SEPC URV

El SEPC davant de les detencions de tres estudiants de la Universitat de Girona

2011-12-17T03:17:00.000-08:00

Avui al migdia davant la presència del president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas a la Universitat de Girona, en motiu del 20è aniversari d’aquesta, la Plataforma UdG formada per estudiants i professorat ha convocat una concentració conjuntament amb el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. La convocatòria volia mostrar el rebuig vers la política de privatització de serveis públics que duu a terme el govern catalunyès mitjançant les retallades pressupostàries.

Durant la concentració els Mossos d’Esquadra han carregat de forma violenta contra els manifestants, quinze dels quals han estat ferits greument i han hagut de rebre assistència mèdica urgent. D’altra banda, el mateix cos policial ha detingut tres estudiants que haurien romàs tancats a la Comissaria de Vista Alegre de la capital gironina durant unes quantes hores fins que han estat posats en llibertat

Així doncs el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, organització convocant de les protestes d'avui a la UdG, exigim:
La lliure absolució dels tres estudiants, ja que entenem que no hi ha cap motiu que justifiqui la seva detenció. En cap cas han dut a terme una acció que permeti la restricció dels seus drets, perquè quan els estudiants han hagut de fer ús de la força ha estat en legítima defensa en el moment de l'escomesa policial.
La dimissió de la rectora de la UdG, Anna Maria Geli, i del seu equip de govern per permetre l’accés als Mossos d’Esquadra al recinte universitari. Alhora també ho demanem per haver aprovat uns pressupostos que redueixen la massa salarial del PAS i PDI i que augmenten la precarietat laboral a la universitat.
Un comunicat demanant disculpes públiques de les autoritats pertinents per la brutalitat policial duta a terme al centres educatius, ja que és intolerable que davant les legítimes protestes de la comunitat universitària es faci recurs de la violencia més extrema.
Finalment volem fer saber al senyors Artur Mas i la senyora Anna Maria Geli que la seva actitud reaccionària i autoritària davant la comunitat educativa tindrà conseqüències als passadissos i carrers, perquè els estudiants no estem disposats a renunciar als nostres drets pels interessos d’uns pocs adinerats.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Girona, 16 de desembre del 2011

25 de novembre. Dia contra les violències de gènere al Camp i a la universitat

2011-11-23T04:33:00.000-08:00

El 25 de novembre, dia internacional contra les violències de gènere arriba a la URV

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, conjuntament amb l'Assemblea de Joves de la Guspira i l'Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona, Cau de Llunes organitzem un acte el 25 de novembre a les 12:00h al pati Campus Catalunya per tal de conscienciar sobre el diferents tipus de violències de gènere i convocar als diferents actes que es realitzaran la mateixa tarda a Tarragona, Reus i Torredembarra.

Es llegira el manifest unitari de les assemblees feministes del Camp i seguidament es realitzarà una performance al pati del Campus Catalunya.

Manifest en motiu del 25N, dia contra la violència de gènere. A tu també t’afecta!

Parlem de violència de gènere i estem fent referència a aquella violència masclista, sexista, que té el seu origen en la desigualtat sexual. Parlem de violència de gènere i la major part de la societat sent repulsió, indignació, frustració i fins i tot incomprensió. I quan es parla de violència de gènere, la majoria de persones pensa en les darreres morts de dones a mans d’homes, i s’hi sent solidària, comprenent la situació com un problema social.

Avui dia, es comença a entendre que no cal arribar a una pallissa per parlar de violència de gènere. Que el terror psicològic, l’abús o l’assetjament sexual són sense cap dubte formes clares de violència masclista que es donen en major mesura que les agressions físiques que surten als mitjans de comunicació. Veiem, així, que aquesta violència de gènere afecta moltes més dones de les que diuen les estadístiques oficials.

A aquestes alçades cal, però, fer un pas endavant, superant les limitacions pròpies del feminisme institucional. Cal comprendre que aquests casos de violència sexista que es donen en l’àmbit de les relacions de parella, només són la punta d’un gran iceberg, tal i com ja dèiem l’any passat. Són la punta que els mitjans de comunicació visualitzen en les seves cròniques de successos. La part invisible, però, és encara més esfereïdora, ja que ens afecta de manera directa a la majoria de dones. Ens referim a totes les situacions que atempten contra la nostra salut física, psíquica i emocional, i que estan completament normalitzades, o fins i tot justificades.

Quan patim pressió estètica, que condueix a obsessions, a malalties i fins i tot a la mort, a dones cada vegada més joves, però també més grans. Quan fem un esforç etern per a assolir una imatge que s’aproximi a l’estereotip impossible amb el que se’ns bombardeja; ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan sentim por d’anar soles pel carrer pensant que podem ser víctimes d’una agressió sexual. Quan evitem passar a prop de grups d’homes, perquè no volem ser objectes de les seves mirades. Quan directament ens sentim vexades per comentaris grollers sobre el nostre cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan som insultades per la nostra conducta sexual, ja sigui perquè volem mantenir moltes relacions, no seguim un patró heterosexual en les nostres relacions o perquè no ens ve de gust mantenir-ne. Quan algú ens ‘fot mà’, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan cobrem menys que els nostres companys a la feina, quan hem de realitzar dobles jornades perquè a casa ningú més fa les tasques domèstiques, quan ens sembla que no tenim ni un minut per nosaltres. Quan cobrem pensions miserables, quan assistim a una feminització de la pobresa, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Quan l’avortament segueix dins del codi penal, i es continuen posant limitacions a la lliure decisió de les dones, en relació a la seva maternitat. Quan el talibanisme catòlic és capaç d’anar a clíniques per a coaccionar professionals i dones que han triat lliurement sobre el seu propi cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

D’exemples de violències normalitzades, que no són denunciades pels mitjans de comunicació ni anomenades per la classe política institucional, en tenim molts més. Només cal que revisem el nostre dia a dia per a adonar-nos de quan patim abusos contra la nostra seguretat i autoestima, pel fet d’haver nascut dones en una societat que avui segueix sent masclista.

És per això que emplacem a totes les persones a qüestionar-vos el seu paper en la perpetuació de totes aquestes formes de violència que coarten el nostre dia a dia. Emplacem a homes i dones a deixar enrere la visió reduccionista del què és la violència de gènere, que s’ofereix des de les institucions i el feminisme formal. Perquè cada vegada que no responem a una agressió masclista, sigui del tipus que sigui, l’estem perpetuant.

La única solució és la desobediència al patriarcat, aquesta estructura de poder masclista que impera a la nostra societat i que ens sotmet a totes les formes possibles de violència. Per això, el 25 de Novembre ha de ser un dia per recordar totes les víctimes mortals de la violència sexista, però també ha de ser un dia per apoderar-nos i responsabilitzar-nos dels nostres cossos, dels nostres drets i de les nostres accions. La jornada del 25 de novembre ha de servir per construir des d’ara un dia a dia sense sexismes, sense masclismes, tant en situacions quotidianes com en qüestions estructurals econòmiques i socials.

a tu també t’afecta! PLANTEM CARA!

Enllaç a vimeo del vídeo promocional dels actes del 25 de novembre: http://vimeo.com/31814051

Convocatòries per a rebutjar la violència masclista al Camp el divendres 25 de novembre a Tarragona, Reus, Valls i Torredembarra

A les 19h, a la plaça del Pati de Valls, plantada d’una reproducció de la creu que hi ha contra el feminicidi de Ciudad Juárez (Mèxic). A les 19:30h actes culturals, concentracions i xiulades populars… perquè ja hem callat massa!. Ens trobaràs a la plaça de la font de Tarragona amb un concert de folk “ai, carai!” i teatre amb la companyia Tornavis teatre, a la plaça Evarist Fàbregas de Reus amb una performance i al carrer ample de Torredembarra amb conta-contes, teatre i recital de poesia. I, divendres 2 de desembre a les 6 de la tarda al Casal d’Entitats de Montblanc, taller "Saps com ens afecta la violència de gènere", a càrrec de Cau de Llunes.

I al vespre, Festa reivindicativa a Reus: Plantem cara a ala violència de gènere. A les 23:30h, a la Taverna Despertaferro (Martí Napolità 7, Reus), per finalitzar la jornada del Dia Internacional Contra la Violència de Gènere, us convidem a la festa reivindicativa organitzada per Cau de Llunes, l’Hora Violeta i Les Filles de les Fetilleres, amb les actuacions de: DJ Luna, Game Over Selectors i PD Bartu.

Al Camp teixim la xarxa feminista!

Organitza: Cau de llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona), l’Hora Violeta (Assemblea Feminista de Reus) i Les Filles de les Fetilleres (Assemblea Feminista de Torredembarra), Casal Popular la Turba de Valls i CUP de Montblanc.

Unes 700 persones es manifesten a Tarragona per un ensenyament públic i de qualitat

2011-11-21T02:26:00.000-08:00

Al voltant de 700 persones es van manifestar el passat dijous 17 de novembre pels carrers de Tarragona rere un pancarta on s'hi podia llegir: “Per un ensenyament públic i de qualitat, combatem el capitalisme”. La manifestació va ser convocada per la Plataforma en Defensa de la Universitat Pública del Camp (on el SEPC hi participa activament), i va ser recolzada per la Plataforma en Defensa dels Drets Públics de Tarragona, l'Assemblea del 15-M, el Consell d'Estudiants de la URV o les CUP de Reus i Tarragona. La marxa va acabar al Campus Catalunya de la URV on després d'uns parlaments es van assentar les bases per una futura assemblea d'estudiants de la Universitat Rovira i Virgili.

El seguiment va ser notable al Campus Catalunya i Facultat de Geografia i Turisme de Vila-seca, mentre que al Campus Sescelades va ser desigual: el seguiment va ser escàs a les enginyeries mentre que a la facultat d'Educació i Psicologia l'activitat es va aturar totalment. La jornada va començar ben d'hora al Campus Catalunya de la URV a les 8 del matí, on la vaga va aturar el ritme normal de les classes. Una trentena de piquets informatius van recordar a les estudiants la jornada de lluita alhora que els convocavena la manifestació. A les 10 del matí, un grup d'estudiants van començar una cercavila pels passadissos de les facultats de Lletres i Jurídiques, en la qual van entrar a les classes informant dels motius de la jornada de vaga i animant-los que es sumessin a la mobilització.

A les 12 hores uns 700 estudiants de secundària i universitaris van començar la manifestació en defensa d'un ensenyament públic i de qualitat. Al llarg del recorregut diversos estudiants van enganxar paperògrafs denunciant a les entitats bancàries, amb frases com: “Assenyalem els culpables de la crisi”, o “Prou ajuts a bancs i caixes”. La marxa es va aturar a la delegació d'ensenyament de Tarragona, on després de la lectura del manifest un grup d'estudiants va llançar ous de pintura contra la façana. L'acció va ser ben rebuda pels manifestants, que espontàniament van començar a aplaudir.

En arribar al Campus Catalunya, les 700 persones van seure al pati formant un rotllana. Seguidament van començar els parlaments: del catedràtic Josep Sánchez Cervelló, d'en Jordi Cartanyà professor d'un institut de secundària, d'un membre de la Plataforma “Afectats per la Hipoteca” i un treballadora de la sanitat que van explicar al conjunt d'estudiants com afecta la crisi als seus àmbits. En acabar els parlaments, els estudiants presents van començar a debatre sobre les problemàtiques de la facultat i així poder gestar la creació d'una assemblea d'estudiants a la Univerrsitat Rovira i Virgili. Durant aquesta setmana es celebrarà la primera assemblea d'estudiants a la URV.

Manifest nacional del SEPC

2011-11-10T09:45:00.000-08:00

Alerta de privatització. Guanyem la universitat de tots i totes!

#ningú a les aules #ningú a casa #prenem els carrers

En l'actual context de desenvolupament del capitalisme, s'està produint globalment una tendència al soterrament de l'estat del benestar keynesià i a mercantilitzar el sector públic sobre el quals se sustentava: la sanitat, l'ensenyament...

En el marc d'aquesta tendència la Unió Europea considera que l'educació és únicament un mitjà per aconseguir beneficis empresarials. En aquest sentit l'Estat espanyol es desentén del deure d'oferir un ensenyament de qualitat, tot començant a desplegar l'Estratègia Universitat 2015 (EU2015): un ful de ruta que cerca posar les universitats al servei del teixit empresarial. Això es materialitza en la transferència de les funcions de direcció a les Juntes de Govern (actuals Consells Socials) que estan composades per representants del capital privat; i àdhuc en la imposició d'un sistema de finançament competitiu vinculat a l'assoliment d'un procés de privatització del coneixement en el marc de les convocatòries de Campus d'Excel·lència Internacional. A més a més, per assegurar l'èxit d'aquest procés, l'EU2015 planteja una reorganització més antidemocràtica i vertical de les universitats, que seran sotmeses a procediments d'avaluació externa sota criteris de rendibilitat mercantil per part d'agències com l'ANECA on el sector privat hi té una influència notable.

Mentrestant les administracions espanyoles empren l'estratègia d'aplicar retallades en tots els serveis públics, on l'educació és dels més perjudicats, ja que suposa un deteriorament de la qualitat per la reducció en professorat i personal d'administració i serveis (conserges, administratius, personal de neteja). Tot plegat ocasiona situacions de massificació de les aules (o dels barracons) i la supressió d'oferta acadèmica, tal com han fet a les Illes Balears i el País Valencià on les retallades serveixen d'excusa per reduir l'ensenyament en català als centres de primària i secundària. Però els greuges no s'acaben ací: una vegada els estudiants eixim a buscar treball, ens trobem ara més que mai, que es menystenen els nostres coneixements i que ni obtenim el que ens mereixem pels anys d'estudi, sinó que la majoria hem d'afrontar una precarietat laboral crònica o senzillament un atur que ens impedeix l'emancipació.

Davant aquesta situació, els estudiants d'instituts de secundària i d'universitats, els professors i investigadors universitaris i els treballadors d'administració i serveis ens hem coordinat de cara a la data del Dia Europeu de l'Estudiant, el proper 17 de novembre, per encetar una jornada vaga amb manifestacions a les principals ciutats catalanes. Un nou període de mobilització, aquesta vegada amb la voluntat d'aturar l'avanç d'EU2015 i de posar les bases per a construir un nou sistema educatiu que considere l'educació com un procés de formació integral de les persones en el qual és cabdal el pensament crític, i que cal dotar dels recursos, el personal i les instal·lacions necessàries per a garantir la seua qualitat i una major socialització del coneixement.

Per aquest motiu, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans convoca a tots els estudiants a manifestar-se i aturar les classes el dia 17 de novembre.

Països Catalans, novembre de 2011

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

EL 17N, Vaga General d'Estudiants, manifestació i assemblea d'estudiants

2011-11-05T05:21:00.000-07:00

Diversos col·lectius del Camp, entre ells el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, s'han unit en la Plataforma en Denfensa de la Universitat Pública del Camp per portar la vaga general d'estudiants a la Universitat Rovira i Virgili i als instituts.

La classe estudiantil està cridada a participar en la manifestació convocada a les 12h a la Plaça Imperial Tàrraco, i en l'assemblea d'estudiants que es realitzarà en acabar al Campus Catalunya.

Està en joc una universitat per i de totes, està un joc una universitat al servei de la societat, està en joc la recerca, la docència i la formació d’aquest país. I en aquest joc, al que juguen els interessos privats, només hi ha una resposta possible: la mobilització cada cop més amplia, cada cop més extensa, cada cop més intensa. Es per aquests motius que convoquem a la Vaga General de tota la comunitat universitària. Una vaga que serà pròleg, no epíleg.

MANIFEST DE LA PLATAFORMA UNITÀRIA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA (PUDUP)

L’educació pública és un dret i una necessitat social, no un privilegi. Com a treballadors i estudiants que ara mateix estem vivint la transformació política i econòmica de la Universitat Pública, ens sentim amb la responsabilitat social de transmetre a la ciutadania la nostra preocupació. S’està executant una transformació estructural de la Universitat que posa en suspens el dret a l’educació pública de les properes generacions. Som plenament conscients que el que estem vivint és una transformació que afecta tot el Sector Públic i, en general, model de societat que volem. Som plenament conscients que la reforma afecta tota l’Educació Pública, tant a la Universitat com a l’Educació Primària i Secundària. És la nostra responsabilitat defensar la Universitat Pública de la qual formem part i posar en coneixement de tothom que les reformes afecten no sols els que ara som a la Universitat sinó els que hi vindran i els que hi voldrien venir, en el futur. Cal garantir que les properes generacions tinguin al menys els mateixos drets d’accedir a una formació pública i de qualitat. Per tot això exposem:

El canvi de model universitari limita la possibilitat d’accedir als estudis universitaris. En una societat del coneixement on la formació no només és requisit indispensable per poder accedir al mercat laboral sinó també per al desenvolupament d’una ciutadania crítica, les polítiques universitàries que s’estan aplicant tendeixen a convertir en un privilegi l’accés a aquesta formació. És incongruent, i un greuge irresponsable cap a les properes generacions, dificultar l’accés a la Universitat quan, en una conjuntura de crisi econòmica com la que patim, la formació s’ha assenyalat com un element fonamental per superar-la i, alhora, pot ser també una via de transformació de les condicions que han abocat a aquesta crisi.
La conjuntura econòmica, en la que s’exigeixen retallades en el sector públic, s’està fent servir per reduir el finançament públic de la Universitat i augmentar el cost dels ensenyaments per les i els estudiants i les seves famílies.
Les retallades estan precaritzant les condicions de treball tant del personal docent i investigador com del d’administració i serveis quan no, directament, provocant el seu acomiadament. Un contracte fix i indefinit és un dret de tot treballador dins i fora de l’àmbit públic, i no pas un privilegi.
Les conseqüències d’aquesta precarització repercuteixen directament en la qualitat dels serveis. No es pot aspirar a la qualitat i l’excel·lència amb polítiques de precarització laboral i una reducció del nombre de professors i de personal d’administració i serveis.
Aquestes retallades comporten la pèrdua de molts llocs de treball, no sols dins la Universitat a tots els nivells, sinó també a les empreses que hi donen servei i els proveïdors.
Denunciem la manca de transparència en la gestió. Les progressives reformes universitàries han impulsat un model de governança de la Universitat que hibrida un model empresarial amb el model de gestió pública. Aquesta hibridació s’ha traduït en una manca de transparència en la gestió que no es conseqüent amb una institució de caràcter públic.
Denunciem també les pressions orientades a la progressiva pèrdua de control democràtic de les universitats públiques i del conjunt del sistema universitari. Pressions que pretenen minimitzar la participació de la comunitat universitària a favor d’un sistema jeràrquic dominat per representants del poder empresarial.
Davant d’un procés d’internacionalització de les universitats destinat a captar “clients” d’arreu del món, recordem que la societat catalana té dret a un ús ple de la llengua pròpia del país, incloent la seva utilització a tots els nivells de l’ensenyament superior.

Cal repensar la Universitat Pública, totes i tots volem una Universitat millor. No es tracta de aferrar-nos a un model anterior com tampoc d’acceptar acríticament les reformes que s’imposen amb criteris de benefici monetari. L’educació no és un negoci, és un dret. Per tal de reconstruir la Universitat Pública exigim que no se’ns imposin les reformes sinó que aquestes siguin fruit de decisions conjuntes que neixin de la pròpia comunitat universitària i de la societat, i que tinguin present l’interès col·lectiu de la ciutadania i la funció de la universitat com a servei d’interès públic.

El 17 de novembre vaga general d’universitats. Ningú a les aules, ningú als despatxos, ningú a casa. Heu retallat massa, ara tindreu la resposta.

Vídeo convocant a la vaga general d'estudiants

2011-11-02T08:20:00.000-07:00

La URV i els instituts de secundària tenen previst sumar-se a la vaga convocada a totes les universitats públiques catalanes. Així doncs, remarcant la importància de la mobilització i la urgència d'organitzar-nos per fer front a les retallades, diversos col·lectius, entre ells el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, s'han posat a treballar per fer possible també la protesta contra les retallades en ensenyament.

Defensem l'ensenyament públic, combatent el capitalisme!

El 17N, VAGA GENERAL D'ESTUDIANTS!

Retallades en educació i sanitat, expoli del diner públic per part de les banques privades, privatització i mercantilització de l'ensenyament, augment de taxes, 50% d'atur juvenil...

ENS SOBREN ELS MOTIUS!

VAGA general d'estudiants- 17 de novembre

2011-10-27T03:33:00.000-07:00

En aquests últims anys, i especialment durant aquests últims mesos, hem anat veient com l'estat del “benestar” s'ha anat descomponent per deixar a la vista el capitalisme en estat pur. La seva crisi, provocada per l'especulació, l'avarícia i en definitiva per la naturalesa del mercat lliure, l'hem pagada el poble amb atur (el juvenil arriba a un 50%), pobresa, i retallades en educació i sanitat. I per afegir-hi més llenya al foc, els bancs que durant anys i anys han acumulat beneficis descomunals, han rebut una ingent quantitat de diners de les arques estatals per tal de poder continuar amb les seves activitats mafioses a les Illes Caiman. Els que es queden les cases que no podem pagar són els qui reben els nostres impostos. Genial, no? Se'ns pixen a sobre i diuen que plou!

Dos dels nostres pilars bàsics com són l'educació i la sanitat pública estant sent desmantellats amb l'excusa que no hi ha diners i que és un càstig que hem d'assumir perquè en un passat immediat “les coses no es van fer bé”. Cal remarcar que amb el què es va donar als bancs, les retallades en educació i sanitat no haurien estat necessàries. Volem decidir en què es gasten els nostres impostos, i és més, si les “coses no s'han fet bé”, exigim responsabilitats als qui ho han provocat. En l'àmbit de l'educació ja fa temps que estem suportant i perdent l'envestida de la privatització i la mercantiització. LOU, LOGSE, Bolonya, LEC, Estratègia 2015... diferents fills d'un mateix pare, l'entrada del capital a les universitats. Augment de taxes, impossibilitat de compaginar estudis i feina, introducció del criteri de competitivitat en l'educació pública (el que provoca la consolidació d'universitats i centres educatius de “primera”, de “segona” i de “tercera”) i en definitiva subordinació de l'ensenyament als interessos empresarials. No som educats per tenir una consciència crítica, sinó per treballar i per obeir. Ja qui en diu que serem imbècils superespecialitzats...

La convocatòria de vaga general s'ha de comprendre com l'inici d'un cicle de mobilitzacions per la consecució d'un model d'universitat veritablement pública. Una primera etapa que pren els reptes de posar fre a les retallades pressupostàries que minven la qualitat acadèmica i precaritzen les condicions d'estudi i feina, però també de bloquejar les pretensions del teixit empresarial d'apoderar-se de la governança universitària.

El 17 de novembre tota la comunitat educativa està cridada a fer vaga. Serà una jornada de lluita en defensa de l'educació pública i per extensió en defensa dels serveis públics i en general per dignitat i responsabilitat històrica. La responsabilitat de construir el nostre futur i la valentia de dir: no! Nosaltres no som d'eixe món!

El 17 de novembre pren la universitat, recuperem la dignitat!

En defensa de l'ensenyament i els serveis públics, combatem el capitalisme!

