pública només depèn de tu

dijous, 7 d’abril del 2011

Vist per sentència el judici al Jordi Romeu


El judici penal contra en Jordi Romeu, militant independentista tarragoní, inculpat per part de la Guàrdia Urbana d'agressió i desobediència a l'autoritat ha quedat vist per a sentència. La Guàrdia Urbana de Tarragona, cos policial que ha instruït el cas, ha al·legat lesions de les que no van presentat les proves forenses, i finalment l'ajuntament no s'ha com a acusació particular. El fiscal ha reclamat 1 any i sis mesos de presó per l'acusat i una multa de fins a 1.200€. La defensa ha demanat la lliure absolució.

El dia anterior, dimarts 5 d'abril, unes 200 persones es van concentrar davant de l'Ajuntament de Tarragona per demanar l'aboslució d'en Jordi. Els portaveus de la campanya de suport van exigir la retirada immediata de tots els càrrecs imputats, a la vegada que van denunciar la política de repressió de l'ajuntament de Tarragona i la Guàrdia Urbana, que bsuca amb aquest judici silenciar la lluita per les llibertats socials i nacionals

Ahir dimecres 6 d'abril a les 10 del matí, al Jutjat de lo Penal de Tarragona es va celebrar el judici contra en Jordi, detingut el 18 de juny de 2010 en sortir d'un local d'oci del carrer Rebolledo al negar-se a signar una sanció de 1.000€ interposada pels agents que asseguren que els havia xiulat. Per la seva banda, Romeu també va denunciar als agents que l'havien detingut al·legant abusos, subratlla que va ser llençat a terra i que li van trepitjar el cap amb les botes.

La declaració de l'acusat i els testimonis van remarcar que els agents van detenir en Jordi injustificadament, inventant-se les acusacions i encobrint-se entre ells. Així mateix, van ser constatades diverses imprecisions en l’atestat de la Guàrdia Urbana, així com greus contradiccions durant la vista oral feta als agents. Aquests no van poder aportar cap prova forense de les suposades lesions, així com tampoc va poder corroborar-ho la metge forense que van portar

L’advocat de la defensa va aclarir que les acusacions de la Guàrdia Urbana de Tarragona no tenen cap base i que és tracta d'un judici polític, a la vegada que va demanar la lliure absolució de l'encausat. En acabar el judici, l'advocat defensor es va mostrar optimista per com ha anat i de les possibles resolucions del jutge.

La sentència serà dictada en breu, entre quinze dies i un mes, i notificada a les diferents parts. En Jordi va comptat amb el suport d'una trentena de persones, que des de les 9:30 del matí van mostrar la seva solidaritat a les portes dels Jutjat. Les solidàries van rebre amb una forta ovació l'acusat quan va aparèixer per la porta de l'edifici en finalitzar la vista.

dilluns, 4 d’abril del 2011

JORDI ABSOLUCIÓ!! Dimarts 5 abril a les 19:00, concentració davant l'ajuntament


En Jordi, estudiant i militant d’Endavant (OSAN) és una persona involucrada en els moviments socials i polítics de la ciutat. Ha patit dues detencions i la justificació d’ambdues s’aguanta per un fil, acumulen un munt de mentides per part de la Guàrdia Urbana de Tarragona.


El passat 14 de febrer de 2010 una bona colla de gent, potser un centenar, celebrava la festa de Carnestoltes al centre social l’Espina, situat a la Part Alta. En algun moment va trucar la Guàrdia Urbana a la porta i algun responsable del local els va atendre sense cap tipus de problema. Al cap d’una estona en Jordi i els seus amics van marxar d’aquell local per trobar-se amb una altra gent, i just al sortir la policia havia muntat un fort dispositiu de control. Els policies ràpidament s’acarnissen contra un amic de la colla, un company que no tenia els papers en regla que era just al costat d’en Jordi, aquest, només aixecar els braços bocabadat per presenciar aquest cas de discriminació racial, és llençat al terra i detingut. Tot això davant d’una trentena persones que es feien creus del què passava. Els policies persegueixen, amb les porres a la mà, altres amics que es queixen davant d’aquesta irracional i injusta detenció. En Jordi va passar la nit al calabós i se l’acusa d’atemptat a l’autoritat, per haver aixecat els braços.