El SEPC portarà la vaga general d'universitats convocada pel 17-N arreu dels Països Catalans

2011-10-25T04:00:00.000-07:00

El passat 8 d'octubre la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) convocà una Assemblea General d'Universitats catalanes on s'abordà un debat al voltant d'una estratègia unitària de mobilitzacions. Els acords principals es situaren en la necessitat de generar un discurs que faciliti l'activació popular i la realització d'accions i mobilitzacions que escenifiquin la defensa de la universitat catalana com un servei d'interès públic. La iniciativa més aclamada fou la convocatòria pel proper 17 de novembre d'una vaga general a les universitats catalanes.

Durant aquests dies s'està desenvolupant una campanya de divulgació i sensibilització dels motius de la convocatòria per part de les diferents plataformes unitàries a cada campus. Tanmateix resulta capital la ratificació que en facin les Assemblees Generals d'Estudiants, PDI i PAS de totes les universitats.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització present a totes les universitats catalanes volem manifestar les següents consideracions:

La convocatòria de vaga general s'ha de comprendre com l'inici d'un cicle de mobilitzacions per la consecució d'un model d'universitat vertitablement pública. Una primera etapa que pren els reptes de posar fre a les retallades pressupostàries que minven la qualitat acadèmica i precaritzen les condicions d'estudi i feina, però també de bloquejar les pretensions del teixit empresarial d'apoderar-se de la governança universitària.
L'èxit de la mobilització rau en la materialització d'un conflicte obert entre la comunitat universitària i les autoritats acadèmiques i governamentals. És necessari doncs adoptar marcs d'interpretació propis i realitzar pràctiques d'acció col·lectiva combatives que possibilitin un escenari de ruptura amb l'actual sistema.
La participació multitudinària de la comunitat universitària és cardinal a l'hora de decantar la correlació de forces, però també s'ha de comptar amb les futures generacions d'estudiants universitaris, és a dir, els nois i noies que ara mateix estan cursant estudis de secundària o cicles formatius.

Així doncs el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans anuncia l'adhesió a la convocatòria de vaga general d'estudiants llençada per la PUDUP. Tanmateix aquesta es farà extensiva a tot l'àmbit nacional dels Països Catalans amb la voluntat d'abastar totes les universitats, instituts de secundària i de cicles formatius. Ens comprometem a impulsar accions i mobilitzacions en el marc dels diferents espais unitaris de referència de cada centre d'estudis, tal com hem anat fent fins ara. En els propers dies facilitarem més informació sobre les convocatòries i documentació sobre la postura del SEPC en els temes d'actualitat universitària.

Finalment fem una crida a tots els estudiants dels Països Catalans a participar de la vaga general d'estudiants del proper 17 de novembre, així com a organitzar-se al seu centre d'estudis en espais democràtics i participatius.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Països Catalans, 25 d'octubre de 2011

Per fer front a les retallades cal combatre el capitalisme

2011-10-13T07:15:00.000-07:00

És imprescindible organitzar-nos per lluitar. No serveix de res manifestar-nos, com promouen CCOO i UGT, per eixugar-nos les llàgrimes i repetir-nos lo malament que estem però sense intervenir en la realitat i, al cap i a la fi, contribuir a la tan nociva desmobilització popular. És evident que les moltes subvencions que reben CCOO i UGT han servit per sostenir el que anomenen “la pau social” de la que els banquers en surten guanyant i nosaltres perdent.

L’invasor Estat Espanyol regala 15.000 milions d’euros del nostre treball a bancs i caixes en comptes de tornar-los a la població quan més els necessita. La Unió Europea diu a l’Estat Espanyol el què ha de fer: que els embolcalls polítics, guardians del capitalisme, redueixin la despesa pública. Mantenir el sistema econòmic actual (garantir els privilegis d’uns pocs) exigeix robar-nos la sanitat, l’ensenyament, la feina,... als qui precisament amb el nostre treball hem creat tota la riquesa.

L’Esperit Sant no farà res per nosaltres. Cal organitzar-nos: fes-ho a la teva feina (lluny de les urpes de CCOO i UGT), al teu barri, fes-ho en assemblees de joves, fes-ho en assemblees feministes, en organitzacions revolucionàries, en organitzacions comunistes i independentistes. Si volem fer front a les retallades, l’única solució és combatre el sistema capitalista.

Sortim al carrer a plantar cara!

Dissabte 15-OCTUBRE 18h

Plaça Imperial (TARRAGONA)

Participa, organitza’t i lluita!

Paisos catalans, independència i socialisme!

BARRAQUES TARRAGONA 2011

2011-09-13T06:16:00.000-07:00

Arriben les Festes de Santa Tecla i, amb elles, les Barraques populars.
Des de el SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans) hem preparat una sèrie de punxadiscs del Camp per a poder gaudir d'aquesta festa:

FESTA DJ'S A LA BARRACA DEL SEPC

Divendres:
-DJ OGT (AgroRumba i olé!)
Les influencies van desde la millor rumba catalana amb totes les seves fusions amb ska, flamenc, reggae, llatina, punk y ara amb les noves generacions de rumba amb bases electròniques o funky, fins lo millor del mestissatge i tota classe de ritmes que crearan una atmòsfera que farà disfrutar a la gent a lo gran! Tot això i més està batejat com AGRORUMBA Y OLÉ! La rumba del camp, la rumba del carrer!!
+info:
http://www.myspace.com/ogtdj
http://www.twitter.com/djogt

Dissabte:
-AJR Selectors (Ska, Rock combatiu, Reggae, Punk, Dub, Raggajungle, Drum'n'bass)
Les influències més combatives, vingudes de la capital del Baix Camp, us faran passar una molt bona estona on la música i la reivindicació aniran de la mà d'aquest duet compromès i militant.

Diumenge:
-SEPC-URV Sound (Ska-reagge clàssic, rock i freak music)
Confluència de DJ's formada per diverses militants de la nostra assemblea que unim forces per a que la darrera nit de barraques Tarragona sigui una nit memorable!

A més a més, a l'escenari principal actuaran EINA, Brams, Extracto de Lúpulo, Xeic!, i molts més!

BONES FESTES A TOTES I TOTS

FESTA SI, LLUITA TAMBÉ!

Per la diada surt al carrer!

2011-09-09T06:46:00.000-07:00

Manifestació unitària del Camp, a les 19:30 al Mercat Central de Reus

Pels drets socials i nacionals. Independència, socialisme, Països Catalans.

Un any més, l'Esquerra Independentista sortim al carrer per l'Onze de Setembre. En part per commemorar una derrota que suposà la consolidació de la dominació borbònica sobre la nostra terra. Però sobretot, per reivindicar una lluita de més de 350 anys, una lluita més viva que mai, per la llibertat dels Països Catalans.

Els estats espanyol i francès continuen negant el dret del nostre poble a decidir el nostre futur en llibertat: el dret a decidir com organitzem l'economia al servei dels interessos de la majoria i no d'una minoria poderosa; el dret a prioritzar drets que haurien de ser universals com el de l'accés a la sanitat, a l'educació, a l'habitatge i al treball; el dret de qualsevol persona, vingui d'on vingui, sigui com sigui, a viure lliurement i amb igualtat de condicions a qualsevol altre; el dret a viure en la nostra llengua al conjunt dels Països Catalans; el dret a construir una societat de persones crítiques i lliures, que desenvolupin relacions lliures lluny del patró patriarcal; el dret a relacionar-nos lliurement i solidària amb la resta de pobles del món; el nostre dret, en definitiva, a construir un futur sense ingerències ni imposicions de cap mena, en una terra sense explotats ni explotadors.

Avui, la dictadura dels mercats, la dictadura del capitalisme, és el principal obstacle que impedeix que puguem decidir el nostre futur en llibertat. És la lògica absurda i criminal d'aquest sistema econòmic la que provoca crisis com la que estem patint. La que fa que els dirigents europeus, espanyols, francesos i catalans estiguin impulsant mesures que afavoreixen els poderosos, i que van clarament en contra de la gran majoria, d'aquells i aquelles que hem de guanyar-nos la vida treballant o de qui ni tan sols té accés al treball.

No és cert que no hi ha cap alternativa. És fals que l'única sortida a la crisi sigui retallar drets socials, guanyats per la classe treballadora i les classes populars amb anys de lluita. És mentida que el deute que les administracions públiques tenen només es pugui eixugar retallant amb despesa social mentre redueixen els ingressos provinents de les aportacions dels més poderosos.

Tot aquest discurs en realitat vol amagar que s'està regalant diners, poder i possibilitats de negoci a bancs i a grans multinacionals. La factura l'hem de pagar les classes populars.

L'esquerra independentista creiem que hi ha una altra sortida a la crisi. La que passa per posar els drets de la majoria per sobre dels interessos mesquins d'uns pocs. Defensem que la independència dels Països Catalans, i la seva transformació socialista són una possibilitat real. Però només un poble organitzat pot assolir els objectius pels quals lluita o als quals aspira.

Ho hem demostrat i ho seguirem demostrant amb la nostra pràctica. Ho hem demostrat sent al carrer en totes les lluites dels darrers anys, en defensa dels interessos populars, contra les retallades de tot tipus, socials i nacionals, que han castigat les classes populars dels Països Catalans. Participant en les vagues generals que contra la reforma laboral i contra la retallada de les pensions han tingut lloc durant el darrer curs polític. Defensant el nostre teixit productiu, la nostra indústria i la nostra agricultura en contra dels tancaments d'empreses i de la política agrària comunitària. Lluitant contra els desnonaments (i en molts casos aturant-los) que castiguen els més perjudicats de l'especulació immobiliària i bancària. Defensant la sanitat pública contra els que volen tancar hospitals públics i CAPs per tal d'afavorir la privatització del sector. Defensant la unitat de la llengua i dels Països Catalans contra el tancament de mitjans de comunicació al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses. Oposant-nos a la destrucció del territori producte d'un model econòmic i energètic especulatiu i depredador, que no dubta en insistir amb l'energia nuclear a la nostra terra, quan aquest any hem tingut més proves que mai que és sinònim de mort i de destrucció. Enfrontant-nos als racistes i als feixistes allà on aquests avancen amb el seu discurs d'odi i de divisió, tan funcional als interessos dels poderosos. Combatent la repressió de l'estat allà on s'ha produït, oposant-hi la solidaritat del nostre poble als lluitadors d'aquí i d'arreu. Avançant en la configuració d'una alternativa de lluita unitària per al jovent del nostre poble gràcies al procés de confluència entre la CAJEI i els Maulets. I ho hem demostrat també, presentant alternatives reals i concretes a cada vegada més pobles on, a través de la CUP, la veu de la unitat popular i de l'Esquerra Independentista té cada vegada més suport.

Ara és l'hora de continuar avançant, organitzant-nos, sortint al carrer, plantant cara i construint alternatives. Avançant en el treball unitari de l'esquerra independentista i la configuració de la Unitat Popular arreu dels Països Catalans. Aquest és el nostre compromís, i et convidem a tu també a assumir-lo.

Pels drets socials i nacionals. Independència, socialisme, Països Catalans.

CUP - Endavant (OSAN) - MDT - CAJEI - Maulets - COS - SEPC - Alerta Solidària

Actes arreu del Camp

Divendres 9 de setembre a 2/4 de 9 del vespre des del Casal Despertaferro (C. Martí Napolità, 7) de Reus

Marxa de Torxes per la Independència / La marxa finalitzarà a la plaça Baluard on hi haurà un sopar popular (6€,inscripcions a la Taverna Despertaferro) i posteriorment concert de Deskarats i Les Absentes.
Ho organitza: Col·lectius de l'Esquerra Independentista de Reus (AJR, Casal Despertaferro, CUP, Maulets)

Divendres 9 de setembre a les 23.30 al bar de la piscina de Marçà

Festa de fi d'estiu amb l'actuació de PD dr.Estraperlo i PD Skd.
Ho organitza: Col·lectiu Independentista del Priorat

Dissabte 10 de setembre a les 7 del vespre a Torredembarra

Celebració de la Vetlla de la Diada Nacional del Principat de Catalunya amb la presentació de la campanya "Som Països Catalans" i la tradicional Marxa de Torxes per la Independència/
19:00h | Xerrada: "Aportació de Joan Fuster a la construcció nacional" , al Casal Municipal (c/Capella nº6). A càrrec de Xavier Ferré Trill, Professor de la URV i Doctor en Història i Sociologia.
21:00h | Tradicional Marxa de Torxes per la Independència. (Des de la pl. Mª Joaquim Boronat al costat del Casal fins a la pl. de la Font.).
21:30h | a Ca l'Astut, degustació de productes dels Països Catalans i concert acústic amb mostra de cantautors amb cançons dels Països Catalans. En acabar, a Ca l'Astut, sessió especial de música en català a càrrec de DJ Karkinyoli.

Ho organitza: Gaianada - Col·lectiu Independentista del Baix Gaià i Assemblea de Joves Independentista de Torredembarra

Diumenge 11 de setembre a les 10 del matí a la plaça de les Cols de Tarragona

Diada de l'11 de Setembre a Tarragona / Durant tot el matí, mostres de cultura popular, jocs per la canalla, tallers i murals participatius...
10:00h | Benvinguda i esmorzar popular Coques Dolces I Salades
11.00h | Cercavila i Mostres de Cultura Popular
12.15h | Parlaments
12.35h | Aixecament de Pilars i Cant Coral
12.45h | Actuacions Musicals
14.00h | Dinar Popular

Ho organitza: Coordinadora 11 de Setembre de Tarragona

Dissabte 11 de setembre a les 12 del matí a l'estàtua del Carrasclet a Capçanes

Actuació de grallers de la comarca, lectura de manifest i ofrena floral al Carrasclet.
Ho organitza: Col·lectiu Independentista del Priorat

Diumenge 11 de setembre a les 3 de la tarda davant el nou Casal Despertaferro (C. Martí Napolità) de Reus

Dinar popular de l'11 de Setembre / Dinar popular al nou Casal Despertaferro.
Venda de tiquets a 10€ a la Taberna Despertaferro! (Places limitades)
Ho organitza: Casal Despertaferro

MANIFESTACIÓ 12 DE MAIG, CONTRA LES RETALLADES SOCIALS

2011-05-10T00:57:00.000-07:00

Manifest de la manifestació de l'1 de maig de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa

2011-04-26T09:04:00.000-07:00

Fa dos anys que ens diuen que s’apropa el final de la crisi, però cada cop el veiem més lluny. Com fan des del primer dia, segueixen parlant de la crisi com si es tractés d’una catàstrofe natural, impossible de preveure i pal·liar, i sense responsables al darrera. La patronal, la classe política institucional, i els sindicats col·laboracionistes (CC.OO i UGT) no han canviat el seu discurs victimista i demagog, i avui hem de reconèixer que la presa de pèl ha arribat a límits insospitables.

Com hem fet des dels primers dies en què va esclatar la bombolla financera i la de l’habitatge, quan parlem de crisi, els col·lectius de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa parlem de la CRISI CAPITALISTA, parlem de beneficis privats salvats a costa del treball i la riquesa pública. Com fem des del principi, recordem que els beneficis, durant les darreres dècades han estat privats, però tan bon punt han arribat les pèrdues no han tingut miraments per socialitzar-les. I avui tenen la barra de parlar de dèficit públic, de la ineficiència del sistema sanitari i educatiu públic, del malbaratament en la despesa social...

Però en canvi no es posa en qüestió per què es van ingressar milers de milions d’euros a la banca, sense nacionalitzar-la. No es qüestiona per què aquests mateixos bancs o caixes avui segueixen incrementant-nos la hipoteca, es queden amb els nostres habitatges i ni tan sòls així donen els deutes per saldats.

No es qüestiona per què empreses que segueixen obtenint beneficis quantiosos, apliquen reduccions de plantilla o exigeixen que es rebaixi la indemnització per acomiadament, i es retallin els drets dels treballadors i treballadores. Com és el cas de Telefònica, que va aconseguir més de 10.000 milions d’euros d beneficis nets durant el 2010, i recentment va anunciar que reduiria el 20% de la seva plantilla.

No es qüestiona per què no hi ha diners per l’escola pública, però s’externalitza el servei i després se li atorga finançament públic, com és el cas de centres concertats. Com tampoc es qüestiona per què es retalla el finançament a la sanitat pública al mateix temps que es donen incentius per qui contracti els serveis de les mútues privades, o s’inventen càrrecs amb honoraris astronòmics...

No es qüestiona per què retallen les ajudes socials, les plantilles i els sous públics i les pensions, i ens incrementen l’edat de jubilació i els anys de cotització, al mateix temps que els càrrecs públics reben elevats salaris i pensions al 100% amb cotitzacions mínimes.

La crisi no ha estat un terratrèmol, ni un tsunami, sinó el resultat d’una gestió irracional dels fons, d’una producció no planificada, que no té en compte les necessitats de la població ni la capacitat de càrrega del medi ambient. La crisi és el resultat d’un funcionament que porta en el seu si el germen de l’autodestrucció, i de tot allò que impregna.

La crisi, a més, ha estat l’escenari ideal per a aplicar totes aquelles mesures neoliberals que les grans empreses feia temps que exigien, i que la classe política institucional no s’hauria atrevit a aprovar anys enrere. La crisi ha estat l’excusa perfecte per llençar la consigna “cal apretar-nos el cinturó”, això sí, el cinturó de les classes populars, en cap cas el de la patronal.

Però el pitjor de tot plegat és que l’elit empresarial, els partits institucionals i els sindicats grocs deuen frisar veient què fàcil ha estat despullar-nos dels nostres drets més elementals, per engruixir els seus beneficis o per convertir-los directament en els seus negocis particulars.

Som moltes, però, la majoria de persones que som capaces d’adonar-nos de la injustícia, però hi ha alguna cosa que ens manté a les nostres llars. La por de perdre el poc que tenim, la por de patir més repressió, la por d’esforçar-se per no-res, la por que es repeteixin errors passats. Por en definitiva, que curiosament supera la por d’un futur molt proper en el que les coses aniran maldades. Però només sortint al carrer podrem parar-los els peus. Sortint al carrer i mostrant un rebuig unitari i contundent a totes les mesures liberals que ens estan imposant.

És per això que els col·lectius de la Coordinadora pel Repartiment del Treball i la Riquesa apostem per la unitat d’acció per tal d’animar a totes aquestes persones que s’adonen del què està passant, a fer un pas endavant i sortir al carrer. Apostem pel treball unitari que fem diàriament en diferents fronts, però encaminat en la mateixa direcció: els sindicats Co.Bas i la IAC combatent als centres de treball; el SEPC a les aules dels instituts i les Universitats; les assemblees feministes creant consciència de classe i gènere; les assemblees de joves i de maulets despertant el jovent dels nostres municipis; endavant, treballant per l’alliberament nacional de classe i gènere; i les CUP, denunciant la falsa democràcia i oferint una alternativa crítica i compromesa amb les classes populars per la gestió dels nostres municipis.

Aquest és el camí que hem de seguir, la unitat de forces al carrer; esdevenir un impuls perquè tots i totes ens adonem que compartim el mateix present pèssim i el mateix futur inquietant. Cal unitat de forces perquè tots i totes ens decidim a treure al carrer les protestes que es queden a casa o a les converses de bar.

Mentre les grans empreses com Telefónica, Banco Santander, l’entitat financera BBVA o la petrolera Repsol, han seguit incrementant els seus beneficis, a nosaltres ens fan fora de la feina o ens rebaixen el salari; ens apugen la hipoteca o ens prenen la casa, i ens apugen els preus dels productes bàsics.

Què esperem per parar-los els peus?

Coordinadora pel Repartiment del Treball i la Riquesa

Tarragona, 18 d’abril de 2011

Vora quaranta persones assisteixen a la xerrada d'en Sergi Saladié sobre l'energia nuclear

2011-04-14T03:31:00.000-07:00

Una quarantena d'estudiants van assistir ahir a la xerrada que oferia en Sergi Saladié sobre energia nuclear al Campus Catalunya, organitzada pel SEPC URV. En Saladié, geògraf, professor de la URV, expert en energia nuclear i portaveu de la CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) va exposar durant 1 hora i mitja i en base dades objectives, arguments en contra l'ús de l'energia nuclear. Un cop acabada la conferència va aclarir tots els dubtes que tenien els assistents.

Durant el transcurs de la xerrada, Saladié va fer referència al darrer accident nuclear de Fukushima, així com també a la problemàtica del cementiri nuclear que volen ubicar a Ascó. Tanmateix el gruix la conferència el va centrar en analitzar l'energia nuclear i en desmuntar mites com el que afirma que la col·locació d'una central nuclear reactiva econòmicament i dinamitza la zona en qüestió (La Ribera D'Ebre és la comarca de Catalunya amb un índex de pobresa més alt, i Ascó perd de mitjana 12 habitants l'any). Saladié va cloure la xerrada insistint en la necessitat d'obrir un debat públic i formatiu al conjunt de la societat sobre l'energia nuclear, per tal de decidir el model energètic que volem.

Seguint amb la línia impulsada amb la xerrada antipatriarcal del 8 de març, el SEPC, va recordar que com a sindicat sociopolític, pretén abastir dos fronts: la lluita per la universitat pública i el trasllat de problemàtiques socials a la facultat.

"Volem energia nuclear?" Xerrada amb Sergi Saladié, geògraf i expert en energia nuclear

2011-04-09T03:48:00.000-07:00

Arran de l'últim desastre nuclear ocorregut a Fukushima, al Japó, el debat sobre l'energia nuclear ha tornat a sortir a la llum. Però que ha passat realment al Japó? Quines són i quines seran les conseqüències que patirà la població a curt, mig i llarg termini? Quines són les conclusions que n'hem d'extreure d'aquest episodi, tenint en compte que és un camp en la qual la majoria de la població no té formació? Perquè no s'impulsen les energies renovables? Són segures les centrals nuclears de casa nostra? I amb el cementiri nuclear... què passa? Volem energia nuclear?

Tots aquests interrogants seran aclarits per Segie Saladié, geògraf i expert en energia nuclear, professor de la URV, activista antinuclear i portaveu de la CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya), el proper dimecres 13 d'abril a les 12:00 hores, a l'aula 306 del Campus Catalunya de la URV

"Volem energia nuclear?"

Us hi esperem a totes i a tots!

Construir la universitat pública només depèn de tu

Vist per sentència el judici al Jordi Romeu

2011-04-07T03:30:00.000-07:00

El judici penal contra en Jordi Romeu, militant independentista tarragoní, inculpat per part de la Guàrdia Urbana d'agressió i desobediència a l'autoritat ha quedat vist per a sentència. La Guàrdia Urbana de Tarragona, cos policial que ha instruït el cas, ha al·legat lesions de les que no van presentat les proves forenses, i finalment l'ajuntament no s'ha com a acusació particular. El fiscal ha reclamat 1 any i sis mesos de presó per l'acusat i una multa de fins a 1.200€. La defensa ha demanat la lliure absolució.

El dia anterior, dimarts 5 d'abril, unes 200 persones es van concentrar davant de l'Ajuntament de Tarragona per demanar l'aboslució d'en Jordi. Els portaveus de la campanya de suport van exigir la retirada immediata de tots els càrrecs imputats, a la vegada que van denunciar la política de repressió de l'ajuntament de Tarragona i la Guàrdia Urbana, que bsuca amb aquest judici silenciar la lluita per les llibertats socials i nacionals

Ahir dimecres 6 d'abril a les 10 del matí, al Jutjat de lo Penal de Tarragona es va celebrar el judici contra en Jordi, detingut el 18 de juny de 2010 en sortir d'un local d'oci del carrer Rebolledo al negar-se a signar una sanció de 1.000€ interposada pels agents que asseguren que els havia xiulat. Per la seva banda, Romeu també va denunciar als agents que l'havien detingut al·legant abusos, subratlla que va ser llençat a terra i que li van trepitjar el cap amb les botes.

La declaració de l'acusat i els testimonis van remarcar que els agents van detenir en Jordi injustificadament, inventant-se les acusacions i encobrint-se entre ells. Així mateix, van ser constatades diverses imprecisions en l’atestat de la Guàrdia Urbana, així com greus contradiccions durant la vista oral feta als agents. Aquests no van poder aportar cap prova forense de les suposades lesions, així com tampoc va poder corroborar-ho la metge forense que van portar

L’advocat de la defensa va aclarir que les acusacions de la Guàrdia Urbana de Tarragona no tenen cap base i que és tracta d'un judici polític, a la vegada que va demanar la lliure absolució de l'encausat. En acabar el judici, l'advocat defensor es va mostrar optimista per com ha anat i de les possibles resolucions del jutge.

La sentència serà dictada en breu, entre quinze dies i un mes, i notificada a les diferents parts. En Jordi va comptat amb el suport d'una trentena de persones, que des de les 9:30 del matí van mostrar la seva solidaritat a les portes dels Jutjat. Les solidàries van rebre amb una forta ovació l'acusat quan va aparèixer per la porta de l'edifici en finalitzar la vista.

JORDI ABSOLUCIÓ!! Dimarts 5 abril a les 19:00, concentració davant l'ajuntament

2011-04-04T11:27:00.000-07:00

En Jordi, estudiant i militant d’Endavant (OSAN) és una persona involucrada en els moviments socials i polítics de la ciutat. Ha patit dues detencions i la justificació d’ambdues s’aguanta per un fil, acumulen un munt de mentides per part de la Guàrdia Urbana de Tarragona.

El passat 14 de febrer de 2010 una bona colla de gent, potser un centenar, celebrava la festa de Carnestoltes al centre social l’Espina, situat a la Part Alta. En algun moment va trucar la Guàrdia Urbana a la porta i algun responsable del local els va atendre sense cap tipus de problema. Al cap d’una estona en Jordi i els seus amics van marxar d’aquell local per trobar-se amb una altra gent, i just al sortir la policia havia muntat un fort dispositiu de control. Els policies ràpidament s’acarnissen contra un amic de la colla, un company que no tenia els papers en regla que era just al costat d’en Jordi, aquest, només aixecar els braços bocabadat per presenciar aquest cas de discriminació racial, és llençat al terra i detingut. Tot això davant d’una trentena persones que es feien creus del què passava. Els policies persegueixen, amb les porres a la mà, altres amics que es queixen davant d’aquesta irracional i injusta detenció. En Jordi va passar la nit al calabós i se l’acusa d’atemptat a l’autoritat, per haver aixecat els braços.

El passat 18 de juny, en Jordi, exercia el dret democràtic d’estar de festa i sortia d’un local del carrer Rebolledo. Va passar un cotxe de la mateixa Guàrdia Urbana per davant del local i quan ja era lluny fa marxa enrere, s’atura davant dels joves, en baixen dos agents, i identifiquen en Jordi i tres acompanyants més dient que se’ls ha xiulat. Al veure que hi ha pendent lo del passat 14 de febrer, l’actitud dels policies s’agreuja i posen una multa de 1000 euros a cadascun dels joves. En Jordi no signa la multa. Aquesta actitud irreductible però no-violenta posa molt nerviosos als policies. Li diuen obertament amb les manilles a la mà: “estoy esperando que hagas cualquier cosa para detenerte”. Sense estar detingut l’obliguen a entrar dins d’un cotxe patrulla, en Jordi els diu que és il•legal el que estan fent, i sense cap tipus de resposta, l’agafen de la mà, amb una clau d’arts marcials el llencen al terra, li trepitgen el cap i de nou al calabós acusat d’atemptat a l’autoritat. En aquest segon cas hi havia uns vuit testimonis.

Parlem exclusivament en referència al segon dels casos. Els policies estan disposats a pactar si en Jordi accepta una pena-multa de 10 mesos presó, però com que enJordi no ha fet res de res, no està disposat a passar per culpable, i denuncia la Guàrdia Urbana perquè l’han detingut injustificadament. El passat 21 de juliol hi havia el judici que es suspèn, on els policies incrementen l’acusació dient que hi va haver intent de fuga (mentre tenien el DNI de l’imputat) i en el moment d’intentar fugar-se en Jordi va fer mal al dit a un dels policies. Fins hi tot en Carles Castillo, regidor de Seguretat Ciutadana, fa per aquesta ocasió un comunicat de premsa adulant l’actuació del cos repressiu. El judici s’ajorna pel passat 8 de novembre. El 8 de novembre el judici es torna a suspendre i els policies tornen a carregar, adjunten un document al•legant que el policia suposadament agredit va haver de fer fins a 25 sessions de rehabilitació, això si, sense estar de baixa, sense cap os esquinçat ni trencat. Els metges diuen que és normal que una persona que rondi els 40 anys i que a sobre faci exercicis físics bruscs tingui aquest tipus de lesions que només són apreciables amb radiografia.

Les acusacions d’aquest segon dels casos poden traduir-se en fins a dos anys i mig de presó. Es detecta que la Guàrdia Urbana està actuant conscientment contra el jove. EnJordi en comptes de pactar ha denunciat la policia, en comptes de callar està afrontant la impunitat policial i per això s’inventen una acusació darrere l’altra, on s’és vist que la policia és culpable en un suposat Estat de Dret? L’Ajuntament de Tarragona fa gala de que la Guàrdia Urbana no ha perdut mai cap judici i comprovades les mentides i trampes que utilitzen és ben normal que sigui així.

Aquesta individus amb placa no només violenten els nostres carrers i detenen injustificadament sinó que també que s’inventen acusacions, presenten falsos testimonis i s’encobreixen entre ells. És per això que cal una resposta.

Convidem a tots els ciutadans i ciutadanes a expressar el seu suport cap en Jordi a la concentració que es farà el dia 5 d’abril de 2011, el dia abans del judici, a les 19.00 davant l’Ajuntament de Tarragona. Jordi Absolució! Aturem els abusos de la Guardia Urbana!

NI TIRANIES NI OCUPACIONS! CAP MÉS GUERRA IMPERIALISTA PER PETROLI!

2011-03-24T06:15:00.000-07:00

DIMARTS 29 DE MARÇ A LES 20.00, CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA DE LA FONT, DAVANT L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA

Els mitjans de comunicació dels EEUU, els dels seus aliats europeus i en concret els de l’Estat Espanyol manipulen i falsegen la realitat. Fa ben poc van fer-ho a l’Iraq on es van inventar l’existència d’armes de destrucció massiva i després d’un milió de morts van reconèixer que no hi havia cap d’aquestes armes. Encara ningú ha respost per aquests crims i sembla com si res no hagués passat.

Ara volen el petroli de Líbia, no els interessa el poble de Líbia, des de quan els importa la vida dels pobles? Bombardegen encara avui Iraq, Afganistan, la Franja de Gaza, i no només llencen bombes, han repartit fam i misèria a milions i milions d’éssers humans.

L’imperi sempre ha anat a robar als altres per fer-se ric. Als EEUU i a europa no els queda gaire petroli i per això s’afanyen a aconseguir-lo d’on sigui. A més a més encobreixen els criminals que tot i criminals són afins als seus interessos, com el règim d’Aràbia Saudita. A Líbia han vist l’oprotunitat: El petroli és l’eix principal de la seva economia, fins fa ben poc produïen 1,72 milions de barrils al dia.

L’imperi ha congelat els comptes de l’Estat Líbi. El govern libi tenia 200.000 milions de dòlars en reserves internacionals col·locats en bancs dels EEUU i d’europa i ara els han congelat. Això no té altre nom que robatori, saqueig. S’han aprofitat d’un conflicte intern de Líbia, s’han aprofitat d’una guerra civil per quedar-se el petroli.

L’ONU avala la guerra en contra dels seus principis fonamentals. El Premi Nobel de la Pau, Barack Obama, diu que la resolució serà imposada militarment. L’estat de la tortura democràtica, l’Estat Espanyol, i CCOO i UGT com no podia ser d’altra manera, tenen els avions preparats per bombardejar un poble. Si el PP manés tots sortirien al carrer i CCOO i UGT lluirien les pancartes del “No a la Guerra”. Ja ho hem dit, manipulen i trafiquen amb doble moral. Estem presenciant una intervenció “humanitària” a base de bombes, saltant-se tot el Dret Internacional. L’imperi és una amenaça per aquest planeta. Estem davant d’una situació penosa i se’ns justifica amb el mateix discurs que van utilitzar per fer la genocida invasió a les Amèriques: utilitzem la justa violència necessària en bé de i per democratitzar als bàrbars, fet que eximeix Europa i als EEUU de tota culpa.

És una irresponsabilitat permetre que els estats de la Unió Europea i els EEUU reparteixin mort com ho estan fent; cal que els pobles avancem amb rapidesa cap a la nostra independència política i econòmica, i treballant la solidaritat internacionalista eliminar qualsevol botxí de dones, pobles o nacions, ja es diguin Muammar al-Gaddafi o ONU. Des dels Països Catalans rebutgem la aquesta guerra imperialista per expandir la “democràcia”.

NO A LA GUERRA IMPERIALISTA!

INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME!

O ARA O MAI!

Esmorzar popular contra els preus abusius del Grupo Soteras

2011-03-21T09:53:00.000-07:00

Si compares els preus de les cafeteries de la URV amb la d'altres facultats d'arreu, ja siguin dels Països Catalans, de l'Estat espanyol o inclús moltes europees, t'adonaràs que a la nostra universitat paguem més per un entrepà, un cafè o un menú que a la resta.

Som joves i per tant precaris. Joves i estudiants, per tant encara més precaris. Suportem uns preus abusius a la copisteria, l'aparacament, l'autobús i a les cafeteries. Exigim uns preus assequibles a les cafeteries de la URV, ja n'hi ha prou de que ens preguin el pèl de mala manera.

Per aquest motiu des del SEPC hem decidit organitzar cada dimarts de 09:00 a 12:00 hores, un esmorzar popular contra els preus abusius del Grupo Soteras al pati del Campus Catalunya.

Encoratgem a tota la comunitat universitària a realitzar esmorzars populars per d'autogestionar les seves activitats davant les diferents cafeteries del Grupo Soteras.

Vine a l'esmorzar popular, ja n'hi ha prou de preus abusius!

Construir la universitat pública només depèn de tu

El SEPC vers la proposta de reordenació del mapa de titulacions

2011-03-15T05:04:00.000-07:00

El CRUE ha presentat un informe on assegura que existeix un excés d'oferta docent

L'informe La Universidad Española en Cifras 2010 presentat aquesta setmana en el marc de la “Conferencia de Rectores” conclou com una de les principals ineficiències del sistema universitari el nombre de titulacions, perquè el considera massa elevat i costós, ja que moltes presenten una demanda molt baixa d'estudiants. Proposa doncs una reestructuració del mapa de titulacions encarada a eliminar-ne l'excedent mitjançant una especialització de les universitats petites i mitjanes en àmbits de coneixement molt concrets i amb una forta demanda per part del teixit productiu. Només les universitats grans i situades en àrees metropolitanes podrien mantenir una oferta docent generalista.

Tot i això aquest estudi pateix un biaix greu, ja que es basa en dades del 2008 i en els dos darrers cursos ha augmentat el nombre d'estudiants un 10% degut al notable increment de l'atur. A més a més la precarietat econòmica que pateix el jovent l'emplaça a reduir els costos que li suposen els estudis i cerca una màxima proximitat geogràfica entre el seu centre d'estudis i la residència habitual. Això ha ocasionat que l'increment de les matrícules s'hagi accentuat més a les universitats perifèriques que no pas a les metropolitanes.

A més a més existeixen importants diferències territorials, perquè en la darrera dècada en algunes Comunitats Autònomes l'oferta docent ha augmentat per sobre del 150% i la demanda ha estat la mateixa (Castella – La Manxa, Extremadura) i en d'altres per bé que l'oferta només ha augmentat entre un 25 i 75% la demanda ha caigut entre un 25 i un 50% (Galícia, Astúries, Cantabria, Castella i Lleó, Aragó, Euskal Herria, Aragó). En canvi els Països Catalans han vetllat més per equiparar oferta i demanda, perquè abans teníen un dèficit greu de places i alhora s'ha apostat per noves carreres molt especialitzades. Així per bé que al País Valencià i les Illes

Balears l'oferta ha augmentat entre un 50 i 60% la demanda només ha oscil·lat a la baixa molt lleugerament. La Comunitat Autonòmica de Catalunya ha fet un increment més modest, vora del 12%, amb el mateix percentatge de caiguda.

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes, volem deixar paleses les següents apreciacions:

El mapa català de titulacions presenta un bon equilibri i solvència com per mantenir el sostre d'oferta acadèmica actual. En tot cas han de reduir places aquells territoris que han crescut per sobre de les seves possibilitats, beneficiats per l'espoliació fiscal que patim els Països Catalans.
La potenciació de l'especialització territorial pot ésser un bon model si comporta concentrar les inversions actuals amb l'objectiu d'oferir una docència de qualitat que presenti una major oferta d'optatives, un professorat més especialitzat, millors recursos didàctics...
La reducció de costos no pot ésser un pretext per racionalitzar el mapa de titulacions. En tot cas les despeses s'haurien de redistribuir geogràficament segons criteris de construcció d'un model universitari nacional.
Aquesta especialització territorial ha d'estar compensada econòmicament a fi que la mobilitat no esdevingui un escull per l'estudiant a l'hora d'escollir una carrera acadèmica.
Qualsevol canvi haurà de néixer del consens intercentres i d'acord amb els interessos de la comunitat universitària, per tant sempre respectant l'autonomia universitària, lliure de coaccions externes.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Barcelona, 17 de febrer de 2011

Per un enseyament lliure de sexisme! Xerrada sobre la coeducació

2011-03-07T03:54:00.000-08:00

Aquest dimarts 8 de març, en motiu del DIA DE LA DONA TREBALLADORA, des del SEPC organitzem una xerrada-debat sobre la coeducació amb la intervenció de Laura i Roca, dues educadores socials, del Centre d'Intervenció Especialitzada (CIE).

T'esperem a les 12:00 hores a l'aula 310 del Campus Catalunya de la URV

"Tan sols les nenes i els nens poden ser factor de la regeneració psíquica de l'ésser humà"

Per un ensenyament lliure de sexisme!

Consutruir la universitat pública és responsabilitat de totes!

8 anys de presó per lluitar contra l'especulació? Ni parlar-ne!

2011-02-22T03:48:00.000-08:00

Dijous 24 de febrer:
Xerrada explicativa sobre el cas, amb membres del Grup de Suport al Jona i
Alerta Solidària
A les 20h al Casal Popular Sageta de Foc
Organitzada per l'AJ La Guspira i Alerta Solidària

El cas d'en Jona arriba a la seva recta final. Ja fa cinc anys de la seva detenció, durant aquest temps s'han realitzat un gran nombre d'activitats i accions per fer-ne difusió i buscar la solidaritat de tothom. Han estat moltes les mostres de solidaritat, cosa que agraïm moltíssim. El fet és que fa poques setmanes vam saber la data del judici, l'1 de març, per aquest motiu s'han tornat a engegar els motors i ara més que mai necessitem la vostra solidaritat i participació.

Per això us fem saber a tots i totes a les properes convocatòries per mostrar la vostra solidaritat altra vegada.

Història dels fets

DE L'ESPECULACIÓ A LA PRESÓ

A continuació us farem un breu resum de la història d'en Jona, el jove veí de la Sagrada Família que està pendent d'una petició de 8 anys de presó després d'haver-se manifestat contra l'especulació urbanística a Ciutat Vella. Aquí intentem oferir una visió àmplia i contextualitzada del moment, les causes i les conseqüències que rodegen el cas Jona. Esperem que aquesta història us ajudi a entendre el perquè és necessari sortir al carrer per exigir l'absolució d'en Jona.

LA "NOVA" BARCELONA

Des de fa ja més d'una dècada, la ciutadania dels diferents barris de Barcelona hem anat veient com els agents polítics instal•lats a l'Ajuntament han anat deixant de banda les seves obligacions per satisfer els seus interessos privats o els dels seus cercles empresarials "amics". Així, la ciutat s'ha convertint en un parc temàtic més útil per turistes i grans negocis que no pas per la gent que hi viu.

L'eina fonamental per dur a terme aquesta transformació han estat els plans urbanístics, tal i com es pot comprovar comparant els plànols de la ciutat a nivell històric. De fet, fent aquest simple exercici es pot corroborar com el procés de reconversió de la ciutat es va accelerar de forma exagerada a partir de 1992. Les Olimpíades es poden considerar com un dels punts de partida d'aquesta transformació de Barcelona en una marca comercial dirigida, sobretot, a convertir-se en producte de consum pel turisme. El Pla 22@, el Fòrum de les Cultures 2004, l'illa de la Myrurgia a Sagrada Família o el Forat de la Vergonya a Ciutat Vella són, entre d'altres, alguns dels més tristos exemples que visualitzen aquesta dinàmica encetada per l'Ajuntament de Barcelona en el1992 a esquenes de la població.

EL "CAS FORAT DE LA VERGONYA"

Durant la transformació del barri de Ciutat Vella, una de les principals beneficiàries de l'estratègia política municipal ha sigut la coneguda promotora i constructora Procivesa/Focivesa, que ha actuat com a braç executor. Curiosament, un 51% de l'empresa pertany a l'Ajuntament de Barcelona. A través de l'anomenat Pla Especial de Reforma Interior (PERI) l'Ajuntament ha forçat l'expulsió progressiva de la població tradicional i del petit comerç de la zona. En total, es van veure desplaçats uns 200 veïns, i 1.078 habitatges van ser enderrocats. Però el més sospitós de tot és l'evolució que va seguir el projecte urbanístic: gairebé de la nit al dia i sense avisar, allò que en un inici s'havia venut al veïnat com un espai verd d'us públic pel barri es va acabar convertint en un projecte de pàrquing privat.

A més, la deixadesa i cinisme mostrats per l'autoritat pública van arribar fins a límits inimaginables, ja que les màquines de Procivesa van entrar per derruir la zona, i durant anys es va deixar un solar absolutament deshabitat, amb runa i deixalles amuntegades sense cap mena de vergonya. D'aquí, el nom amb el qual es reconeixia la zona i que ja va quedar per la posteritat: el Forat de la Vergonya.

Davant d'aquesta situació, bona part dels afectats i altres veïns de la zona van començar a moure's i actuar. Joves, grans i petits es van posar a treballar com mai ho havien fet per transformar un munt de runa i deixalles en un espai ajardinat i autogestionat, on es realitzaven activitats infantils, dinars col•lectius, festes populars, concerts per a totes les edats... I mica en mica van aconseguir allò que l'Ajuntament havia estat intentant evitar a tota costa: fer d'aquell solar en un espai per a tothom.

LA RESPOSTA VEÏNAL

Els i les veïnes de la zona es van passar 6 anys construint aquesta nova plaça pública i negociant amb l'Ajuntament un sortida digna i comuna, davant la por que tot això acabés en sac buit. I, efectivament, sense previ avís i evitant qualsevol tipus de diàleg, les màquines de l'empresa contractada per l'Ajuntament van acabar entrant al barri per destruir tot el que s'havia fet i desallotjar els qui encara no havien fet fora, aixafant el projecte veïnal i centenars d'esperances recollides per tota la ciutat. Va ser arrel d'aquesta darrera ofensiva que els veïns van decidir convocar una sèrie de mobilitzacions. Entre elles, la manifestació del 5 d'octubre 2006, que va acabar amb enfrontaments i detencions, fruit de la gran tensió entre el veïnat i les institucions públiques i privades implicades en el cas, que van enviar-hi la unitat policial més armada i violenta del cos dels Mossos d'Esquadra.

LA PERSECUCIÓ POLÍTICA DEL JONA

Una setmana després dels fets, el 13 d'octubre de 2006, els Mossos d'Esquadra van procedir a detenir un veí del barri de la Sagrada Família, en Jonathan Ivorra. La detenció es va produir de forma vexatòria. El van acusar de llançar coets contra la policia i li van atribuir delictes de desordres públics, danys i atemptat a l'autoritat. Negant-li tota presumpció d'innocència i trepitjant els drets més bàsics d'una societat democràtica, en Jona va ser detingut al portal de casa seva, davant la seva companya per part de quatre policies absurdament encaputxats que el van emmanillar i el van traslladar als calabossos de la comissaria de Les Corts, on el van interrogar, despullant-lo físicament i agredint-lo verbalment.

Tots aquells i aquelles que coneixem en Jona i/o el "cas Ciutat Vella" hem entès perfectament que la seva detenció va respondre, ni més ni menys, que a la necessitat de la policia de presentar un cap de turc davant de l'Ajuntament. Es contribuïa així a la criminalització de totes les veus crítiques que qüestionen el nou model de ciutat imposat a Ciutat Vella, que ara es segueix aplicant a molts altres barris de forma totalment impune.

INIMAGINABLE... TOCA SORTIR A CARRER

Per si no n'hi hagués prou, a mitjans de 2008 el Ministeri Fiscal sorprenia a tothom. Malgrat el mal tràngol que es va viure l'octubre de 2006, ningú (ni tan sols els advocats) podia imaginar que el Ministeri Fiscal demanaria el tancament a presó d'en Jonathan Ivorra. I no sols això, sinó que pretenen condemnar-lo fins a 8 anys de privació de llibertat i a una pena multa de més de 3000 € sota les acusacions finals de manifestació il•lícita, desordres públics i atemptat a l'autoritat. Tot, per haver-se mobilitzat al costat del veïnat de Ciutat Vella en contra de l'especulació urbanística i en favor d'una Barcelona on hi càpiga tothom.

És per tots aquests motius que des del Grup de Suport a en Jona exigim la llibertat d'en Jona, que s'aturi la repressió contra el jovent i la resta de la ciutadania que s'organitza i es mobilitza i que es respecti al dret a la lliure manifestació d'idees.

Quan l'especulació és un fet, manifestar-se un dret!

La solidaritat no s'empresona, Jona absolució!

A TARRAGONA:

A BARCELONA:

Dissabte 26 de febrer:
Acte Polític Central
A les 12h al Casal de Joves "La Fontana" de Gràcia
MANIFESTACIÓ
A les 17h a l'Arc de Triomf

Dimarts 1 de març:
JUDICI + Concentració de suport
A les 12h a la Ciutat de la Justícia

Confiem en la vostra implicació!
8 anys de presó? Ni parlar-ne!

www.absoluciojona.org

El SEPC arran de les pretensions d'apujar les taxes als universitaris repetidors

2011-02-21T02:36:00.000-08:00

No s'ha fet una diagnòsi clara dels motius que ocasionen la repetició de matèries

El Secretari d'Universitats del govern de Catalunya, Antoni Castellà, ha proposat implementar un nou recàrrec sobre el preu del crèdit de cada assignatura que els estudiants repeteixin. Castellà assegura que els universitaris paguen només un 15% dels costos totals de cada matèria matriculada per primera vegada, cosa que provoca la no superació de les matèries per relaxació dels estudiants. Aleshores ha anunciat que per evitar els sobrecostos de les repeticions als contribuents s'han d'incrementar els imports de la matriculació fins a assolir el 50% dels costos totals de la matèria per aquelles no superades una vegada i fins el 100% per les repetides més d'un cop. Afegeix que això ajudaria a escurçar el nombre d'anys de satisfacció de les titulacions.