El passat 18 de juny, en Jordi, exercia el dret democràtic d’estar de festa i sortia d’un local del carrer Rebolledo. Va passar un cotxe de la mateixa Guàrdia Urbana per davant del local i quan ja era lluny fa marxa enrere, s’atura davant dels joves, en baixen dos agents, i identifiquen en Jordi i tres acompanyants més dient que se’ls ha xiulat. Al veure que hi ha pendent lo del passat 14 de febrer, l’actitud dels policies s’agreuja i posen una multa de 1000 euros a cadascun dels joves. En Jordi no signa la multa. Aquesta actitud irreductible però no-violenta posa molt nerviosos als policies. Li diuen obertament amb les manilles a la mà: “estoy esperando que hagas cualquier cosa para detenerte”. Sense estar detingut l’obliguen a entrar dins d’un cotxe patrulla, en Jordi els diu que és il•legal el que estan fent, i sense cap tipus de resposta, l’agafen de la mà, amb una clau d’arts marcials el llencen al terra, li trepitgen el cap i de nou al calabós acusat d’atemptat a l’autoritat. En aquest segon cas hi havia uns vuit testimonis.


Parlem exclusivament en referència al segon dels casos. Els policies estan disposats a pactar si en Jordi accepta una pena-multa de 10 mesos presó, però com que enJordi no ha fet res de res, no està disposat a passar per culpable, i denuncia la Guàrdia Urbana perquè l’han detingut injustificadament. El passat 21 de juliol hi havia el judici que es suspèn, on els policies incrementen l’acusació dient que hi va haver intent de fuga (mentre tenien el DNI de l’imputat) i en el moment d’intentar fugar-se en Jordi va fer mal al dit a un dels policies. Fins hi tot en Carles Castillo, regidor de Seguretat Ciutadana, fa per aquesta ocasió un comunicat de premsa adulant l’actuació del cos repressiu. El judici s’ajorna pel passat 8 de novembre. El 8 de novembre el judici es torna a suspendre i els policies tornen a carregar, adjunten un document al•legant que el policia suposadament agredit va haver de fer fins a 25 sessions de rehabilitació, això si, sense estar de baixa, sense cap os esquinçat ni trencat. Els metges diuen que és normal que una persona que rondi els 40 anys i que a sobre faci exercicis físics bruscs tingui aquest tipus de lesions que només són apreciables amb radiografia.


Les acusacions d’aquest segon dels casos poden traduir-se en fins a dos anys i mig de presó. Es detecta que la Guàrdia Urbana està actuant conscientment contra el jove. EnJordi en comptes de pactar ha denunciat la policia, en comptes de callar està afrontant la impunitat policial i per això s’inventen una acusació darrere l’altra, on s’és vist que la policia és culpable en un suposat Estat de Dret? L’Ajuntament de Tarragona fa gala de que la Guàrdia Urbana no ha perdut mai cap judici i comprovades les mentides i trampes que utilitzen és ben normal que sigui així.

Aquesta individus amb placa no només violenten els nostres carrers i detenen injustificadament sinó que també que s’inventen acusacions, presenten falsos testimonis i s’encobreixen entre ells. És per això que cal una resposta.


Convidem a tots els ciutadans i ciutadanes a expressar el seu suport cap en Jordi a la concentració que es farà el dia 5 d’abril de 2011, el dia abans del judici, a les 19.00 davant l’Ajuntament de Tarragona. Jordi Absolució! Aturem els abusos de la Guardia Urban
a!