Tanmateix en determinades branques de coneixement (ciències de la salut, ciències experimentals, enginyeries...) el nivell curricular de la secundària és molt inferior a l'exigit a l'inici de les titulacions universitàries, així malgrat realitzar un esforç acadèmic notable, una part de les matèries acaben sense superar-se en primera instància. A més a més la majoria d'universitats públiques imposen un règim de matrícula rígid que obliga l'estudiant a matricular-se de la totalitat o un nombre elevatt de crèdits per curs, impedint una planificació acadèmica racional que equipari les exigències currículars amb els coneixements de cada estudiant i també a la seva capacitat acadèmica, ja que molts joves en situació de precarietat econòmica requereixen compaginar estudis amb la satisfacció d'una jornada laboral, i per tant resten obligats a reduir la

seva dedicació acadèmica.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització majoritària als claustres de les universitats catalanes, volem manifestar les següents consideracions:

Les intencions de Castellà s'emmarquen en una campanya de culpabilització de la comunitat

universitària dels “mals endèmics” de l'ensenyament superior, tot defugint la responsabilitat del deute de 220M d'euros del govern autonòmic amb les universitats públiques.

Les causes de la repetició de matèries no es troben en la majoria dels casos en una suposada passivitat dels universitaris i les solucions no poden justificar-se sota el pretext d'una pressumpta desídia dels estudiants vers l'esforç econòmic dels contribuents.

La penalització econòmica a la repetició de matèries és una mesura injusta pels estudiants de titulacions amb sobreexigència curricular i per aquells que han de compatibilitzar estudis amb feina.

Exposades aquestes conclusions i amb la voluntat d'acabar amb la repetició forçosa de matèries el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans exigim:

La flexibilització del règim de matrícula per adequar-lo a les capacitats i necessitats de cada estudiant, alliberant-lo del llindar de nombre de crèdits mínims per curs acadèmic.

L'equiparació dels requisits de coneixement inicials dels plans d'estudi universitaris amb els currículums acadèmics dels estudis mitjans.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Barcelona, 17 de febrer de 2011

JORDI ABSOLUCIÓ!

2011-02-08T02:46:00.000-08:00

Víctima d’abusos de la Guàrdia Urbana

El passat 14 de febrer de 2010 una bona colla de gent, potser un centenar, celebrava la festa de Carnestoltes al centre social l’Espina, situat a la Part Alta. En algun moment va trucar la Guardia Urbana a la porta i algun responsable del local els va atendre sense cap tipus de problema. Al cap d’una estona en Jordi i els seus amics van marxar d’aquell local per trobar-se amb una altra gent, i just al sortir la policia havia muntat un fort dispositiu de control. Els policies ràpidament s’acarnissen contra un amic de la colla, un company immigrant que no tenia els papers en regla que era just al costat d’en Jordi, aquest, només aixecar els braços bocabadat per presenciar aquest cas de discriminació racial, és llençat al terra i detingut. Tot això davant d’una trentena persones que es feien creus del què passava. Els policies persegueixen, amb les porres a la mà, altres amics que es queixen davant d’aquesta irracional i injusta detenció. En Jordi va passar la nit al calabós i se l’acusa d’atemptat a l’autoritat, per haver aixecat els braços.

El passat 18 de juny, en Jordi, exercia el dret democràtic d’estar de festa i sortia d’un local del carrer Rebolledo. Va passar un cotxe de la mateixa Guardia Urbana per davant del local i quan ja era lluny fa marxa enrere, s’atura davant dels joves, en baixen dos agents, i identifiquen en Jordi i tres acompanyants més dient que se’ls ha xiulat. Al veure que hi ha pendent lo del passat 14 de febrer, l’actitud dels policies s’agreuja i posen una multa de 1000 euros a cadascun dels joves. En Jordi no signa la multa. Aquesta actitud irreductible però no-violenta posa molt nerviosos als policies. Li diuen obertament amb les manilles a la mà: “estoy esperando que hagas cualquier cosa para detenerte”. Sense estar detingut l’obliguen a entrar dins d’un cotxe patrulla, en Jordi els diu que és il•legal el que estan fent, i sense cap tipus de resposta, l’agafen de la mà i amb una clau d’arts marcials el llencen al terra, li trepitgen el cap i de nou al calabós acusat d’atemptat a l’autoritat. En aquest segon cas hi havia uns vuit testimonis.

El passat 21 de juliol hi va haver judici pel segon dels casos, que es suspèn, on els policies incrementen l’acusació dient que hi va haver intent de fuga (mentre tenien el DNI de l’imputat) i que en aquell moment en Jordi va fer mal al dit d’un dels policies. Els policies estan disposats a pactar si en Jordi accepta una pena-multa de 10 mesos, però com que en Jordi no ha fet res de res, no està disposat a passar per culpable, i denuncia la Guardia Urbana perquè l’han detingut injustificadament. Fins hi tot en Carles Castillo, regidor de seguretat ciutadana, fa per aquesta ocasió un comunicat adulant l’actuació del cos repressiu. El judici s’ajorna pel passat 8 de novembre. El 8 de novembre el judici es torna a suspendre i els policies tornen a carregar, adjunten un document al•legant que el policia suposadament agredit va haver de fer fins a 25 sessions de rehabilitació, això si, sense estar de baixa, sense cap os esquinçat ni trencat. Els metges diuen que és normal que una persona que rondi els 40 anys i que a sobre faci exercici físic tinguin aquest tipus de lesions que només són apreciables amb radiografia.

Les acusacions d’aquest segon dels casos poden traduir-se en fins a dos anys i mig de presó. Es detecta que la Guardia Urbana s’està actuant conscientment contra el jove. En Jordi en comptes de pactar ha denunciat la policia, en comptes de callar està afrontant la impunitat policial i per això s’inventen una acusació darrere l’altra. L’Ajuntament de Tarragona fa gala de que la Guàrdia Urbana no ha perdut mai cap judici i vista la seva actuació no és d’estranyar.

Convidem a tots els ciutadans i ciutadanes a expressar el seu suport cap en Jordi a la concentració que es farà el dia 5 d’abril, el dia abans del judici, a les 19.00 davant l’Ajuntament de Tarragona. Jordi Absolució! Aturem els abusos de la Guardia Urbana!

URV i Banco Santander: sobre el desmantellament de la universitat pública

2011-02-02T02:21:00.000-08:00

El passat 23 de novembre el president del Banc Santander, Emilio Botín, i el rector de la Universitat Rovira I Virgili, Francesc Xavier Grau signaven un conveni de col·laboració a partir del qual l'entitat bancària aportarà un ajut de 200.000 euros anuals en el període 2009-2011. Alhora, Botín felicitava la URV pel recent assoliment de la distinció: Campus d'Excel·lència Regional. L'Espai Europeu d'Eduació Superior, més conegut com a Pla Bolonya, comença a vertebrar-se.

Però, exactament, què és això del Campus d'Excel·lència? Què comporta? Teòricament, aquesta distinció pretén promocionar l'excel·lència en investigació i formació, internacionalitzar el sistema universitari i implicar-lo en el canvi econòmic basat en el coneixement i en la millora de la innovació. L'objectiu final d'aquesta estratègia es situar les millors universitats de l'Estat espanyol entre les 100 primeres d'Europa. A la pràctica, segons un informe de l'economista nord-americana Sylvia Ann Hewlwtt, la instauració de models de finançament competitius dins del món de l'ensenyament va intímament relacionat amb la degradació del coneixement de l'estudiantat^¹. Si ja tenim universitats de “primera” i de “segona”, aquestes mesures no faran més que augmentar les diferències existents depenen del grau de finançament que pugui obtenir la universitat, elititzant així les que disposin de més recursos. Rebre una educació pública i de qualitat depèn i encara dependrà més del lloc on hagis nascut i del teu nivell adquisitiu. Però l'educació pública no era gratuïta, universal i de qualitat? Era... Tant l'acord amb el Banc Santader com l'assoliment de la distinció Campus d'Excel·lència són mostres de com el capital privat cada cop entra amb més força al sistema educatiu públic.

Sembla, o ens volen fer creure, que tot ens públic és deficitari i que sinó s'estimula la competència, les coses no funcionen. Que els hi preguntin als milers de nens i nenes d'arreu dels Països Catalans que han d'estudiar en una escola pública feta de barracons. De mica en mica i recolzat en la fal·làcia anteriorment esmentada, hem anat veient com l'estat del “benestar” era desmantellat per les successives privatitzacions. El procés es ben senzill, la falta de finançament i de recursos poc a poc va desvirtuant l'ens públic. Alhora mitjans de comunicació i classe política (vegis tan esquerres com dretes) s'encarreguen de difondre als quatre vents, que tan sols l'entrada de capital podrà redreçar la situació, i que a més gràcies a la concessió, s'engrandiran les arques. Fins que l'estat, seguint les directrius del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, executa la privatització. Correus, Renfe, Telefònica, recentment els aereoports... i com no, i tal com marquen els acords presos per l'OMC (Organització Mundial del Comerç), progressivament l'educació s'adequarà als interessos del mercat i de les grans corporacions.

Així doncs, l'excusa és la següent: cal aplicar criteris empresarials per tal d'aconseguir que l'educació pública no sigui deficitària. Però... coneixement i mercat lliure, són un binomi compatible? Es pot assegurar que hi ha carreres més productives que d'altres? Seguint el criteri econòmic, enginyeries i demés rebran finançament, però i les humanitats... quin rèdit es pot treure de quatre “somiatruïtes”? Conèixer la nostra història o el comportament social i humà comporta algun benefici econòmic? Segons el sociòleg Vincente Verdú, l'economia és la ciència social matemàticament més avançada, alhora que és la ciència humana més endarrerida. Verdú afirma que l'economia deixa de banda les condicions socials, històriques, polítiques, psicològiques i caòtiques, que són inseparables de les activitats mercantils^². I avui en dia, aquesta “puresa” ha subordinat fins i tot al coneixement, incidint directament ens els plans d'estudi fets a mida de les grans corporacions.

Just quan em vaig assabentar de l'acord entre el Banc Santader i la URV, em trobava a la cafeteria de la facultat d'enginyeries. Fent el cafè em vaig trobar un company que estava cursant els crèdits lliures URV solidària. Vam parlar, vam comentar la notícia que sortia en portada del diari i el contingut del crèdits lliures. En aquests crèdits es feia un repàs d'accions d'empreses multinacionals que o tenien negocis amb governs dictatorials o que s'aprofitaven de la falta de drets humans per dur a terme les activitats mercantils d'una forma més rentable. Entre aquestes empreses, i sense endur-me cap sorpresa, el meu company em va comentar que es trobava el Banco Santader. Segons un informe de l'ONG Global Witness^³, els grans bancs (entre ells el d'en Botín) estan ajudant a sostenir als règims corruptes al facilitar les transaccions de dictadors i èlits que trafiquen amb els guanys del saqueig de recursos naturals a l'Àfrica i Àsia Central. Concretament el Banco Santander té connexions amb la família del dictador de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang.

Surrealista i hipòcrita, oi? Res més enllà de la gran fal·làcia en què vivim. Si els bancs privatitzen els guanys i socialitzen les pèrdues mentre el poble resta passiu... perquè no poden sotmetre el coneixement a les lleis del mercat amb total impunitat? Som la joventut que tindrem el futur més negre que els nostres pares, som la joventut que no arriba ni a cobrar 1000 euros al mes, som la joventut que no troben feina perquè no n'hi ha, la que no tindrà una casa en la vida... Som la joventut educada per servir... no pas per pensar o tenir una actitud crítica, som la joventut que “traga i calla”. Fins quan durarà la teva paciència?

SEPC URV

1Hewlwtt, SYLVIA ANN. (1993) Child Neglect in Rich Nations UNICEF, Nova York.

2Verdú, VICENTE. (2009) El capitalismo funeral. La crisi o la Tercera Guerra Mundial. Barcelona: Editorial Anagrama. Pàg. 17

3http://www.globalwitness.org/index.php?skip_landing=1

Més de tres-centes en defensa del català a l'escoles

2010-12-26T04:13:00.000-08:00

Aquest vespre, a les 20:00h, més de tres-centes persones s’han concentrat davant l’ajuntament tarragoní per fer sentir la seva veu, en contra de les darreres sentències del Tribunal Suprem. L’acte, presidit per una estelada i una pancarta amb el lema “Una nació: Països Catalans, Una llengua: el català!”, ha estat convocat per l’Assemblea de Joves La Guspira, la CUP, Endavant OSAN, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, i Plataforma per la Llengua.

L’acte, que ha començat puntualment, ha transcorregut en un ambient d’indignació i desconcert. Nombroses senyeres estelades poblaven la concentració, així com banderes d’algunes de les organitzacions convocants. En la seva intervenció, Santi Fortuny, militant d’Endavant, ha posat l’èmfasi en destacar que aquesta no és una agressió aïllada, sinó que és un embat més en el pols que manté l’Estat espanyol per dissoldre la cohesió nacional del nostre país i la identitat nacional catalana.

Segons argumentava, aquesta nova invasió en les competències catalanes, fa palès altre cop que l’autodeterminació del Poble Català és l’única via que pot garantir la supervivència del nostre País, i més quan l’autonomisme ja ha rebut el seu cop de gràcia amb la darrera sentència del Tribunal Constitucional contra l’estatut. “Malgrat que partits constitucionalistes com PP i Ciutadans, tenen una representació minoritària al Parlament, la condició clarament antidemocràtica d’aquest estat, possibilita que s’apliquin un rere l’altre els seus postulats.” Contínues ovacions interrompien el discurs que acabat amb un contundent “Ni França, ni Espanya, Països Catalans!”

Pitjant l'enllaç podreu veure el parlament del SEPC: http://www.youtube.com/watch?v=MFS_8z4blcQ

El SEPC davant la sentència del Suprem que enterra la immersió lingüística als centres escolars del Principat de Catalunya

2010-12-22T11:57:00.000-08:00

El text s’empara en la sentència del Tribunal constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

El Tribunal Suprem espanyol ha emès tres sentències relatives al model d’immersió lingüística que als centres educatius de la Comunitat Autonòmica de Catalunya. Emparant-se en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que suprimia el caràcter de prevalença de la llengua catalana, la justícia espanyola ordena a la Generalitat de Catalunya que introdueixi el castellà de manera proporcional i equitativa a tots els cursos. Així segons el tribunal es garanteix el dret dels pares a escolaritzar els infants en la llengua cooficial que escullin. Oimés, anuncia que d’ara endavant totes les comunicacions que facin els centres escolars, s’hauran de fer en les dues llengües cooficials.

El model d’immersió lingüística va néixer fruit dels consens polític i social i ha estat una de les grans fites de l’autogovern català. Els resultats han estat sempre satisfactoris, ja que ha generat una important cohesió social pel fet de defugir d’una dualització escolar per raons lingüístiques i alhora ha possibilitat incrementar l’autonomia i l’emancipació de molts joves catalans que no tenen la llengua catalana com a materna pel fet de permetre’ls l’accés al coneixement i ús de la llengua pròpia del país. Més enllà dels resultats ha estat un model avalat per la Comissió Europea perquè recull l’esperit de la Carta Europea de Llengües Minoritàries.

Davant d’aquesta sentència el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, organització d’àmbit i abast nacional, vol manifestar les següents consideracions:

· La sentència del Suprem no pot conduir enlloc que no sigui la fractura social, ja que el model que volen imposar dualitza els centres escolars. Separar els infants i joves per quina sigui la llengua vehicular crearà dues comunitats lingüístiques als centres.

· La prevalença del dret dels pares a l’hora d’escollir la llengua vehicular atempta contra el dret dels infants i joves a rebre un ensenyament de qualitat, ja que els grups en llengua castellana no disposaran de prou competències per desenvolupar-se socialment en català, la llengua pròpia del país.

· La sentència del Constitucional del passat mes de juliol va posar punt i final a la descentralització política i administrativa a l’Estat espanyol, acabant així amb la via estatutària autonomista com a projecte polític. El projecte espanyol de construcció estatal sempre ha menyspreant les nacions perifèriques i les altres llengües coexistents, sota una clara voluntat d’assimilar-les culturalment.

A l’emsems el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans exigim:

· El posicionament ferm i contundent de rebuig a la sentència de totes les autoritats i institucions públiques dels Països Catalans.

· El compromís per part de la Generalitat de Catalunya i els centres educatius de mantenir una posició desobediència a fi de que la sentència no s’efectuï.

· La voluntat de la Generalitat de Catalunya d’engegar les passes cap a la construcció d’un marc educatiu català.

A més a més el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans fem una crida a la societat catalana a participar de totes les mobilitzacions en defensa del model d’immersió lingüística i d’avenç cap a la consecució d’un marc educatiu català a les quals el SEPC hi dóna suport i convoca.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Barcelona, 22 de desembre de 2010

Comunicat en solidaritat amb el poble saharauí

2010-11-29T03:57:00.000-08:00

El passat 8 de novembre veiem com les forces militars i policials marroquines atacaven a població civil saharauí al camp de Gdeim Izik i com causava 11 morts, 732 ferits i 159 desapareguts en els incidents registrats a l'Al-Aiun. Davant les agressions i la brutal repressió exercida pel govern marroquí contra el poble saharauí i davant el silenci del govern de l'estat espanyol i la passivitat internacional, des del Sindicat d'Estudiants de la Universitat Rovira i Virgili volem mostrar la nostra solidaritat envers el poble saharaui, un poble germà, un poble oprimit i silenciat. Defensem el seu dret a decidir com a base prioritària per la resolució del conflicte polític.

Manifestem el nostre suport a les autoritats de la República Àrab Democràtica Saharauí (RASD) i a la lluita del poble saharauí als territoris ocupats il·legalment pel Regne del Marroc, amb la complicitat i permissivitat de l'Estat espanyol.

Des del SEPC URV denunciem la responsabilitat històrica de l'Estat espanyol en aquest conflicte i demanem un ferma condemna d'aquest envers els greus incidents registrats a l'Al-Auin. Així com també exigim el dret a decidir del poble saharaui per tal d'acabar amb un conflicte polític que afecta especialment el poble saharauí.

Conseqüentment, el SEPC URV dóna suport a totes les mostres de solidaritat envers el poble saharauí i fa una crida al conjunt de l'estudiantat i de la comunitat universitària a participar en els diferents actes de suport a favor de la llibertat del Sàhara. I no només com un fet puntual sinó que hem d'intentar que no s'imposi el silenci i que aquesta agressió no caigui en l'oblit. Aquest és un conflicte latent que els interessos polítics ens intenten ocultar. Només depèn de nosaltres que així no sigui.
Visca el Sàhara lliure!

SEPC URV,
Tarragona,
28/ 11/ 2010

25-N, les estudiants diem: NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

2010-11-23T14:55:00.001-08:00

Des del SEPC URV animem al conjunt de l'estudiantat i a la comuntitat universitària a participar a l'acte convocat per Cau de Llunes, l'Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona, a les 19:00 hores a la Plaça de la Font, en motiu del dia internacional contra la violència de gènere:

25-N, TOTES PATIM VIOLÈNCIA DE GÈNERE. PLANTEM CARA! CAU DE LLUNES

Aquest acte està emmarcat en el nostre discurs que fa temps portem repetint: la violència de gènere mostrada als mitjans de comunicació, desafortunadament, és només la punta visible d'un gran iceberg.

Us convidem a portar una espelma que farem servir per a una performance participativa i reivindicativa.
A més, durant l'acte es passaran unes projeccions, es llegirà un manifest, i hi haurà un recital de poesia i una petita mostra de dansa, amb contingut de gènere.

Al finalitzar, al Casal popular Sageta de Foc hi haurà un sopar de pinxos variats a preu popular!

Us convidem a participar de l'acte, assistint-hi i adherint-vos al manifest que podeu trobar en aquest blog, en cas que formeu part d'alguna entitat, o títol individual, si és que voleu. En cas que vulgueu adherir-vos, només heu d'enviar-nos un correu a caudellunes.tgn@gmail.com.

URV i Grup Soteras: junts cap a la privatització

2010-11-20T08:09:00.000-08:00

L'ofensiva privatitzadora en tots els àmbits de la universitat, tant en l'ensenyament com en el conjunt de serveis, cada cop es fa més notòria. Sembla surrealista, però la darrera jugada conjunta de la URV i el Grup Soteras S.A és la de prohibir els típics esmorzars, dinars... que organitzen les estudiants per tal d'autogestionar-se.

Davant aquesta nova agressió a les estudiants el SEPC URV comuniquem:

COMUNICAT DEL SEPC EN REFERÈNCIA A LA PROBLEMÀTICA DELS BARS DEL GRUP SOTERAS S.A

Fa dues setmanes ens assabentàvem que el Grup Soteras, l’empresa que gestiona tots els bars de la universitat, havia instat a la URV a prohibir els “típics esmorzars” que les estudiants fem servir per autogestionar-nos. A partir d'ara organitzar un esmorzar popular per sufragar els costos del viatge de fi de curs és il·legal a la URV. A més dels abusius preus, des del passat curs el Grup Soteras S.A. ha delimitat l’espai de les cafeteries durant l’hora de dinar per aquelles persones (ja siguin de la comunitat universitària o no), que comprin un dels seus menús. S’ha arribat a l’extrem de que cridessin l’atenció i fessin canviar de taula a estudiants que estaven menjant amb carmanyola. El bar d’una universitat que en teoria és un servei per a les estudiants, veiem com ha esdevingut un simple negoci d’una empresa privada sense vocació de servei a la comunitat universitària.

Des del SEPC URV animem a totes les estudiants a fer cas omís de les prohibicions imposades per aquesta empresa. Hem de ser conscients que aquests fets es donen per la naturalesa de l'empresa: augmentar els beneficis a costa de la passivitat d'unes estudiants que no defensen els seus drets. Primer ens fan pagar uns preus abusius que no es donen a cap altra universitat. I no ens queixem, traguem i callem. Després ens limiten l'espai per menjar amb carmanyoles, i nosaltres ni ens immutem. I ara il·legalitzen la oportunitat d'autogestionar-nos fent esmorzars a les nostres facultats. Callarem altre cop? Deixarem que ens trepitgin? Posarem l'altra galta després de la bufetada? Canviar la realitat d'una universitat venuda al capital només depèn de nosaltres, només depèn de tu. Així doncs, considerem un atac frontal i una falta de respecte a totes les estudiants aquestes prohibicions, i per tant encoratgem al conjunt de les estudiants a continuar realitzant esmorzars, dinars o berenars per tal d'autogestionar-se.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de la Universitat Rovira i Virgili i davant aquesta nova agressió a les estudiants i al conjunt de la comunitat universitària, fem la següent consideració:

Que cap estudianta ha de ser privat de poder realitzar activitats per autogestionar-se.

Que els serveis que ofereix la universitat pública han d’estar destinats a oferir un servei per a la comunitat universitària.

Que els preus del bar i del conjunt de serveis de la universitat s'han d'adequar al poder adquisitiu de les estudiants i del conjut de la comunitat universitària.

Per una universitat pública i de qualitat, defensar els nostres drets i construir un nou ensenyament és responsabilitat de totes!

SEPC URV,
Tarragona,
17/ 11/ 2010

Una trententa d'estudiants de la URV es concentren per exigir un aparcament gratuït i una universitat pública

2010-06-03T02:43:00.000-07:00

Una trentena d'estudiants es van concentrar ahir a les dues del migdia a les valles de l'aparcament del Campus Catalunya de la URV per exigir la gratuïtat de l'aparcament per tota la comunitat universitat. Convocades pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de la URV, l'acte va finalitzar llançant pintura contra la caseta de l'empresa privada Vicsan, la que explotarà l'aparcament durant els pròxims més de vint anys.
L'acte que serveix per cloure el curs, en plena època d'exàmens, va consistir en diferents accions. L'acte va començar amb un militant del SEPC fent una repassada de diferents queixes dels estudiants sobre el funcionament de la universitat: discriminació del català, preus abusius del bar, l'aparcament, comentaris sexistes... O fets com el de les dones de la neteja no tenen carnet de la URV (estan subcontractades) i es veuen obligades a pagar com a membres externs de la comunitat universitària. Al finalitzar la lectura del manifest, els manifestants van llençar pintura contra la caseta de l'empresa que té la concessió de l'aparcament, Vicsan, ja que segons el SEPC: “s'enriqueix amb un dels col·lectius més desafavorits amb el beneplàcit de la universitat que hauria de vetllar per oferir serveis al conjunt de la comunitat universitària”
Simultàniament van realitzar diferents murals amb la reivindicació de l'aparcament gratuït. Segons el SEPC, el rector de la URV, en Francesc Xavier Grau, va aparcar fa poc al pati del Campus Catalunya, en un acte que el sindicat considera un “insult cap a la comunitat universitària” i un “acte d'abús de poder”. Els concentrats van penjar una pancarta amb el lema “Si el rector aparca al pati, que ningú pagui”. Alhora es va delimitar amb pintura blava el lloc on el rector va aparcar al pati del Campus Catalunya, enlloc de fer ús d'un aparcament que ell va definir com a “massa barat”.

ACTE PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA

2010-05-31T07:54:00.000-07:00

A tots els membres de la comunitat universitària, professores, alumnes, al personal de neteja i a la resta de subcontractats, a tots els becaris, al PAS, als investigadors,... a tots els usuaris de l’aparcament:

Des del SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) us convoquem a les mateixes barreres de l’aparcament del Campus Catalunya el proper dimecres 2 de juny a les 14:00 per tal d'aconseguir l’aparcament gratuït.

Recordem de nou als qui s’enriqueixen amb l’aparcament i als seus amics, com el senyor Grau, rector de la URV, que n’estem farts de passar sistemàticament per imbècils. No tolerem més que Vicsan faci negoci d’un servei que no satisfà a la majoria de la comunitat. Arribem a mig matí i l’aparcament ja està ple, treballem a la universitat i paguem com si fóssim persones del carrer, ja hem pagat prou a la matrícula com per tolerar això... som la única universitat catalana en que es paga per aparcar. Fem-ho d’una vegada! El SEPC hem contactat diversos cops amb l’equip directiu de la URV, els hem proposat millores,... i simplement ens han ignorat. És hora que demostrem de nou la nostra força!

Si no batallem per petites millores, com afrontarem les que tenim al davant i potser no volem veure? Les noves retallades socials del PSOE-PSC són intolerables, s’acaben les prestacions als més del 20% d’aturats que hi ha a l’Estat i les ajudes per recent nascuts, les pensions, creix el racisme, se’ns vol imposar la insultant Reforma Laboral que als joves ens afecta moltíssim, CCOO i UGT formen part del Ministeri,... Com podrem fer front a problemes majors si no estem acostumats a lluitar pels drets més immediats, per insignificants que semblin?! En la situació de crisi actual no volen salvar Grècia, volen salvar l’Euro! I després va l’Estat espanyol! Encara no veieu les dents del llop? Ja s’ha aprovat Bolonya i comprovem que estem pitjor que abans; en la dificultat que afrontem actualment, a què hem d’esperar per mobilitzar-nos? A que sigui irreversible?

Us animem a tots i totes a manifestar-vos el dia 2 de juny a les 14:00 a les portes de l’aparcament del Campus Catalunya. Lluitem per millorar la societat i comencem des del nostre entorn immediat, des del nostre lloc d’estudi o de treball:

NI UN PAS ENRERE!

NI UN EURO MÉS A LES EMPRESES DE DINS LA UNIVERSITAT!

Concentració per la mobilitat i l'aparcament gratuït

2010-03-16T06:32:00.001-07:00

Dimecres 17 de març, a les 12:00 hores al pati central del Campus Catalunya de la URV, concentració per la mobilitat i l'aparcament gratuït.

Des del SEPC URV ens hem centrat enguany en assenyalar els problemes o les queixes de les estudiants, gràcies a una bústia que el novembre vam col·locar al al Campus Catalunya. Les continues privatitzacions a les que es veu sotmesa la facultat (tots els serveis estan gestionats per empreses privades) afecten a les estudiants d'una forma directa i més ara en temps de crisi. La principal queixa de les estudiants ha estat la pujada de preu de l'aparcament i la impossibilitat d'aparcar segons en quines hores, ja que veïns de fora de la comunitat universitària han ocupat els llocs. Per tant, apreciem com Vicsan, és una empresa privada que fa negoci a través de les estudiants d'un universitat "pública". Des del SEPC exigim que l'aparcament sigui un servei per a la comunitat universitària i que per tant sigui gratuït.

Per altra banda i en base un document que entregarem a la universitat, exigim que la mobilitat sigui contemplada dins els pressupostos de la Generalitat per les universitats. Exigim que amb el carnet d'estudiant es pugui utilitzar el transport públic gratuitament, degut a les condicions precàries que especialment ens trobem les joves estudiants d'avui en dia: precarietat laboral, habitatge...

Continuem considerant que el principal atac a a universitat pública és l'EEES, i en conseqüència la liberalització de l'ensenyament, i la posada d'aquest al servei de les grans corporacions,dels interessos econòmics, enlloc d'apostar per la sociabilització del coneixement. De què serveix que s'avanci en el camp de la medicina, si les patents les tenen unes multinacionals (que ara dicten directament els plans d'estudi a través de del mal anomenat Consell Social), que dia rere dia estan deixar morir gent que no es pot pagar els fàrmacs.

En acabar la concentració ens dirigirem en bloc cap a la plaça Imperial Tàrraco on hi ha convocada una manifestació en defensa de l'ensenyament públic, i en la qual el SEPC també hi participa.

CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ

2010-03-16T06:15:00.000-07:00

Present i Futur de l’actual crisi sistèmica.
Anàlisi dels possibles efectes de la crisi a curt i mig termini sobre les generacions actuals.(1,5 crèdits, PREU: 40 E.)

El present curs es una continuació de l’anterior seminari “Una aproximació marxista a l’actual crisi econòmica”, el qual va tenir molt bona acollida. Pretén oferir les eines adients per a una anàlisi crítica de les conseqüències que poden derivar-se de l’actual crisi econòmica, a partir de les mesures institucionals que s’estan prenent, centrant-se sobretot en els efectes sobre la qualitat de vida de les generacions actuals. Tanmateix, conjuntament amb aquesta anàlisi crítica, es volen oferir eines que permetin a les persones assistents visualitzar alternatives possibles.

El curs es divideix en tres blocs de dues sessions cadascun: el primer està centrat en l’anàlisi de la conjuntura actual; el segon, gira al voltant de les darreres mesures implantades que afecten el jovent, i que han creat gran controvèrsia; el darrer bloc, vol oferir alternatives possibles al l’actual model socioeconòmic.

El curs es desenvoluparà mitjançant la combinació d’exposicions a càrrec de ponents especialitzats/des i dinàmiques participatives de debat en petit i gran grup, al llarg de les sis sessions.

COMUNICAT DEL SEPC EN REFERÈNCIA A LA PROBLEMÀTICA DELS BARS DEL GRUP SOTERAS S.A

2010-03-16T04:44:00.000-07:00

Durant les últimes setmanes el Grup Soteras S.A., l’empresa que gestiona tots els bars de la URV ha delimitat l’espai del bar del Campus Catalunya durant l’hora de dinar per aquelles persones (ja siguin de la comunitat universitària o no), que comprin un dels seus menús. S’ha arribat a l’extrem de que cridessin l’atenció i fessin canviar de taula a estudiants que estaven menjant amb carmanyola, estudiant o consultant la xarxa . Aquesta mateixa situació s’està produïnt a facultats com la de Sescelades o la d’Educació i Psicologia. El bar d’una universitat que en teoria és un servei per a les estudiants, veiem com ha esdevingut un simple negoci d’una empresa privada sense vocació de servei a la comunitat univesitària.

Des del SEPC URV animem a tots els estudiants a apropiar-se del què és seu, el dret de fer ús bar de la universitat sense necessitat de gastar-se els més de 7 euros que val el menú. Segons el nostre parer, considerem vergonyós i abusiu els preus del bar que no s’ajusten al que ha de ser un servei universitari. A les universitats públiques d’estats amb molt més poder adquisitiu que l’estat espanyol, el preu ronda els 3 o 4 euros (França, Àustria...). En teoria, la finalitat del bar és oferir un servei a les estudiants, a la URV en canvi el Grup Soteras en fa negoci, (fet que no ens hauria d’estranyar en la societat capitalista en la que estem inmersos) i a més, ara vol usurpar un espai que és de les estudiants. Considerem una falta de respecte i un atac a les estudiants i al conjunt de la comunitat universitària que s’hagi de consumir per poder fer ús d’un espai de la universitat pública. Des del SEPC URV denunciem les successives privatitzacions a les que es veu sotmesa la universitat, des dels plans d’estudi, fins als serveis universitaris, com poden ser: la copisteria, el bar o l’aparcament.

Per aquest motiu, animem a tots els universitaris a continuar fent ús de les taules reservades, ignorant la prohibició feta des del Gup Soteras. La universitat és de les estudiants i que ho continuï sent tan sols depèn de nosaltres.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de la Universitat Rovira i Virgili i davant aquesta nova agressió a la universitat pública, fem la següent consideració:
Que els serveis que ofereix la universitat pública han d’estar destinats a oferir un servei per a la comunitat universitària.
Que cap estudiant ha des ser privat per una empresa privada de fer ús d’un espai com el bar.
Per una universitat públicai de qualitat, defensar els nostres drets i construir un nou ensenyament és responsabilitat de tots i totes!

SEPC URV,
Tarragona,
12/ 3/ 2010

Detingut i amenaçat un activista dels moviments socials tarragonins

2010-02-19T09:24:00.000-08:00

El divendres 19 de febrer tingué lloc la primera vista contra el jove tarragoní detingut al finalitzar la festa de disfresses que es celebrava a l’Ateneu Popular l’Espina, el passat dissabte. En Jordi R.O. està acusat d’alteració de l’ordre, desobediència i resistència als agents de l’autoritat. Durant la detenció i, en el posterior trasllat, agents de la Guàrdia Urbana van assegurar-li “que anaven a per ell”, al ser reconegut com a activista dels moviments socials de la ciutat. Per això, la seva advocada no descarta presentar denúncies contra el agents per coaccions, amenaces i detenció il·legal.

Aquest matí, al jutjat d’instrucció número dos de Tarragona s’ha celebrat la primera vista pel judici contra l’activista tarragoní Jordi R.O. detingut la nit del passat dissabte al sortir de l’Ateneu Popular l’Espina. La Guàrdia Urbana de Tarragona, cos policial que ha instruït el cas, l’acusa d’alteració de l’ordre, desobediència i resistència als agents de l’autoritat.

La declaració de l’encausat ha posat de relleu les diverses imprecisions i falsedats en l’atestat de la Guàrdia Urbana. A la vegada que ha argumentat que es tracta d’una detenció de caràcter polític, al participar en els moviments assemblearis de la ciutat, recordant que els agents que van detenir-lo van assegurar “que anaven a per ell”.

La seva advocada no descarta presentar denúncies contra el agents per coaccions, amenaces i detenció il•legal. Com també ha afegit que encara està recopilant informació i testimonis dels fets per poder elaborar una millor acusació.

El jove tarragoní ha comptat amb el suport d'una vintena de persones, algunes de les quals desplaçades d’arreu del Camp, que han mostrat la seva solidaritat a les portes dels jutjats de Tarragona. Allí ha estat identificat un dels masovers de pobleviu.cat al estar cobrint la noticia.
Extret de: Pobleviu.cat

El SEPC URV penja la bústia dels estudiants

2009-12-02T07:53:00.000-08:00

El passat 25 de novembre, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de la Universitat Rovira i Virgili va presentar el nou curs al Campus Catalunya, col·locant una bústia al pati del campus, que pretén esdevenir “la veu de les crítiques, suggeriments o reivindicacions dels estudiants”.

L'acte va començar amb una introducció de la naturalesa ideològica del SEPC com a sindicat estudiantil de l'esquerra independentista, alhora que es va presentar la campanya “Més de 100 a judici” als estudiants. Tot seguit es col·locar la bústia en una columna del pati central del Campus Catalunya. Segons el SEPC URV, aquesta bústia pretén esdevenir un “canal de comunicació entre el sindicat i els estudiants”. El sindicat va defensar que és ara “quan es comencen a notar les manifestacions concretes de l'EEES”, i que en conseqüència “la lluita per la universitat pública i en contra de Bolonya continua però en una altre context”.

La impossibilitat de treballar i estudiar alhora, la privatització dels serveis, la imposició de criteris econòmics o la devaluació del català com a llengua vehicular... són alguns exemples de que Bolonya ja és aquí. Tanmateix des del sindicat es va insistir en què aquesta bústia, és la bústia de tots els estudiants, i per tant hi tenen cabuda des de denúncies de caràcter més global (algú que pot considerar que amb l'EEES s'han devaluat els coneixements de la seva carrera), fins a qualsevol petit problema, com no disposar d'una aula d'estudi o d'un microones.

Segons el SEPC URV, “lluitar contra el què suposa l'aplicació del pla, és tasca dels qui volen una universitat pública i de qualitat”. La col·locació d'aquesta bústia doncs, suposa l'arrancada del nou curs 2009-2010.

Comunicat del SEPC URV davant la repressió als pagesos del Camp

2009-10-31T08:02:00.000-07:00

Els estudiants ens solidaritzem amb els pagesos repressaliats

Es diu que Catalunya és terra de pagesos, però resulta que en aquest país els pagesos no es poden guanyar la vida amb allò que millor saben fer, treballar la terra. Els pagesos pateixen dificultats a l’hora de vendre el producte a un preu digne i per això és necessari el suport del govern català. Suport que no han trobat amb les orelles sordes de Joaquim Llena, conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Davant d’això són varies les manifestacions que han realitzat els pagesos de les nostres comarques. El passat dissabte se’n va realitzar una a Reus, on els Mossos d’Esquadra tornaven a actuar amb la mateixa missió per la que els va crear el botifler Veciana, combatre aquells que discuteixin l’ordre establert.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, considerem que la càrrega contra els pagesos és un atac directe a la llibertat d’expressió, pel que creiem que és injustificable l’actuació policial. És per això que trobem especialment greus les declaracions de: el Conseller d’Interior, Joan Saura. El delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté. I de la Directora dels Serveis Territorials d'Interior, Hortènsia Grau. Tots tres de partits que diuen ser d’esquerres, per haver defensat tals agressions als manifestants.

Les estudiants sabem bé el què és patir la repressió. Càrregues, desallotjaments i expulsions s’han convertit en quelcom habitual, sense que se’n depuressin responsabilitats. Els polítics de torn, entre ells el mateix Saura, van justificar les càrregues policials qualificant-les de proporcionades malgrat que les estudiants s’expressessin pacíficament. Es per això que des del SEPC no podem sinó solidaritzar-nos amb els pagesos que han patit la violència dels Mossos d’Esquadra, així com els tres imputats.

Visca la terra i mori el mal govern!

SEPC-URV
El Camp,
27/ 10/ 09

Imatge de la manifestació d'aquest matí pels carrers de Tarragona per protestar contra la repressió policial dels pagesos. Extreta de delcamp.cat

Crònica: VII Trobada d'Estudiants dels Països Catalans

2009-10-05T12:06:00.000-07:00

Al voltant d'un centenar de persones s'ha reunit, aquest cap de setmana, a la VII Trobada d'Estudiants que ha organitzat el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a Reus, municipi i cap de comarca del Baix Camp.

Com d'altres anys, la trobada tenia com a principal objectiu fomentar la formació dels militants del SEPC, amb tot un seguit de xerrades, tallers i passis de vídeos, així com introduir els estudiants dintre de la lluita estudiantil que segueix el SEPC. Això mateix ho ha confirmat Laura Rodríguez a, membre de la comissió organitzadora de la Trobada d'Estudiants i militant del SEPC: “aquest any preteníem que la formació que podien donar les xerrades servís per formar a la militància i articular el projecte actual del SEPC, que és la Carta Catalana d'Estudiants”.

Laura Rodríguez també ha explicat a L'ACCENT que molts dels objectius de la Trobada s'han complert, tot i que el SEPC haurà de valorar profundament el seu transcurs. Malgrat això, la militant del SEPC ha mostrat una actitud positiva i ha afegit que “creiem que la trobada ha seguit un bon curs perquè ha donat noves eines per seguir fent feina a les universitats i els ponents han proporcionat idees clares i necessàries als militants”.

Activitats de la Trobada d'Estudiants dels Països Catalans

La trobada va començar concretament el divendres 2 d'octubre a la tarda, amb l'Obertura de la VII edició de la TEPC i ha finalitzat aquest diumenge 4 d'octubre amb un dinar de germanor a càrrec de l'assemblea de Maulets de Reus. Al llarg d'aquests tres dies s'ha pogut gaudir de tot un seguit d'activitats de formació com la de renovació pedagògica a càrrec de Quim Framis, la xerrada sobre el model coeducatiu de Patricia Gracia, el taller sobre coeducació que ha organitzat el col·lectiu antipatriarcal de Tarragona Cau de Llunes, la xerrada sobre l'Espai Jove a càrrec de la Intersindical-CSC, la xerrada sobre el català a les aules, la xerrada sobre les indústries militars a la universitat que ha fet el Centre Delàs-Justícia i Pau, i a una taula rodona sobre el futur de l'educació pública als Països Catalans amb la col·laboració de ponents dels sindicats independentistes Ikasle Abertzaleak i Agir provinents d'Euskal Herria i de Galícia.

A part, també s'han practicat activitats de lleure i d'oci popular durant la nit i dissabte a la nit es va organitzar un concert amb l'actuació d'Anita Miltoff i Poker's, grups de la zona.

Extret de: L'Accent

Fotografies de: Periòdic La Bicicleta

VII Trobada d'Estudiants dels Països Catalans

2009-09-25T08:55:00.000-07:00

Els propers dies 2, 3, i 4 d'octubre tindrà lloc la VII Trobada d'Estudiants dels Països Catalans a Reus (Baix Camp). Aquesta edició vol continuar la dinàmica de treball que combina les xerrades, els debats, els tallers, l'oci, la cultura popular i el treball col·lectiu per tal d'assolir els diversos objectius de la Trobada.

DIVENDRES - 2 octubre
16:00 Obertura de la VII edició de la Trobada d'Estudiants dels Països Catalans. Cal passar a recollir les acreditacions al Casal Despertaferro!. Obertura de l'espai habilitat per dormir del Centre Cívic Ponent.
17:30. Presentació de l'estrategia del SEPC per aquest curs.
19:30. Ensenyament popular, renovació pedagògica, taller a càrrec de Quim Framis.
21:30. Sopar Popular a càrrec de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Reus, a les Peixateries Velles.
23:00. Oci Popular: Gimcana revolucionària. Començarà a la Plaça del Baluard i s'estendrà fins el tomb de ravals.

DISSABTE - 3 octubre
10:00. Xerrada El Model coeducatiu, a càrrec de Patricia Gracia. Taller sobre la Coeducació a càrrec de Cau de Llunes, col·lectiu antipatriarcal de Tarragona.
12:00. Per un marc laboral propi, a càrrec de l'Espai Jove de la intersindical-CSC. Debat La necessitat d'un marc estudiantil propi, a càrrec d'un membre del SEPC.
14:00. Dinar Popular (fideuà amb marisc) a càrrec del Casal Despertaferro!
16:30. A les universitats, en català!, a càrrec de plataforma per la Llengua.
18:30. Les indústries militars als centres educatius, a càrrec de Centre Delàs - Justícia i Pau.
21:30. Obertura de la barra, amb servei d'entrepans a càrrec de l'assemblea de Joves de Reus, a la plaça de Peixateries Velles.
22:30. Concert amb l'actuació d'Anita Miltoff i Poker's. Durant el mateix es realitzarà l'acte polític de presentació del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, a la plaça de Peixateries Velles.

DIUMENGE - 4 octubre
12:00. Taula Rodona sobre el futur de l'educació pública als Països Catalans, al Teatre Bravum.
14:30. Dinar de Germanor (Macarrons) a càrrec de l'assemblea de Maulets de Reus, a la Plaça Peixateries Velles.
Finalització de la VII Trobada d'Estudiants dels Països Catalans.

INFORMACIÓ
Reus (Baix Camp)

Municipi i cap de comarca del Baix Camp. Reus és avui un important centre d'atracció cultural de Catalunya, amb un dinamisme i una intensa activitat propis d'una ciutat moderna. A Reus, el visitant pot passejar pels carrers del centre històric i admirar l'important patrimoni modernista seguint l'empremta d'Antoni Gaudí.

Què oferim?

Per només 30 euros teniu l'allotjament en un poliesportiu amb calefacció, lavabos i dutxes amb aigua calenta, tots els àpats (des del dinar de divendres al dinar de diumenge) i l'entrada als concerts de divendres i dissabte. A més, el SEPC organitza autobusos per a arribar a la Trobada.

Des del SEPC es subvenciona el viatge d'aquells i d'aquelles estudiants que provinguen de les Illes i que tinguen ganes d'assistir a la VII Trobada d'Estudiants dels Països Catalans.

Cal que porteu el vostre sac de dormir, una estoreta (de camping), papers i bolígraf, plat, got, coberts...

Inscripcions

Per a inscriure's a la VII TROBADA D'ESTUDIANTS DELS PAÏSOS CATALANS:
- Envia un correu a economia@sepc.cat amb les teues dades (noms i cognoms, correu electrònic i telèfon de contacte, comarca de procedència, etc.)
- Fes un pagament INDIVIDUAL al compte corrent: 2100 3642 11 2506256059 (La Caixa), indicant com a concepte: NOM I COGNOMS + TROBADA
- Tot açó s'haurà de fer, com a molt tard, el dia 30 de setembre, data límit per a la inscripció.
- Lliura el justificant de pagament a l'hora de fer la inscripció a l'arribada i per pujar al bus.

Com arribar-hi?
- S'hi pot arribar en cotxe...
El sector sud del municipi és travessat per l'autopista AP-7, que, des de la Jonquera, enllaça Girona amb Martorell (prop de Barcelona), Vilafranca del Penedès i Reus, i va cap a València per la costa. En aquest sector hi ha l'autovia que uneix Tarragona i Reus, on l'any 2000 entrà en servei una variant que evita creuar la ciutat. A més, disposa d'una bona xarxa de carreteres, com són ara la N-420 de Reus a Móra d'Ebre; d'aquesta via surten tot un seguit de carreteres que comuniquen amb diversos pobles del Baix Camp. La C-14 vers el nord passa per Montblanc i arriba a Artesa de Segre (Noguera), i vers el sud es dirigeix a Vila-seca i a Salou.
- S'hi pot arribar en tren...
# Des de Barcelona amb els trens regionals de la Renfe (horaris).
# A més a més: la ciutat és també un important nus ferroviari, amb les línies de Barcelona-Tarragona-Reus, Reus-Móra d'Ebre-Saragossa, Sant Vicenç de Calders-Roda de Berà-Reus i Reus-Lleida-Saragossa.
- A banda d'aquests mitjans, el SEPC organitzarà dos autobusos:
# Des d'Alacant
Eixida des d'Alacant a les 11:00h a la Plaça de Bous.
Parada a València a les 13:00h a l'Avinguda Blasco Ibañez, davant la Facultat de Filologia.
Parada a Castelló de la Plana a les 14:00h a la Plaça de la Independència.
Parada a Totosa hora per determinar.
# Des de Barcelona
Eixida des de Barcelona a les 14:15h.
Els autobusos arribaran a Reus a les 16h aproximadament quan començarà el període d'inscripcions que es tancarà a les 18h.
Recordeu: el bitllet dels autobusos organitzats pel SEPC és gratuït, però és imprescindible que indiqueu la reserva de la vostra plaça a l'autobús quan envieu el correu d'inscripció a la Trobada, així com la parada en que hi pujareu.

Entitats col·laboradores:
Casal Despertaferro
AJR
Maulets Reus

Davant la crisi, a les barracades!

2009-09-14T12:25:00.000-07:00

El SEPC participa per segon any a Barraques Tarragona, que organitzem diferents col·lectius de la ciutat, coincidint amb les Festes de Santa Tecla. Les barraques estan pensades per, a més de l’autogestió durant l’any, ser un espai d’expressió i de denúncia. Així any rere any les barraques han estat dedicades a una temàtica d’actualitat concreta com l’especulació, la destrucció del territori, etc. I aquest any no podria ser altre que la crisi econòmica, el lema d’aquest any serà “Davant la crisi, a les barracades!”

Una crisi provocada per un sistema capitalista que ha qüestionat l’ensenyament públic, privatitzant els centres educatius mitjançat la LEC i el Pla de Bolonya. Estem en crisi econòmica, és cert, però des de l’aprovació de la LOU l’any 2001 l’ensenyament públic està en crisi!!

Davant d’això hem vist la necessitat d’organitzar-nos. El moviment estudiantil ha crescut molt durant els últims anys i la seva activitat també. Durant tot el curs s’han ocupat desenes i desenes d’universitats i instituts, convertint els centres educatius en centres de resistència contra els atacs del capitalisme.

Però no ha sigut gens fàcil, hem patit la repressió com fa anys que no es veia, càrregues policials, expulsions, condemnes de presó, etc.

És per tot això que volem homenatjar a tota aquelles persones que defensen l’ensenyament públic i a totes aquells que han patit represàlies, decorant la nostra barraca com un centre ocupat, i una exposició dedicada a la repressió al moviment estudiantil als Països Catalans durant el curs 08-09.

Ens veiem del 17 al 20 de setembre al Passeig de les Palmeres a partir de les sis de la tarda. A més a la nostra barraca compta amb terrassa, on hi trobareu entrepans freds i calents, begudes de la terra, bona música i bon ambient!

Bona Festa Major!

SEPC

_______________________________________________________

El projecte Barraques de Tarragona és una iniciativa d'un conjunt de col·lectius socials i culturals de la ciutat. Som uns col·lectius que fem una feina voluntària i desinteressada durant tot l’any i que necessitem una major promoció i més ressò social. Creiem que amb la nostra modesta aportació podem enriquir les festes de Santa Tecla, creant un espai obert i participatiu, i donar a conèixer al mateix temps unes realitats que la majoria de ciutadans desconeixen. És per això que hem decidit posar-nos d’acord per engegar un projecte que esperem que enriqueixi la nostra ciutat.
El que ens motiva a fer aquesta proposta és la necessitat de crear un espai nou dins les festes on els col·lectius socials i culturals de la ciutat s'hi involucrin activament. Creiem que és important introduir a casa nostra un fenomen festiu com aquest, que ja es dóna en altres municipis de la nostra geografia com Reus, Girona, Figueres, Terrassa... i que té un èxit reconegut. Hi ha d'haver un foment de la cultura popular envers el model d'oci mercantilista de les grans discoteques i macroconcerts. Els col·lectius necessiten crear espais on donar-se a conèixer i on, també, finançar-se per poder autogestionar les seves activitats durant la resta de l'any.

Barraques Tarragona.

Programa:

- SETEMBRE -
DIJOUS 17
19:00 Casal Popular Sageta de Foc.
Xerrada: “La conseqüència de la crisi” a càrrec del sindicat Co.Bas.
22:30 Pregó.
23:30 - 04:00 Concerts:
Josep Romeu (cantautor)
El Son de la Chama (rumba-mestís-ska)
Ganja Nights (clàssics jamaicans)

DIVENDRES 18
18:30 Fira d'andròmines (porta la teva andròmina de casa!).
23:00 - 05:00 Concerts:
Mil Batalles (ska-punk)
Les Absentes (ska-folk)
Igitaia (ska)
Dj Kuru (Pd. Popular)

DISSABTE 19
19:00 Poesia a càrrec de Miquel Àngel Marin i Raül Najas.
19:00 Taller de pintura a càrrec del col·lectiu “La Llavor”.
23:00 - 06:00 Concerts:
Aires de Batalla (Oi!)
Skalivada (ska-rumba)
Insershow (punk-clàssic)
Ital Dj (ragga-jungle)

DIUMENGE 20
21:00 Sopar popular: Espineta amb cargolins.
23:00 - 05:00 Concerts:
Amnea (rock català)
El Belda i el conjut Badabadoc (clàssics catalans a ritme caribeny)
Extracto de Lúpulo (punk-rock)
Game Over Selectors (reggae-dance hall)

Lloc:
Passeig de les Palmeres
Entre la Rambla Nova i la Rambla Vella
Junt al Balcó del Mediterrani
Tarragona, el Tarragonès

Col·lectius organitzadors:
Agrupament Escolta i Guia Fent Camí – Tarragona
Assemblea de Joves La Guspira – Tarragona
Assemblea de Joves de Tarragona
Candidatura d'Unitat Popular – Tarragona
Casal Popular Sageta de Foc – Tarragona
Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) – Tarragona
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

Patrocinadors:
Avellana Digital – Art i tecnologia amb denominació d'origen
Brot Gràfic – Disseny i comunicació
El Negrito i la Negrita – Objectes de regal, marcs, làmines i complements
Guivernau – Equips d'oficina, copisteria i servei tècnic
La Bicicleta – Periòdic popular de Tarragona
La Queveda – El bar de la Part Alta
L'Espina – Ateneu Popular
Merceria Artells – Merceria
Productes de la Terra – Marxandatge i productes dels Països Catalans

Contacte:
barraquestarragona@gmail.com

http://barraquestarragona.blogspot.com/

Manifestació 11 Setembre

2009-08-23T12:59:00.000-07:00

Al Camp, unitat popular cap a la independència i el socialisme!

Un any més, la diada de l’11 de Setembre és una mostra de reivindicació i lluita al Camp. Enguany no ens manifestem perquè toca, sinó com a continuació del treball fet pels col·lectius de les nostres comarques per construir una alternativa a l’opressió nacional i social que vivim als Països Catalans.

Una opressió que no només és exercida pel govern espanyol i francès, sinó també pels diferents governs regionals que «gestionen» els diferents trossos en què han dividit la nostra nació.

Una opressió que no només és nacional, sinó també social. Enguany hem vist com les classes populars estem pagant la seva «crisi»; una crisi provocada per l’especulació, per la sobreproducció, per la manca de planificació econòmica... En resum, una crisi provocada per un capitalisme neoliberal salvatge que arrasa tot allò que troba per on passa; un sistema econòmic que ens demostra altra vegada que no pot resoldre les nostres necessitats com a poble.

Hem viscut un període de creixement econòmic desmesurat que no ha resolt gens la situació laboral i la precarietat en què viuen immerses les classes populars catalanes i, en especial, els sectors més desafavorits com el jovent, la immigració o les dones. I ara són precisament aquests sectors els principals perjudicats per les mesures que la patronal, els governs regionals –fins i tot els «d’esquerres i catalanistes»– i els sindicats grocs –CCOO i UGT– estan prenent perquè la seva crisi els resulti rendible.

Ho fan amb els ERO, que han significat l’acomiadament de milers de persones arreu dels Països Catalans, amb l’autorització prèvia dels corresponents governs regionals o autonòmics. Ho fan amb les deslocalitzacions. Ho fan amb les congelacions salarials que els sindicats majoritaris imposen als treballadors i a les treballadores que diuen representar per tal de mantenir el seu xiringuito. Ho fan amb la privatització i l’empitjorament dels serveis públics. Ho fan expulsant les i els immigrants que fins ara els han sortit tan rendibles com a mà d’obra barata. I ho fan, cal no oblidar-ho, els governs regionals acceptant uns acords de finançament que perpetuen l’espoli fiscal als Països Catalans.

Una opressió que, un any més, hem vist com es converteix en repressió. Ho hem pogut veure en les manifestacions de treballadores en defensa del seu lloc de treball. Ho hem pogut veure en les manifestacions contra la privatització de l’ensenyament universitari, l’anomenat Pla Bolonya. Els Mossos d’Esquadra, aquells homes armats que fa 300 anys van sotmetre el nostre poble a la corona castellana, han tornat. I han tornat acomplint la mateixa missió que llavors se’ls encomanà: defensar els interessos de la classe dominant, ja sigui de Barcelona, Madrid o Brussel·les.

Una opressió que també pren com a estratègia la retallada de llibertats i drets, així com el silenci davant la voluntat popular. Ho hem vist amb la ILP sobre els transgènics, fent cas omís de més de 100.000 signatures. I, ho hem vist, amb la no-acceptació de la ILP per a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, entre d’altres.

Com deia l’alcoià Ovidi Montllor: «ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer!».

Davant de la situació actual, no ens serveixen les operacions de maquillatge preparades des de Madrid i Barcelona amb la complicitat de la patronal, els sindicats majoritaris i els grans grups corporatius que controlen els mitjans de comunicació. Necessitem construir una alternativa real per bastir un nou projecte col·lectiu, de poble, que ens porti cap a la independència i el socialisme.

Perquè no volem la independència per continuar essent esclaus de l’Europa del capital. Volem la independència per construir una nació als interessos de les classes populars!

II Aplec del Camp

2009-07-27T07:57:00.000-07:00

El pròxim 31 de juliol, 1 i 2 d'agost, a la població de l'Aleixar, Baix Camp, es realitzarà el segon Aplec del Camp, organitzat per l'Esquerra Independentista del Camp (EIC).

CLICA A SOBRE LA IMATGE PER DESCARREGAR-TE EL PROGRAMA

Per segon any consecutiu els casals populars, les Assemblees de Joves, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, les Candidatures d'Unitat Popular, les organitzacions polítiques i la resta de col·lectius de l'Esquerra Independentista de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Gaià, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonés, és a dir, la vegueria del Camp, organitzem l'Aplec del Camp. L'Aplec del Camp és un espai de trobada i participació de les entitats que al llarg de l'any, al dia a dia, treballem des del voluntariat per construïr espais de participació, organitzar les festes majors populars, difondre i promoure les lluites en defensa del territori, per la reunificació i independència dels Països Catalans, per l'alliberament de gènere, en defensa del dret dels i les treballadores i les nouvingudes, etc. I sobretot, és una alternativa real al model d'oci imperant, basat en el consumisme i homogeneïtzació cultural, que es basa en la participació, el voluntariat i la promoció de la cultura popular. Així doncs, la vostra presència, col·laboració i participació és essencial per construir entre tots i totes un Aplec obert a tothom, inclusiu, popular i que serveixi per anar teixint complicitats entre totes les persones que dia a dia treballem i lluitem per crear un Camp més just i lliure.

Esquerra Independentista del Camp

DIVENDRES 31 JULIOL
19h OBERTURA DE LA ZONA D'ACAMPADA
20:30h PRESENTACIÓ DE L'APLEC I PREGÓ
21:30h SOPAR POPULAR
22h CINEMA EN CATALÀ A LA FRESCA
23:30h CANTAUTOR

DISSABTE 1 D'AGOST
11h TORNEIG FUTBOL SALA
11:30h I COPA DE BITLLES DEL CAMP
13h BANYADA POPULAR A LA PISCINA
14:30h DINAR POPULAR
17h TALLERS DE JOTES, ESTEREOTIPS DE GÈNERE, SORTIDA GUIADA PEL POBLE, MURALS...
19h CERCAVILA PEL POBLE
22:30h CONCERT: QUICO EL CÈLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES, SKATACRACK I PUNXADISCOS(5€)

+info: www.pobleviu.cat/eic

Organitza: Esquerra Independentista del Camp (EIC) / eidelcamp@pobleviu.cat

Presentació d'Iniciativa Internacionalista a Tarragona

2009-06-02T02:20:00.000-07:00

Dijous 4 de juny a 2/4 de 8 del vespre a la Plaça dels Sedassos de Tarragona
Acte central de la campanya d'Iniciativa Internacionalista al Camp
Amb la intevenció de Josep Garganté, cap de llista dels Països Catalans, José Estrada, cap de llista del Camp i un membre del grup de suport del Camp.

MANIFEST DE LA CANDIDATURA

Estem assistint a la major crisi del capitalisme dels últims vuitanta anys, i altre cop els governs de la Unió Europea volen que en paguin les conseqüències els treballadors i els sectors populars. A tota Europa, els acomiadaments, els expedients de regulació d’ocupació i la no renovació de contractes es converteixen diàriament en el drama de milions de persones condemnades a l’atur, el desnonament i la misèria.

Els governs europeus espolien l’erari públic per rescatar els banquers i ajudar les grans empreses, mentre la desocupació creix sense aturador. És l’Europa de les privatitzacions, del Pla Bolonya per mercantilitzar l’ensenyament superior, de la Directiva Bolkenstein o de la Directiva del Retorn contra els treballadors immigrants, que encoratja la xenofòbia i el racisme.

La crisi actual, com no podia ser de cap altra manera, a més de les seves conseqüències econòmiques i socials, està donant lloc a importants transformacions polítiques, que es veuran intensificades en un futur pròxim.

En el cas de l’Estat espanyol, la crisi, la global i la pròpia, estan contribuint a deixar definitivament en descobert les mancances del Govern de Rodríguez Zapatero i del règim borbònic sorgit de l’anomenat procés de “transició”: corrupció generalitzada, ús de la repressió legal o il·legal com a forma recurrent d’afrontar els conflictes socials i polítics amb els sectors populars, precarietat dels serveis socials, col·lapse dels sistemes educatius…

Molt especialment, afloren les gravíssimes mancances democràtiques d’un règim el Cap d’Estat del qual, Juan Carlos I, va ser imposat per Franco, règim que, d’acord amb aquesta situació aberrant, és incapaç d’elaborar una llei de la memòria històrica que reconegui la realitat de la resistència antifeixista dels nostres pobles.

Existeix un corrent involucionista, neofeixista, impulsat per sectors poderosos del capitalisme espanyol i el seu entramat institucional i mediàtic, que té dues cares: la “moderna”, l’expressió més significativa de la qual és la UpyD, i la ‘tradicional’ ‘, la punta de llança del qual és la Conferència Episcopal Espanyola. Aquest corrent involucionista, amb les seves diverses expressions, és el que en aquest moment està orientant l’estratègia de fons del bloc dominant espanyol, inclòs el Govern de l’Estat. Una estratègia que es materialitza, entre altres coses, en l’aliança PP-PSOE per aconseguir el govern de la Comunitat Autònoma Basca amb un objectiu clar: l’espanyolització d’aquest territori.

A l’altre costat hi som les forces sobiranistes i independentistes d’esquerres, les forces polítiques de l’esquerra estatal respectuoses amb els drets nacionals dels diversos pobles oprimits per l’Estat espanyol, així com importants moviments socials i sindicals, entre els quals destaquen el moviment antifeixista; el moviment contra la privatització de la sanitat, l’educació i els serveis públics; les lluites obreres contra els EROs i acomiadaments; la lluita dels estudiants contra el Pla Bolonya; els moviments de dones… Al seu torn, alguns d’aquests moviments socials tenen una important articulació nacional-popular, especialment als pobles on el procés polític sobiranista està més avançat.

Considerem que existeix prou capacitat com per a orientar en un sentit anticapitalista i democràtic aquest desig cada vegada mes estès de canvi radical, encara que ara com ara aquesta capacitat tingui un desenvolupament desigual a les nostres respectives nacions.

Partint d’aquesta valoració, impulsem aquest manifest, els eixos bàsics del qual són:

Justícia social. Que la crisi la paguin els qui l’han provocat: els capitalistes. El capitalisme espanyol té uns trets especialment agressius, com la tremenda precarietat laboral, causa de la major taxa d’atur i d’ocupació eventual de l’UE. I ara la pretensió del sistema és fer un pas més pel que fa a l’explotació i a les retallades socials. La gent que recolzem aquest manifest ens comprometem a impulsar la mobilització per frenar aquests propòsits, exigint un pla de rescat dels treballadors, sense temor a proposar per a això mesures anticapitalistes.

Llibertats democràtiques plenes. Estem comprovant com, pas a pas, se’n van retallat els ja de per si limitats drets civils existents, com el dret a la no discriminació per raons ideològiques, de llengua i cultura, d’edat o de gènere. El dret a la lliure expressió, el dret a no ser represaliat, torturat o processat per les pròpies idees. El dret a votar i ser votat. L’Estat espanyol no respecta la sobirania de les diverses nacions sota la seva jurisdicció ni del conjunt dels pobles. Hi ha un entramat jurídic- polític creat en la transició que ha convertit a l’Estat en una presó de pobles i de gent, així com en un pou de corrupció.

No a la discriminació de gènere. Però no com un mer enunciat formal i buit de contingut, sinó com una exigència normativa, jurídica i pràctica que possibiliti realment la fi de la discriminació. Que inclou, entre altres coses, el dret i la possibilitat real de control de les dones sobre el seu cos, la seva sexualitat i la seva capacitat reproductiva.

Drets polítics. Reivindiquem els drets negats pel règim actual, entre els quals cal, destacar el dret de tots els pobles a decidir de forma sobirana el seu futur, i no com un fet aïllat sinó com un dret permanent, és a dir el dret d’autodeterminació. El dret de cada poble a decidir la seva forma de govern i a la normalització de la seva llengua i la seva cultura nacionals.

Contra l’Europa del capital. Estem en contra de l’Europa del capital i a favor de l’Europa dels pobles. Estem en contra de l’OTAN com a expressió militar de l’imperialisme i, per tant, exigim la retirada de l’Estat espanyol de l’esmentada aliança militar. Estem en contra de l’especulació i el deteriorament del medi ambient. Estem per la defensa de la sobirania alimentària i del col·lectiu davant el privat.

Recolzem els processos sobiranistes que es donen a nivell europeu, i així mateix expressem la nostra solidaritat amb els processos d’articulació patriòtics, antiimperialistes i de justícia social que tenen lloc a Llatinoamèrica, així com amb els fronts de resistència a Orient Mitjà, i molt especialment amb l’heroica lluita del poble Palestí. Des d’una fervent vocació internacionalista, recolzem les lluites de tots els pobles del món per la seva llibertat i la seva dignitat.

Comissió promotora de la candidatura a Parlament Europeu “Iniciativa Internacionalista“

Crònica: OCUPACIÓ del Campus Catalunya

2009-05-03T06:01:00.001-07:00

Informació extreta de Pobleviu.cat:

El 28 d’abril, coincidint amb la cimera de ministres europeus i la contra-cimera del Fòrum d'Estudiants Europeus (FEE) a Lovaina (Flandes), una setantena d’estudiants de la URV s’han manifestat al campus Catalunya contra l’aplicació de l'Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), altrament dit procés de Bolonya, sota la consigna, “Ocupem les aules per la universitat pública”. La protesta, convocada pel nucli del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), ha transcorregut, aquest migdia, pels edificis del campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Al llarg del recorregut per l’interior de la universitat han encartellat i enganxat nombrosos adhesius per l’ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat. La marxa s’ha aturat al pati central del campus Catalunya, on s’han llegit el manifest que denuncia les diferents privatitzacions i l’aplicació antidemocràtica del Pla de Bolonya. La manifestació ha finalitzat a la porta principal del campus han fet una pintada simbòlica amb el lema ‘Aturem Bolonya”.

En acabat, s'ha realitzat un dinar popular al pati central del campus, on hi han participat una cinquantena de persones. A les 4 de la tarda ha començat una assemblea per parlar de les accions a emprendre per mostrar el rebuig estudiantil al Pla Bolonya, que han donat peu a l'ocupació de la universitat.

Us mostrem les activitats portades a terme durant els dies de l'ocupació i algunes imatges.

Dimarts 28

12:00 Al campus Catalunya, MANIFESTACIÓ.

14:00 Dinar popular.

16:00 ASSEMBLEA D'OCUPACIÓ del campus Catalunya.

21:00 Taller sobre la capitalització de l'educació.

22:00 Sopar popular.

23:00 Taller de pancartes.

Dimecres 29

08:00 Esmorzar popular.

13:00 Dinar popular.

15:00 Assemblea d'ocupació.

19:00 Debat sobre la situació actual de l'educació.

22:00 Sopar popular.

23:00 Tallers.

Dijous 30

08:00 Esmorzar popular.

13:00 Dinar popular.

15:00 Assemblea d'ocupació.

19:00 Presentació del llibre "Històries del Paradís", a càrrec del seu autor, Xavi Sarrià.

20:00 Concert acústic de Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas, i el cantautor tarragoní Josep Romeu.

22:00 Sopar popular.

Ocupem les aules per la universitat pública

2009-04-26T11:59:00.000-07:00

CONTRACIMERA a la URV:

El proper dimarts, 28 d'ABRIL:
- A les 12:00 al campus Catalunya, MANIFESTACIÓ
- A les 14:00 dinar popular
- A les 16:00 ASSEMBLEA D'OCUPACIÓ del campus Catalunya

OCUPEM LES AULES PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA!

El pròxim dimarts 28 d’abril es durà a terme a la ciutat de Lovaina (Bélgica), una cimera entre tots els ministres d’educació dels estats signants de la Declaració de Bolonya del 1999. Aquesta és ja, l’enèsima mostra del caràcter antidemocràtic d’aquest nou pla educatiu que irromprà en les nostres universitats. Mentre que les nombroses queixes arreu d’Europa del professorat, de l’alumnat i dels treballadors universitaris han estat obviades pels estaments polítics (i desvirtuades pels mitjans de comunicació), els dirigents europeus volen culminar la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). És l’hora de que tot l’alumnat debati, opini i decideixi per si mateix, el seu futur estudiantil i social. L’hora de demostrar que l’única via de què les reformes siguin vàlides és la contemplació i consulta de tots els sectors implicats. És l’hora de que els estudiants, professors i treballadors facin sentir la seva veu. És per tot això que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans fem una crida perquè el pròxim 28 d’abril ens manifestem i ocupem les aules en DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA i PER LA PARALITZACIÓ PLA DE BOLONYA.

ATURAR BOLONYA ÉS POSSIBLE, DEPÈN DE NOSALTRES

Diada de Sant Jordi al Campus Catalunya

2009-04-23T04:08:00.000-07:00

- De 12:00-14:00 VERMUT popular.
- A les 13:00 ACTUACIÓ del cantautor tarragoní Josep Romeu.

El 25 d'abril prenem els carrers per la llibertat dels Països Catalans

2009-04-18T13:53:00.000-07:00

25 d'abril de 2009. Un nou 25 d'abril de reptes, de lluita, de treball, de mobilització, d'esperances, de records per als qui no estan amb nosaltres. Un nou 25 d'abril en el qual recuperar les velles consignes de llibertat per al nostre poble, però també de reivindicar un canvi en les també velles estructures opressores i explotadores.Un nou 25 d'abril en el qual reivindicar la memòria de les oblidades, de les víctimes republicanes, comunistes, anarquistes, feministes, valencianistes, revolucionàries, de les obreres i camperoles, de les dones i estudiants. En definitiva, la memòria de totes aquelles que ho pergueren tot fa justament setanta anys, amb la victòria del general Franco, que és la victòria del feixisme, del catolicisme reaccionari, de la burgesia i dels terratinents. Hui, setanta anys després, les afussellades, les soterrades a les fosses comunes, les presoneres de camps de concentració i presons, les exiliades, les silenciades per 40 anys i més de franquisme, encara esperen justícia. Una justícia que mai vindrà dels que hui dirigeixen unes institucions que són hereves dels vencedors de la Guerra, i que tampoc vindrà dels que són fills putatius del dictador. Només les treballadores recuperarem la història que ens volen furtar. Una història que és la de totes les que ens criden des de les fosses comunes del Cementeri General de València, des dels molls del port d'Alacant, des dels camps dels Ametlers i d'Albatera, des del Convent de Santa Clara, des dels monetirs de Santa Maria del Puig i Sant Miquel dels Reis.
Un nou 25 d'abril en el qual reclamar un canvi en el sistema econòmic, el capitalisme, que s'ha ensenyorat dels Països Catalans i de la pràctica totalitat de la humanitat, i que ha portat milions de persones a la misèria i a la destrucció dels recursos naturals del Planeta. A hores d'ara som quasi 1.000.000 de treballadores dels Països Catalans les que hem perdut la nostra feina; al mateix temps, les multinacionals i els bancs mantenen elevadíssimes taxes de benefici i, quan aquests no són els esperats, noves retallades socials o injeccions de diners públics pretenen garantir els marges de benefici dels poderosos. A la resta del planeta, i especialment al Tercer Món, creix encara més la pobressa. Hui en dia, ara mateix, s'ha posat en evidència i amb la major cruesa el que l'esquerra ve denunciant des de fa més de 150 anys: que el capitalisme és un sistema desigual i explotador en la seua pròpia naturalesa, que només genera beneficis i benestar per a uns pocs mentres condemna a la immensa majoria de la població mundial a la misèria. Resulta imprescindible, doncs, per a la pròpia supervivència de la humanitat, la detsrucció del capitalisme i la construcció d'un nou sistema que puga garantir la igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural, l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat a totes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra. Un nou 25 d'abril en el qual tornar a recordar els 302 anys de la derrota d'Almansa, denunciant que després de més tres segles de dominació espanyola i francesa i d'inclusió, per la força de les armes, dels Països Catalans en el projecte imperialista espanyol i francès, el nostre poble encara està ben lluny d'asolir unes mínimes quotes de democràcia i autogovern. Encara és l'hora que el català puga viure amb plena normalitat als carrers dels Països Catalans, i molt especialment al nord i al sud. Encara és l'hora que se'ns puga reconèixer la unitat del nostre territori, dividit i fragmentat en autonomies, departaments i estats. Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucions miren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca. 25 d'abril de 2009. Per la memòria de les oblidades. Per la dignitat de les treballadores. Per l'emancipació de les nacions oprimides. Per la justícia social del nostre poble. Per tot això us convoquem el pròxim dissabte 25 d'Abril, a les 18'00 hores a la plaça de Sant Agustí de València.
Endavant i força!

Per a més informació: http://www.300anys.cat/

Crònica: VI Trobada d'Estudiants dels Països Catalans - Manresa

2009-04-13T09:55:00.000-07:00

La VI Trobada d'Estudiants dels Països Catalans s'ha desenvolupat a la ciutat de Manresa, la capital de la comarca del Bages. Aquesta ha contat amb la participació d'estudiants d'educació secundària i universitats procedents de tots els Països Catalans.

Les diverses xerrades i tallers temàtics s'han enriquit amb el debat propi d'una trobada oberta a tots els estudiants. A més, s'ha creat un punt en el que posar en comú idees i opinions de diferents punts del territori afectats per les mateixes amenaces sobre l'educació pública.

VI Trobada d'Estudiants dels Països Catalans

2009-04-04T07:59:00.000-07:00

Vine a la TEPC!
Dijous 9 a les 15:00 surt un autobús gratuït des de la plaça Imperial Tarraco.

Activitats

Dijous 9:

19:00 Xerrada: El model educatiu neoliberal
22:00 Sopar Popular i concert amb l'actuació de Cesk Freixas i Rumbeiros a la plaça Gispert

Divendres 10:

9:00 Projecció de la Toma
11:00 Taller d'Agitació
12:15 Xerrada a càrrec del representant de les Joventuts d'Alliberament Gai
Xerrada amb IMNI.CAT

17:00 Xerrada: La realitat lingüística als Països Catalans
18:00 Taller d'identificació dels rols sexistes
19:00 Taller de cultura popular

23:00 Gimcana de la guerra dels segadors

Dissabte 11

Al matí es tractarà la Carta Catalana d'Estudiants

17:00 Taller de programari lliure
Desprès es realitzarà la xerrada titulada Reformes educatives i perspectiva històrica de l'evolució del ensenyament públic
19:00 Projecció sobre l'homofòbia
20:00 Taller d'assemblearisme

23:00 Concert:

Més informació clicar aquí

Concentració i manifestació a Tarragona en solidaritat als estudiants repressaliats

2009-03-27T05:24:00.000-07:00

La Plataforma en suport de les i els estudiants va aplegar ahir entre 250 i 300 que es van manifestar des de la plaça de la font fins al rectorat de la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta plataforma es va crear arran dels fets ocorreguts el passat 18 de març a Barcelona, quan després que els mossos d’esquadra desallotgessin una facultat de la Universitat de Barcelona que estava ocupada pels estudiants, el cos policial carregués indiscriminadament contra les successives manifestacions dels estudiants. Aquella jornada es va saldar amb 81 ferits. Per aquest motiu, la Plataforma en suport a les i els estudiants pretenia aplegar no tan sols els estudiants sinó tota la societat civil en contra la brutalitat policial. A la manifestació s’hi van adherir, a més del SEPC-URV (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) diferents organitzacions provinents dels moviments socials com: Endavant Tarragona, l’Assemblea de Joves La Guspira, Cau de Llunes (l’Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona) o el sindicat CO.BAS (Comissions de Base).

La protesta va començar amb una concentració a la Plaça de la font on es van demanar responsabilitat polítiques pels fets. Concretament es va exigir la dimissió de Josep Huguet, el conseller d’Universitats i Empresa; de la comissionada d’universitats, Blanca Palmada (ambdós d’ERC); i del conseller d’interior i responsable polític dels mossos, Joan Saura (ICV). La marxa va transcórrer sense incidents i enmig d’un to festiu on van corejar lemes en contra la imposició antidemocràtica del Pla de Bolonya, i en contra la repressió desmesurada del mossos d’esquadra. La manifestació va acabar davant del rectorat de la URV, a la plaça de l’escorxador, on es va llegir un manifest que demanava responsabilitats al rector, el Dr. Francesc Xavier Grau que es va posicionar a favor del desallotjament de la UB i va obviar les càrregues policials en contra el estudiants. El president del Consell d’Estudiants també va llegir un manifest en suport als estudiants i en contra la brutalitat policial.

La Plataforma en suport a les i els estudiants va alertar que la lluita per la universitat pública i de qualitat està més viva que mai, i que la repressió mai l’aturarà.

Concentració de rebuig a la brutalitat policial

2009-03-25T04:51:00.000-07:00

El nucli de la Universitat Rovira i Virgili del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans es suma a la convocatòria de "la plataforma de suport a les i als estudiants"el proper dijous, 26 de març a les 18:00h a la plaça de la Font.

Aquí adjuntem el manifest:

SOLIDARITAT AMB ELS ESTUDIANTS ATUREM LA BRUTALITAT POLICIAL

Els fets que van tenir lloc dimecres 18 de març a Barcelona han despertat la indignació de molta gent arreu dels Països Catalans. I es que els Mossos d’Esquadra van treure a la superfície l’essència de la seva existència que no és cap altra que defensar els interessos del Capital. En el cas que ens ocupa es concreta en l’interès per imposar un pla d’estudis universitari, el Pla de Bolonya.
Els Mossos d’Esquadra es van excedir a l’hora de fer la feina repressiva per la qual cobren un sou, doncs van descarregar la seva violència contra fraccions de la societat que, fins hi tot segons l’ordre establert, no havien d’haver atacat, com a mínim de manera directa. La premsa que sistemàticament oculta el caràcter repressiu del cos armat va ser víctima de la seva violència.
Els Mossos d’Esquadra van atacar periodistes, professors d’universitat, personal del PAS, vianants, infants,... a més del blanc justificable mediàticament que són els radicals, armats i violents estudiants. La jornada del 18 de març es va saldar amb 81 ciutadans ferits.

Els responsables polítics de l’actuació dels Mossos d’Esquadra, Joan Saura (ICV) i Josep Huguet (ERC), van qualificar de correcta i democràtica la posada en escena del cos armat. Segons la invertida lògica que impera tenen raó. A més el Dr. Francesc Xavier Grau, rector de la URV, ha donat suport a la decisió de desallotjar violentament els estudiants presa pel rector de la UB Dídac Ramírez.

Considerem que estem davant d’uns fets molt greus i que això no succeïa des de fa dècades, quan el dictador Franco ens dominava. Des de Tarragona volem condemnar els Mossos d’Esquadra, els polítics i també els dirigents universitaris, que van de la mà dels dos primers, implicats en aquests fets lamentables i dignes de qualificar com a bàrbars. Ens solidaritzem amb totes aquelles persones que van ser víctimes de la violència classista. Cal però, no perdre de vista la raó per la qual van ser atacats els nostres companys, així doncs volem encoratjar tots els estudiants a seguir en la legítima lluita per una universitat pública i acabar així amb aquesta agressió que suposa la implantació del Pla de Bolonya.

La repressió no ens aturarà! Llibertat sense càrrecs a tots els detinguts! Per la universitat pública, aturem Bolonya!

3000 persones surten al carrer a Tarragona en defensa de l'ensenyament públic

2009-03-19T10:09:00.000-07:00

Avui 19 de març el mestres d'arreu del principat han secundat la vaga convocada pels sindicats de professors, USTEC-STEs, el SEPC, la CGT i els sindicats majoritaris (CC.OO i UGT) en contra l'aplicació de la LEC (Llei d'Educació de Catalunya). Es calcula que un 78% dels docents l'han seguit. Però no només han sortit al carrer els mestres, sinó que els estudiants universitaris empesos pels brutals episodis de repressió viscuts ahir a Barcelona també s'han sumat a una manifestació que en un principi era en contra la LEC, però que ha acabat agrupant els dieferents agents en defensa de l'ensenyament públic.

Unes 3000 persones s'han manifestat avui pels carrers de Tarragona des de la plaça Imperial Tarraco fins la seu del Departament d'Ensenyament a la ciutat. Durant el transcurs de la marxa els estudiants i mestres han cridat consignes en contra la LEC i a favor de l'ensenyament públic. Les consignes contra la repressió estudiantil també s'han sentit amb força i en divereses seus bancàries s'han fet pintades com aquesta: “Mossos=Grisos”. La manifestació ha finalitzat a la seu del Departament d'Ensenyament de Tarragona, on els sindicats han llegit els seus manifestos, alertant que la lluita a favor de l'ensenyament públic no s'aturarà. De moment per dijous que ve hi ha convocada una vaga general del conjunt de l'educació per deunciar la privatització que, segons els sindicats, suposarà tan la LEC com l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior.

REPRESSIÓ POLICIAL SENSE PRECEDENTS

2009-03-18T08:45:00.000-07:00

Avui, 18 de març del 2009, a la matinada, els cossos antiavalots de la Generalitat per ordre del rector Didac Ramirez i el conseller d’ICV-EUA Joan Saura, han desallotjat a cop de porra les estudiants que ocupaven el Rectorat de la UB desde feia 4 mesos. El desallotjament s’ha dut a terme sense previ avís i de forma violenta. Els primers estudiants han sortit il·lesos i han estat gravats per una càmara, però els darrers, quan ja no estava essent gravat en sortit amb nombroses contusions i lesions. Alguns estudiants que s’han ressistit de forma pacífica, agafant-se entre ells i evitant que els arroseguessin, han estat imputats per desobediència civil, amb una previsible pena de 6 mesos a 3 anys de presó. Com a resposta davant aquests actes de repressió directa i de violència policial inadmissibles i inconcebibles en una societat avançada i democràtica, hi ha hagut una convocatòria de concentració pacífica i roda de premsa a les 11:30h a Plaça Universitat, davant l’edifici històric. La concentració ha congregat més de 1000 estudiants. Poca estona després, una munió de furgonetes dels mossos, prop de de 400 efectius d’antidistrubis, han carregat contra els estudiants asseguts i amb les mans alçades, fent-los retrocedir per Gran Via. La càrrega ha ocasionat diversos ferits, que han hagut de ser atesos pels serveis mèdics, entre ells alguns amb fractures òssies, punts de sutura, contusions i hematomes. Sis estudiants han estat detinguts i vuit retinguts, segons fonts policials. Els estudiants, desplaçats del punt original de concentració i un gran nombre d’estudiants aliens a les assemblees que han presenciat els fets, s’han organitzat espontàniament en una manifestació i s’han dirigit cap el Comissionat d’universitats. Alla un nombre exagerat d’antidisturbis, més de 460 els esperaven i han carregat sistemàticament contra els estudiants que volien demanar explicacions als responsables polítics i que demanaven la dimissió, tant dels rectors que integren l’ACUP com dels consellers Saura i Huguet. S’han produït carregues successives dels mossos que han anat disgregant els estudiants al llarg de 5 travessies de l’Eixample. Els mossos han anat perseguint i carregant de manera sistemàtica i brutal contra els estudiants que ja no només dispersats i desconcentrats, sinó esgotats i espantats, miraven de fugir al llarg de l’Eixample amb l’objectiu de reagrupar-se. Aquesta actitud no respon a cap lògica de manteniment de l’ordre, sinó a una voluntat directa de les autoritats de castigar físicament als estudiants mobilitzats, i així dissuadir-los de la seva actitud crítica.

(extret de www.kaosenlared.net)

Els mossos d'esquadra desallotgen el rectorat de la UB (Universitat de Barcelona)

2009-03-18T04:33:00.000-07:00

Avui, dimecres 18 de març, a la matinada, desenes d’agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra han procedit, per ordre del rector Dídac Ramírez, al desallotjament de l’edifici del rectorat de la Universitat de Barcelona (UB). Davant d’aquest fet, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem denunciar que les autoritats universitàries han optat per la via de la força, imposició i coacció contra els estudiants mobilitzats.
Davant del desallotjament del rectorat de la UB, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes i participant de les protestes estudiantils, volem constatar que:

1.- L’aposta de les autoritats universitàries per l’estratègia de la força i la coacció suposa trencar tot pont de diàleg i entesa amb els estudiants.

2.- L’entrada dels Mossos d’Esquadra a les universitats catalanes ve sent una tònica massa habitual i demostra la inoperància dels rectors per a gestionar amb diàleg els conflictes que sorgeixen a la universitat.

3.- Que la violència policial, les detencions, les expulsions i les difamacions contra els estudiants no aturaran la lluita en defensa d'una universitat pública i de qualitat.

Per acabar, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans:

- Exigim la dimissió immediata del senyor Dídac Ramírez, i de tot l’equip rectoral de la UB, per ser els màxims responsables de l’entrada dels Mossos d’Esquadra a la universitat.

- Exigim que la senyora Blanca Palmada, Comissionada d’Universitats, i el senyor Josep Huguet, Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, es posicionin públicament sobre l’entrada de cossos policials a les universitats públiques catalanes.

Finalment, encoratgem a tots els estudiants del país a mostrar, al llarg dels propers dies, el seu rebuig a aquest desallotjament i a denunciar la repressió que pateix el moviment estudiantil contrari a l’EEES, per a deixar ben clar a totes les autoritats universitàries que no ens quedarem de braços creuats davant les agressions que patim els estudiants mobilitzats en defensa de l’educació pública i de qualitat.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Barcelona, 18 de març de 2009

12 març, ATUREM BOLONYA

2009-03-17T08:48:00.000-07:00

Entre 250 i 300 estudiants de la URV es van manifestar el passat dijous 12 de març al campus Catalunya contra l’aplicació del Procés de Bolonya, sota la consigna, “Construïm la universitat pública del futur. Aturem Bolonya” . La protesta va estar convocada pel nucli del Sindicat d’Estudiants dels Paisos Catalans i l’Assemblea d’Estudiants de Ses Celades.

Durant la mobilització les estudiants van omplir la facultat d’enganxines que denunciaven la precarietització que suposarà l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. La marxa es va atura en diferents punts, com per exemple el bar o el deganat de Ciències Jurídiques, on es van llegir diferents manifestos que denunciaven les diferents privatitzacions i l’aplicació antidemocràtica del Pla de Bolonya. La manifestació va finalitzar al pati central del campus Catalunya on es va llegir un manifest i es va fer una pintada simbòlica al terra amb el lema "Aturem Bolonya”.

El seguiment de la vaga va ser alt arreu dels Països Catalans i també es va realitzar manifestacions a Girona, Barcelona, Lleida, Castelló i Alacant.

Recordem que les institucions continuen ignorant la veu de l'estudiantat, EN TOMÀS PORTA 24 DIES EN VAGA DE FAM

La lluita continua...

Setmana de lluita contra el Pla de Bolonya- XOCOLATADA EN MOTIU DELS EXPEDIENTATS DE LA UAB

2009-03-09T10:11:00.000-07:00

Demà a les 17:00 al Campus Catalunya, hi haurà una xocolatada popular en motiu dels expedientats de la UAB. Comptarem amb la presència d'expedientats per tal de que ens exposin les experiències de lluita contra l'EEES a la seva universitat.

De fet quan parlem del Pla de Bolonya, hem de parlar de repressió...

Actualment hi ha 25 estudiants expedientats. A la Universitat Autònoma de Barcelona, hi ha 6 alumnes expulsats (als quals se'ls prohibeix cursar qualsevol titulació universitària durant 11 anys), 22 expedientats i 15 pendents de judici per desordres públics.
Un altre clar exemple és el de la Pompeu Fabra (UPF), quan el 12 de febrer, els Mossos d’Esquadra per ordre del rector Josep Joan Moreso, desallotgen als 70 estudiants que havien acampat al campus Poblenou per denunciar la mercantilització de la universitat. Com a conseqüència, el 13 de febrer més de 200 estudiants van boicotejar l’acte d’inauguració del campus Poblenou i exigiren la dimissió del rector Moreso per haver ordenat la intervenció policial la nit anterior i per la seva actitud autoritària i prepotent.

El conjunt de referèndums arreu dels Països Catalans ha denotat la negativa de l'estudiantat a l'aplicació anitdemocràtica de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, tot i així...

els estudiants crítics amb el procés de Bolonya només reben repressió i són exclosos de la presa de decisions. Vine a conèixer les experiències de lluita dels expedientats!

Estudiant rebel·lat! Lluita pel teu futur!

PER TOTS ELS MITJANS! ELS ESTUDIANTS ATURAREM BOLONYA!

CONTRA EL PLA DE BOLONYA. FINS A LA VICTÒRIA SEMPRE!

2009-03-08T14:03:00.000-07:00

COM ENS AFECTA BOLONYA CONCRETAMENT

L'espai europeu d'ensenyament superior (EEES), altrament conegut com a pla de Bolonya és el marc educatiu europeu i de qualitat creat a partir de la Declaració de Bolonya, amb la finalitat de fomentar el creixement econòmic d'Europa, la seva competitivitat internacional i la seva cohesió social a través de l'educació i la formació dels ciutadans al llarg de la seva vida i mobilitat. Aquesta declaració, firmada a Sorbona el 25 de maig 1998, pretenia buscar com a objectius el suplement europeu al títol, programar l’ensenyament en dos cicles, fent el primer amb competències professionals plenes, organitzar el sistema europeu de transferència de crèdits, potenciar la mobilitat d’usuaris de la universitat en general, assegurar la qualitat de l’ensenyament i promoure la dimensió europea de l’ensenyament superior.

Dins de tot el conjunt d’incògnites que aquesta declaració té, la més problemàtica correspon al crèdit europeu o crèdit ECTS. Aquest tipus de crèdit pretén representar el volum de treball que l’estudiant ha de realitzar per superar l’assignatura, dintre dels suposats barems d’un estudiant mitjà. El valor estimat del treball de l’alumne el basen en 40 hores per setmana, fet que suposa un valor de 1600 hores per curs acadèmic i entre 25 i 30 hores de treball per la superació d’un crèdit. Fent la comparativa amb l’actual sistema veiem que actualment un crèdit equival, més o menys, a 10 hores de classe presencial. La diferència més clara dels dos sistemes és que el crèdit europeu no és una bona mesura de temps en referència a les classes impartides pel professor, sinó que es refereix a un volum total de treball de l’alumne expressat en hores, on s’inclouen les classes (tant teòriques com pràctiques), l’esforç dedicat a l’estudi, els seminaris, els treballs així com també les hores dedicades a la preparació i realització d’un examen.

L’altra de les variacions més importants que suposarà la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior serà la nova estructura que tindran les carreres, on la diplomatura, la llicenciatura i el màster desapareixeran per donar a entrada al model dels graus. Aquest model, tenint com a base el model anglosaxó, es dividirà en dos parts força separades: els estudis de grau en sí i els estudis de postgrau. El nombre total de crèdits necessaris per obtenir el grau està comprès entre 180 i 240 crèdits ECTS, el que vindria a ser 4 anys. No obstant això, hi ha carreres que queden fora d'aquest nombre de crèdits, sent major en Medicina, Farmàcia, Veterinària, Arquitectura, Infermeria, Dret i altres. Un fet a destacar és la remodelació que ja s’ha fet del conjunt de carreres, sent aquest pas el primer que han dut a terme les universitats per adaptar-se al nou model universitari. Seguint la lògica empresarial, s’ha intentat eliminar les carreres menys rendibles i productives pel mercat (com les humanitats, filologies, història de l’art,...), però davant la resposta de la comunitat universitària, el govern ha optat per evitar la polèmica i ha cedit la decisió a les universitats i que siguin aquestes les que decideixin si volen impartir graus deficitaris. Així doncs, ens trobem que les actuals llicenciatures de 5 anys (300 crèdits) queden relegades a un graus generalistes de 4 anys (240 crèdits ECTS) enfocats a crear mà d’obra que acabi la universitat amb un títol menor i, per tant, accedeixi al mercat laboral en pitjors condicions. En aquesta situació serà casi imprescindible cursar un postgrau si es vol aconseguir una formació adequada i una feina en condicions.

Aquí és on entrem a qüestionar la mateixa formació que aquests nous graus tindran en comparació amb les actuals llicenciatures. En el cas específic de la URV aquests graus ja existeixen amb la implantació del nou pla d’estudis adaptat al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior en les carreres d’història i d’història de l’art. Totes dues carreres tenen les mateixes assignatures i, per tant, la mateixa formació pobra i generalitzada. Les assignatures que enguany fan aquests dos graus no tenen res a veure amb les que fins ara s’impartien en el pla d’estudis anterior, on amb assignatures tan generalitzades com Societat i cultura a l’edat medieval o Societat i cultura a l’edat antiga intenten comprimir tota la matèria en un sol quadrimestre on, per tant, els continguts seran més pobres que al pla antic, on l’alumne cursava l’assignatura d’Història Antiga Universal durant tot l’any (encara que es dividia en dos, creant l’assignatura Història Antiga Universal I pel primer quadrimestre i Història Antiga Universal II al segon quadrimestre). Assignatures tan primordials en la formació d’un historiador com Prehistòria Universal han desaparegut i només es podran cursar amb l’especialització. Enlloc d’això, l’historiador del nou grau haurà de cursar assignatures d’una forta vessant artística (com es el cas d’Iconografia) per tal de poder així compaginar la seva formació amb la carrera d’Història de l’Art.

Aquest només és el primer exemple del què ha suposat a nivell acadèmic la implantació del procés de Bolonya a la universitat. Cal tenir en compte que a partir de l’any vinent totes les carreres sofriran aquesta modificació i, per tant, patiran una gran reestructuració o fins i tot la desaparició, com passarà a la URV amb les llicenciatures de magisteri d’educació musical o magisteri d’educació física, que passaran a estar absorbides per la mateixa Magisteri (on, per tant, s’implantaran a magisteri assignatures relatives a l’educació musical i física)

El segon bloc en que es dividiran els estudis serà el postgrau. Si com ja hem dit el títol de grau dóna una formació més generalista amb un accés més directe (tot i que en pitjor condicions que la llicenciatura) al mercat laboral. Els títols de Postgrau busquen una formació més especialitzada dirigida a treballs que requereixen una major qualificació i capacitació tècnica. Per això, el postgrau es divideix en dues etapes: el màster i el doctorat. La primera, que dura 1 o 2 anys, busca una formació de caràcter especialitzat i multidisciplinar, dirigida a una especialització acadèmica o professional. La segona etapa és la realització d’una tesis doctoral i va encaminada a la formació avançada en tècniques d’investigació.

Els problemes que se’ns plantegen és que si bé en principi només caldrà tenir el títol de grau per accedir-hi, és més que probable que no hi hagi places per tota la gent que acabi els graus (es preveu que només un 30% dels graduats hi accediran), així doncs, ja hi ha universitats que estan posant uns requisits d’accés desproporcionats, com el de tenir un nivell d’anglès superior al que demanen a universitats dels EUA. En aquest sentit el Conseller Huguet a expressat la voluntat del govern perquè el nivell d’anglès actuï com a filtre d’accés als postgraus i que les universitats que demanin més nivell d’anglès rebran més finançament. Entenem que aquest és un altra filtre socioeconòmic ja que el nivell que es pot assolir en l’educació pública és molt inferior al que es demana.

Com a conclusions, podem entreveure que aquest nou model educatiu pretén, com hem dit abans, fer entrar al mercat i al liberalisme l’educació, on l’estudiant passa a ser una mercaderia més de tot aquest sistema present.

PERÒ,... PERQUÈ EL PLA DE BOLONYA?

El mal anomenat Pla de Bolonya surt del sí de les polítiques a nivell europeu. Si ens preguntem el perquè de tot plegat hauríem d’entendre primer per a què serveixen les universitats, i després comprendre el sentit de l’existència d’Europa.

La Universitat, nascuda al segle XI a la mateixa Bolonya, en plena societat feudal, tenia una raó de ser: interessava al mode de producció de l'època. Estem parlant d’una societat teocràtica, camperola, militar... i el que s'ensenyava a la Universitat responia als interessos dels poderosos en aquell moment històric. Al segle XV la classe burgesa emergent estava en lluita contra l'església i el feudalisme i podem dir que aleshores comença la societat moderna, però no podem parcel·lar d’aquesta manera la història i cal dir que encara existia una lluita entre els interessos dels conservadors i els nous burgesos. La Universitat Feudal havia quedat desfasada en aquella nova societat. Calia crear la Universitat Moderna. Calia reconduir la Universitat cap als interessos de la burgesia. S’havien de deixar les interpretacions teocràtiques de la realitat i calia introduir una mirada més científica (recordem com Copèrnic, Andrea Vesalio, Galileu, Darwin,... van ser atacats per l'església, el poder de l’antiga societat que encara perdurava en el desenvolupament de la nova). La burgesia va adaptar la Universitat al nou mode de producció. La burgesia va canviar la societat i per mantenir aquest canvi va canviar, després, la universitat. La universitat serveix per satisfer al mode de producció de la societat en cada moment concret. Ara passa el mateix.

Per altra banda no comprenem les raons de fons que sustenten la modificació dels plans d’estudis a nivell europeu, bàsicament perquè no les ha explicat ningú. Però, la pregunta correcta que ens hauríem de fer és: Comprenem alguna cosa?

Algú ens ha explicat mai els interessos que van satisfer les burgesies holandesa i anglesa en legalitzar els botins de guerra al Tractat de Westfalia al 1648? O perquè va sortir sancionada la burgesia francesa del Congrés de Viena el 1815? Algú coneix les intencions del primer intent de crear Europa per part del Compte hongarès Kalegri al 1922? Què suposaven els acords de Yalta i Postdan per l’hegemonia dels EUA després de la II GM? En quins processos històrics s’inicia la creació de l’FMI i el Banc Mundial al 1944? Com sortia beneficiat l’imperialisme nord-americà després del Pla Marshall? I del Tractat de Roma de 1957? Què en sabem de l’Acord de Schengen de 1985? I de l’informe Delors de 1988? Com va quedar la relació de forces entre Europa i l’imperialisme nord-americà al Congrès de Doha? No veiem relació en inculcar primer l’euro (objectiu) i després convèncer sobre la Idea de La ciutadania europea (subjectiu)? Per què apareix ara la necessitat d’una Constitució Europea? Per què el Pla Bolonya?

Som incapaços de respondre a aquestes preguntes perquè hem estat preparats per ser uns complets ignorants. Si ens haguessin donat les eines per conèixer la nostra pròpia història ens hauríem adonat que tot l’entramat Europa és una construcció ideada per defensar les burgesies de cada Estat en un ens més cohesionat davant les situacions internacionals. Els interessa més que ens especialitzem en l’enginyeria més moderna i rara, alienats de la història, aïllats i individualitzats per poder inculcar la dictadura del treball assalariat (l’esclavitud moderna), el poder dels Estats imperialistes sobre les nacions oprimides i l’opressió patriarcal.

Per opinar sobre el Pla de Bolonya hauríem de conèixer què és Europa i el perquè de la seva formació. No existia una Idea d’Europa que planava sobre l’aire que es va filtrar en la consciència dels militars i polítics... sinó que aquesta s’ha forjat perquè a algú li ha interessat.

En la reordenació que estem patint actualment a Europa, la burgesia europea necessita una classe treballadora homogeneïtzada, tecnològicament especialitzada, disposada a desplaçar-se per tot el continent i que vetlli per l'economia europea, o més ben dit, per la burgesia europea. D’aquí el seu interès per la mobilitat. Amb Bolonya es vol homogeneïtzar l'ensenyament a nivell europeu, que no és res més que adaptar la Universitat a les noves necessitats. Europa necessita competir en l'àmbit tecnològic i productiu amb EEUU i el Japó per la seva supervivència i crearà una classe treballadora que satisfaci aquest objectiu. El sistema econòmic capitalista, aliat amb el sistema polític, faran el possible per enfortir Europa, i el Pla de Bolonya no és res més que la confirmació d'aquesta tendència en l'àmbit universitari.

LA LLUITA

Com podem veure les reaccions dels estudiants han sigut varies envers a l’anomenat Pla de Bolonya.

Un dels fets més significatiu que està ocurrent a l’Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és la vaga de fam que està duent Tomàs Sayes, militant del SEPC.
Va iniciar la vaga de fam el passat dilluns dia 23 de febrer i a hores d’ara encara dura.
El que pretén això és exigir a les autoritats universitàries que replantegin els seus posicionaments i facin cas a les demandes del moviment estudiantil, així com la readmissió dels 25 estudiants expedientats. Aquesta és una altra forma de protesta, una protesta extrema que s’ha dut a terme ja que l’actitud de les autoritats universitàries des dels inicis de les mobilitzacions s’ha caracteritzar per ignorar per complet les demandes del moviment estudiantil. Això representa una manca d’esperit democràtic per part dels responsables d’unes institucions que en teoria han de defensar els principis en que es basa la democràcia. L’única reacció que s’ha vist per part dels responsables d’aquestes institucions envers les protestes ha estat la repressió i la criminalització dels estudiants mobilitzats en defensa de la universitat pública. Aquestes dades són molt evidents quan a la UAB, a hores d’ara hi ha 6 alumnes expulsats, 22 expedientats i 15 pendents de judicis per desordres públic. Una de les moltes maneres que tenen per atenuar la veu del poble.

Un altre clar exemple és el de la Pompeu Fabra (UPF), quan el 12 de febrer, els Mossos d’Esquadra per ordre del rector Josep Joan Moreso, desallotgen als 70 estudiants que havien acampat al campus Poblenou per denunciar la mercantilització de la universitat. Com a conseqüència, el 13 de febrer més de 200 estudiants van boicotejar l’acte d’inauguració del campus Poblenou i exigiren la dimissió del rector Moreso per haver ordenat la intervenció policial la nit anterior i per la seva actitud autoritària i prepotent.

Tot i això arreu dels Països Catalans s’han dut i s’estan duent a terme diferents ocupacions, per tal de que així es faci sentir la nostra veu que les mateixes institucions silencien i que ens escoltin! Així doncs tenim l’exemple de la Universitat d’Alacant (UA) que van ocupar l’Aulari I el 25 de novembre després de la tasca duta a terme per l’Assemblea d’Estudiants. L’ocupació es mantindrà mentre el rectorat negui el debat i el diàleg al conjunt d’estudiants. D’altra banda la Universitat de les Illes Balears (UIB) també resta ocupada, l’inici va ser el dia 15 de desembre quan l’Assemblea Contra Bolonya decideix ocupar de forma indefinida la Facultat de Filosofia i Lletres.

Són moltes les mobilitzacions, concentracions, tallers, xerrades que s’estan duent a terme a tots els Països Catalans, per reclamar que com a estudiants ens escoltin, que ens tinguin en compte, que obrin debats, que facin referèndums totalment participatius, democràtics i vinculants per escoltar verdaderament el vot dels estudiants. Tot i així l’única resposta que rebem és repressió i criminalització.

Per una universitat! Per la nostra universitat!
Organitza’t i lluita!
Milita al SEPC!

D’ON VE EL PROCÉS DE BOLONYA?

2009-03-04T09:42:00.000-08:00

Si bé és cert que els principis de l’EEES els podem trobar en la declaració de la Sorbona el1998, un any més tard amb la declaració de Bolonya i les posteriors reunions de Praga (2001),Berlín (2003), Bergen (2004) i properament a Londres, no podem deixar de banda la granimportància que l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i Acord General del Comerç deServeis (AGCS) han tingut en el disseny del procés. La voluntat d’aquest acord és, bàsicamentla de liberalitzar el comerç de serveis, com la sanitat o l’educació, i eliminar totes les barreresque impedeixin aquesta liberalització.

Cal tenir en compte, a més, que els dirigents de l’OMC i dels lobbies empresarials mésimportants han deixat clar en infinites ocasions el seu interès en l’educació, tant pel negoci quegenera de per si, com per la importància de formar treballadors adaptats a les necessitats delmercat. En aquest sentit cal dir que l’educació és un mercat que mou més de 2 bilions dedòlars anualment.

Per posar-vos un exemple, el preàmbul de la LUC (Llei Catalana d’Universitats) afirma que:“[...] les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que espresta en caràcter no empresarial, en previsió a la liberalització d’aquest sector (l’ensenyament)en el marc de negociacions de l’OMC”

ESTRUCTURA DELS ESTUDIS

Un dels canvis més importants serà el de l’estructura de les carreres i els doctorats. Així elsnous estudis es dividiran en dos cicles: els graus i els postgraus.GRAUS: Tal com diu el Reial Decret 55/2005, el govern estableix unes directrius generalscomunes a tots els títols i unes directrius generals pròpies de cada títol. Així, es fixa la mateixaduració per tots els títols i segons la última proposta del MEC s’aposta per un 1+3, és a dir, unprimer any comú en cada branca de coneixement i un grau de tres anys. A més, tal com diu elReial Decret: “Les directriu generals pròpies [...] s’orientaran a l’adquisició d’una qualificacióprofessional amb significació en l’àmbit laboral, [...] que possibiliti l’accés a l’exercici del’activitat professional d’un determinat àmbit.” És a dir, els graus estan orientats a crear carrerescurtes i generalistes que formin en competències professionals deixant de banda la formaciócientífica i humana, així doncs, es volen convertir els centres universitaris en centres deformació professional. D’altra banda, també es canvia el sistema de crèdits i es passa als ECTS(European Credit Transfer System). Aquest nou sistema estableix que cada crèdit equival a 25hores de treball de l’alumne, que inclou tant les hores lectives com les de treball a casa. Això,tenint en compte que cada curs acadèmic tindrà 60 crèdits ECTS, equival a unes 40 hores defeina setmanal, és a dir, com una jornada laboral completa, i per tant, impossibilitarà a moltsestudiants poder compaginar els estudis amb el treball. És cert que a la nova proposta del MECes diu que els plans d’estudis han de tenir en compte la possibilitat de compaginar l’estudi ambla feina, però que això serà tardant el doble d’anys a acabar el grau. D’altra banda, si la càrregalectiva dels estudiants és equivalent a una jornada laboral, creiem que hauríem de gaudir d’unsalari estudiantil per evitar filtres socioeconòmics a la universitat.

No creiem que les beques-préstec que proposa el MEC en que el primer any no es pagarà, elsegon es començarà a pagar amb un interès baix i aquest s’anirà incrementant, serveixin persolucionar res.

Cal destacar també que, seguint la lògica empresarial, s’han intentat eliminar les carreresmenys rendibles i productives pel mercat (com les humanitats, filologies, història de l’art,...), tot ique veient la resposta de la comunitat universitària, el govern va optar per evitar la polèmica icedir la decisió a les universitats i que siguin aquestes les que decideixin si volen impartir grausdeficitaris. Aquest fet demostra una vegada més la veritable intenció de la reforma. Així doncs,ens trobem que les actuals llicenciatures de 5 anys (300 crèdits) queden relegades a uns grausgeneralistes de 4 anys (240 crèdits ECTS) enfocats a crear mà d’obra que acabi la universitatamb un títol menor i per tant accedeixi al mercat laboral en pitjors condicions. En aquestasituació serà quasi imprescindible cursar un postgrau si es vol aconseguir una formacióadequada i una feina en condicions.

POSTGRAUS:
Si com ja hem dit el títol de grau dóna una formació més generalista amb un accés més directe (tot i que en pitjors condicions que la llicenciatura) al mercat laboral, els títols de Postgrau busquen una formació més especialitzada dirigida a treballs que requereixen una major qualificació i capacitació tècnica. Per això, el postgrau es divideix en dues etapes: el màster i el doctorat. La primera, que dura 1 o 2 anys, cerca una formació “de caràcter especialitzat i multidisciplinar, dirigida a una especialització acadèmica o professional”. La segona etapa és la realització d’una tesi doctoral i va encaminada a la “formació avançada en tècniques d’investigació”.

Els problemes que se’ns plantegen són que si bé en principi només caldrà tenir el títol de grauper accedir-hi, és més que probable que no hi hagi places per a tota la gent que acabi els graus(es preveu que només un 30% dels graduats hi accedeixin), així doncs, ja hi ha universitats queestan posant uns requisits d’accés desproporcionats, com el de tenir un nivell d’anglès superioral que demanen a universitats dels EUA. En aquest sentit, el Conseller Huguet ha expressat lavoluntat del govern perquè el nivell d’anglès actuï com a filtre d’accés als postgraus i lesuniversitats que demanin més nivell d’anglès rebran més finançament. Entenem que aquest ésun altre filtre socioeconòmic ja que el nivell que es pot assolir en l’educació pública és moltinferior al que es demana.

A més, pel que fa al finançament dels postgraus, el Secretari d’Estat d’Universitats ha afirmatque “els preus públics dels postgraus seran una mica més elevats que els dels crèdits delsensenyaments de grau”, en concret podran arribar a costar fins a 28 €/crèdit, més del doble queels preus de les actuals llicenciatures. A sobre, afirma que “d’ara endavant, caldrà buscar nousmètodes de finançament”, en concret si ens fixem en el Reial Decret dels estudis de Postgrau,hi diu que la universitat “podrà establir acords de col·laboració amb altres institucions oorganismes públics i privats, així com amb empreses o indústries”.

Sembla clar, doncs, que hi ha el perill que la investigació científica passi a estar guiada perl’empresa privada i per tant, es perdi la imparcialitat, però no només això, ja que altres estudisd’una importància més social que econòmica també es veuran afectats (Un exemple clar eltrobem a la Universitat de Nuremberg, on el postgrau d’història contemporània està patrocinatper Mercedez-Benz i Wolkswagen a canvi de que no s’expliqui que en les seves fàbriques hivan treballar presoners dels camps d’extermini nazi). Així doncs, ens trobarem amb unspostgraus segurament inaccessibles per a molts i amb uns continguts dictats, en part, per lesempreses.

CANVIS DEL SISTEMA DOCENT

Segurament, molts de vosaltres us han dit que l’EEES servirà perquè ja no es facin exàmens,que se’ns avaluï durant els curs acadèmic i on l’assistència serà obligatòria. De fet, en lesproves pilot que s’estan fent és més o menys el que passa.Això, si deixem de banda que no permet compaginar l’estudi amb la feina, ens pot semblar unmodel docent correcte, el problema és que ara s’està aplicant amb els plans docents actuals,però què passarà amb els pròxims plans d’estudis? Si tenim en compte el que cerca el procésde Bolonya s’optarà perquè les noves assignatures serveixin per desenvolupar les habilitats,deixant de banda l'assoliment de coneixements. Quines són aquestes habilitats? Doncs lacapacitat d’aprendre, de resoldre problemes, de manejar informació i de treballar en equip. Aixòdoncs, es trasllada a la universitat la necessitat de les empreses per tenir una mà d’obramanejable, que s’adapti als canvis i amb uns coneixements no gaire alts.Pel que fa al professorat, la seva figura deix de ser la d’una persona amb uns coneixementsprofunds de la matèria que imparteix, a la d’un simple guia que orienta els estudiants a l’horad’adquirir les habilitats. Podríem dir, també, que es transforma amb un professor cronòmetre,que ha de controlar el temps que l’alumnat dedica a la seva assignatura. A més, tenint encompte les ràtios actuals d’alumnes per professor, és dubtós que molts siguin capaços decorregir tots els treballs que tindran.

Cal destacar també, que el nou model docent pretén promoure el “longlivelearning”, és a dirque els treballadors hagin d’anar adquirint nous coneixements al llarg de la seva vida per tal demantenir el seu lloc de treball o trobar-ne de nous en cas que els facin fora, evidentmentpagant-ho tot de la pròpia butxaca. Això busca que hi hagi una gran mobilitat dels treballadorsper tal d’abaratir costos i impulsar el lucratiu mercat de l’ensenyament a distància. Cal suposarque les pressions que les grans empreses d’aquest sector han fet tant a l’OMC com a la UnióEuropea han tingut molt a veure en el desenvolupament del procés de Bolonya .

MOBILITAT

Una altra de les proclames del procés de Bolonya és la d’impulsar la mobilitat d’estudiants iprofessors per tot Europa i per això s’equipararan els títol a nivell europeu, això que semblaevident que és una bona notícia, té alguns punts foscos, ja que si bé és cert que el governestatal ha augmentat molt la dotació de les beques Erasmus, el cert és que encaracontinuen éssent del tot insuficients com per anar a estudiar a països on el nivell de vida ésmolt més elevat. I per tant només podran gaudir d’aquesta mobilitat els que tinguin uns determinatsrecursos econòmics. D’altra banda, l’equiparació de títol a nivell europeu, comporta que el govern central dicti entre el 50 i el 75% dels crèdits de cada grau, així doncs, es redueixen molt els itineraris i la capacitat de les universitats d’impartir l'educació que cregui necessària.En el nostre cas, a més, si ajuntem la major mobilitat d’estudiants i professors amb unes lleisque no defensen el català com a llengua vehicular a les universitats, farà que es redueixin moltles classes que es facin en la nostra llengua.

De fet, tenint en compte l’AGCS, una llei que demanés un requisit de capacitació lingüística enel marc dels Països Catalans podria ser vista com un obstacle innecessari per a la lliurecirculació de serveis i, per tant, sancionable. També cal suposar, que moltes universitats faran els postgraus íntegrament en castellà o anglès (com ja està passant a la UPF) per tal d’atraure estudiants estrangers.Cal remarcar que no és que ens oposem a la mobilitat, sinó que creiem que aquesta no serà igualitària i que no es tindrà en compte el dret dels estudiants catalans a poder rebre lesclasses en la seva llengua.

FINANÇAMENT COMPETENCIAL

Un altre punt important del procés que ja es va introduir amb la LOU és el sistema definançament de les universitats. Tal com indica la LOU, el 2002 es crea l’Agencia Nacional deEvaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) que tot i ser un ens públic, té un paper similaral del responsable de recursos humans d’una empresa. És a dir, l’ANECA és l’encarregadad’avaluar les universitats segons els seus resultats, els projectes d’investigació que tinguin,...Així, s’estableix un rànquing d’universitats i com més punts tinguin, més diners reben.Això farà que les universitats que facin més acords amb empreses privades per tenir projectesd’investigació obtinguin més diners, i a sobre crearà universitats de primera i de segona.Probablement les universitats petites es vegin obligades a especialitzar-se en alguns grausconcrets per poder subsistir, ja que difícilment podran competir amb les més grans.A més, en un informe publicat per a la UNICEF, l’economista nord-americana Sylvia AnnHewlett afirma que la degradació del nivell de coneixement dels alumnes en tots els nivellseducatius, era per culpa de la instauració de models de finançament competitiu dins del món del’ensenyament, la supressió de les mesures de cohesió social i redistribució de la riquesa i perl’excessiva obertura als mercats privats de les estructures educatives.

És per tot això que, malgrat que des dels governs central i autonòmic se’ns ven l’Espai Europeud’Ensenyament Superior com una gran millora del sistema universitari, nosaltres seguimdenunciant que darrera les boniques paraules que fan servir per explicar-nos què és l’EEES hiha un clar intent de liberalització del sistema universitari. Per això, des del SEPC, us animem alluitar pels interessos de tots els universitaris.

Us convidem a participar a la xerrada titulada ”Els orígens del Pla de Bolonya” a càrrec del professor de filosofia antiga i medieval de la Universitat de Barcelona, Miguel Candel el proper 5 de març ales 12:00h a l'aula 304 del Campus Catalunya. El 12 de març a les 12:00h hi haurà una manifestació al Campus Catalunya amb el lema “CONSTRUÏM LA UNIVERSITAT PÚBLICA DEL FUTUR: ATUREM BOLONYA” VINE I LLUITA!